inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

divendres, 22 de setembre de 2017

Pa amb llard i sucre


Recepta tradicional número 743 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan.
Però ho assumeixo.
Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger.
És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari.
D'altra banda, vull destacar que aquest blog té la voluntat de difondre el receptari tradicional català, més enllà de la vigència que puguin tenir certes receptes.
He volgut publicar aquesta proposta ni que sigui per traslladar-vos allò que els nostres pares i avis van haver de menjar en un moment donat. I es que, de fet, no fa pas tants anys que el consum del pa amb llard i sucre era força habitual.
Com us vaig comentar darrerament, en realitat, (i contrastat personalment amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja de pa amb "qualsevol cosa" es la pobresa i la frugalitat, és a dir, la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació.I es que antigament no hi havia un "duro" i poca gent es podia permetre dinars com els que tenim a diari.
Llavors, no quedava més remei que ser imaginatiu.
I és clar, tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
I menys mal del pa.
Amb tot, avui no es pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (si es pot qualificar de recepta), però sí reconèixer aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que convé recordar.
De tot allò, queden records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant queden les herències de tot plegat.
En en nostre receptari trobareu altres preparacions similars com el pa amb oli i sucre, el pa amb xocolata, el pa amb plàtan, el pa amb all i raïm, el pa amb tel de mel i llet, el pa amb mel i nous o el pa xopat amb vi i sucre.
Moltes receptes tradicionals han perdurat en el temps. D'altres han quedat obsoletes i fora del panorama actual.
Conclusió: el pa amb llard i sucre també conforma l'evolució gastronòmica i cultural del nostre país.I d'això tracta aquest blog.

Jo l'he fet i l'he tastat.
Però no, no he estat capaç de fer una segona mossegada i l'he hagut de llençar a les escombraries (,,,gana hauries de passar tú! - cridarà algú).
I l'he llençat per què, tot i no està dolent, no és un gust que demani continuar assaborint.
Per que no em convé aquest greix. 
Per què em fa "molta cosa" menjar-me una torrada sencera de pa amb llard i sucre.
I per què no em trec del cap que això és fastigós!.
Però ho he intentat.
Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
Us atreviu vosaltres?


INGREDIENTS
1 llesca de pa de pagès
llard
sucre

ELABORACIÓ
Prepareu els ingredients
Podeu comprar el llard a qualsevol xarcuteria.
Torreu una llesca de pa de pagès
I ara, amb un ganivet unteu la llesca de pa.
Generosament, com si de mantega es tractés.
Per fer-ho , imagineu-vos que no heu menjat res en tot el dia i menjareu res més.
Amb la mateixa escalfor de la torrada, el llard es desfarà i quedarà una textura més cremosa.
A poc a poc, el pa xuclarà el greix i la temperatura ambient farà que el llard es faci pràcticament transparent a la vista, com passa també amb altres greixos.
El sucre, efectivament. Abundant sucre per sobre.
I poc més.
Ara, com a mínim, tingueu el valor de fer-li una mossegada i assaborir el que menjaven els vostres avançats que, val a dir, no està tan fastigós com pot aparentar. Vaja, que m'hi podria acostumar en un moment donat vull dur.
Bon Profit!

3 comentaris :

  1. La manteca colorà (llard amb pimentón) segueix sent l'esmorzar de cada dia per molta gent a la província de Càdiz:
    https://es.m.wikipedia.org/wiki/Manteca_color%C3%A1

    ResponElimina
  2. Aixxxx, es que el llard que comprem avui no te res a veure al d'abans, jo recordo anar al poble d'uns amics dels meus pares on feian matança i el llard de coure las botifarras en que fins i tot i habia trocets i menjar aquell llard era fantástic.!!!!

    ResponElimina
  3. la meva mare el que ens preparaba molts cops per a berenar era pa amb mantega i sucre i la compraba a la lleteria del barri.
    aquest berenar si que era bo.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !