inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 14 d’agost de 2015

Suquet de lluç amb patates i musclos dàtil


Els que seguiu aquest blog sabeu com m'agraden aquesta mena de plats.
Avui, de nou, us presento una variant del tradicional suquet de lluç, que acompanyaré amb uns musclos "dàtil". S'anomena musclo dàtil al musclo francès de la costa de Normandia. Com sabreu, els francesos no toleren el musclo de mida grossa i aquests petitons son els que millor surten.
Tot i ser petits, acostumen a sortir molt plens.
En ocasions, aquests musclos arriben a les nostres peixateries i val la pena aprofitar l'avinentesa.
Personalment, em quedo amb els musclos de les terres de l'Ebre, així com amb el musclo de roca que podem trobar al llarg del nostre litoral.
Però aquest de Normandia, realment, son musclos molt saborosos de mida petita i us agradaran segur, sobretot si sou dels que us fa una mica d'angúnia posar-vos un musclo gros a la boca.
Us recomano la lectura de la recepta Musclos de Normandia a la planxa.
Com sempre, si no dic res, entendrem que les mides d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Som-hi!


INGREDIENTS
1 lluç fresc tallat en lloms (sense espines)
300g de musclos dàtil
2 fulles de llorer
3 patates mitjanes
4 tomàquets madurs
1 cullerada de pebre vermell
1 raig de vi blanc per cuinar
3 grans d'all
1 ceba trinxada
pebre negre
oli d'oliva
aigua o brou de peix
sal

VARIANTS:
- hi podeu afegir un bitxo picant al sofregit
- es pot fer el mateix guisat amb altres tipus de peix

ELABORACIÓ
Rentem i preparem el lluç.
Rentem els musclos i retirem les restes d'algues i/o clapes.
Com podeu comprovar, el musclo dàtil és força petit, però també son molt plens.
Començarem per trinxar la ceba i tallar els alls a làmines gruixudes.
Escalfeu un bon raig d'oli en una cassola plana i daureu l'all.
Mentrestant, aprofiteu per ratllar els tomàquets madurs.

Quan l'all sigui daurat...
hi abocarem la ceba. Deixeu-ho sofregir una estona.
Aprofiteu ara per anar pelant les patates.
Talleu-les a rodanxes gruixudes.
Afegiu-hi les fulles de llorer quan la ceba ja sigui transparent. Si voleu donar-li un toc picant, ara hi podeu afegir també una mica de bitxo trinxat.
Seguidament, incorporeu-hi el tomàquet ratllat i...
una mica de pebre vermell dolç.
Deixeu-ho reduir uns minuts fins que el tomàquet sigui cuit i s'hagi consumit tota l'aigua.
Molt bé.
Ara ja hi podem incorporar les patates.
Hi posarem una mica de pebre negre...
i una mica de sal.
Deixeu-les sofregir una estona.
Remeneu-ho per evitar que s'enganxi.
Habitualment faig servir vi Gran Chef de Pinord per cuinar. És un vi blanc macerat amb herbes, molt concentrat.
S'hi ha de posar la meitat que qualsevol altre vi. Si no en teniu, poseu-hi una copa de vi blanc normal.
Tapeu-ho i deixeu-ho fer uns 10 minuts, fins que evapori l'alcohol.
Passat aquest temps, cobriu les patates amb aigua o brou de peix. No es necessari, però amb brou de peix sempre obtindreu un gust més intens a la salsa, tot i que amb aigua queda més que be. Recordeu que hi estem posant peix fresc i musclos.
Tireu-hi una cullerada de farina també.
No us preocupeu pels grumolls. Com que ha de bullir es desfaran tots. La farina ens ajudarà a lligar la salsa.
Passats uns 15-20 minuts més, les patates haurien d'estar cuites.
I el suc lligat. Jo ho comprovo amb la cullera de fusta rascant el fons.
És el moment perfecte per afegir-hi el peix. Rectifiqueu de sal.
Saleu el lluç.
I empebreu-lo.
Col·loqueu-lo amb gràcia dins la cassola.
Molt bé.
Repartiu bé els trossos.
I finalment, al mateix temps, incorporeu-hi també els musclos.
Perfecte.
Ara, si voleu, podeu sacsejar la cassola una mica, a fi i efecte d'impregnar tot el conjunt amb la salsa.
Tapeu-ho i deixeu-ho fer a foc mig-baix uns minuts, fins que s'obrin els musclos.
Tasteu-ho de sal. Afegiu-hi també una mica de julivert trinxat per sobre.
I ja ho tenim fet. Deixeu reposar el guisat uns minuts abans de servir.
Si voleu, ho podeu posar al forn en mode grill i daurar una mica la capa superior.
I ja ho podeu emplatar.
Ummmmm.... quina flaire!
Una copeta fresca de vi blanc, no?
Bon profit!



I PER BEURE...


Nom: Gran Clos Blanc
Varietat/s: Garnatxa blanca i macabeu
Capacitat: 75cl
Zona: DOQ Priorat
Fabricant: Celler Gran Clos
El Vi Gran Clos Blanc és un autèntic luxe de la DOQ Priorat al teu abast.
Color: groc daurat. Aromes: elegant i suau, cítrics, confitura, torrats, crema, mantega.
En boca: untuós, bona acidesa, llaminer, tocs de fruita blanca madura i persistent. 
Ens encanta! No te'l perdis! 
Font: www.esperitdevi.cat

6 comentaris :

  1. Bones,
    Jo sí que sóc fan de la mantega, els greixos i, sobretot, d'aquests musclos de buchot (com en diuen allà). Cada cop que vaig a França, el primer que faig és comprar un parell de litres i fer-los de la següent manera:
    En una caçola amb mantega fas rebenir un porro.
    Hi poses els musclos amb un raig de vi blanc i un raig de crema de llet (visca el greix i la lactosa!).
    Ho tapes i ho deixes coure fins que s'obren els musclos.
    A MENJAR!

    ResponElimina
  2. No sabia que tenías un blog. Deliciosa esta receta
    Besos

    ResponElimina
  3. Es veu ben bona aquesta recepta de ben segur que la provaré.

    ResponElimina
  4. Es veu ben bona aquesta recepta de ben segur que la provaré.

    ResponElimina
  5. Delicios !!
    Te molt bona pinta.
    S'ha de provar !!

    ResponElimina
  6. Avui hem fet aquest plat a casa. Tot i que no vam trobar musclos dàtil, el resultat ha estat espectacular! Gràcies!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !