inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 31 de desembre de 2015

Clotxa


Recepta tradicional número 356 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Em fa, fins i tot, una certa il·lusió publicar aquesta recepta tan tradicional, tan nostrada i tan recomanable.
La d'avui, és d'aquelles receptes que conformen la columna vertebral d'aquest blog i, per suposat, de la nostra cultura gastronòmica.
Feia temps que tenia pensat fer la clotxa però fins que no he disposat de llar de foc no l'he pogut interpretar com jo volia, és a dir, tal i com es feia antigament. En qualsevol cas, també podeu utilitzar el forn per escalivar la verdura i fer l'arengada a la planxa. Quedarà pràcticament igual de bo.

La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.
Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar el diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.
Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.
La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.
Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.
Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s'està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d'un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre.
Font: Turisme Terres de l'Ebre
Veieu també la campanya de la Clotxa als restaurants de la Ribera d'Ebre

I ara, a gaudir d'aquest àpat històric com ho van fer milers i milers d'avantpassats nostres.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a dues persones.


INGREDIENTS
1 pans de pagès de ½ kg
2 arengades
1 cebes
4 tomàquets de penjar
1 cabeces d'all
oli d'oliva verge extra

VARIANTS:
- Es pot menjar amb olives cendroses.
- Es pot menjar amb raïm.


ELABORACIÓ
Preparem els ingredients.
Ben senzills i econòmics. Per cert, les olives son per acompanyar, eh?.
Preparem també la llar de foc per aconseguir una bona brasa.
Ja sabeu que les arengades tenen un sabor molt peculiar i molt salat. Personalment, trobo que son una exquisidesa d'aquesta vida, tot i no es bo abusar-ne, sobretot si teniu la tensió alta, com jo.
I quina olor que foten, eh?, vigileu amb l'olor que impregnen tot allò que toquen.
I vull parlar-vos del pa. Heu de trobar una pa realment bo. Un pa de pagès fet com cal, cruixent, amb gust de pa. Jo tinc la sort de tenir ben a prop un forn tradicional on fan un pa absolutament increïble. Qualsevol cosa que mengis amb aquest pa es torna més bona. Una clotxa feta amb qualsevol pa de pagès perdrà molt. Teniu-ho molt en compte això.
Comencem a preparar la verdura per escalivar. La podeu pelar o no.
De fet no cal, però la ceba, al tenir moltes capes, es fa bé.
Emboliqueu-la amb paper d'alumini.
Feu una pilota.
Poseu-la a torrar damunt la brasa o sobre una paella amb forats, com per fer castanyes.
Feu la mateixa operació amb els tomàquets de penjar.
Molt bé.
I els alls igual, podeu posar la cabeça d'alls sencera o els grans d'alls per separat.
Embolicat i cap a la brasa.
Si teniu un foc important doneu-li la volta sovint o se us pot cremar.
Per cert, tota la vida que no he tingut llar de foc fins ara. Els que en tingueu doncs com sempre, feu servir el forn que també us quedarà fantàsticament bé.
Les arengades també les farem a la brasa un cop estigui escalivada la verdura.
Es interessant fer servir una graella de doble cara.
D'aquesta manera li anirem donen la volta sense perill que ens caiguin. Si no podeu fer-les a la brasa feu-les a la planxa. Espereu a fer-les quan tingueu la clotxa a punt. Penseu que es fan en dos minuts i convé menjar-les calentes.
La verdura que gairebé està escalivada. Anem a preparar el pa.
Talleu-lo per la meitat.
Traieu tota la molla.
A poc a poc, que quedi bé.
I sense por. Però tampoc cal passar-se. Procureu no foradar el pa per la part inferior.
La molla la reserveu.
El pa ja està a punt. Hi ha qui posa el pa a torrar. Com més us agradi.
Els tomàquets ja estan.
Perfecte.
La pell surt sola. Vigileu no us cremeu.
Abans de posar el tomàquet ruixeu bé tot el pa per dins amb un bon oli d'oliva verge extra.
Genial!
Ara hi posem els tomàquets escalivats.
Amb la mateixa cullera escampeu-los bé per tot arreu.

