inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Aquest Nadal, fes un regal diferent i col·labora amb la difusió del receptari tradicional Especial receptes de Nadal Sopa de pescadors Torró de crema cremada Patates estofades amb costella de porc Canelons de mel i mató Menjar blanc

dimarts, 28 de febrer de 2017

Pa amb plàtan


No rigueu, no.
Tècnicament ho podem considerar recepta, sí.
I potser aquesta entrada em costa algun seguidor, per experiència parlo. Però l'objectiu d'aquest blog ja sabeu que és la difusió de la cuina tradicional, i aquesta n'és una.
Curiosament, he trobat molt poques referències a internet d'aquesta... diguem-ne "tradició".
Recordo que quan era petit (no massa sovint tampoc) menjava pa amb plàtan de vegades.
Ara, en canvi, ja no ho faig mai.
Però jo sé que la gent en menjava antigament, que no érem els únics a casa, vaja.
I es que venim d'un país que ha passat molta gana, oi?.
En realitat, (informació contrastada amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja es la pobresa i la frugalitat. Que què vol dir frugalitat?... la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació. Vaja, estar ben a prop de passar gana diria jo.
El contrari al luxe i al consumisme.
I es que abans no havia un "duro", ni una "pela" ni un "ral".
No quedava més remei que ser imaginatiu amb el que tenies, oi?.
I, com no, per aquesta regla de tres, antigament tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
Tsch!... i menys mal del pa, que permetia estirar-ho tot!.
Per tant, la publicació d'avui no pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (òbviament) si no que és més un reconeixement a aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que no hauria de repetir-se.
De tot allò, queden molts records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant, ens queden les herències de tot plegat. Receptes que han perdurat en el temps i que, si ho han fet, és per què son bones per sobre de tot. Al cap i a la fi, parlem de l'evolució gastronòmica i cultural d'un país.
El pa amb all i raïm, pa amb tel de mel i llet, pa amb mel i nous, pa xopat amb vi i sucre,  el pa amb oli i sucre o, la més representativa, el pa amb xocolata.
A diferència de totes aquestes receptes, el crostó de pa amb plàtan no apareix dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, on hi hauria d'estar sense cap mena de dubte, segons el meu parer.
I es que el pa amb plàtan està bo.
L'heu tastat mai?.
Si us ve de gust, la propera vegada que mengeu plàtan feu alhora una mossegada a un crostó de pa cruixent i reviviu per uns instants aquells temps d'austeritat.
Ara, en canvi, podeu triar de tastar-ho  o no.
Antigament, no es podia triar tan alegrement i una llesca de pa amb llard i sucre ja feia de sopar.
Aquesta és una gran diferència, ja que determina que ara tenim accés a gairebé tot.
Reflexioneu-hi mentre ho degusteu.
De ben segur que els vostres pares i avis identificarien ràpidament i amb nostàlgia aquest gust que teniu a la boca.
Un gust que, qui sap, si era el més sofisticat d'aquella dura setmana.
Aquí us deixo el meu homenatge.
Llegir més...

divendres, 17 de febrer de 2017

Sípia a la bruta


Recepta tradicional número 964 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta mena de guisats resulten molt apropiats per a les èpoques de fred, tot i que aquest en particular, el podeu fer durant tot l'any sense problema. Com veureu, la seva elaboració no té gaire misteri, però si destacaria la importància de fer servir la melsa de la pròpia sípia, ja que condiciona força el gust d'aquest plat sensacional.
Parlem d'un plaer casolà, que us recomano tastar.
Només us caldrà tenir a mà un bon vi i una barra de pa cruixent per anar sucant en aquesta saborosa i particular salsa.
Concentració màxima: suqueu-hi pa!.
Focalitzeu la mirada al plat i allibereu els sentits!.
Que us truquen al mòbil? .... ni us immuteu!.
Oblideu-vos de l'entorn i deixeu que passi el temps: teniu tota l'eternitat per endavant.
Llegir més...

divendres, 10 de febrer de 2017

Pastis de cor rosa

 

Avui veurem com fer un pastís en forma de cor i de color rosa.
És tracte d'un pastís molt alegre a la vista. Jo l'he fet per l'aniversari de la meva filla, però bé el podeu fer i regalar a la vostra parella el dia dels enamorats, Sant Valentí.
Com ja sabeu, a l'hora de fer un pastís d'aquest tipus, heu de ser previsors i preparar el pa de pessic i l'almívar el dia anterior. L'endemà, el muntatge és relativament senzill de fer.
De fet, podeu fer-lo la setmana anterior i congelar-lo sense problema.
Tsch!, a la meva filla li va encantar!
Espero que us agradi a vosaltres també!
Llegir més...