inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

divendres, 22 de setembre de 2017

Pa amb llard i sucre


Recepta tradicional número 743 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan.
Però ho assumeixo.
Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger.
És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari.
D'altra banda, vull destacar que aquest blog té la voluntat de difondre el receptari tradicional català, més enllà de la vigència que puguin tenir certes receptes.
He volgut publicar aquesta proposta ni que sigui per traslladar-vos allò que els nostres pares i avis van haver de menjar en un moment donat. I es que, de fet, no fa pas tants anys que el consum del pa amb llard i sucre era força habitual.
Com us vaig comentar darrerament, en realitat, (i contrastat personalment amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja de pa amb "qualsevol cosa" es la pobresa i la frugalitat, és a dir, la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació.I es que antigament no hi havia un "duro" i poca gent es podia permetre dinars com els que tenim a diari.
Llavors, no quedava més remei que ser imaginatiu.
I és clar, tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
I menys mal del pa.
Amb tot, avui no es pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (si es pot qualificar de recepta), però sí reconèixer aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que convé recordar.
De tot allò, queden records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant queden les herències de tot plegat.
En en nostre receptari trobareu altres preparacions similars com el pa amb oli i sucre, el pa amb xocolata, el pa amb plàtan, el pa amb all i raïm, el pa amb tel de mel i llet, el pa amb mel i nous o el pa xopat amb vi i sucre.
Moltes receptes tradicionals han perdurat en el temps. D'altres han quedat obsoletes i fora del panorama actual.
Conclusió: el pa amb llard i sucre també conforma l'evolució gastronòmica i cultural del nostre país.I d'això tracta aquest blog.

Jo l'he fet i l'he tastat.
Però no, no he estat capaç de fer una segona mossegada i l'he hagut de llençar a les escombraries (,,,gana hauries de passar tú! - cridarà algú).
I l'he llençat per què, tot i no està dolent, no és un gust que demani continuar assaborint.
Per que no em convé aquest greix. 
Per què em fa "molta cosa" menjar-me una torrada sencera de pa amb llard i sucre.
I per què no em trec del cap que això és fastigós!.
Però ho he intentat.
Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
Us atreviu vosaltres?

Llegir més...

divendres, 15 de setembre de 2017

Sopa de rap


Recepta tradicional número 993 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Excel·lent sopeta que sempre entra bé.
A mi es que m'encanten totes les sopes de peix.
Podeu aprofitar tota mena d'espines i restes de peix blanc per fer el brou. Tot i ser una sopa de rap, com a ingredient principal, podeu posar-hi altres tipus de peix o acompanyar-la d'unes gambetes pelades (com he fet jo), uns musclos o unes cloïsses, tot ben fresc és clar.
Si voleu gaudir encara més d'aquest plat deixeu-lo reposar unes hores abans de consumir-lo. Vaja, com acostuma a passar amb gairebé tots els plats tradicionals. Els ingredients, els gustos, els aromes s'integren molt millor.
A casa agrada molt, tan als grans com als petits i és un plat que podeu cuinar en qualsevol moment, ja que no està associat a cap temporada, tot que hem de reconèixer que en èpoques de fred sempre ve més de gust una sopeta calenta, oi?
A gaudir!
Llegir més...

dilluns, 11 de setembre de 2017

ARTICLE: Ja prou de robar fotos d'aquest blog!


Sou molts els que, de forma sistemàtica, feu un ús indegut del contingut d'aquest blog.
Ja n'hi ha prou!
Blogers, gent del carrer, empreses, entitats, institucions, ajuntaments, fires, mercats, canals de radio i televisió, botigues físiques i virtuals, restaurants i un llarg etcètera.
Sou molts els que utilitzeu material d'aquest blog sense respectar els drets d'autor, sense informar de la font original, sense demanar permís en cas d'alterar el contingut i, en moltes ocasions, retalleu intencionadament la marca d'aigua, suplantant l'autoria.
I heu de saber que al darrere d'aquestes imatges hi ha moltes hores i molts recursos econòmics invertits, com per permetre que altres persones en facin un ús lucratiu, cometen al mateix temps, una greu infracció.

A tots, us vull recordar que des de l'any 2014 aquest blog està sota la llicència de Creative Commons 4.0 International License, que es descriu a continuació.


DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL
El blog www.lacuinadesempre.cat conté o pot contenir material divers ( imatges, gràfics, arxius de text, àudio i video) propietat del blog www.lacuinadesempre.cat i conseqüentment protegit per les normes nacionals i/o internacionals de propietat intel·lectual i industrial. 
La compilació (entenent-se com a tal la recopilació , disseny, ordenació i muntatge ) de tot el contingut del blog és propietat exclusiva de www.lacuinadesempre.cat i es troba protegida per les normes nacionals i internacionals de propietat industrial i intel·lectual sota la llicencia Creative Commons Reconocimiento 4.0 International License .
Per tant, podeu utilitzar lliurement els continguts d'aquest blog sempre que feu referència a la font original i, en el cas de modificar total o parcialment aquests continguts, es demani autorització prèvia al seu autor.
Les marques, rètols, signes distintius o logotips de www.lacuinadesempre.cat que apareixen al blog són titularitat del propietari del blog www.lacuinadesempre.cat i estan degudament registrats o en procés de registre. Les denominacions d'altres productes, pàgines, serveis i companyies que apareguin en aquest blog poden ser marques registrades dels seus respectius i legítims propietaris.

AVÍS REAL

Passem a l'acció!.

En endavant, i amb la col·laboració del nostre advocat expert en lleis de propietat intel·lectual, s'analitzaran totes les infraccions trobades a la xarxa envers al contingut d'aquest blog.
Tenim molta feina per endavant, però no desistirem de protegir els nostres drets.
Com a expert informàtica, us vull fer saber que és relativament senzill localitzar còpies d'imatges a internet, siguin on siguin.
En aquest procés de defensa, inicialment, es reclamarà el restabliment dels drets d'autor de forma immediata per corregir l'abús, ja sigui conscient o inconscient. De forma amistosa, es contactarà amb els responsables de la infracció i es procurarà acordar la mateixa resolució que pot incloure compensacions econòmiques.
Us podria incloure molts exemples que ja tenim entre mans i, fins i tot, alguns ja haureu rebut per correu electrònic la denúncia sobre la vostra infracció. 
De no atendrà aquestes peticions en temps i forma adequats (requeriment previ i obligatori per llei), s'iniciaran les accions legals pertinents i de ràpida execució administrativa emparades per la Ley de Propiedad Intelectual BOE Decreto Ley 1/1996, sobre aquests responsables, ja siguin particulars, empreses o qualsevol mena d'entitat o institució, que podran concórrer a multes de entre 150.001 fins a 600.000 euros.


Com a responsable d'aquesta pàgina, us demano considereu SEMPRE l'ús que feu dels continguts a la xarxa, ja que no tot el que trobeu a internet es gratuït.


Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

divendres, 8 de setembre de 2017

Canelons de mel i mató


Avui veurem com fer uns canelons de mel i mató, una forma original de presentar aquest deliciós postre tan nostrat.
Pot semblar complicat a primera vista, però us puc garantir que és molt fàcil de fer i sempre queda bé.
Només heu de ser curosos amb les mesures. La gelatina de mel feta amb agar, ha de tenir el punt correcte i això passa per pesar l'agar correctament. Per això, us aconsello fer ús d'una balança de precisió. Si no la teniu, us recomano comprar-la ja que, sobretot en pastisseria, us anirà molt bé. I no son pas cares.
Podeu preparar la gelatina amb temps i muntar el plat en 10 minuts de rellotge.
La decoració la podeu fer al vostre gust. Jo us mostraré algunes possibilitats.
Aquest recepta s'ha extret del blog La cuina de casa.
Llegir més...

divendres, 25 d’agost de 2017

Préssecs cuits amb vi dolç


Recepta tradicional número 890 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta és una variant dels clàssics Préssecs amb vi i sucre, que també trobareu en aquest blog.
A mi, particularment, m'agraden més sense coure, deixant-los macerar en vi negre i negre, però aquesta versió és més que interessant, sobretot si els acompanyeu amb una mica de nata. La textura cuita del préssec té més similitud amb la poma que fem per al pastís Tatín, m'enteneu oi?.
En qualsevol cas, la millorar manera d'esbrinar quina variant us agrada més es tastant-les totes dues, je je.
Per cert, el préssec de vinya, com sabeu, és de temporada. Aprofiteu-los quan són ben bons (a ple estiu). Jo els compro a l'Ordal i, quan trobo, també de l'Aragó, que més grossos però també de vinya, igual de saborosos. La olor d'aquests préssecs és captivadora, oi?.
Per coure'ls, he utilitzat moscatell de Gandesa, que és més suau al paladar i ben bó.
Vigileu amb el clau. Poseu-ne només un o mig, que condiciona molt el gust, així com la canyella: no us passeu.
Respecte el macís, jo no en poso per què no en trobo. El macís és la closca de la llavor de la nou moscada. En el seu lloc, hi poso un polsim de nou moscada, però poc, que també és una espècia forta.
Si teniu molts préssecs a casa, aquesta és una bona manera de consumir-los també.
A gaudir doncs!
Llegir més...

dilluns, 21 d’agost de 2017

Mandonguilles amb salsa


No sé que tenen les mandonguilles que atrauen tothom.
Unes bones mandonguilles, és clar, que hi ha de tot.
Però quan saps que son bones, es converteixen en objectes de desig que, fins i tot, desperten els instints més grollers.
En aquest blog ja hem vist diverses maneres de fer les mandonguilles (amb samfaina, amb salsa de tomàquet, amb sípia i pèsols, amb cigrons i ceps, etc). Però faltava la recepta més genèrica de totes, d'aquelles que fotien les àvies i que, tot i no aparèixer dins el CPCC, jo he volgut mostrar-vos, si més no, la meva particular versió.
Bàsicament parlem de mandonguilles en una salsa més elaborada, amb un sofregit xulo, una mica de vi, brou i la seva picadeta. Tot senzill de fer, tot i que una mica laboriós.
De vegades em pregunto quantes hores hauran passat les nostres mares i àvies fent pilotilles a la cuina?. Moltes segurament. Ara em ve al cap un article que vaig publicar en aquest blog l'any 2013 on parlava precisament d'això i alguna bajanada més sobre si les dones d'ara estan més bones però no cuinen tant bé com abans, l'ARTICLE: La cuina de sempre no caduca.
Uix, quines coses deia abans....
Respecte aquest plat, el de sempre, bons aliments i a sucar-hi pa!.

Amb aquesta recepta us sortiran unes 20 mandonguilles.
Llegir més...

diumenge, 20 d’agost de 2017

ARTICLE: Atac terrorista a Barcelona i Cambrils





Per Sant Jordi, estava signant llibres a les Rambles de Barcelona.
I m'ho vaig passar molt bé.
Fa menys de 15 dies passejava amb la meva dona i els meus dos fills pel passeig marítim de Cambrils.
I m'ho vaig passar molt bé.
I ho tornaré a fer, i m'ho tornaré a passar bé.
Per què quatre pertorbats no ens faran canviar la forma de ser ni de viure.

El blog www.lacuinadesempre.cat, vol expressar el rebuig més enèrgic i contundent a aquesta mena d'actes irracionals.
Aquest blog vol també, transmetre el més sentit condol a les famílies afectades, tota la solidaritat amb les víctimes i tota la força necessària per superar aquest difícil tràngol que mai oblidarem.

Catalunya, en particular, té una força extraordinària com a societat, i així ho ha demostrat.
Catalunya té un tarannà particular, una rica cultura i un concepte de societat molt ben definit.
I si hi ha una sola cosa que no té... és por.
Personalment, i sent conscient de la dificultat creixent que implica, confio amb les autoritats (a nivell local i a nivell global) per extirpar aquest càncer del planeta, lluitant no tan sols contra el terroristes, si no contra una elaborada metodologia d'adoctrinament i de rentat de cervell que fa que aquests "nens" desgraciats acabin triant el camí més bàrbar i equivocat possible.Però s'hauran de posar les piles, i deixar-se de romanços, col·laborant estretament, compartint recursos i informacions i, evidentment, considerant als Mossos d'Esquadra com el que son: un cos policial sobradament preparat per a la defensa del ciutadà.
Només amb la veritable unió d'esforços es podran assolir els reptes.
Sense odi i sense venjança, però amb tota la contundència del món, hem de lluitar contra tota mena de terrorisme, oferint al mateix temps, pau i recursos a les persones i als països que ho necessitin.
És evident que la humanitat, com a espècie, necessita d'una certa evolució en termes de respecte i solidaritat.
I des de tots els punts de vista.
O millorem tots o estarem sentenciats al fracàs.

Finalment, un reconeixement molt especial a totes les empreses, entitats, cossos de seguretat, personal mèdic, voluntaris i tota aquella gent que de forma solidària ha contribuït a gestionar de forma exemplar les conseqüències dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.
La vostra reacció ha estat admirable, moltíssimes gràcies!.

Per la llibertat, per la vida, per l'amor, seguirem endavant amb la mateixa determinació.
Per la meva part, seguiré difonent el receptari tradicional català a tot el món, que és de les poques coses que sé fer.

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

dilluns, 14 d’agost de 2017

Llenguado fregit


Recepta tradicional número 623 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzillot, sense massa elaboració certament, però quan el producte és bo no cal més filigranes, oi?.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 21 de juliol de 2017

Pollastre a l'ast


Avui vull mostrar-vos un plat molt típic i tradicional català com és el pollastre a l'ast.
Evidentment, per fer-lo cal disposar de un sistema de cocció rotatori que pràcticament ningú tenim a casa. Per aquest motiu, la recepta que avui us mostro no l'he fet mai a casa.  Sí, és clar, venen gadgets peculiars (i estrambòtics) per poder cuinar-lo al forn de casa. Però no queda igual (per experiència us ho dic). La cocció a l'ast és la clau, i encara més si es fa amb foc de llenya.
Dit d'una altra manera, a casa és difícil que us quedi igual.
Per això, avui he cregut oportú que era millor difondre aquesta recepta des de un punt de vista més cultural que no pas pràctic.
Gandul! ...cridarà algun seguidor d'aquest blog.
Recordo que quan vaig publicar el pa amb xocolata o el pa amb oli sucre algú em titllava (de forma simpàtica) de gandul, per la mínima elaboració de la recepta. No vull ni pensar que em diran amb aquesta entrada d'avui! que no he fotut res!.
Però més enllà de l'elaboració que pugui tenir una recepta, el més important és difondre i donar a conèixer aquest plat arreu del món, objectiu principal d'aquest blog.
Per tant, no es tracta publicar per publicar.
De fet, aquesta entrada és tota una excepció en el blog, per la falta de detall visual en l'elaboració. Però confio que ho entendreu, oi que si?.
La recepta tradicional d'avui la trobareu també dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 853.
I es que el pollastre a l'ast és força peculiar i, si el fan ben fet, molt bo també.
Jo l'he menjat molt bo a Sant Pere Pescador (d'on son aquestes fotos), però també a Sitges, on el serveixen amb cava i a multitud de poblacions del nostre territori.
Cada cop sembla més popular acompanyar el pollastre amb patates fregides (tallades gruixudes) i una mica d'allioli.
Al cap i a la fi, cadascú se'l fot com vol: amb ketchup, amb patates al forn, maionesa, salsa picant...
I el mateix passa amb la beguda: vi, cervesa, cava, refresc...
Però parlem de la seva definició i d'una mica d'història ara.
Segons la vikipèdia, la cocció a l'ast és una tècnica culinària consistent a inserir l'aliment en un ast, que s'introdueix dins un forn o bé s'acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d'eix el mateix ast, per tal que l'aliment es cogui per tota la seva superfície. L'ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occitània algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet i que es feia girar manualment amb una maneta anomenada menador d'ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s'hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l'altre, front a una paret que radia calor. Típicament es troben a establiments especialitzats a vendre pollastre a l'ast, tot i que de vegades s'hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l'ast vertical. Com a la mediterrània europea s'associa sovint amb àpats populars i festius.
A l'edat mitjana la carn a l'ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com ara una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l'ast estan ja esmentades al llibre de Sent Soví i al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s'hi cuinaven d'aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren típics per sant Esteve, i se servien amb salses. El conill a l'ast era molt típic al dijous gras, acompanyat d'almedroch, una mena d'allioli enriquit amb rovell d'ou i formatge.
Molt interessant  tot plegat, i que ja fa molts anys que treballem la cocció a l'ast.
Resumint, gaudiu d'aquest Pollastre a l'ast que tant assumit tenim a casa nostra i en el que, en ocasions, no reparem el suficient, tot i merèixer un lloc preferent dins el nostre receptari tradicional.
Salut!
Llegir més...

divendres, 14 de juliol de 2017

Wok de pollastre amb shiitake


Ara feia temps que no utilitzava el wok i, com m'acostuma a passar, m'he tornat a enganxar. És un addicció cíclica que tinc amb aquest cuina. Ara estaré una temporada fent woks, ho sé, per què em conec. Fins que em cansi i ho deixo per un temps. Sóc així de tonto, mira.
Doncs avui veurem com cuinar un plat d'aquells que de seguida entren per la vista i, sobretot, per l'aroma. Si us falta algun ingredient que no teniu habitualment, no passa res, tot i que enriqueixen molt el plat i li donen aquest punt diferent que fa que un wok sigui una preparació particular per al nostre paladar. Al cap i a la fi, tots els ingredients que us comento (mirin, vinagre d'arròs, gingebre en pols) els podeu trobar a qualsevol supermercat avui en dia. I si els teniu, fareu més woks.
Total, que a poc a poc, aquest blog va engreixant la categoria WOK, un tipus de cuina saludable, saborosa i, per què no, divertida que recomano provar a tothom.
Ah! que encara no tenia wok?... doncs ja esteu trigant, que per 20€ en teniu de molt xulos.
Aquestes quantitats corresponen a 4 o 6 sis persones.
Tots a la cuina!
Llegir més...

divendres, 7 de juliol de 2017

Pastissets de franxipà amb crema cremada a la taronja i cumquat confitat


Avui veurem com fer unes postres ben bones, originals i amb les que de ben segur quedes bé!.
En general, podríem parlar d'una tartaleta de crema i fruita, però amb personalitat pròpia.
La base, de full, està farcida per una crema de franxipà (elaboració feta amb massapà) que, un cop cuita, es decora amb una crema pastissera amb un toc de taronja. Seguidament es crema amb sucre i es decora amb un mini-taronja confitada i banyada amb xocolata.
Com veieu, visualment, funciona molt bé, i de gust, no cal ni dir-ho!.
Tenen la seva feina, no us enganyaré, però si us organitzeu bé i teniu les bases preparades i la crema feta, les podeu acabar de preparar en 20 minuts.
La decoració, al cap i a la fi, la podeu fer com més us convingui.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 16 de juny de 2017

Espatlla de xai adobada al forn amb aiguamel


Avui, una gran recepta, d'aquelles que fan festa.
En el seu moment, ja vam veure com fer el Xai al forn amb Mostarda, molt recomanable també.
Doncs bé, avui us presento una nova combinació dolç-salat que farà llepar-vos els dits.
A més, us vull presentar un producte extraordinari: l'aiguamel que fan a Xixona.
No és l'aiguamel amb alcohol que es fa a Extremadura o altres parts de la península, que en realitat és una beguda. I es que l'aiguamel era un postre àrab que, segons la zona d'Espanya i el tipus de fruita o verdura que hi havia en el terreny, es preparava de distintes formes.
En realitat, és un preparat similar a l'arrop de gust però més suau, ja que l'arrop és sucre cremat.
Aquest aiguamel s'elabora amb un procés semblant al del mostillo però utilitzant els retalls de mel que s'obtenen quan es tallen els ruscs. Els fruits secs que dur el mostillo són substituïts per fruita, com carabassot, pera, figues o també pell de taronja. En pot que es presento es tracta de carbassa confitada, la carabassa de "40 dies" que diuen, la de fregir, el carabassí que es deixa en el terreny fins desembre i es fa una carbassa gran de color taronja. Llavors, es confita amb almívar de taronges naturals, el que també li dona un lleuger aroma a mel d'azahar. I com no, també porta una mica de mel, no gaire però.
Hi han llocs a la província de València que s'anomena tabolles en comptes d'aiguamel. A la zona de la Canal d'Anguera també elaboren aquest dolç i el denominen nelcuna.
Que on podeu comprar aquest peculiar producte? ...us deixo aquí el link.
Tsch!, tasteu-lo i en parlem!
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.
Llegir més...

divendres, 9 de juny de 2017

Menjar blanc


Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XIV.
Segons la vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella. Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella. A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana.
A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.
Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2).
Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés.
En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre.
Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.
Tasteu-lo i en parlem!
I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!.

Llegir més...

divendres, 2 de juny de 2017

Coca de flors de carbassó amb rocafort


Coca de flors de carbassó amb rocafort. No, no és una pizza, però fa tota la pinta si. Val a dir que, aquí casa, tota la vida s'han fet coques salades (o cócs). Per tant, és una elaboració ben tradicional. I la d'avui, en especial, és tot un luxe. Excel·lent combinació de productes frescos i de temporada. Una coca lleugera que us farà d'entrant, de primer o de segon plat. La podeu fer rectangular, quadrada, rodona, individuals o donar-li la forma que més us agradi.
Com veureu, he fet servir pasta de full per la base. D'aquesta manera la coca queda més cruixent i saborosa, però podeu emprar pasta brisa o massa de pizza també. I llavors dir-li pizza.
I si no teniu flors de carbassó (producte inigualable) poder fer servir rodanxes de carbassó directament.
Jo us la recomano per sopar, degustar-la amb tranquil·litat, amb una copa de vi, una música agradable i tot el temps per endavant.
Un d'aquells petits plaers que ens podem donar entre setmana.

Llegir més...

divendres, 26 de maig de 2017

Pastís de salmó amb crema d'espinacs


Una recepta fàcil de fer i molt adient per èpoques de calor. Jo recomano servir el pastís fred i la crema tèbia. Aquest pastís es pot fer amb pa de motlle però com veureu, jo us proposaré fer-lo amb planxes de pa de pessic. Les planxes li donaran un puntet dolç que lliga molt bé amb el salmó fumat. No cal dir que com bona sigui la qualitat del salmó, més bo estarà aquest plat.
Respecte al formatge per untar, ja sabeu que n'hi ha de molts tipus i, per tant, podeu escollir el que més us agradi, tot i que el brie que utilitzo és molt encertat. Finalment, la crema d'espinacs (frescos o congelats) farà que aquest plat sigui un entrant formidable.
Visiteu la recepta Planxes de pa de pessic abans de continuar.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 19 de maig de 2017

Arròs de sardines


Recepta tradicional número 137 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Per alguns pot semblar, d'entrada, una mica estrany posar-hi sardines a sobre d'un arròs. Però el cert es que aquest plat d'avui es tracta d'una recepta tradicional catalana ben antiga.
La sardina és la protagonista del plat i, per tant, us aconsello que sigui ben fresca. Ja sabeu que la sardina és un peix blau, ric en Omega 3, un àcid gras que ens ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. Ara no descobriré jo les bondats d'aquest peix, que conté moltes proteïnes, així com vitamines A, D, B2, B3 i minerals molt diversos, com el sodi, el fòsfor, el magnesi, el ferro i el calci. 
Però que cal menjar-ne ho sabem tots.
Total, un arròs, bo, sa i, no menys important, força econòmic.
I que està molta bona la sardina, tu!
I el seitó!
I el verat!
I l'arengada feta "a la porta"... ummmmm!
Espero que us agradi aquest arrosset que, si no l'heu tastat mai, us convido a fer-ho. Com sempre dic, son tants els plats que acaben sent més bons al paladar del que un es pensa inicialment que això fa molt recomanble no refiar-se del gust imaginari que cadascú pot tenir. Per experiència us ho dic. La cuina no deixa mai de sorprendre!
Dit d'una altra manera: tasteu les coses i després opineu.
Hi sortireu guanyant.

Llegir més...

divendres, 12 de maig de 2017

Braç de gitano de torró xixona


Si us va agradar el Semifred de Xixona que vam veure fa temps en aquest blog, avui us presento el braç de gitano de torró de Xixona, una altra recomanació.
Evidentment, podeu fer aquesta recepta per aprofitar aquella barra que us va sobrar del Nadal. Però si us trobeu molt allunyats de les festes de Nadal, us diré que hi ha possibilitats de comprar torró de Xixona on-line i us el fan arribar arribar a casa sense problemes. Però jo ara us donaré un consell: per Nadal compreu unes quantes barres i les reserveu, ja que aquest producte té una caducitat molt llarga. D'aquesta manera, durant l'any, podreu fer elaboracions com aquesta d'avui.
Si agrada aquest torró, gaudireu del braç, ja que el sabor a Xixona hi és molt present. No cal dir que si no sou amants d'aquest torró, segurament preferireu un iogurt de postre.
El braç el podeu fer amb nata sense cacau i cremat amb gemma pastissera per fora.
O senzillament, amb una mica de sucre llustre per sobre.
Com veureu, jo he tintat la nata amb una mica de cacau en pols, només per enfosquir-la una mica i he banyat el braç amb un glacejat de xocolata. Tot plegat només farà enriquir aquestes postres, tant al paladar com a la vista.
Abans de fer aquesta recepta haureu de mirar com es fan les Planxes de pa de pessic.
Us animeu a fer-lo?

Llegir més...

divendres, 5 de maig de 2017

Pollastre amb moixernons


En aquest blog, ja hem vist unes quantes receptes fetes amb moixernons, i avui us deixo un guisat de pollastre molt recomanable. Sí, ja sé que molts em direu que en realitat son carreretes i no moixernons, però a casa tota la vida li hem dit sempre així i em consta que molta gent també ho fa. De fet, i sense anar més lluny, aquests moixernons me'ls ha portat la meva germana Gemma que va estar fa poc a la bonica població (fins ara) de Setcases, on també li diuen moixernons i així els comercialitzen. I dic "fins ara" bonica població per què el poble està sota una mena de decadència de la que espero es recuperi aviat. Negocis tancats, falta de gent i un conjunt de detalls que deixen entreveure que no passen per la millor de les èpoques.
Potser m'equivoco, però al cap i a la fi és un sentiment que tens quan hi ets i res millor que els sentiments per descriure la realitat d'un indret. Personalment, li tinc molta estima a Setcases i us recomano visitar-lo. A més a més, és un lloc que forma part de la meva historia familiar i, per tant, no em podré estar mai de visitar-lo de tant en tant. D'aquells llocs on t'han portat de ben petit els teus pares, on has tingut vivències molt especials, experiències inoblidables amb la nòvia i agradables retorns amb el pas dels anys, ni que sigui per anar a comprar moixernons. Em passa amb mateix amb el poble de Rupit, del que ja us en parlaré en un altre moment.
Tornant al plat d'avui us diré que aquesta és una recepta senzilla de fer i requereix menys temps que la vedella, és clar, ja que el pollastre es fa abans.
Si sou dels que us agrada sucar pa, no deixeu de tastar aquest pollastret, us encantarà!
I a gaudir, collons, que son dos dies!
Al meu fill petit li ha encantat, i encara s'està llepant els dits fins els colzes...
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 28 d’abril de 2017

Confit d'ànec amb salsa de fruits vermells



No fa massa que vam veure com preparar un senzill confit d'ànec amb poma i reducció de PX. A mi, el confit d'ànec m'agrada. De fet, l'ànec m'agrada de totes les maneres i aquesta en concret es una bona forma de gaudir-lo fàcil i ràpida.
Jo compro al mercat aquestes cuixes, grosses i maques, per 5,50€ cadascuna. No es barat si t'ho mires peça per peça, però si ho valores en conjunt pots oferir un bon dinar per un preu raonable i amb poca inversió de temps i d'ingredients addicionals. Ja m'emprenya més trobar consumir aquest plat fora, ja que molts restaurants es passen amb el preu. És un plat amb molta presència i, a més, el pots incloure a la carta en francès, el que el fa encara més particular. Però la seva elaboració es pràcticament nul·la i tot plegat no justifica el preu que en certs llocs ens demanen. Sabem el que costen aquestes cuixetes i quin serà el benefici aproximat pel restaurador. Per tant, un "poquito de por favor" senyors!... i siguem una mica més honrats.
Més enllà de gratinar les cuixes al forn, la gràcia d'aquest plat és l'acompanyament, una salsa de fruits vermells que encaixa magníficament amb les característiques d'aquesta consistent carn i la seva potència de gust. Si no teniu fruits vermells frescos (els podeu trobar congelats a La Sirena) podeu improvisar una salsa tot fent una reducció de melmelada de gerds, vi dolç (tipus mistela, garnatxa, moscatell) i unes gotes de llimona.
Espero que us agradi!
Llegir més...

dijous, 27 d’abril de 2017

NOTÍCIA: La cuina de sempre ja és a twitter!



Em plau d'informar-vos que ja podeu trobar aquest blog a twitter:


(lacuinadesempre.cat)
@LCDS_CAT   

Llegir més...

dilluns, 24 d’abril de 2017

NOTÍCIA: Agraïment Sant Jordi 2017



Vull agrair la visita de tots els que ahir us vau acostar fins a les Rambles de Barcelona per poder-vos dedicar el llibre i, a més, poder-nos conèixer personalment. Ha estat una magnífica experiència que espero poder repetir l'any vinent.
Estic segur que, com jo, tots vau gaudir d'una magnífica Diada de Sant Jordi, una festivitat que hauria de ser ja Patrimoni de la Humanitat.
A continuació, us deixo unes quantes fotos del moment. 
Moltes gràcies a lectors, seguidors, amics i família pel vostre suport!
Llegir més...

dijous, 20 d’abril de 2017

NOTÍCIA: Signatura de llibres per Sant Jordi 2017


http://www.cossetania.com/les-receptes-del-calendari-pastisser-2026

Per a la vostra informació, us faig saber que el proper diumenge 23 d’Abril, Sant Jordi, estaré signant llibres de 11:00h a 13:00h a la parada número 103 de les Rambles de Barcelona (a prop del número 47, a l’alçada de la Plaça Reial).
Si encara no teniu el llibre Les receptes del calendari pastisser serà un bon moment per adquirir-lo signat i, com no, per poder-nos conèixer personalment. Us hi espero!
Que tingueu molt bona Diada de Sant Jordi!
Una forta abraçada! 


Albert Vilas
Autor del blog www.lacuinadesempre.cat
 
Llegir més...

dimarts, 18 d’abril de 2017

Mona de Pasqua (Trufa amb dos farciments i glacejat de xocolata)



Avui veurem com fer una mona de trufa amb dos farciments i glacejat de xocolata.
Com sempre, haureu de ser previsors i preparar el dia abans el pa de pessic, la trufa i l'almívar. Per tant, llegiu-vos aquestes receptes prèviament.
En la decoració final no hi poden faltar les figuretes de xocolata, les plomes o els ninos pels fillols.
De fet, l'anomenarem mona per aquesta decoració però podeu fer aquest mateix pastís per a qualsevol altre celebració (aniversari, dia del pare o la mare, etc...).
I recordeu, la pastisseria és una ciència exacte: no foteu invents amb les quantitats. Feu-los en la decoració si voleu, aquí si.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 7 d’abril de 2017

Arròs amb galeres i carxofes


Recepta tradicional número 99 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta és la mateixa elaboració que la recepta tradicional número 98 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català anomenada Arròs amb galeres i bròcul. De fet, com veureu a les variants, podeu fer-lo també amb coliflor, espinacs i fesols.
També us recomano visitar la meva recepta Arròs amb galeres, més similar a una paella de marisc.
Per fer aquest arrosset amb galeres i carxofes d'avui, es recomana emprar amb cassola, però com veureu podeu utilitzar també una paella. A mi, abans d'afegir-la a l'arròs, m'agrada bullir la carxofa prèviament i deixar-la ben tova, que es desfaci a la boca. Això també farà que s'enfosqueixi, el que personalment també trobo interessant. Si no us agrada, ja sabeu que podeu posar-les amb una mica de llimona per evitar l'oxidació. Si les bulliu prèviament, podeu sofregir-la abans de coure-la amb l'arròs.
Un altre aspecte important d'aquest plat és utilitzar unes bones galeres fresques de temporada, ben plenes i sucoses. És la clau d'aquest plat, vaja.
En definitiva, un arrosset excepcional i molt recomanable.
Llegir més...

divendres, 31 de març de 2017

Pappardelle amb romesco, camagrocs i gambes


Us de confessar que fins ara no havia tastat mai el papperdelle. És una pasta interessant, m'ha agradat. Com veureu, per aquesta recepta, no utilitzo cap ingredient de temporada, per tant, la podeu fer en qualsevol època de l'any. Val a dir que, en temporada, podeu substituir els bolets secs per bolets frescos.
Jo he utilitza gamba grossa (tipus argentina), però podeu fer servir altres varietats (vermella, llagostí, gambot, etc).
La salsa romesco, en general, té un punt dolç que li va molt bé al calçot, però pot resultar excessiu per a la pasta. Per aquest motiu, prèviament, he fet un sofregit de ceba i alls tendres que he triturat amb una mica d'aigua d'hidratar els bolets. Un correcta barreja d'aquestes dues salses us proporcionarà un salsa resultant més idònia per aquesta pasta. En qualsevol cas, ja sabeu que això és qüestió de gustos i podeu posar-hi directament la salsa de romesco al plat, el que simplificarà també el procés d'elaboració. Però més enllà de la salsa, el muntatge final del plat és ben fàcil. No trigareu més de 15 minuts en bullir la pasta i servir a taula un plat d'alta cuina, d'aquells bons de veritat, amb el que segur que quedaràs bé amb els tens convidats.
Si el feu, us agrairé em feu saber la vostra opinió, ja sabeu que sóc xafarder de mena.

Llegir més...

divendres, 17 de març de 2017

NOTÍCIA: "Les receptes del calendari pastisser" ja a la venda!


Doncs sí, ha trigat una mica però com us vaig anunciar darrerament ja és a la venda el primer llibre d'aquest blog: Les receptes del calendari pastisser, de l'editorial Cossetània.
Vull agrair la col·laboració dels seguidors i dels que compartiu aquest neguit de mantenir i difondre la cultura gastronòmica tradicional d'aquest país.
I recordeu, que sempre estic a la vostra disposició per a qualsevol dubte, consulta o crítica respecte aquest llibre o blog.
Moltes gràcies a tots i a totes!

Les receptes del calendari pastisser

Les nostres postres de sempre

En aquest llibre hi trobareu les receptes de pastisseria tradicional catalana, presentades per ordre cronològic del calendari de festes. Us endinsareu en aquelles postres delicioses i sobradament conegudes arreu del nostre territori, com són els braços de gitano, les mones de Pasqua, els pastissos de Sant Jordi, les coques de Sant Joan, els panellets o els tortells de Reis. Amb un llenguatge molt planer i acompanyat de fotografies a tot color, s’hi detalla tot allò que necessiteu per elaborar aquests dolços a casa vostra sense gaire complicacions. Amb una clara crítica a la “mal anomenada pastisseria creativa”, el llibre pretén reivindicar i apropar les receptes més nostrades del calendari d’una forma molt planera, detallada i personal.
Introducció de: Jaume Fàbrega i Colom

Albert Vilas

Nascut a Barcelona l’any 1973, entre els anys 1996 i 2007 va treballar com a pastisser professional a la reconeguda Pastisseria Boages, del centre de Barcelona. Actualment, treballa com a professional de sistemes informàtics en una important companyia de transports internacionals. Tot i l’abandonament del sector pastisser, es considera un gran apassionat i defensor de la cuina i la pastisseria tradicionals.
L’any 2010 engega un projecte de difusió del receptari tradicional català mitjançant l’exitós blog gastronòmic www.lacuinadesempre.cat.
Es defineix, bàsicament, com un impulsor de la cultura gastronòmica catalana.

Preu: 16,90€
Col·lecció: Escudella, núm. 9
ISBN: 978-84-9034-573-3
Nombre de Pàgines: 200
Nombre d'il·lustracions: 446
Mides: 21 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Març del 2017
Per vols realitzar la compra, fes clic: COMPRAR AQUÍ!

Llegir més...

divendres, 10 de març de 2017

Popets amb patates i allioli


Recepta tradicional número 879 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En realitat, al llibre li diuen "Popets amb allioli", però trobo que no descriu correctament el plat.
Per això, no he volgut respectar el nom oficial i li he dit "Popets amb patates i allioli".
I es que en sentir el nom d'aquesta recepta, almenys a mi m'ha passat, a molts us pot venir al cap els pops de platja a la planxa (o a la brasa) acompanyats d'allioli, una recepta força diferent.
És a dir, que la recepta d'avui, a l'incorporar patates i l'allioli deixatat, podria ser considerada un guisat, com també trobareu el "Pop guisat al forn".
Sigui com sigui, és un gran plat de pescadors que es feia antigament a la mateixa barca i, és clar,  la seva gràcia rau en la qualitat del producte i la senzillesa de la seva elaboració.
En aquest blog trobareu unes quantes receptes més fetes amb aquest versàtil producte: el pop.
I ara, gaudiu d'aquestes menges tradicionals!
Llegir més...

divendres, 3 de març de 2017

Faves a la brutesca


Recepta tradicional número 533 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
També conegudes com a Faves a la gitana.
Tradicionalment, s'enforquillaven les faves en un filferro i les posaven al caliu.
Però com veureu, podeu fer-les a la brasa directament.
D´aquelles coses tontes, però ben bones.
Anteriorment, ja hem vist com preparar la salsa de romesco, per tant, us recomano visitar aquesta recepta prèviament. Si voleu comprar-la feta, jo us puc recomanar una de la casa FRUITS, ScP, és la millor (industrial) que he estat.
Aprofiteu si feu una calçotada (per allò de la salsa) i les tasteu. Estic segur que us agradaran.
Llegir més...