inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

dimecres, 28 de desembre de 2016

SERIOUS THING CON TOQUE GARBANCERO ** INNOCENTADA 2016 **

ATENCIÓ: AQUESTA RECEPTA ÉS LA INNOCENTADA DE L'ANY 2016. SI US PLAU, NO US LA PRENEU SERIOSAMENT... I SI ALGÚ HO HA FET I L'HA TASTAT... HAURÀ D'ASSUMIR ELS COSTOS DEL RENTAT D'ESTÒMAC!

** Vamos en estas Fiestas con un plato con un sabor de rechupete seguro os encanta niños
** Ingredientes Para 4 Comensales
* Garbanzos cocidos - EL GARBANCERO
* 1 baso de caldo cocer garbanzos
* 1 Fuagras tapa negra
* 4 Salchichas
* 1/2 Coliflor
* 4 escamarlanes
* 1 higado de conejo o de pollo
* Sobrasada
* Mermelada de arandanos
* Tomate frito (opcional)
* Flores de hibisco deshidratadas - FRISCO
* Especias sazonador thailandia -
* Salsa de Soja - KOKKIMAN
* Ajo picado
* Canela
* Olivas negras sin hueso
* Agua con gas
* zumo de 40 mandarinas-  10 persona
** para decorar
* Pan tostado (del dia antes
* champiñón cortar en forma horeja
* platano rodajas 2
* picos de pan para pelo - tipo COUNDIS
* alcaparra con colita
** Elaboracion En una cazuela barro echamos por orden las salsas, el tomate, la soja garbanzos, olivas, sobrasada, fuagras, escamarlanes pelados  las flores, la coliflor y trituramos bien, añadimos salchichas trozeadas higado aplastado y espolboreado con sal y ajo dejamos que cueza bien a fuego lento transcurridos unos minutos añadir  agua con gas cubriendo y ponemos el zumo de mandarina, canela, mermelada a gusto y sazonador thai y dejamos que cueza hasta reducir bastante colocamos en platos y decorar

Llegir més...

dissabte, 24 de desembre de 2016

ARTICLE: Bon Nadal 2016


Enguany, i casualment, les dates de Nadal coincideixen amb una fita important d'aquest blog, i es que s'acaben d'assolir els 15.000.000 de visites.
No està bé que ho digui jo, ja ho sé, però algú ho haurà de dir: l'èxit d'aquest blog és incontestable.
Gràcies a vosaltres, és clar.
Novament, us he d'agrair la vostra fidelitat i espero i desitjo poder mantenir aquest blog molt més temps, cosa que no us puc garantir. Confio en trobar els recursos externs necessaris per tirar endavant el projecte i mantenir-ho tot plegat.
I es que l'altre dia em deien: "...no tanquis aquest blog ja que és patrimoni d'aquest país!"
I penses.... no sé que dir!.
Sé perfectament (per què ho veig) que sou molts i moltes els que utilitzeu aquest blog. Potser no a diari, però el teniu present, i quan us cal trobar alguna cosa la veniu a buscar.
I amb una mica de sort, de entre les 1000 receptes publicades, la trobeu i tot.
De fet, jo mateix utilitzo aquest blog constantment en la meva vida diària, ja que em resulta impossible recordar totes les receptes que m'agraden.

Quinze milions de visites no és pas una xifra menyspreable per a un blog escrit en català.
Aquest és un gran moment per al blog i, fins i tot, jo diria que podria ser el moment més àlgid de la seva curta existència (5 anys).
Personalment, no puc estar més satisfet amb la seva deriva.
Quinze milions de visites és una xifra ben rodona, que lliga perfectament amb l'alegria i el bon rotllo que el Nadal ens desperta a tots.
Per tant, deixeu-me agrair-vos la confiança que any rere any demostreu en aquest blog i enviar-vos aquest sincer missatge:

El blog www.lacuinadesempre.cat us desitja Bon Nadal a tots i Feliç Any Nou 2017!
 

I ja és Nadal, sí, un any més.
En un altre moment, d'èpoques passades, us desitjaria que l'any vinent fos millor que el que deixem, però si voleu que us digui la veritat, tal i com estan les coses, em conformaré amb que el 2017 no sigui pitjor que el 2016.
Aix...! el Nadal!.
Com tots sabeu, aquesta és una època que ens agita i ens provoca sentiments contradictoris.
Son moments on es barregen, més que mai, instants fantàstics amb records tristos de les nostres vides. Segons sigui aquest balanç, el Nadal pot ser en una època de l'any meravellosa o, contràriament, pot convertir-se en una etapa dura i feixuga de superar.
I es que qui més qui menys té familiars i/o amics que ja no hi son o que estan patint d'alguna manera.
I no hi ha res pitjor que el patiment.
La vida és dura amics meus i com més gran ens fem més dura es torna i més coses dures hem de viure.
Aquest any, en particular, vull dedicar unes paraules a la figura d'un company de la xarxa que ens ha deixat recentment de forma sobtada: l'Eduard, del blog "De plat en plat". Gran persona, gran cuiner i gran influencer dins el mon bloguer, que deixa un llegat extraordinari, una excel·lent feina feta que ha servit per mantenir ben alt el nostre receptari tradicional, la nostra cultura i el nostre país.
Feina d'aquella que a mi m'agrada, la que realment aprofita la gent del carrer, la cuina de veritat sense "mariconades".
Personalment li estic molt agraït, com molts de vosaltres, n'estic segur.
No puc fer res més que subscriure tota la feina de l'Eduard, ja que com be sabeu, aquest blog té el mateix objectiu de difondre la cultura gastronòmica tradicional catalana per tot el món.
Descansa en pau, Eduard!.

Però en aquesta publicació d'avui, també voldria transmetre un missatge positiu, un missatge d'esperança. Per què la vida, tot i ser tan fràgil, té coses meravelloses de les que no podem deixar de gaudir.
Permeteu-me recomanar-vos que, en la mesura que us sigui possible, feu un esforç per oblidar totes les coses dolentes que us envolten, ni que sigui per uns dies, per unes hores, per uns minuts.
I torneu a sentir-vos nens per uns instants.
El poder de la infància ens fa millor persones, no en tinc cap dubte.
Sentiu el Nadal!.
És difícil, ja ho sé.
Si teniu fills petits, és més fàcil.
Fills, nets o nebots amb edats d'aquelles que encara no coneixen la veritat de "certes coses".
Llavors, el Nadal pot ser inoblidable, il·lusionant, especial, únic, irrepetible, fins i tot màgic.
Aprofiteu-ho i gaudiu-ho molt, que la infància passa molt ràpid.
Massa ràpid.
Jo penso que l'autèntic Nadal es el que es vivim i experimentem quan som petits, quan som ignorants i quan som més feliços que mai, sense preocupacions.
Els adults, en canvi, ens passem la resta de la vida anhelant la nostra infància i procurant que la dels nostres fills sigui, com a mínim, millor.
Però compte! Això no vol dir que els tinguem que regalar 50 joguines als nostres fills, eh?.
I es que hi ha gent que es passa tres pobles amb les joguines.
Bé, jo reconec haver-me passat alguna vegada, però es que és tan difícil controlar-se davant el desig d'un infant!
Hem de regalar-los algunes joguines, és clar, però també dedicació, temps de qualitat, passió i molt d'amor: abraceu-los i feu-los mil petons!.
Jugueu amb ells... 
Jugueu a fer d'Spiderman i a quedar immobilitzats per la seva teranyina...
Jugueu al gatito malito, al yatetengo, al coixí-pedra (no ho busqueu, que son jocs que he inventat!)...
Jugueu a tirar-vos pets i rots de mentida...
Jugueu a fer històries amb taps d'ampolla, rotlles de paper higiènic, pedres i plantes...
Jugueu a inventar-vos contes sobre un nen petit que es deia Antoñito o Pepito Pérez o Anselmito i que anava una dia pel carrer i es va trobar una moneda al terra...
Jugueu a cantar cançons amb paraulotes...
En definitiva, que feu el burro amb els nens!

Ah! I aquests Nadals no us oblideu de veure pelis de Nadal en família, com: Sólo en casa, Gremlins, Pesadilla antes de Navidad, Elf, Arthur Christmas, Cuento de Navidad (la de Disney, que és el millor Mister Scrooge), El Grinch o Polar Express.
Per cert, voleu que us expliqui un secret?
A casa nostra, quan arriba el Nadal (per què la resta de l'any no ho fem), posem la pel·lícula Polar Express moltes vegades, molt sovint.
La veritat es que és una pel·lícula que quan es va estrenar no va quallar ni de bon tros, com s'esperava. I es que tècnicament és tracta d'una pel·lícula molt mal feta.
Però els nens, amb aquestes coses no s'hi fixen, oi?.
Doncs jo us diré que aquesta peli té "alguna cosa" misteriosa que t'arriba. 
Potser es que la reproducció de la pel·lícula té alguna similitud amb el picarol que hi surt.
Si l'heu vista, sabreu que hi ha apareix un picarol que només sona (o només els sents) si hi creus de veritat: és un picarol màgic.
Altrament, com els passa als pares del nen protagonista, el picarol no sona i donen per fet que malauradament està espatllat.
Total, i des de el meu punt de vista, la pel·lícula es capaç de transmetre sentiments reals de Nadal i de gairebé transportar-te dins el tren i fer-te sentir petit de nou durant 90 minuts.
No sé, és una cosa estranya...
Que potser només em passa a mi...
Per flipat...
I és clar, d'alguna manera, gairebé sense voler, penso que estic fent d'aquesta pel·lícula una tradició familiar. D'aquesta manera, quan els meus fills siguin grans, la recordaran i la conservaran amb aquell anhel infantil del que us parlava.
Es com si jo tractés d'assegurar-los un tros de Nadal dins la cinta, i d'aquesta manera puguin recuperar els sentiments reals del Nadal cada cop que premin el botó play.
Compte però! Quan toqui posar-la, això sí! No val posar Polar Express en ple mes d'agost menjant un Calipo en calçotets, eh?.
Així no funcionarà, carallots!.
Total, que avui us vull adjuntar la típica escena de Polar Express quan els nens canten la bonica cançó "When Christmas comes to town". 
Us puc assegurar que no hi ha res millor en aquesta vida que sentir als meus propis fills cantar aquesta cançó amb tanta il·lusió i sentiment...
Es en aquell precís instant quan a mi també em sembla sentir el clinc-clinc d'un picarol....

Bon Nadal i cuideu-vos molt!



Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

divendres, 16 de desembre de 2016

Arròs al forn


Novament, la cuina em sorprèn.
I es que no deixa de fer-ho.
Ho comento sovint, ho sé, però es que el record gustatiu ens enganya més sovint del que ens pensem.
Feia temps que volia fer aquest plat, sincerament, però quan mirava els ingredients i veia les fotos per internet, ummm.... no sé, m'imaginava el sabor de tot plegat i com que no em feia el pes el plat. Finalment, m'he decidit a fer-lo i, com us deia en començar, estava completament equivocat amb el sabor: aquest plat és exquisit!. L'arròs queda cruixent per fora però cuit de fins i agafa un sabor extraordinari. Però bo de veritat, no ho dic per dir.
Si us passa com a mi, no dubteu.
I es que quan alguna cosa se'm creua.... em costa redreçar-ho.
Reconec que sóc una mica carallot per aquestes coses, mira.
Total, que aquí us deixo la meva experiència i la meva recomanació.
Un plat que no podeu deixar de tastar.

Llegir més...

divendres, 9 de desembre de 2016

Verdura amb arengada


Recepta tradicional número 1118 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzill, tradicional, barat, fàcil i sa.
Vigileu una mica els hipertensos.
També podeu fer-lo amb sardines de la costa o amb filets d'arengada salats, o també rosta de porc.
La verdura l'haureu de coure amb poca sal, ja que l'arengada ens aportarà molta sal al plat.
Com sempre si no dic res, les quantitats de les receptes sempre son per a quatre persones.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 2 de desembre de 2016

Patates estofades amb costella de porc



Recepta tradicional número 787  del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest plat tradicional, també conegut com "Patates amb suc" es d'aquells estofadets que tant de gust venen els dies de rigorós hivern.
Com veureu, jo hi he afegit una barreja de bolets, variant del plat que recomano.
Es pot fer amb vedella enlloc de porc. De fet, a casa tota la vida hem fet les Patates amb suc amb vedella, una carn, segons el meu parer, més agraïda per estofar.
Si encara no heu fet mai aquest plat, no entenc a què dimonis esteu esperant...
Estic convençut que repetireu sovint.
Llegir més...

divendres, 25 de novembre de 2016

Empanada de tonyina


M'encanten les empanades!
...però m'emprenya fer-les.
...tot i que sempre val la pensa l'esforç.
I per això, quan m'hi poso, sempre en faig dues, una per consumir i l'altre per congelar.
En aquest blog ja hem vist com fer altres tipus d'empanades, com la de llom, de pop o de llom i xoriço.
Avui us mostro com fer la clàssica empanada de tonyina.
El farciment pot variar lleugerament entre receptes, però mai ha de faltar una bona quantitat de ceba, tomàquet, pebrot i tonyina. A més a més, com he fet jo, podeu posar-hi ou dur.
Sempre recomano fer el sofregit el dia anterior. L'endemà està més bo i gustós i, el que és més important, fred, ja que no es recomanable posar el farciment calent sobre la massa d'empanada.
Ja m'explicareu!
Llegir més...

divendres, 18 de novembre de 2016

Lluç a la romana

Seguim recuperant receptes tradicionals, algunes més complexes i d'altres no tant, com aquesta.
Recepta tradicional número 638 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Ja sabeu que ho comento sovint, però la cuina em continua sorprenent. I m'ha passat de nou amb aquest plat, us explico per què.
Lluç a la romana, dius... bé, val.
Com que l'has menjat en alguna ocasió, creus que recordes perfectament el seu sabor, i dins el teu caparró t'imagines quin gust té un lluç, amb les seves espines emprenyadores, arrebossat amb ou i farina i tot ben fregidot. I probablement oliós i pesat.
Llavors, arronses el nas i penses:
- "uf, no sé si fer el lluç a la romana o una altra cosa, es que a la romana....".
I després, un cop fet i tastat, penses:
- "collons! això està boníssim, el lluç fresc es desfà a la boca i l'arrebossat li dona un toc cruixent i saborós, gens oliós...... no sé per què no el faig més sovint. Com m'equivocava!"
Conclusió, que al final acabes pensant que, de vegades, el record gustatiu es desdibuixa amb el pas del temps.
Per tant, us recomano comprar un bon lluç fresc i gaudir d'aquest bàsic de la cuina que tants àpats ha sol·lucionat dins la nostra història quotidiana.
Com veureu, he optat per acompanyar el lluç d'unes mongetes verdes bullides i passades per la planxa.
Que vagi de gust!
Recordeu que si no dic res, totes les receptes estan pensades per a quatre persones.
Llegir més...

divendres, 11 de novembre de 2016

Encenalls de Sant Josep


Quan treballava a la pastisseria en fèiem sovint. I es que els Encenalls sempre venen de gust. Vull dir que no cal que sigui Sant Josep, oi?.
Com veureu, es tracte d'una recepta molt senzillota i gens difícil de fer. Aquesta recepta és ideal per a compartir amb tota la família, sobretot per els mes petits de la casa, que els encantarà banyar els encenalls amb la xocolata.
Només us caldrà una mica de paciència i, com sempre, ganes que surti bé.
Els podeu servir banyats de xocolata o no, o combinar-los.
Jo fins i tot hi afegiria una mica de taronja confitada tallada a daus petits, oi que si?.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 4 de novembre de 2016

Patates amb allioli


La wikipedia diu: Plat tradicional de la gastronomia d'Espanya purament estiuenc que pot trobar-se fàcilment en qualsevol lloc. Però a Catalunya, almenys, compte! per què si demanes patates amb allioli, segons el bar i la zona on siguis, et poden servir aquesta tapa freda o unes patates fregides amb allioli. Per tant, és important conèixer el lloc i preguntar-ho abans, per tal d'evitar cap confusió. Les patates amb allioli són un tipus de patates cuites en salmorra en forma de daus, de no més de 3 o 4 centímetres de costat, que es cobreixen de salsa allioli (recepta amb ou sencer). És un plat que se serveix fred ( acabat de treure de la nevera), i és aquesta la raó per la qual es menja freqüentment en els mesos de primavera-estiu generalment acompanyat d'una bona cervesa.
Al meu fill li encanten!
Llegir més...

divendres, 28 d’octubre de 2016

Cigrons amb espinacs


Recepta tradicional número 336/338 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog ja hem vist diferents maneres de guisar els cigrons amb els espinacs. Avui veurem la recepta tradicional més senzilla de totes.
Com veureu, jo he utilitzat cigronet de Mura, més petit, però normalment és un plat que es fa amb cigró de mida normal. No oblideu que per cuinar aquests plats necessiteu posar la llegum en remull el dia abans. Ho podeu fer amb cigrons ja cuits de pot, però llavors ja no disposareu del brou, el que fa que el plat sigui encara més exquisit.
D'elaboració senzilla, us deixo amb un plat molt saborós i nutritiu.
A mi m'encanta.
Llegir més...

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Entrepà mallorquí



- Camareroooooo! un mallorquín!
Gairebé segur que us serviran un entrepà fet amb paté de sobrassada barat i un tros de formatge sense sabor, i amb pa de motlle.
Almenys, això és el que passa per aquestes contrades.
I està bo, eh? però us imagineu aquest conegut entrepà fet els productes autòctons Sobrassada de Mallorca IGP i formatge de Maó DOP?.
Segons la vikipèdia. la sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc. Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).
Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a Menorca, on acostuma a ser menys greixosa, i a les Pitiüses.
El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
En definitiva, amb aquests ingredients només us pot quedar un entrepà extraordinari i recomanable.
No publico masses entrades d'entrepans, però avui em penso que us faré venir salivera.
No us perdeu l'entrada "Pa amb sobrassada calenta".
Llegir més...

dijous, 20 d’octubre de 2016

Gambes a l'allet


Avui us porto una recepta tradicional espanyola, d'aquelles que agraden però que (almenys per la meva zona) no es troba amb facilitat.
I es que unes bones gambes a l'allet ben fetes us poden deixar ben satisfets.
Avui veurem com fer la versió més estesa i senzilla, buscant sempre les arrels tradicionals de la cuina. 
Segons la wikipedia, les gambes a l'allet (gambas al ajillo) són un plat popular de la cuina espanyola que sol trobar-se majoritàriament al sud i centre del territori. Els ingredients que constitueixen aquest plat són gambes pelades, all i oli d'oliva. Se sol servir com a ració als bars. Aquest plat forma part dels típics plats de la cultura de bar d'Espanya i és tan popular que hi ha bars a Madrid que ho ofereixen com a plat principal. Les gambes a l'allet se solen cuinar en una cassola de fang on es posa a fregir prèviament all i julivert en oli d'oliva, per a continuació afegir les gambes pelades en l'últim moment. Algunes vegades es posen unes rodanxes de bitxo perquè li doni al plat un sabor lleugerament picant. Altres preparacions inclouen un raig de vi de xerès. Solen servir-se directament a la cassoleta de fang i amb l'oli bullent, amb una mica de julivert trinxat per sobre.
Les gambes a l'allet han de menjar-se ràpidament, sense que arribin a refredar-se.  

És una tapa que se sol prendre amb vi (blanc o negre).
Llegir més...

divendres, 14 d’octubre de 2016

Cigronets de Mura amb bacallà i allioli gratinat



Avui veurem una recepta més del Bages, un plat molt típic de la bonica localitat de Mura.
Mura és un poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí. Situat a 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.
Hi he estat varies vegades i, de veritat, us recomano visitar-lo i passar-hi una nit.
Avui, us presento el cigronet de Mura!
Aquest cigró es reconeix perquè és fi, petit, sense pell i de fàcil cocció, i és especialment valorat en la gastronomia. En els darrers anys se n’ha recuperat el cultiu.
No oblideu que Mura celebra anualment La Festa de batre el cigronet, que acostuma a ser el primer diumenge de setembre. Una festa que recorda les feines agrícoles que s’han anat perdent, però que eren ben vives a mitjans del segle passat. A banda de la demostració de les tasques de batre el cigronet, també se’n fa la degustació i els restaurants fan una mostra gastronòmica amb el cigronet com a motiu principal.
Aquest plat que us porto avui, el podreu trobar a les cartes dels restaurants de Mura durant tot l'any.
Gaudiu d'aquesta recepta i dels peculiars productes de la nostra terra!
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 6 persones.

Llegir més...

divendres, 7 d’octubre de 2016

Arròs de muntanya amb trompetes de la mort


De nou un arrosset.
Al final aquest blog acabarà especialitzant-se en arrossos, jeje...
I es que sóc tot un apassionat d'aquest cereal, ja ho sabeu.
No fa gaire vaig passar el dia a la bonica població de Mura, on vaig tastar un excel·lent arrosset que avui tinc el plaer de presentar-vos.
Si us agraden els bolets esteu de sort, ja que aquest arròs resulta d'allò més gustós. És d'aquells plats que no pots parar de menjar, que t'entra pels ulls, però encara t'entra millor per la boca.
Com veureu, incorpora ingredients senzills, fins i tot econòmics, i no costa gaire de fer.
Estic convençut que si el tasteu, repetireu.
Les trompetes de la mort les trobareu a qualsevol botiga de cereals i llegums secs. No son pas difícils de trobar.
Salut!
Llegir més...

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Anunciat en aquest blog!



Aprofiteu el poder mediàtic d'un blog que té més de 300.000 visites al mes! . 
Aquesta és una de les formes de patrocinar la nostra feina i que es pot traduir en una important campanya publicitària pel vostre negoci, que revertirà en un clar ressò mediàtic dins el mon "bloguer" i de retruc en "facebook" , "twitter", "google+" i resta de xarxes socials.
La publicitat a internet està a l'ordre del dia i són milers els internautes que poden convertir-se en potencials clients per al vostre negoci.
Si esteu interessats en fer aparèixer la vostra publicitat en un lloc visible d'aquest blog, contacteu amb nosaltres a través de l'adreça de correu electrònic info@lacuinadesempre.cat.
A través d'aquesta proposta volem donar a conèixer el nostre blog de receptes de cuina i pastisseria tradicional. El blog www.lacuinadesempre.cat vol reivindicar la cuina de sempre, aquella de tota la vida, la del dia a dia i, alhora, esperonar a tothom a cuinar i a fer difusió de la nostra cultura arreu del món. Amb aquesta mena de "manual de cuina", volem que tothom estigui capacitat per cuinar els plats tradicionals de casa nostra... tot i no saber cuinar inicialment.
El blog www.lacuinadesempre.cat rep diàriament entre 7.000 i 20.000 visites amb un resultat de més de 300.000 pàgines vistes de promig al mes, i en temporada alta (Nadal, Diada, Sant Joan, Tot Sants, etc) les visites s'arriben a multiplicar per deu (dades extretes de Google Analytics).

Llegir més...

divendres, 30 de setembre de 2016

Calamarsets amb salsa


Després de revisar i revisar diferents receptes com aquesta, he decidit fer la salsa a la meva manera. Al cap i a la fi, es tracta d'un sofregidet ben intens amb un parell de tocs que li aporten matisos molt interessants. Buscava una salsa amb caràcter però de textura fina, ben cuita i lligada, que impregnés amb contundència els calamars, fent de tot plegat un plat atractiu a la vista i saborós en boca.
L'he acompanyat amb una mica d'arròs basmati, que sempre lliga, però els podeu acompanyar de verdura, patates o, senzillament, sols.
Un plat per sucar-hi pa i degustar amb tranquil·litat.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 23 de setembre de 2016

Rossellones al vapor


Recepta tradicional número 924 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Com sempre, i més en aquest cas, és important que el marisc sigui ben fresc.
A més, us recomano ensumar per sobre les cloïsses per detectar si alguna d'elles està en males condicions. Penseu que una de sola pot fer malbé tot el conjunt i, un cop fetes, la mala olor encara és més notable. També es una bona pràctica llençar totes aquelles rossellones que tinguin cops, estiguin trencades o obertes.
Jo us confessaré que no acostumo a fer la rossellona al vapor. Prefereixo fer-ho amb cloïsses més grosses, de viver o gallegues. Normalment jo utilitzo les rossellones per fer l'arròs o el suquet. Però avui he volgut fer-les per documentar aquesta recepta tradicional.
I ben bones han quedat, sí senyor!.
Amb el mateix procediment de cocció podeu fer els dàtils de mar, les tellerines o els musclos al vapor.
També podeu consultar les Cloïsses a la planxa.

Llegir més...

divendres, 16 de setembre de 2016

Paella valenciana


Avui us presento la tradicional paella valenciana.
Com tots sabeu, hi ha un debat inacabable sobre com fer la paella, i per tal d'evitar malentesos, he seguit la recepta del xef valencià Jose Maria Cal, que apareix al llibre "Paella, por un chef valenciano", que ja de passada us recomano, molt sintetitzat, pràctic i especialitzat només en paelles.
Avui parlem d'una recepta tradicional espanyola que ha conquistat mig mon, i per alguna cosa serà. Per tant, no podia faltar en aquest blog una representació tan evident de la cuina de la nostra península i, d'aquesta manera, espero col·laborar en aclarir com es fa una autèntica paella valenciana, ja que encara sembla haver massa confusió al respecte.
Que consti que la meva es podria millorar molt i que, de fet, no tinc cap intenció d'alliçonar ningú, ja que probablement només tingui 5 minuts més d'experiència en fer paelles que molts de vosaltres. He fet aquesta recepta amb tota la humilitat del mon i amb ingredients de proximitat que, òbviament, no son els autòctons. L'arròs, l'aigua, el garrofó, el conill, el foc de llenya emprat, de ben segur que fan canviar el gust d'una autèntica paella valenciana. Però us he de dir que el resultat ha estat l'esperat i hem pogut gaudir del famós "socarraet".
Us confessaré que m'ha agradat força aquest arròs, tot i que personalment i com "arrossaire" que soc, em quedo una bona paella de marisc o un arròs fosc de l'Empordà. 
Com sempre, si no dic res, les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4-6 persones.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 13 de setembre de 2016

Sangria de vi


Avui us vull presentar la meva recepta d'aquesta beguda tan representativa de la nostra península.
Com sabeu, hi ha moltes maneres de preparar una sangria i a tot arreu la fan diferent.
Les podeu trobar a la majoria de restaurants, sobretot en zones turístiques.
Però.... vosaltres les trobeu realment bones?.
Jo penso que, en general, se serveixen sangries poc treballades i, tot i que son refrescants i sempre entren bé, normalment no t'acaben de fer el pes: o la trobes massa dolça, o amb massa vi, o amb massa gas, o li falta sucre, o està empallegosa o no saps ben bé què té que no t'acaba de convèncer. Potser es de brick fins i tot.
Però sigui com sigui, al final, te l'acabes fotent, oi?.
Per què la sangria té un poder de seducció intrínsec: genera bon rotllo i ens predisposa a gaudir d'un bon dinar. Per aquesta mateixa raó, quan la sangria està horrorosa ens provoca una mena de frustració, i llavors es quan comencem a valorar que 15€ per aquella puta merda de sangria és un "robo"....
- "Fills de putaaaaaaa ! ".... cridaries.
En canvi, si la sangria es bona, o almenys acceptable, gairebé ningú repara en el seu preu.
És curiós, oi?.
Però com definim que una sangria es bona si al cap i a la fi tot es qüestió de gustos?.
Jo us donaré la meva opinió personal.
Una bona sangria ha de tenir gust a fruita.
Una bona sangria ha de tenir la dolçor correcte, ni molta ni poca.
Una bona sangria no ha de tenir un gust fort de vi, ni estar massa forta d'alcohol tampoc.
I una bona sangria t'ha de demanar que t'acabis tot el got de seguida i desitgis tornar-lo a omplir.
Doncs fer una bona sangria, de veritat, no costa pas gens. Escolliu fruita madura, escolliu un vinet bo (ni massa car ni massa barat), feu un almívar unes hores abans i prepareu-la seguint aquestes instruccions.
Només us caldrà fer un bon arrosset per acompanyar-la.
Amb aquests ingredients us sortiran dues sangries de mida normal (gerra de tota la vida).
Tasteu-la i en parlem!

Llegir més...

divendres, 2 de setembre de 2016

Pa amb sobrassada calenta


Encara que no ho sembli, aquesta és una gran entrada, amics meus.
Personalment, em sorprèn que en un llibre com el Corpus del Patrimoni Culinari Català no es reculli aquesta recepta històrica dels Països Catalans, si es que es pot considerar recepta, oi?.
Però de la mateixa manera que hi apareix el Pa amb xocolata o el Pa amb oli i sucre, el Pa amb sobrassada formaria clarament part del nostre llegat i del nostre receptari tradicional.
Fa pocs dies, el meu germà Manel, va tornar de les seves vacances a Menorca i, amb molt encert, em va portar una sobrassada de Maó.
Jo avui us vull presentar aquest bé de Déu, que tantes i tantes vegades molts hem gaudit de petits.
Ara, de gran, si bé és cert, ja no en menjo tant i no sé ben bé perquè. Suposo que per allò dels greixos i del colesterol. I es que no podem negar que es tracte d'un producte força calòric, tot i que, com tot en aquesta vida, amb mesura tot pot ser raonablement consumit.
I es que està molt bo el Pa amb sobrassada, més del que sempre recordem.
En el meu cas, el sol fet de pronunciar les paraules "Pa amb sobrassada" ja em provoca una certa salivera, una sensació agradable i reconfortant.
I es que (ara que hi penso), encara recordo quan la meva mare punxava una llesca de pa untada amb sobrassada amb una forquilla i la torrava directament al foc, sobre un dels fogons de la cuina.
Aquella flaire que ràpidament s'escampava per tota la casa... encara la puc sentir.
Aquell sorollet del greix crepitant...
Aquella màgia pròpia de la sobrassada, aquella particular intensitat en el paladar, gairebé umami, que feia llepar-me els dits...
Ho recordo amb nostàlgia, és clar, com tot el que fas quan ets petit.
I es que fer "allò" tenia la seva tècnica.
Havies de posar la torrada en un angle concret respecte del foc i s'havia de fer amb compte, ja que la sobrassada, un cop calenta, es podia desprendre fàcilment del pa i caure directament al fogó, cosa que emprenyava molt per raons evidents. A més, havies d'evitar cremar el pa torrant exclusivament la sobrassada,
No era pas fàcil.
Allò es convertia en un exercici tècnic però alhora casolà, dels que feia caliu a casa, dels que només la "mama" o la "iaia" sabien executar amb garanties.
I es precisament aquella tradició familiar la que vull constatar amb l'entrada d'avui.
Senzillament, pa amb sobrassada.
Què bo!.

A banda d'aquesta publicació, ben aviat us mostraré algunes receptes més utilitzant aquest magnífic i autòcton producte que mereix tota consideració.
Per fer aquesta recepta d'avui, és important comptar amb un gran pa, que estigui a l'alçada del moment. Però encara més important és disposar d'una autèntica Sobrassada de Mallorca, de qualsevol de les Illes Balears, amb indicació geogràfica protegida  IGP que ens garanteixi la seva qualitat. Afortunadament, avui dia, la podeu comprar a qualsevol xarcuteria o gran superfície. Ja sabeu que la Sobrassada de Mallorca es pot trobar en diferents presentacions: llonganissa, rissada, semirrissada, bufeta, culana, poltrú i bisbe.
Trieu la que més us agradi.
Sí, és clar, hi podeu afegir mel, formatge i altres acompanyaments, però per a mi la millor elecció es la més senzilla.
Per acabar, estic segur que molts de vosaltres teniu les vostres pròpies històries amb la sobrassada...
Animeu-vos a explicar-les!
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 26 d’agost de 2016

CONSELL: Com fer anxoves


Estarem d'acord que el títol d'aquesta entrada podria ser també "Com salar seitons" i obtenir, com a resultat, anxoves.
Avui veurem una explicació de com s'han de salar els seitons frescos i transformar-los en delicioses anxoves. Per fer-ho, he visitat el Museu de l'Anxova de L'Escala on he aprés tot el procés, tot i salvant les distàncies, ja que que hi ha secrets de fabricant que no es poden desvetllar. 
Es obvi que no podem competir amb empreses que porten segles elaborant aquest apreciat producte amb dedicació i empenyorament i, com és normal, totes elles tenen les seves particularitats i els seus trucs i secrets. El que us vull dir que mai us quedaran igual de bones fetes a casa, bàsicament per què difícilment podrem reproduir les condicions de temperatura i humitat que requereix la maduració d'aquest producte. Tot i així, podreu fer una anxova més que digne i comestible.
Com a mínim, espero que la meva experiència us pugui ser útil.
Un cop salades, i si voleu saber com dessalar-les, visiteu el CONSELL: Com dessalar anxoves.
Per a més informació sobre la salaó d'anxoves, us recomano molt llegir aquest ARTICLE: La salaó d'anxoves.
No oblideu que el millor moment per a salar els seitons és des de l'agost fins l'octubre.
Ja m'explicareu les vostres experiències!
Llegir més...

dijous, 18 d’agost de 2016

Pets de monja


Recepta tradicional número 812 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Qui no ha gaudit mai d'uns pets de monja?
Com sabeu, no acostumo a criticar el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, més aviat tot el contrari. Però avui haig de fer una excepció: la recepta dels pets de monja no és la més encertada.
Jo he provat de fer-la, tal qual hi apareix, però el resultat son uns pets de monja molts suaus i esponjosos quan, tots sabem, que els pets de monja han de ser durs, cruixents i contundents. En realitat, tot plegat es resumeix en la quantitat de farina que hem d'emprar per fer la recepta.
Per tant, avui us faré referència a la recepta del llibre però us proposaré unes quantitats diferents.
Això si, us puc garantir que quan els tasteu direu:
"collons! doncs si que saben a pets de monja, si!".
Salut!
Llegir més...

divendres, 22 de juliol de 2016

Risotto de gambes


Avui us porto un nou plat d'arròs, un risotto.
D'aquells plats que sempre venen de gust, a qualsevol època de l'any.
Per a l'elaboració del risotto s'acostumen a utilitzar varietats d'alta qualitat d'arròs, amb gran capacitat d'absorbir líquid i alliberar midó, el que ofereix aquesta característica textura cremosa que sempre convida a tastar-lo. Les varietats més comunament emprades per fer risotto són Arborio, Baldo, Carnaroli, Maratelli, Padano, Roma, i Vialone Nano. Maratelli i Vialone Nano es consideren les millors (i més cares) d'elles, tenint propietats lleugerament diferents. Poden emprar-se altres tipus d'arròs com el Roma, Baldo, Ribe i Originari o, fins i tot, bombo però no tindran la cremositat de la recepta original.
En aquesta recepta he utilitzat Carnaroli, que habitualment trobareu amb facilitat en botigues especialitzades en llegum i fruits secs. Si no recordeu el nom, senzillament demaneu arròs per a risotto i llestos.
La gamba vermella, amb el seu característic sabor umami, formarà la parella perfecta per garantir que aquest sigui considerat un plat estrella i molt recomanable.
I no es triga tant en fer, la veritat.
Que nos us faci por.
Llegir més...

divendres, 15 de juliol de 2016

Mona de Pasqua de mantega de dos colors (clara sobre fosca)


No fa massa vam veure com elaborar una mona de mantega de dos colors on el colors principal era el clar (fosca sobre clara). Bé, el d'avui és el mateix cas però, en aquest cas, la mantega que predomina és la fosca enlloc de la clara.
A més a mes, aquesta d'avui, té doble farciment: mantega i melmelada.
L'acabament, com amb totes les mones de mantega, l'he fet amb ametlla filada torrada i una decoració força clàssica, combinant mantega clara amb mantega fosca (tenyida amb cobertura).
Com sempre, abans de fer aquesta mona haureu de preparar el dia abans els ingredients necessaris com el sucre bany, la mantega i el pa de pessic.
De nou, us torno a mostrar pas a pas com fer una mona (o un pastís), però us aconsello veure altres receptes relacionades per obtenir més detall encara de cada pas. Altrament, ja ho sabeu, deixeu-me un comentari i el respondre el més aviat possible.
Som-hi?
Llegir més...

divendres, 1 de juliol de 2016

Llagostins al forn


Recepta tradicional número 614 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, també coneguda com a "Llagostí torrat" (613).
Una nova recepta tradicional catalana que farà llepar-vos els dits.
Recepta bàsica, xorres si voleu... si, si.
Però bona.
I el millor de tot es que només necessitareu 15 minuts per fer aquest plat: la meitat per preparar-ho i la meitat per coure-ho.
Serviu els llagostins calentons, del forn a la taula i, si us ve de gust, tireu-hi per sobre una mica d'all i julivert. Com sempre, si son frescos i grossos millor. Jo compro del tipus "tigre" que diuen, varietat gegant, marró o verd. Tot i que també podeu fer la mateixa recepta amb gambes o gambots.
Aquest és un plat que podeu fer a qualsevol època de l'any, però que entra especialment bé a l'estiu.
A que si?


Llegir més...

divendres, 10 de juny de 2016

Peix al forn


Recepta tradicional número 793 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog hem vist ja moltes receptes de peix cuinat al forn. Avui us porto la recepta base, vaja, la recepta que ens proposa el Corpus per a establir la referència de com hem de cuinar un peix al forn de la forma tradicional catalana.
Jo he triat uns lloms de lluç sense espina avui, però podeu posar peixos sencers o a trossos amb l'espina i tot.
Unes bones patatetes amb el regustet de vi, una ceba ben gustosa i un peix suau al paladar, fan d'aquest plat una referència de la nostra cuina.
El resultat és sempre extraordinari. A mi m'agrada afegir-hi sempre una mica de pebre vermell, per donar aroma i color al plat, a banda d'unes llesquetes de llimona que refresquen el resultat.
Estic segur que en veure aquestes imatges us agafarà gana.... fins i tot em passa a mi!.
Si es que m'apassiona el peix, ja ho sabeu.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 3 de juny de 2016

Poti-poti de Mura


Recepta tradicional número 32 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui veurem una recepta del Bages, un plat típic, com el baietó, de la més que bonica localitat de Mura. I es que Mura, és un poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí. Situat a 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.
Hi he estat varies vegades i, de veritat, us recomano visitar-lo i passar-hi una nit.
A continuació veurem com elaborar aquesta Amanida de bacallà amb patates, més coneguda com Poti-Poti. A primera vista, us adonareu de la senzillesa de la seva elaboració on la matèria primera, com sempre passa en aquests casos, determinarà el resultat.
Per tant, no escatimeu en aconseguir els millors tomàquets, el millor pebrot, les millors patates...
En boca, és una amanida que resulta fresca i agradable i que podeu acompanyar de més ingredients.
Un plat que podeu consumir tot l'any, però especialment indicat en èpoques d'estiu.
Espero que us agradi.
Llegir més...