inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Ensalada Russa Rebosteria: Pasta de poma Picantons a les fines herbes Entremesos

dimarts, 13 de març de 2018

ARTICLE: Sou ara una miqueta més feliços?




Un dels eslògans amb el que va començar aquest blog era:
"Amb aquest blog no us fareu uns grans xefs, però potser sereu una mica més feliços!".
El recordeu?.
Molt agosarat, ho sé.
Han passat ja set anys des de llavors i en aquest moments www.lacuinadesermpre.cat ha superat els 20 milions de visites.
No sé què dir, sincerament.
L'èxit ha estat incontestable i ha sigut possible gràcies a tots i a totes els que seguiu aquest blog.
De fet, ara mateix, la prestigiosa pàgina d'Alexa mostra un millor posicionament d'aquesta pàgina (Spain Rank 22.935) que, per exemple, el de www.TV3.cat (Spain Rank 26.781).
Ups! Serà que la cosa funciona...

Sempre us he confessat que no tinc el nivell de cuina professional que desitjaria (sí en pastisseria) i és per aquest motiu que sento una profunda satisfacció d'haver pogut ajudar a molts i a moltes de vosaltres en aquest viatge per conservar el nostre patrimoni cultural, alhora que hem aprés a cuinar plegats.
Més que a cuinar a estimar la nostra cuina.
Amb tot, no puc més que transmetre la meva felicitat en veure com l'empenyorament per difondre el receptari tradicional català no ha estat en va i com el feedback rebut fins ara li atorga tot el sentit al projecte.

Per acabar, permeteu-me una indiscreció.
Us vull preguntar a tots i a totes si, d'alguna manera, aquell eslògan que us comentava s'ha complert, si el contingut d'aquest minuciós treball us ha servit per ser, ni que sigui, una miqueta més feliços, amb vosaltres mateixos, amb els vostres amics i amb la vostra família.
Si es així, tots junts haurem contribuït a fer una societat millor.

Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport!

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

19 comentaris :

  1. Fa temps que volia fer-te unes paraules i que millor que avui. T'he de contestar que sí, em fa feliç cuinar seguint les teves indicacions, fa feliç a la gent que seu a taula,.. jo sempre dic que s'ha de cuinar amb carinyo i quan em preguntem per una recepte,… –és l’ingredient que no pot faltar mai– i donar-te les gràcies per tota la feina feta i que vindrà i per la passió que transmets. Sempre es un plaer visitar la pàgina, a voltes per buscar una recepte per fer, a voltes només per…
    Esther

    ResponElimina
  2. Ets un crack Albert, estic segur que has fet feliç a tota la gent que ha passat i passa per aquesta web cada dia. Ja només per el bon humor i les tontades que dius per acompanya la recepta ja val la pena. Ara a seguir aixi molts milions més de visites !

    ResponElimina
  3. Descobrir aquesta pàgina ha estat una gran troballa. Fa temps que et seguim i quan volem cuinar algun plat nou el primer que fem és consultar la teva web! La veritat és que hi ha coses que no m'hagués atrevit a cuinar sense les teves indicacions tan precises i les fotos pas per pas. Moltes gràcies i esperem que segueixis oferint-nos receptes fantàstiques!! ;)

    ResponElimina
  4. Benvolgut Albert!!

    En resposta a la teva pregunta, sí sóc més feliç!!
    A mi m’has ajudat molt, moltíssim, he après molt de les teves receptes i a casa les disfrutem, ho fas tan fàcil.

    Em diuen que sóc bona cuinera, i jo em trec el mèrit justificant que només faig el que plasmes als teus videos, bé alguna gràcia hi tindré també ��

    El cert és que quan em demanen alguna idea, sempre et recomano.

    No deixis mai d’inspirar-nos.

    Visca Catalunya i visca la nostra cuina!

    Una abraçada,
    Marta Isanta

    ResponElimina
  5. Aquesta pàgina és una autèntica meravella, tan pel contingut com per totes les teves explicacions, pas a pas, i tant, que ens ha fet més feliços!!!I a mi, m'ha omplert de satisfacció poder cuinar plats tan i tan bons. Gràcies de tot cor per la teva feina, aqui tens una seguidora fidel.

    ResponElimina
  6. Hola Albert,
    He de dit-te que, des de que et vaig descobrir, ara fa ja 3 anys, ja no visito altres pàgines de cuina o pastisseria. Si a LCDS no trobo el que cerco, simplement, no ho faig. Gràcies a tu, he augmentat molt el meu nivell a la cuina, així com el prestigi que això m´ha donat entre els meus.
    Aquell primer article sobre la felicitat?. No anava equivocat, no.

    ResponElimina
  7. Nomès puc donar-te les gràcies i dir-te que fas un treball extraordinari. Bona feina, moltes felicitats i gràcies per compartir tot el que saps!

    Guillem

    ResponElimina
  8. Sense cap dubte Albert..i tant que m'ha fet mes feliç,recordant la cuina de les nostres mares i animant-nos a fer-la, com sempre et dic, gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.

    Sempre endavant!!!

    ResponElimina
  9. Albert a mi si m has fet més feliç i als meus també, soc un apassionat i alhora aficionat a la cuina i cada plat que faig als meus el disfruten i em fa feliç molt feliç ! Un exemple l’espatlla de xai al forn, quan la faig seguint la teva recepta és un festival de felicitat ! Gràcies i per molts anys i molted receptes
    més !

    ResponElimina
  10. Albert, no tinc el plaer de conèixer-te personalment, peró el que sí et puc dir es que per nosaltres ets com de la familia, gracies a tú em descobert aquesta cuina tan extraordinaria i una certa manera de fer pais.
    Moltes gracies per tot el que fas, una forta abraçada

    ResponElimina
  11. Albert, això de la felicitat em sembla que és molt subjectiu i difícil de mesurar. El que si és cert es que avui he comprat una lliura de costella de porc tallada petita i ara mateix vaig a fer-me un "platillo" de Carutx pel dinar de dilluns ;-)

    ResponElimina
  12. Doncs sí, la veritat. M'he atrevit a fet plats que abans no hauria fet mai, amb uns resultats més o menys acceptables, i sobre tot he après a gaudir cuinant! Gràcies Albert!!!

    ResponElimina
  13. Doncs sí, em fa molt feliç sentir aquell “ummmmm” que denota l’alegria dels sentits quan et portes el primer mos a la boca, que es llepin els dits i mirin de reüll la cassola per comprovar si podran repetir. Em fa molt feliç veure que la feina feta amb il·lusió és recompensada amb gestos de felicitat i agraïment.
    I aquesta il·lusió la retransmets en cadascuna de les teves receptes, pulcrament detallades, amb molt de carinyo i dedicació.
    Moltes gràcies, Albert, per fer-nos tan fàcil i divertida la feina de cuinar i per difondre la nostra cultura a través d’ella.

    ResponElimina
  14. I tant. Sense cap mena de dubte. Seguint les teves receptes, he gaudit i après i crec que he fet feliç a la gent que ha tastat els plats. He recomanat moltes vegades la teva pàgina com a font de coneixement, fet des d'un punt gens pedant i molt proper. LCDS és una de les meves págines de capçalera.

    El que no em fa tan feliç és que m'han perdut el davantal que et vaig comprar!!! ;)

    I ja posats, faig una petició... Podries fer una coca de ratafia???

    ResponElimina
  15. No soc d'escriure comentaris però aquesta entrada s'ho mereix. El teu blog és un referent per mi, sobretot quan tinc convidats a casa. M'encanta com ho expliques, les fotos del procés, està genial i és una currada. Gràcies a tu per compartir amb nosaltres tot aquest patrimoni gastronòmic.

    ResponElimina
  16. Benvolgut Albert,

    Sí, sí a tot. Fa molts anys que, abans de cuinar el que sigui, passo pel teu blog a repassar la recepta, encara que ja me la sàpiga de memòria... I sempre en trobo alguna de nova per tastar! Gràcies a les teves indicacions el brioix no se'm resisteix, ens hem fet un fart de bunyols, coques de crema i torrons de gema cremada! Definitivament, sóc molt més feliç! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  17. Benvolgut Albert,
    Moltíssimes gràcies pel teu esforç i constància.
    Ens fas un gran favor explicant el nostre patrimoni culinari tradicional d’una manera tan pràctica i amena.
    Transmetent aquest saber tan nostre i tan especial ens facilites molt la feina.
    La meva mare hagués gaudit molt amb les teves explicacions.
    Tot que ella ho feia tot a ull, com quasi totes les mestresses, i sempre li sortia tot boníssim.
    Cuinar li agradava molt i arrufava el nas quan jo deia: “Diumenge ja faré el dinar jo”. I quasi sempre m’hi trobava pegues. Però, és clar, jo no tenia la seva destresa.
    En canvi, no li sabia tant de greu quan feia els pastissos. D’això a casa no hi havia gaire tradició. A part dels postres més clàssics, els pastissos els solíem comprar.
    I això que no sempre em surten perfectes. Però molta culpa també és del forn... he, he.
    Encara em falta molta pràctica. Amb els guisats ja tinc resultats més notables.
    Però el principal que et volia agrair és que gràcies a la teva tasca he pogut refer moltes receptes que ella feia i que jo no havia tingut temps de recopilar.
    I per a mi això no te preu. Gràcies de tot cor!
    Que si la cuina ens fa feliços? Sens dubte!

    Montserrat Vivern Lladó

    ResponElimina
  18. Gracies, la teva app m'ha tret la mandra i por de posar-me a la cuina, per què ho fas molt fàcil per anar fent i ho puc seguir pas a pas. Avui he fet les carxofes al forn i han estat un festival.
    Gràcies.
    Josep Bellmunt

    ResponElimina
  19. Albert,
    feia dies que volia deixar aquest comentari, però un dia empaita l'altre, ja se sap.
    Moltes gràcies per aquesta gran feina i la constància. No t'ho agraïrem mai prou. Tot tan ben explicat i fotografiat.
    El teu bloc és ja el de capçalera, a la cuina de casa, sense cap mena de dubte.
    I sí, el teu bloc ens fa feliços, perquè ens dóna seguretat en el que fem, i això dóna una mena de tranquil·litat que, si no arribés a ser felicitat, s'hi assembla força.
    La felicitat arriba quan hem cuinat un plat per a la família o els amics i diuen: Com ho has fet això? És bonísssim! Passa la recepta... I només cal dir: mira-ho al blog La cuina de sempre...
    Una abraçada.
    Marta, família Domènech Ballester

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !