inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

dimarts, 28 de febrer de 2017

Pa amb plàtan


No rigueu, no.
Tècnicament ho podem considerar recepta, sí.
I potser aquesta entrada em costa algun seguidor, per experiència parlo. Però l'objectiu d'aquest blog ja sabeu que és la difusió de la cuina tradicional, i aquesta n'és una.
Curiosament, he trobat molt poques referències a internet d'aquesta... diguem-ne "tradició".
Recordo que quan era petit (no massa sovint tampoc) menjava pa amb plàtan de vegades.
Ara, en canvi, ja no ho faig mai.
Però jo sé que la gent en menjava antigament, que no érem els únics a casa, vaja.
I es que venim d'un país que ha passat molta gana, oi?.
En realitat, (informació contrastada amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja es la pobresa i la frugalitat. Que què vol dir frugalitat?... la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació. Vaja, estar ben a prop de passar gana diria jo.
El contrari al luxe i al consumisme.
I es que abans no havia un "duro", ni una "pela" ni un "ral".
No quedava més remei que ser imaginatiu amb el que tenies, oi?.
I, com no, per aquesta regla de tres, antigament tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
Tsch!... i menys mal del pa, que permetia estirar-ho tot!.
Per tant, la publicació d'avui no pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (òbviament) si no que és més un reconeixement a aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que no hauria de repetir-se.
De tot allò, queden molts records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant, ens queden les herències de tot plegat. Receptes que han perdurat en el temps i que, si ho han fet, és per què son bones per sobre de tot. Al cap i a la fi, parlem de l'evolució gastronòmica i cultural d'un país.
El pa amb all i raïm, pa amb tel de mel i llet, pa amb mel i nous, pa xopat amb vi i sucre,  el pa amb oli i sucre o, la més representativa, el pa amb xocolata.
A diferència de totes aquestes receptes, el crostó de pa amb plàtan no apareix dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, on hi hauria d'estar sense cap mena de dubte, segons el meu parer.
I es que el pa amb plàtan està bo.
L'heu tastat mai?.
Si us ve de gust, la propera vegada que mengeu plàtan feu alhora una mossegada a un crostó de pa cruixent i reviviu per uns instants aquells temps d'austeritat.
Ara, en canvi, podeu triar de tastar-ho  o no.
Antigament, no es podia triar tan alegrement i una llesca de pa amb llard i sucre ja feia de sopar.
Aquesta és una gran diferència, ja que determina que ara tenim accés a gairebé tot.
Reflexioneu-hi mentre ho degusteu.
De ben segur que els vostres pares i avis identificarien ràpidament i amb nostàlgia aquest gust que teniu a la boca.
Un gust que, qui sap, si era el més sofisticat d'aquella dura setmana.
Aquí us deixo el meu homenatge.


INGREDIENTS
1 plàtan (madur per menjar)
1 crostó de pa

VARIANTS:
- Podeu posar el plàtan dins el pa i menjar-lo com un entrepà

ELABORACIÓ
Feu-vos amb uns plàtans de canàries, recomanació meva.
Fixeu-vos bé en l'etiqueta.
Obriu el plàtan i feu una mossegada.
Al mateix temps una mossegada de pa.
Que quin pa?... doncs pa!, pa!, el que sigui! un tros de pa! el que tingui a mà...
Aquesta era l'actitud a emprar antigament, no?.... agafar el que hi hagi a casa, jeje.
I llestos.
Tsch, cosa bona!.
Tonta?.... sí, també.
Però bona.
Bon profit!

22 comentaris :

  1. Per mi un postre o un berenar delicios!!!!!!

    ResponElimina
  2. Fantàstic el pa amb plàtan. Conec una família de l'Empordà que es feien l'entrepà de pa amb tomata i plàtan.
    El meu avi fins i tot el cava, anomenat xampany aleshores (o directament Delapierre) l'allargava amb pa.

    ResponElimina
  3. El més simple pot ser el més bò!!!
    Tant de bo els pares joves seguissin l'exemple, es sà i boníssim.

    Una abraçada Albert

    ResponElimina
  4. això són excuses, sigues sincer no tenies ganes de cuinar.. gandul!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...si estiguessis davant meu et faria tastar aquest plàtan...
      ...i no et diré per on.... shur...

      Elimina
  5. Un plàtan amb pa és un exquisit colofó d'un bon àpat. És un dels meus postres o berenars preferits.

    ResponElimina
  6. Si el plàtan és ben madur, permet ser escampat dins del pà com si fos una melmelada.

    ResponElimina
  7. La meva mare en feia entrepans amb mantega i el plàtan aixafat a dins...

    ResponElimina
  8. Desde petit que el plàtan l'he menjat amb pa, i molts cops també les taronges. Curiosament les mandarines i altres fruites no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pa amb mandarines es una mica asquerós, no?.... jeje

      Elimina
  9. Sí senyor! Jo sempre he vist a la meva àvia menjar-se el plàtan amb pa, i la veritat és que és molt bo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una combinació ben trobada, les coses com son.

      Elimina
  10. Dons a casa la mare tenia per costum menjar tant el platan com els torrons dits de Xixona amb pa i que eran mes bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si!, és cert!, el torró de Xixona hi ha gent que se'l fot amb pa també. I està bo.

      Elimina
  11. La meva mare menjava plàtan amb pa amb oli, mai l'havia vist menjar-se un plàtan sol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, de fet, penso que és el més habitual.

      Elimina
  12. I quan els plàtans estan molt madurs són boníssims aixafats amb sucre!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sucre?, jo penso que li cal si el plàtan es bo. però segur que els petits de la casa els encanta.

      Elimina
  13. Quina gràcia aquesta entrada! la meva àvia sempre menjava plàtan amb pa i xocolata amb pa després de cada dinar familiar, i quan erem petits a casa els meus avis per berenar sempre hi havia llesques de mantega amb sucre o oli i sucre, ara en tinc 31 i encara no deixa de sorpendre´m el plàtan amb pa :)

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !