inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 13 de febrer de 2015

Piononos


Piononos, sí.
Fa gràcia el nom, oi?.
Avui us presento unes postres d'aquelles atractives atractives, una delicatessen amb la que sempre quedareu bé amb els vostres convidats.
En ralitat, els piononos són més senzills de fer del que sembla. Però si voleu fer-los bé de veritat, haureu de partir d'unes bones planxes de pa de pessic, el que jo considero com uns dels secrets (juntament amb la crema) d'aquesta temptadora recepta. Per tant, abans de continuar, us recomano la lectura de les receptes de les Planxes de pa de pessic i de la Crema pastissera.
I no us enganyaré, però la d'avui és una d'aquelles receptes que requereix una mica de mà per la pastisseria. El més probable es que us surtin més grossos del previst i enlloc de piononos gairebé siguin Milanos.
Però de ben segur que la segona vegada que els feu us quedaran millor.
Poseu-hi ganes i tot anirà bé.
Com tot en aquesta vida, vaja.
I pels que encara no conegueu els piononos, a continuació us deixo la definició de la wikipedia.com :
El pionono és un pastisset de mida petita elaborat tradicionalment a Santa Fe, població molt propera a la ciutat de Granada (Espanya). El seu nom va ser donat en honor al papa Pius IX (Pio nono segons la pronunciació en italià del nom). La primera referència localitzada d'aquest dolç apareix el 18 de març de 1858 a la premsa madrilenya.
Es compon de dues parts: una fina làmina de pa de pessic enrotllat formant un cilindre (la base del pastís), «emborratxat» amb algun tipus de líquid molt dolç que li dóna una textura agradable i fresca, coronat amb crema cremada.
És un pastís mica embafador, però molt desitjable

S'ha de menjar d'un sol cop (o dos), sempre que ho permeti la mida de la boca del degustador. 
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a unes 6/8 persones (us sortiran uns 12-15 piononos).


INGREDIENTS
2 planxes de pa de pessic
500 g de crema pastissera
sucre
gelatina de poma per pintar

VARIANTS:
- podeu banyar les planxes amb una mica de conyac o de sucre bany (almívar)
- podeu farcir la planxa amb altres tipus de crema
- no es necessari pintar-los amb gelatina, tot i que aquesta li donarà una brillantor addicional

ELABORACIÓ
Primer de tot haurem de preparar les planxes de pa de pessic.
Això ho podeu fer (si voleu) el dia anterior o el mateix dia, unes hores abans.
Per cert, podeu afegir una mica d'essència de vainilla a la massa del pa de pessic pels piononos.
Es convenient que les planxes siguin completament fredes abans de fer-les servir.
Si voleu conèixer el procés d'elaboració pas a pas d'aquestes planxes, us recomano la lectura de la recepta planxes de pa de pessic.

De la mateixa manera, us recomano tenir feta la crema pastissera. Si voleu, també, del dia abans.
Amb les planxes i la crema fetes, el que farem primer es posar a escalfar la gelatina de poma.
Ja us he parlat moltes vegades d'aquesta gelatina. Es fa servir molt a les pastisseries i es pinten tota mena d'elaboracións (pastissos, braços, rebosteria, brioixeria, etc...). És una gelatina molt versàtil, que dura molt de temps i és força econòmica. Als consells d'aquest blog trobareu on comprar aquests productes de pastisseria.
Hi posarem una bona quantitat en un cassó.
I hi afegirem un 20-30% d'aigua.
Ho posarem al foc i un cop arrengui el bull, deixeu-ho un parell de minuts i ho retireu. Reseveu-ho.
Ara anem a per les planxes de pa de pessic. Com veureu, és imprescindible treballar amb planxes de pa de pessic molt fines, flonges i flexibles. Treballarem la planxa a sobre del mateix paper de cocció, que ens ajudarà a enrotllar-la més endavant.
Opcionalment podeu tirar una mica de licor per sobre. Fins i tot les podeu pintar amb sucre bany.
Jo només he posat unes gotes de brandi per donar l'aroma d'alcohol, però no he volgut afegir-hi més sucre.
A continuació, i amb una paletina sempre, hi posarem una bona quantitat de crema pastissera a sobre.
Fixeu-vos que per fer els piononos ens assegurarem de posar la part blanca a sota, que serà la més visible.
Només volem posar una fina capa de farciment, ja que no estem fotent un braç de gitano.
Segur que hi ha algun "gordu" que vol posar-ne més... però llavors no li digueu pionono, eh?...digueu-li Piofofo, si voleu.
Seguidament, i amb l'ajuda del paper de cocció que tenim a sota, començarem a enrotllar la planxa sobre sí mateixa, a poc a poc.
Heu de fer una mena de bracet de gitano petitó. Llavors, i amb l'ajuda del paper, apliqueu una certa pressió a la part baixa de la planxa per fer que quedi tot el conjunt ben premsat. No sé si m'explico gaire bé, però encara que ho faci no us sortirà massa bé el primer cop, ja que requereix d'una certa experiència.
En fi, que potser foteu un bunyol, però us hauria de sortir alguna cosa com això
Ara, farem servir un ganivet de serra per tallar el piononos. I dic de serra per què cal serrar i no tallar. Si talleu ho aixafareu, si serreu ho tallareu bé. Aquí si que m'he explicat bé, no? ... i sobretot, entre tall i tall netegeu el ganivet amb un paper de cuina mateix, així no ho empastifareu tot, marranots!
Poc a poc anirem fent els nostres piononos procurant que quedin tots d'una mateixa mida. Aquí no entraré, però hi ha molts que això de fer tots els talls iguals no ho venen massa clar. Ho deixarem aquí.
No ho he dit abans, però els piononos els haurem col·locat sobre una safata per poder mourel's.
Ara prepararem una mànega pastissera amb cornet rodó llis.
I l'omplirem, és clar.
Haurem d'aplicar una quantitat de crema sobre cada porció.
Seguidament, ja podrem posar a escalfar la planxa per cremar. Quan sigui ben calenta, tirarem sucre per sobre dels piononos.
Sense por.
I ara sí, amb una mica de por i sobretot molta delicadesa, anirem cremant la crema dels piononos procurant no aixafar-los en excés. És molt fàcil aixar el pionono que estem cremant i encara més els del costat que no vigilem. A poc a poc i bona lletra.... val?
Assegureu-vos que tenen un color ben bonic. Si cal, torneu a tirar més sucre per sobre i torneu-los a cremar.
I així anirem fent fins cremar tots els piononos. Molt bé.
Recordeu la gelatina que teníem reservada?
Ara, aquesta gelatina, hauria d'estar líquida però no massa calenta. Si no es així, escalfeu-la una mica.
En qualsevol cas, això de la gelatina és opcional. També els podeu pintar amb nappage especial per a preparacions fredes com aquesta.
La veritat es que agafen una brillantor més maca i això fa que entrin ràpidament per la vista.
Doncs ja els tenim.
Què ens quedarà? presentar-los com cal. Jo he comprat uns petit-fours de color marró.
I això ja es feina de dependenta de pastisseria: col·locar-ho tot com Deu mana.
No cal dir que s'han de reservar a la nevera fins el moment de servir, sobretot a l'estiu (vigileu l'ou).
Es poden fer el dia abans, si voleu, però no gaire més. La crema pastisseria no es conserva més de dos o tres díes en òptimes condicions.
Això sí, un cop fets.... fan una gràcia! són més monos!
Us han quedat bé? envieu-me les vostres fotos i les publicaré dins la secció Com t'ha quedat!.
Us ha quedat un xurro? envieu-me les vostres fotos que riuré una bona estona... i us faré una crítica constructiva, vaaaaa....
Son tan macos que fa llàstima i tot menjar-los.

En tastem un?...jeje.... ummmm... però què bo!. (quina ràbia, eh?)
I que no falti un bon cava ben fresquet, eh?

Bon profit!


I PER BEURE...
Nom: Cava Agustí Torelló Mata Brut Nature Gran Reserva
Varietat/s: Xarel·lo, macabeu, parellada.
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Cava
Fabricant: Cava Agustí Torelló Mata
El Cava Agustí Torelló Mata Brut Nature Gran Reserva és un dels grans caves dels que col·loquen els escumosos catalans entre els millors escumosos del món.
Color: groc daurat pàl·lid amb reflexos verdosos.
Aroma: fina aroma de criança, amb notes de mantega i pa torrat, fruita blanca madura.
Boca: Bombolla fina i petita de lenta evolució molt ben integrada, molt fresc i elegant. Torrats i fruita blanca madura. Persistent.
Font: www.esperitdevi.cat

6 comentaris :

  1. buenos días, Albert!!! qué ricos los piononos, creo que el nombre es más bonito y acertado, que el brazo de gitano, claro que la presentación también es distinta. Hasta que no baje el colesterol, sólo mirar, aguacate y fresones. Buen fin de semana!!

    ResponElimina
  2. Vaja, recepte te una pinta....!!! probare de fer-la.Gracies Albert

    ResponElimina
  3. Va venga Albert. me la guardo, para seguir practicando para hacer la plancha fina¡¡
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje, con poco que te esfuerces lo sacas....que eres un crack, Miquel!

      Elimina

Gràcies pels teus comentaris !