Vaja, que us ha de quedar una mena de pa amb tomàquet per dins.
Més.
Retireu la pell dels alls que han d'estar tovets. Poseu els que voleu dins el pa.

I ara la ceba.
Sense cremar-vos, retireu el paper...


i la primera pell més cremada.
Us quedarà una ceba escalivada com aquesta.
Talleu-la a trossos si voleu.
Poseu la ceba dins el pa. I ara només ens queda posar l'arengada.
Si voleu, podeu aprofitar.
És el moment de fer les arengades a la brasa.
Vigileu no es cremin. Doneu-li la volta.
Amb una parell o tres de minuts les tindreu fetes.
Penseu que és un aliment salat que es pot consumir en cru.
Ara toca embrutar-se una mica, però aquesta també és la gràcia de la clotxa.
L'escalfor de la brasa us permetrà retirar la pell de l'arengada amb facilitat.
Surt a clapes.
Retireu la carn i procureu treure totes les espines possibles.
Aquesta carn és la que posarem a trossos dins la clotxa.
Esmicoleu l'arengada dins la clotxa.
Retireu l'espina central i...
feu el mateix amb la carn de l'altre banda.
Un cop tingueu l'arengada dins, remeneu-ho tot plegat. Hi que qui s'ho fa molt petit, molt esmicolat, però no cal.
Un últim raig d'oli d'oliva i...
ho tapem amb la molla torrada.
I ja teniu la clotxa a punt per menjar!
Fa bona pinta oi?
La tallarem per la meitat per veure com ha quedat.
Fuassss! no calen paraules, oi?
Quin entrepà nanos!
Amb un esmorzar així no cal dinar.
És una menja espectacular.
Millor no veure aquestes fotos amb gana. És un consell que us dono.
Bon profit!




I PER BEURE...
Nom: I Tant Garnatxa Negra
Varietat/s: Garnatxa negra
Capacitat: 75cl
Zona: D.O.Montsant
Fabricant: I tant

Aromes: fruites vermelles, gerd, maduixa i cirera, confitura.
Boca: es mostra elegant, molt llaminer per les fruites vermelles, i fresc.
Maridatge: aperitius, formatges, arrossos, peix i carns vermelles.
Font: www.esperitdevi.cat 

5 comentaris :

  1. Tinc 45 anys, i des de ben petit la Clotxa ha estat a la taula de casa, pricipalment per culpa de la familia que va fujir de Benifallet allà per l'entrada dels Nacionals i el Republicants, ser d'aquell indret ja donaba dret a que et traguessin a vida, algún dia fora bò que algú reconeixés aquest " genocidi" a petita escala que es va fer en aquelles terres... petit comentari, es pot fer amb pa de barra, això si un bon pa, i aquest oli que sigui verge extra... que si no...i acompanyeu amb un bon got de vi negre per tirar avall !!! i sobre tot si feu un esmorçar amb la Clotxa, no quedeu per dinar i quedar bé, doncs com bé diu la recepta es per cremar després de pendre.
    Gracies per la recepta, i prove-ho, veureu que les " Burgers Americanes" poc tenen a fer davant del entrepà de les Terres del Ebre !!!!
    Gracies per publicar la recepta un cop més, i no us ho mireu... feu-lo !!!
    Salut.

    ResponElimina
  2. No tenia ni idea de l'existencia d'aquest plat però mare meva, es espectacular, com pot ser tant desconegut una cosa tan deliciosa!? M'imagino el gust a brasa, el cruixent del torrat i deu ser una combinació explosiva. Això s'ha de probar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...doncs aquest plat és més antic que tu i jo junts!... jeje.

      Elimina
  3. SOC DE LES TERRES DEL EBRE HE FET CLOTXAS DESDE PETIT LA TEVA ES ESPECTACULAR I HEM TRASPORTA ALS MEUS ORIGENS, GRACIES

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !