inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Coques de Sant Joan Picantons a les fines herbes Ensalada Russa Rebosteria: Pasta de poma Entremesos Fideuada

divendres, 22 de desembre de 2017

Suquet de nècora


Avui, veurem com fer un suquet d'aquells intensos de gust, gràcies a les nècores.
Patates, musclos, sípia, un bon sofregit amb nyora i un bon brou de peix faran d'aquest plat un plaer per al vostre paladar. També hi podeu afegir una mica de peix si voleu.
Segons la vikipèdia, el suquet de peix, ocasionalment anomenat també cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord se'n diu bullinada i a la localitat valenciana de Peníscola rep el nom de remescló. És un plat senzill però nutritiu que elaboraven els pescadors en arribar a casa després de la feina amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.
A la Grècia Antiga ja es feien preparacions de peix i marisc molt similars però, és clar, sense patata ni tomàquet, i les van estendre a tota la mediterrània. La majoria d'aquests països van incorporar aquests dos ingredients com a productes importants a la dieta en general i en aquesta sopa en particular, que a cada lloc ha derivat en plats molt semblants, com el zimino a Sardenya, l'aziminu a Còrsega, la bullabessa occitana, caldereta (sense patata) a les Balears o la caldeirada portuguesa.
Si hi ha molta varietat de marisc a la barreja, hom diu que ja no és un suquet, sinó més aviat una sarsuela de peix, plat similar però sense patata. En aquest blog trobareu més suquets, romescos o all cremats, fent ús de les categories PEIX, MARISC o GUISATS.Trieu el que més us agradi!
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Que vagi de gust!


INGREDIENTS
2 nècores fresques (vives millor)
1 sípia (amb la salsa marró o melsa)
un grapat de musclos
2 patates grosses escapçades
2 nyores
llorer
1 copa de vi blanc
brou de peix
1 ceba trinxada
2 tomàquets madurs
oli d'oliva
sal

Per fer la picada:
1 all laminat
un grapat d'ametlles torrades
julivert fresc
sal


VARIANTS:
- Podeu incorporar trossets de peix (rap, lluç, lluerna, etc)
- Un cop fet podeu tirar allioli negat per sobre
- Podeu tallar les patates a llesques en comptes de trossos

ELABORACIÓ
Primer de tot haureu de preparar el brou de peix. Podeu fer-lo amb tota mena de peixos i espines, peix de roca, galeres, crancs, el que trobeu a la peixateria o tingueu pel congelador. Renteu-lo bé.
En una olla amb un parell de litres d'aigua, he posat una espina d'orada que tenia.
I el seu cap.
Un cap de lluç.
Unes galeres.
I una mica de llorer.
Ho feu bullir uns 25 minuts amb una mica de sal.
Mentre es fa el brou, prepareu la resta d'ingredients i talleu la sípia a daus conservant la salsa marró (melsa).
Prepareu també la verdura.
Ratlleu el tomàquet.
Sobre aquest tomàquet tireu la melsa de la sípia. Si és molt grossa no cal posar-la tota. Principalment per dues raons: és molt forta de gust i, consumida en excés, pot resultar tòxica.
Molt bé.
Ara escaldeu les nyores en el mateix brou.
Deixeu-les un parell de minuts i les recupereu.
Obriu-les i retireu tota la polpa interior rascant amb un ganivet.
No surt molta quantitat però sí una polpa molt intensa de gust.

La pell de la nyora afegiu-la al brou.
Ara remeneu la polpa de la nyora amb la melsa i el tomàquet.
Perfecte. Ho reserveu.
En un cassola (pot ser de fang), tireu un bon raig d'oli d'oliva.
Tireu-hi la sípia i deixeu-la enrossir.
Quan comenci a esclatar, ja la podeu retirar i reservar en un plat.
En el mateix oli tireu la ceba trinxada.
Deixeu que es faci a poc a poc.
Mentrestant, peleu les patates i escapceu-les (tallar un tros i trencar la resta).
Això farà que el midó espessí la salsa.
I arriba el torn de les nècores. Renteu-les bé.
Traieu-li la closca triangular inferior (on és la cloaca) i netegeu la zona.
Ara, partiu la nècora per la meitat. El mateix amb l'altra.
I les reserveu.

Quan la ceba comenci a enganxar-se...
serà el moment d'afegir el tomàquet que hem preparat.
Un mica de sal.
Llorer i deixeu que es faci el sofregit fins que s'hagi evaporat tot el líquid i us quedi una pasta.
Seguidament, aboqueu-hi les patates i remeneu-les un parell de minuts.
Arriba el moment de tirar el vi. Vi blanc, del que més us agradi. Aquest és força sec.
Aproximadament una copa de vi.
Tapeu la cassola i deixeu que s'evapori tot l'alcohol. Remeneu de tant en tant.
En aquest punt ja tindreu el brou fet.
Quan veieu que el sofregit té consistència de pasta i al passar la cullera no hi apareix líquid, ja podreu incorporar el brou.
Evidentment, feu servir un colador i tireu-hi brou fins cobrir les patates.
Molt bé.
En aquest moment afegiu també les nècores.
La sípia que hem saltat...
i una mica de sal.
Torneu a tapar la cassola i deixeu que es faci durant uns 20 minuts, fins que la patata sigui tova.
Mentre es fa el suquet, podeu preparar la picada amb un all laminat, una mica de sal i...
julivert fresc.
I com no, unes ametlles torrades que ens espessiran la salsa.
Ben triturat fins que quedi més o menys fi.
Quina flaire! Oh!
Quan la patata ja sigui pràcticament cuita, deixateu la picada amb una mica del brou del suquet.
Llavors, resultarà més fàcil integrar la picada al suquet.
Un cop posada la picada, també hi podreu posar els musclos (nets d'algues).
No sé que té això de posar musclos a una cassola que dona molt gustet fer-ho, oi?... passa també amb les cloïsses. D'aquells misteris de la cuina.
Tapeu la cassola i deixeu-ho 3-5 minuts més i ja podreu apagar el foc.
Si deixeu reposar el menjar una estona millor. Sense deixar que es refredi del tot i, si cal, li podeu donar un cop de forn per escalfar-ho.
I ja el podeu servir a taula.
Quina cosa més bona!
Ja salivo!
Bon profit!


I PER BEURE...

Nom: Masia Carreras Blanc
Varietat/s: Carinyena blanca, Carinyena rosada, Garnatxa blanca, Garnatxa roja i Picapoll
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Empordà
Fabricant: Celler Martí Fabra
Font: www.cellerdeltast.com
Color groc intens, aroma complexa amb records minerals, herba fresca, préssec i anisats. En boca és potent amb bona acidesa i un post gust amb mel i cítrics. Elegant, rodó i llarg post gust.
Marida molt bé amb suquet, sopa, formatge i carn blanca.



ATENCIÓ: Aquest contingut està protegit sota la llicència Creative Commons Reconocimiento Internacional 4.0. Queda prohibit l'ús indegut d'imatges d'aquest blog. Més informació a AVÍS LEGAL .

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris !