inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Coques de Sant Joan: Coca de fruita Coques de Sant Joan: Coca de llardons Coques de Sant Joan: Coca de crema Pèsols negres amb rosta i col confitada Bonítol salat amb tomàquet Tortell de nata

dissabte, 24 de desembre de 2016

ARTICLE: Bon Nadal 2016


Enguany, i casualment, les dates de Nadal coincideixen amb una fita important d'aquest blog, i es que s'acaben d'assolir els 15.000.000 de visites.
No està bé que ho digui jo, ja ho sé, però algú ho haurà de dir: l'èxit d'aquest blog és incontestable.
Gràcies a vosaltres, és clar.
Novament, us he d'agrair la vostra fidelitat i espero i desitjo poder mantenir aquest blog molt més temps, cosa que no us puc garantir. Confio en trobar els recursos externs necessaris per tirar endavant el projecte i mantenir-ho tot plegat.
I es que l'altre dia em deien: "...no tanquis aquest blog ja que és patrimoni d'aquest país!"
I penses.... no sé que dir!.
Sé perfectament (per què ho veig) que sou molts i moltes els que utilitzeu aquest blog. Potser no a diari, però el teniu present, i quan us cal trobar alguna cosa la veniu a buscar.
I amb una mica de sort, de entre les 1000 receptes publicades, la trobeu i tot.
De fet, jo mateix utilitzo aquest blog constantment en la meva vida diària, ja que em resulta impossible recordar totes les receptes que m'agraden.

Quinze milions de visites no és pas una xifra menyspreable per a un blog escrit en català.
Aquest és un gran moment per al blog i, fins i tot, jo diria que podria ser el moment més àlgid de la seva curta existència (5 anys).
Personalment, no puc estar més satisfet amb la seva deriva.
Quinze milions de visites és una xifra ben rodona, que lliga perfectament amb l'alegria i el bon rotllo que el Nadal ens desperta a tots.
Per tant, deixeu-me agrair-vos la confiança que any rere any demostreu en aquest blog i enviar-vos aquest sincer missatge:

El blog www.lacuinadesempre.cat us desitja Bon Nadal a tots i Feliç Any Nou 2017!
 

I ja és Nadal, sí, un any més.
En un altre moment, d'èpoques passades, us desitjaria que l'any vinent fos millor que el que deixem, però si voleu que us digui la veritat, tal i com estan les coses, em conformaré amb que el 2017 no sigui pitjor que el 2016.
Aix...! el Nadal!.
Com tots sabeu, aquesta és una època que ens agita i ens provoca sentiments contradictoris.
Son moments on es barregen, més que mai, instants fantàstics amb records tristos de les nostres vides. Segons sigui aquest balanç, el Nadal pot ser en una època de l'any meravellosa o, contràriament, pot convertir-se en una etapa dura i feixuga de superar.
I es que qui més qui menys té familiars i/o amics que ja no hi son o que estan patint d'alguna manera.
I no hi ha res pitjor que el patiment.
La vida és dura amics meus i com més gran ens fem més dura es torna i més coses dures hem de viure.
Aquest any, en particular, vull dedicar unes paraules a la figura d'un company de la xarxa que ens ha deixat recentment de forma sobtada: l'Eduard, del blog "De plat en plat". Gran persona, gran cuiner i gran influencer dins el mon bloguer, que deixa un llegat extraordinari, una excel·lent feina feta que ha servit per mantenir ben alt el nostre receptari tradicional, la nostra cultura i el nostre país.
Feina d'aquella que a mi m'agrada, la que realment aprofita la gent del carrer, la cuina de veritat sense "mariconades".
Personalment li estic molt agraït, com molts de vosaltres, n'estic segur.
No puc fer res més que subscriure tota la feina de l'Eduard, ja que com be sabeu, aquest blog té el mateix objectiu de difondre la cultura gastronòmica tradicional catalana per tot el món.
Descansa en pau, Eduard!.

Però en aquesta publicació d'avui, també voldria transmetre un missatge positiu, un missatge d'esperança. Per què la vida, tot i ser tan fràgil, té coses meravelloses de les que no podem deixar de gaudir.
Permeteu-me recomanar-vos que, en la mesura que us sigui possible, feu un esforç per oblidar totes les coses dolentes que us envolten, ni que sigui per uns dies, per unes hores, per uns minuts.
I torneu a sentir-vos nens per uns instants.
El poder de la infància ens fa millor persones, no en tinc cap dubte.
Sentiu el Nadal!.
És difícil, ja ho sé.
Si teniu fills petits, és més fàcil.
Fills, nets o nebots amb edats d'aquelles que encara no coneixen la veritat de "certes coses".
Llavors, el Nadal pot ser inoblidable, il·lusionant, especial, únic, irrepetible, fins i tot màgic.
Aprofiteu-ho i gaudiu-ho molt, que la infància passa molt ràpid.
Massa ràpid.
Jo penso que l'autèntic Nadal es el que es vivim i experimentem quan som petits, quan som ignorants i quan som més feliços que mai, sense preocupacions.
Els adults, en canvi, ens passem la resta de la vida anhelant la nostra infància i procurant que la dels nostres fills sigui, com a mínim, millor.
Però compte! Això no vol dir que els tinguem que regalar 50 joguines als nostres fills, eh?.
I es que hi ha gent que es passa tres pobles amb les joguines.
Bé, jo reconec haver-me passat alguna vegada, però es que és tan difícil controlar-se davant el desig d'un infant!
Hem de regalar-los algunes joguines, és clar, però també dedicació, temps de qualitat, passió i molt d'amor: abraceu-los i feu-los mil petons!.
Jugueu amb ells... 
Jugueu a fer d'Spiderman i a quedar immobilitzats per la seva teranyina...
Jugueu al gatito malito, al yatetengo, al coixí-pedra (no ho busqueu, que son jocs que he inventat!)...
Jugueu a tirar-vos pets i rots de mentida...
Jugueu a fer històries amb taps d'ampolla, rotlles de paper higiènic, pedres i plantes...
Jugueu a inventar-vos contes sobre un nen petit que es deia Antoñito o Pepito Pérez o Anselmito i que anava una dia pel carrer i es va trobar una moneda al terra...
Jugueu a cantar cançons amb paraulotes...
En definitiva, que feu el burro amb els nens!

Ah! I aquests Nadals no us oblideu de veure pelis de Nadal en família, com: Sólo en casa, Gremlins, Pesadilla antes de Navidad, Elf, Arthur Christmas, Cuento de Navidad (la de Disney, que és el millor Mister Scrooge), El Grinch o Polar Express.
Per cert, voleu que us expliqui un secret?
A casa nostra, quan arriba el Nadal (per què la resta de l'any no ho fem), posem la pel·lícula Polar Express moltes vegades, molt sovint.
La veritat es que és una pel·lícula que quan es va estrenar no va quallar ni de bon tros, com s'esperava. I es que tècnicament és tracta d'una pel·lícula molt mal feta.
Però els nens, amb aquestes coses no s'hi fixen, oi?.
Doncs jo us diré que aquesta peli té "alguna cosa" misteriosa que t'arriba. 
Potser es que la reproducció de la pel·lícula té alguna similitud amb el picarol que hi surt.
Si l'heu vista, sabreu que hi ha apareix un picarol que només sona (o només els sents) si hi creus de veritat: és un picarol màgic.
Altrament, com els passa als pares del nen protagonista, el picarol no sona i donen per fet que malauradament està espatllat.
Total, i des de el meu punt de vista, la pel·lícula es capaç de transmetre sentiments reals de Nadal i de gairebé transportar-te dins el tren i fer-te sentir petit de nou durant 90 minuts.
No sé, és una cosa estranya...
Que potser només em passa a mi...
Per flipat...
I és clar, d'alguna manera, gairebé sense voler, penso que estic fent d'aquesta pel·lícula una tradició familiar. D'aquesta manera, quan els meus fills siguin grans, la recordaran i la conservaran amb aquell anhel infantil del que us parlava.
Es com si jo tractés d'assegurar-los un tros de Nadal dins la cinta, i d'aquesta manera puguin recuperar els sentiments reals del Nadal cada cop que premin el botó play.
Compte però! Quan toqui posar-la, això sí! No val posar Polar Express en ple mes d'agost menjant un Calipo en calçotets, eh?.
Així no funcionarà, carallots!.
Total, que avui us vull adjuntar la típica escena de Polar Express quan els nens canten la bonica cançó "When Christmas comes to town". 
Us puc assegurar que no hi ha res millor en aquesta vida que sentir als meus propis fills cantar aquesta cançó amb tanta il·lusió i sentiment...
Es en aquell precís instant quan a mi també em sembla sentir el clinc-clinc d'un picarol....

Bon Nadal i cuideu-vos molt!



Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

12 comentaris :

  1. Bin Nadal Albert i felicitats per la xifra.

    És una fita molt important, arribar a aquesta xifra, i més tal com tu ja dius en un bloc escrit en català, que només per això queda penalitzat , respecte al que està escrit en llengües amb més usuaris....

    Feia temps que no et deixava cap comentari, bàsicament perquè ara cuino molt menys, però això no vol dir que llegeixi la majoria de posts teus quan Feedly, m'informa de que en tens un de nou.

    Abraçada i molt bon any!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ets, Ricard, ja ho sé. Moltes gràcies pel teu suport, jo també llegeixo els teus posts eh? jeje. Bon Nadal!

      Elimina
  2. Moltes gràcies Albert.
    Cuidat tu també molt.
    Aquestes festes seguint les teves receptes he fet d'aprenent de cuiner. Carn d'olla, brou i sopa de galets, pollastre rostit i fins i tot canalons!. 
    He passat la prova i he pogut recordar la cuina de la mare, que ja fa anys ens va deixar.
    Molt bones festes per a tu i els teus. I millor any 2017. Si, pot ser millor.
    I continua amb la teva feina. És extraordinària.
    Antoni Anguera
    Sant Just Desvern

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antoni, celebro que tot t'hagi sortit bé! Gràcies pel teu feedback i bones festes!

      Elimina
  3. Molt bon Nadal, Albert.
    Poques coses a afegir al que has dit.
    Gràcies un any més, per mantenir aquesta joya.

    ResponElimina
  4. Molt Bon Nadal Albert!!!
    Com sempre, la feina ben feta té premi, i això es el que fas tú.

    Gràcies per fer-nos gaudir tant amb el teu blog.

    Una forta abraçada i disfruta dels teus!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolors, ja gairebé ets de la familia d'aquest blog, eh?, incondicional com sempre, jeje. Gràcies pel teu suport i que passeu unes bones festes de Nadal!

      Elimina
  5. Bones Festes!! Enhorabona per aquesta xifra que no és més que el resultat d'una feina tan ben feta i que s'agraeix de tot cor. Vaig decidir prendre'm més temps per cuinar i que a casa gaudissin de la cuina de sempre, la que recordem de quan érem petits, i tinc el teu blog com a referència indispensable, i no saps com m'ha fet triomfar! Gràcies per ensenyar-nos i gràcies pel teu temps. Bon Any per tu i els teus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conxita, ja esperava el teu comentari....
      Recorda que l'èxit és tot teu, jo només procurar facilitar l'interés pel nostre receptari. Et felicito pel teu esforç!
      Bones festes i bon any nou!

      Elimina
  6. És el millor blog de cuina. M'he tornat una 'bona' pastissera gràcies a tu. I també has fet que poguessim fer molt bons plats de la cuina catalana que ens semblaven impossibles de fer nosaltres (que no estem gens posats en això de cuinar). Gràcies i ànims per continuar al 2017!

    ResponElimina
  7. Sé que es molt difícil, tenint feina i família (i més amb 2 nens petits!), mantenir un blog com el teu. Per això, tot i que espero cada entrada amb candeletes, també al·lucino com ets capaç de trobar un moment per publicar-la. Perquè es que a més, estan molt currades.
    Tan de bo puguis continuar mantenint el blog molt de temps més. Moltes felicitats per les 15.000.000 visites! Les tens molt merescudes!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !