inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Banda de crema amb fruita Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Semiesferes de moscatell gelificat Guisat de pebrots verds farcits de carn Wok de potes de calamar amb tirabecs

dijous, 31 de desembre de 2015

Clotxa


Recepta tradicional número 356 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Em fa, fins i tot, una certa il·lusió publicar aquesta recepta tan tradicional, tan nostrada i tan recomanable.
La d'avui, és d'aquelles receptes que conformen la columna vertebral d'aquest blog i, per suposat, de la nostra cultura gastronòmica.
Feia temps que tenia pensat fer la clotxa però fins que no he disposat de llar de foc no l'he pogut interpretar com jo volia, és a dir, tal i com es feia antigament. En qualsevol cas, també podeu utilitzar el forn per escalivar la verdura i fer l'arengada a la planxa. Quedarà pràcticament igual de bo.

La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.
Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar el diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.
Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.
La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.
Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.
Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s'està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d'un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre.
Font: Turisme Terres de l'Ebre
Veieu també la campanya de la Clotxa als restaurants de la Ribera d'Ebre

I ara, a gaudir d'aquest àpat històric com ho van fer milers i milers d'avantpassats nostres.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a dues persones.
Llegir més...

dijous, 24 de desembre de 2015

ARTICLE: Bon Nadal 2015


Com cada any, sense adonar-nos arriba el Nadal i l'esperit nadalenc... i tot allò que diuen.
Però, seriosament, digueu-me una cosa amics meus.... de veritat us sentiu diferents respecte la resta de l'any pel fet que sigui Nadal?

Si heu anat a votar i sembla que no hagi servit per a res...
Si us preocupa i us estressa no saber què cuinar per Nadal...
Si al final decidiu no comprar escamarlans, que amb les gambes ja fem!...
Si la Visa treu més fum que mai, que no arribem, que no arribem!
Si us fa una mica de "cosa" haver d'anar a dinar a casa de segons qui...
Si no suporteu trobar les botigues amb cues i els carrers plens de gent...
Si us us atabala no saber quins regals heu de comprar...
Si penseu que us esteu posant com unes truges i tot just acabeu d'encetar les festes...
Si us fa mal l'esquena i la ronyonada...
Si patiu alguna malaltia que us amarga la vida...
O si no esteu per hòsties...vaja.


...si sentiu tot això...
...però a més a més...

Si heu començat a remenar joguines a les botigues...
Si teniu ganes que vingui gent a casa vostra...
Si heu col·laborat amb El Gran Recapte...
Si heu posat el vostre granet de sorra a La Marató...
Si compteu a quants balcons hi pengen reis mags...
Si no podeu evitar comprar articles de Nadal quan aneu al basar xinés...
Si sentiu un cert caliu en veure les llums de Nadal mentre passegeu sense presses de nit...
Si recordeu a familiars que ja no hi son amb una mena de trista alegria o alegre tristesa...
Si podeu oblidar totes les coses negatives ni que sigui per unes hores..
Si veieu la il·lusió en els ulls dels vostres fills...
Si teniu la certesa que estimeu i us estimen ...
Si sentiu tot això...

...de ben segur que sentiu el Nadal.

La cuina de sempre us desitja unes Bones Festes de Nadal i  Feliç Any 2016!

Per cert, sabeu quines són les tres més visitades d'aquest blog durant el mes de novembre?
1 - Escudella i carn d'olla
2 - Rostit de Nadal
3 - Canelons de Nadal
I es que en un blog de cuina tradicional catalana no podia ser d'una altra manera.... oi?
Molts gràcies amics i lectors!

I per acabar, us deixo el tradicional vídeo de felicitació de Nadal.


Llegir més...

dimecres, 16 de desembre de 2015

Lluç amb salsa de nous i cruixent de pernil

 
Un plat senzill i "resultón" que podeu elaborar en una hora de rellotge, salsa inclosa.
Com sempre, en aquesta mena de plats on el producte ho és tot, us recomano utilitzeu un llom de lluç fresc i sense espines. També podeu acompanyar el plat amb uns calamarcets a la planxa, uns bolets a la brasa o una clàssic amanida verda. En aquest cas, jo he volgut trencar les textures suaus del peix i la salsa amb uns talls cruixents de pernil passat per la paella.
La salsa, lleugerament dolça, contrastarà magníficament amb el pernil, més salat.
Com a maridatge, també he trobat interessant proposar-vos un cava ben peculiar però adient per a l'ocasió.
Espero que us agradi.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Salsa de nous.

Llegir més...

Salsa de nous


Excel·lent salseta que podeu combinar amb tot tipus de carn, peix o pasta.
Fàcil de fer i econòmica i donarà als vostres plats la millor excusa per sucar-hi pa.
Com us recomano sempre, es preferible fer ús de la llet evaporada que us permetrà espessir les salses sense problema i rebaixareu calories respecte de la nata líquida, molt més greixosa.
En qualsevol cas, també podeu jugar amb la textura afegint-t'hi llet normal.
L'elaboració, vindria a ser molt similar a la beixamel. A tenir en compte que hem de gairebé caramel·litzar les nous amb el sucre ja que d'aquesta manera evitarem el punt amargant que poden tenir algunes nous i li aportarem a la salsa uns matisos dolços molt interessants.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 11 de desembre de 2015

Pastís de nata farcit de trufa clara


Més pastissos!
En aquesta ocasió, i amb motiu del sisè aniversari de la meva filla Vinyet, he fet un pastís de nata muntada farcit amb trufa clara i decorat amb xocolata.
Un pastís ideal per a la canalla.
Abans de continuar, us recomano llegir les següents receptes base que conformaran, finalment, el pastís:
- pa de pessic
- sucre bany (almívar)
- trufa clara
La resta, imaginació i ganes, com sempre.
Llegir més...

dijous, 3 de desembre de 2015

Pop amb salsa de tomàquet i xoriço


Més receptes de pop! Vingaaaaaaaaa!
A aquestes alçades ja us haureu adonat que és un producte que m'encanta.
Avui us presento una recepta d'aquelles per menjar sense presses, tot gaudint-la. Un pop guisadet amb un bon sofregit de tomàquet i acompanyat d'un xoricet picant que farà les del·lícies d'aquells als que us agrada sucar pa!.
Aquest elaboració no és gens complicada però val a dir que el pop, habitualment, no és precisament barat. El pop gros, tipus "gallec" que diuen, el trobareu a 13-18€ el quilo. Això vol dir que un pop de més de 6 quilos com el d'avui us pot arribar a costar més de 100€. Com més petit és el pop, més baixa de preu també, però és clar, els tentacles cada cop son més petits.
Per tant, aprofiteu cada vegada que trobeu pop de qualitat i a bon preu per congelar-lo i consumir-lo més endavant. El que sí tinc comprovat, és que surt més econòmic comprar un pop gros, coure'l i consumir els 8 tentacles a poc a poc, que comprar tentacles cuits per separat. M'explico, oi?
Sobretot si sou dels que us agrada tenir-ne al congelador per preparar Pop a Feira en qualsevol moment.
Com jo, vaja.
Un sibarita, ho reconec.
La cocció prèvia del pop, segons la mida, la trobareu en el consell: La cocció del pop, entrada que us recomano visitar prèviament.
Com sempre, si no dic res, les mides d'aquesta recepta són per a quatre persones.
Llegir més...

divendres, 27 de novembre de 2015

Arròs amb botifarra i shiitake



Sincerament us ho dic, aquest es un arrosset molt interessant.
Els ingredients, força econòmics, i l'elaboració no és pas complicada.
En realitat es tracta d'un arròs melós, gairebé parlem d'un risotto. A més de triturar el sofregit, en un moment donat, haureu de remenar una estona l'arròs, el que farà sortir surti el midó del gra espessint encara més.
No cal dir que hi podeu afegir tota mena de carn, com trossos de carn magra, daus de conill o pollastre o fins i tot peus de porc cuits.
Respecte al bolet, ja sabeu que el shiitake és un bolet molt particular amb un gust molt característic. Per tant, podeu fer servir altres bolets, i tant que si, però llavors us allunyareu una mica de la singularitat d'aquest arròs.
El shiitake fresc, aparentment, sembla un bolet complicat trobar, però si us hi fixeu de veritat, el trobareu més fàcilment del que us penseu. De fet, cada cop en trobareu més als mercats, ja que és un bolet conreable que comença a consumir-se de forma habitual, com passa ja amb el xampinyó o el bolet de soca.
Jo el trobo al mercat, però també el podeu trobar en molts botigues de fruites i verdures.
El shiitake, és un bolet molt recomanable i molt saludable, ja que té propietats immunològiques i anticanceroses.
Espero que us agradi el plat d'avui.
Les quantitats d'aquestes recepta corresponen a 4 o 6 persones.
Llegir més...

divendres, 20 de novembre de 2015

Pastís de trufa clara farcit de nata


No m'escapo mai de fer pastissos per l'aniversari dels meus fills.
Ni ho vull pas, és clar!.
De fet, trobo molt bonic fer un pastís pel teu fill (surti com et surti) i que ell mateix hi pugui col·laborar una mica.
Els fa moltíssima il·lusió, ja ho sabeu!.
I quan arriba el gran moment, quan li entregues el pastís amb les espelmes enceses, la música sonant i tothom aplaudint, la mirada del teu fill o filla ho diu tot, i llavors te n'adones que allò no té preu i és de les coses més maques que podem viure els pares en aquesta vida plena de problemes.
Sempre val la pena fer l'esforç.
Respecte al pastís, els que em seguiu, ja sabreu que en aquest blog hem vist moltes vegades com fer un pastís d'aquestes característiques. Per tant, abans de continuar, us recomano llegir les següents receptes base que haureu de fer prèviament (el dia abans millor):
- pa de pessic
- sucre bany (almívar)
- trufa clara
Un cop un teniu tot, la resta no té massa complicació, i la decoració és qüestió d'imaginació i ganes.
...i de procurar no ser una decoració massa "hortera", és clar.
Llegir més...

divendres, 13 de novembre de 2015

Turnedó de vedella amb salsa de pebre


Acabem de veure com preparar la Salsa de pebre.
Doncs bé, ara us mostraré com presentar un bon filet de vedella amb salsa de pebre.
De fet, aquest filet s'anomena turnedó i és una de les parts més tendres de la vedella o del bou.
El turnedó és una peça que es talla de la part estreta del filet, on mesura  de 6 a8 cm de diàmetre.
La veritat es que, ben cuinat i ben acompanyat, és tot plaer gaudir d'un tros de carn com aquest.
D'elaboració no en té gaire. Tampoc li cal. Una planxa ben calenta i, segons el gruix, de 2 a 3 minuts per cada banda per deixar-lo al punt.
Una mica de sal i llestos.
Sucar un trosset a la salseta és mitja vida.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Salsa de pebre


Si ho consulteu per internet, hi ha diverses maneres de fer aquesta salsa, totes elles vàlides.
Jo us proposo una de les receptes més bàsiques i que garanteix sempre un bon resultat.
Com veureu, utilitzaré una barreja de brou de pollastre (que ja tenia fet i congelat) i llet evaporada per donar cremositat a la salsa. Podeu utilitzar nata líquida o llet i lligar-ho amb un roux, però la llet evaporada és ideal per garantir untuositat sense passar-nos amb les calories.
La pebre, ha de ser en gra. Podeu posar més o menys, això va a gustos, i a mi m'agrada barrejar de la verda amb la negra.
Amb les quantitats proposades podreu acompanyar quatre o sis plats de carn, per exemple.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 10 de novembre de 2015

ARTICLE: Vi Bura



Avui us presento un vi molt particular que prepara la família d'un company de feina, en Jordi Brunet.
Us deixo la presentació del Jordi:
 
"Ja fa uns quants anys que estiuejo a Croàcia, en un petit racó de la costa Dàlmata, a la península de Pelješac, on la família de la meva dona fa vi des de fa moltes generacions.
Allà, he tingut el plaer de tastar l’excel·lent vi “Bura”, fet cent per cent amb el raïm autòcton “Plavac Mali” que madura en unes terrasses que, amb un fort pendent, arriben fins al mar Adriàtic. 

Us asseguro que és mot relaxant banyar-se en aquell mar contemplant les vinyes que pugen, inclinades, fins al cap de munt dels turons. 

Veremar allà – us ho dic per pròpia experiència, no és gens fàcil. S’ha de fer tot a mà i pujar els cabassos des de les vinyes fins a la carretera a peu, uns centenars de metres amb pendents que poden superar un desnivell del cinquanta per cent.
Però val la pena! 

Del resultat d’aquest esforç - i de la perícia i l’experiència de l’autor – s’obté el millor exemple del que és un vi de la denominació d’origen Dingač. 
El “Bura” és un vi noble, d’un color robí roig fosc, amb un buquet ric d’aromes de “Plavac Mali” i un gust càlid i elegant. Us encantarà si us agrada un vi lleugerament dolç. 
Combina molt bé amb carns vermelles, de caça, i formatges madurs.
No us vull destrempar, però si el voleu tastar haureu d’anar a Croàcia, o millor encara: passeu per Potomje i visiteu el celler Bura. De moment a Catalunya encara no es ven, tot i que sí que ha traspassat el continent i el podeu comprar als Estats Units.
Us animo a conèixer aquesta regió plena d’història, d’antigues viles, de paratges i costes encisadores al sud de Dalmàcia i sens dubte, la denominació d’origen vinícola més reconeguda de Croàcia. 

Una meravella!

Més informació sobre aquest vi aquí

Si voleu més informació de la zona, podeu consultar el blog I-love-dubrovnik."


Jordi Brunet

EL TAST
He tingut la gran sort de gaudir d'aquest vi, ja que el Jordi m'ha regalat una ampolla: gràcies, maco!.
És clar, a continuació havia de preparar una recepta adient al maridatge.
I he pensat que un bon filet de vedella amb salsa de pebre li aniria perfecte.

Ummm.... mitja vida nanos!
Grandíssima combinació la d'aquest vi amb una bona carn.
Gairebé... una mena d'orgasme gastronòmic.
Bon profit!


Llegir més...

divendres, 6 de novembre de 2015

Entrepà de "rosbif"


Avui, i de forma extraordinària, us presento un entrepà.
Evidentment, no es tracta de cap recepta tradicional coneguda.
Vaja, que és un bocata que faig jo a casa i no té cap misteri.
Però és d'aquells entrepans que te'ls fots amb ganes, m'enteneu oi?.
Segurament, algun de vosaltres us preguntareu què és realment el rosbif.
Segons la wikipèdia, el rosbif (de l'anglès roast, rostit, i beef, carn de res) és un tall de bou tendre que es rosteix al forn. A la cuina anglesa, i per extensió en molts països de tradició anglosaxona com Austràlia, el rosbif és un plat molt tradicional, servit preferentment els diumenges (Sunday roast). El rosbif se sol servir amb verdures i patates (fregides, rostides o en puré), i al nord d'Anglaterra s'acompanya tradicionalment de Yorkshire pudding. Les sobres del rosbif són emprades per fer hash o es mengen en sandvitx (com us proposo jo avui). A Anglaterra el sandvitx de rosbif (generalment fred) és el més consumit després del sandvitx de corned beef. S'acompanya sovint d'un condiment anomenat horseradish. El rosbif es fa en un forn molt calent perquè es dauri en superfície sense que es cogui del tot el centre de la peça que ha de quedar menys fet, o segons els gustos de vegades molt poc fet.
Total, que jo tinc la sort de poder comprar un rosbif molt bo al Mercat Municipal de Molins de Rei. Les llesques son primes, el que el fa especialment indicat per a entrepans.
Com veureu, per fer-lo necessitareu alguns ingredients relativament fàcils d'aconseguir.
I el resultar paga la pena.
Tasteu-lo, si més no.
Vinga va, jo us prometo que un dia faré la recepta del rosbif.
Les quantitats proposades més abaix corresponen a dues persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 30 d’octubre de 2015

Pastís de trufa cuita


En aquest blog, ja hem vist com fer pastissos de trufa cuita (cremat, amb nous, etc..).
Avui, en particular, us mostro com fer un pastís de trufa cuita "total", és a dir, farcit amb trufa cuita i cobert amb la mateixa trufa. Com veureu, i com sempre us recomano, només us caldrà tenir preparats alguns elements el dia anterior, com la trufa cuita, el pa de pessic i l'almívar, i la resta serà bufar i fer ampolles. Bé bufar i fer ampolles potser no, però ja és força més ràpid de fer.
En aquesta ocasió el pastís era pel meu nebot Joel que feia tres anyets.
I es que aquest, en particular, és un pastís que agrada molt als nens.
Bé, i a les mares.
Bé, i als pares també.
...i a les iaies, és clar!.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 23 d’octubre de 2015

Macarrons amb salsa de rossinyols


Segons el meu parer, la combinació pasta+salsa+bolets no falla mai.
Recordeu que sempre us recomano que aprofiteu bé la temporada de bolets.
El rossinyols, o Cantharellus Cibarius, son uns bolets força aromàtics, carnosos i no es cuquen,
Son una esponja. La seva peculiar permeabilitat fa que absorbeixin amb facilitat els sucs i sabors que l'envolten, el que fa que aquest bolet sigui molt apreciat en cuina.
Però també té la seva vesant negativa.
Molta gent no sap que conté una toxina "Amanitina", tot i que en una concentració molt baixa. Així que no patiu, ja que hauríem de menjar quilos i quilos de rossinyols per acabar enverinats. A més, degut al seu comportament d'esponja, pot absorbir els metalls pesats de l'entorn i és bàsic conèixer el seu origen.
En qualsevol cas, jo us animo a gaudir de tots els bolets comestibles de temporada, amb precaució és clar, i donar continuïtat a una tradició que ens identifica i ens arrela al territori i a la nostra cultura gastronòmica.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Salsa de Rossinyols.
Llegir més...

Salsa de rossinyols


Una salsa de bolets, fina, cremosa, elegant, d'aquelles amb les que quedes bé.
El rossinyols, o Cantharellus Cibarius, son uns bolets força aromàtics, carnosos i no es cuquen,
Son una esponja. La seva peculiar permeabilitat fa que absorbeixin amb facilitat els sucs i sabors que l'envolten, el que fa que aquest bolet sigui molt apreciat en cuina.
Aquest bolet és relativament fàcil de trobar a botigues i mercat quan es temporada, i tampoc és excessivament car.
Com veureu, jo he optat per afegir un bitxo a la salsa i donar-li un lleuger però agradable toc picant. Si no voleu, no li poseu.
Aquesta, és una salsa molt versàtil amb la que podreu acompanyar plats de carn, peix o pasta.
Es fa relativament ràpid.
A gaudir!
Llegir més...

dimarts, 20 d’octubre de 2015

ARTICLE: 10.000.000 de visites




El blog www.lacuinadesempre.cat acaba d'assolir els 10 milions de visites.
Es diu ràpid.
Certament, sou molts i molts els que consulteu aquesta pàgina regularment i molts els que em feu arribar el vostre feedback.
Amb tot, us he de dir que em fa sentir bé veure com, d'alguna manera, he ajudat moltes persones i famílies amb aquest blog, els quals m'han fet arribar petites i sinceres històries d'agraïment de les que mai hauria imaginat ser el destinatari.
I es que m'agrada cuinar i fer feliços als que m'envolten, ni que sigui per uns instants.
Digueu-me tonto.
M'encanta escoltar als meus fills demanant-me que els cuini una sopeta o un "arròs de paella".
I em sento orgullós, per fi, d'haver fet alguna cosa per aquest petit país al que pertanyo.
Només és un granet de sorra, una petita contribució al foment de la nostra cultura.

Llegir més...

divendres, 16 d’octubre de 2015

Pop "rocker"


Pop "rocker" ve de Rock'n'Roll, no de roques.
M'explicaré.
No fa massa vam veure com preparar el Pop al forn a la Murciana. Doncs bé, a partir d'aquell pop ja cuit, podeu fer una versió de pop molt interessant. Es tracta de torrar a la planxa el Pop al forn i afegir-hi una mica de pebre vermell i llimona.
Aquest pop el vaig tastar a Los Alcázares (Murcia) i li diuen "rocker" per què quan poses el pop a trossos sobre la planxa roenta aquest comença saltar i a, suposadament, ballar.
Una parida, no us diré que no, però el plat paga la pena.
Us garanteixo que si el tasteu, us canviarà la vida.
Llegir més...

divendres, 9 d’octubre de 2015

Matrimonis (salaó)


Avui us presento una de les tapes o pintxos més conegudes dins la península i que, personalment, m'encanta. De la unió entre l'anxova en salaó i el seitó en vinagre (al cap i a la fi parlem del mateix peix), només en podia sortir una delicatessen com aquesta.
Aquest "matrimoni", l'he volgut servir acompanyat d'unes olives, per donar-li un aspecte d'aperitiu i servir-lo mentre fem el vermut o la cerveseta. Altrament, podeu servir els seitons sobre una llesqueta de pa (torrat o no) en forma de pintxo basc.
Aquests "matrimonis" entren bé en qualsevol moment!.
Recepta senzilla, sí, ja ho sé, però representativa des de un punt de vista cultural.
Paga la pena tenir-la al blog.
I si us agrada aquesta mena de pica-pica, recordeu també el Pinxo Gilda, que consisteix en servir l'anxova amb una oliva farcida d'anxova i un bitxo picant.
A gaudir!
Llegir més...

divendres, 2 d’octubre de 2015

Pop al forn a la murciana


Brutal, espectacular, excel·lent nanos!.
De les coses més bones que he provat últimament!
També he de dir-vos que m'apassiona el pop ( o polp).
Aquest estiu passat (2015) he estat uns dies a Múrcia, concretament al municipi de Los Alcázares.
Allà he degustat plats típic de la regió com el famós "Caldero", els lletons a la brasa, las "huevas", la "mojama", el bonítol salat i altres exquisideses.
Però el plat que realment m'ha captivat ha estat el pop a la murciana.
I es que quan parlem de pop, de seguida ens ve al cap el Pop a la gallega, que ben bo està, certament. Però el pop que us presento avui no té res que envejar-li.  
Jo el vaig tastar al restaurant "El Mosqui", dels més coneguts a la zona de la Manga del Mar Menor, tot i que el "Caldero" d'allà deixa una mica que desitjar.
Aquest pop, es demana per tacs o trossos. Es tracta d'un tall gros de pop cuinat al forn i que es serveix tebi amb un raig de llimona per sobre. Un autèntic plaer pel paladar.
Jo hagués estat tota la tarda menjant aquell pop fins a defallir, però la meva família no ho hagués entès, és clar.
Si busqueu una estona, trobareu que de receptes de pop a la murciana n'hi ha tantes com de paella.
Vaja, que cada família la fa d'una manera.
Per descriure la recepta, en general, podríem dir que el pop ha de ser gran, mínim 3 kg i s'ha de congelar prèviament. Un cop descongelat es neteja bé i, en cru, es col·loca en una safata de forn que amanirem amb unes boles de pebre, fulles de llorer, suc de llimona o taronja i diferents vins i licors.
I a partir d'aquí, coure'l fins que estigui ben tou.
Us puc assegurar que si tasteu aquest pop, us guardareu la recepta i la repetireu sovint.
Llegir més...

dijous, 24 de setembre de 2015

Sardines a la brasa


Recepta tradicional número 951 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En Josep Pla, en el llibre "El que hem menjat" fa aquesta encertada recomanació de les sardines a la brasa:

"…no perdin mai els estreps fascinats per la qualitat de les sardines a la brasa. No en mengin cada dia, no abusin de la freqüentació, tinguin una mica de calma. Mirin d’alternar-les, posin una mica d’aire entre les graellades. Si no ho fan, es fatigaran i acabaran per avorrir-les per excés de felicitat, Ja ho deien els antics: “De res, massa”. La vella frase grega, aplicada a la cuina i a totes les coses de la vida, projecta saviesa, prudència, equilibri i equanimitat. És un bon programa per a viure com Déu mana i com la salut exigeix. Tot això ho diu un pobre home que més aviat no n’ha fet gaire cas."

I es que parlem d'una autèntica delicatessen que també hem de saber gaudir: un bé de Déu! (pels que hi creieu, és clar!).
Per internet, trobareu algunes variants sobre com fer les sardines a la brasa però la més acceptada popularment és la de coure-les en una graella a la brasa. La sardina s'hi posa sencera, sense treure ni cap de budells. D'aquesta manera, i al no obrir-les, la carn queda més sucosa i un cop festes no costa gens retirar cap i budells. A més, el punt d'amargor dels budells la fa encara més bona.
A Galícia les deixen un parell d'hores amb sal gorda. Jo les he deixat 30-40 minuts i la veritat queden molt bé amb aquesta sal, ja que s'acaba desfent i penetrant dins la carn.
Com veureu, he utilitzat una graella doble, el que em permetrà donar la volta al peix amb facilitat.
Orientativament, us diré que no cal coure-les més de 5-6 minuts per cada banda, tot i que dependrà de la mida de la sardina i de la distància entre la graella i la brasa.
Un cop fetes, les podeu amanir amb una picada d'all i julivert, tot i que a mi m'agraden amb un senzill raig d'oli d'oliva.
El que es impepinable es que us haureu d'embrutar els dits i us passareu tota la tarda rentant-vos les mans.
Però paga la pena, a que si?.
Una barbacoa d'estiu amb sardines a la brasa és mitja vida nanos, mitja vida!
...el dia no va acompanyar gaire, d'aquí el color de les fotos.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 18 de setembre de 2015

Bonítol salat amb tomàquet


Personalment, em declaro un enamorat de les salaons i us canviaria tots els dolços del món per un producte salat.
I sense dubtar-ho un segon, eh?.
Vaja, que podria dir allò tan típic de "Mi reino por una anchoa!".
Com molts sabreu, aquest plat de bonítol salat és molt comú a la regió de Murcia, juntament amb "la mojama", " las huevas", etc....
Jo l'he servit amb uns tomàquets de temporada, ecològics i de km. 0, i es que no li cal res més.
Com sempre dic, quan estem davant de productes tant exquisits poca elaboració és necessària.
Aquest bonítol salat el vaig comprar personalment durant el mes d'agost a Salazones Diego, a Sant Pedro del Pinatar (Murcia). Quan entres a la botiga (que també és fàbrica) de seguida t'embafa una forta flaire a salaó (que per a mi era la glòria) i pots veure, com si de pernils es tractessin, una gran quantitat de bonítols penjats assecant-se. Tu esculls el que més t'agrada i te l'envasen al buit al moment. A més, allò és ple de neveres amb bacallà salat, anxoves, sardines, arengades, olives, tonyina, etc. Un orgasme pels sentits, una munió de productes prohibits i desitjats pels que tenim la tensió alta. És clar, no em vaig poder estar d'agafar tota mena de llaunes de conserva i altres delicatessen salades. El problema serà intentar dosificar el consum de tota aquesta sal d'una forma equilibrada.
Tot un repte.
La sal acabarà amb mi, ho sé, però... "que me quiten lo bailao!".
Quan em mori, en comptes d'incinerar-me m'hauran de dessalar com les anxoves, juas!.
En fi, espero que us agradi el plat.
Llegir més...

divendres, 4 de setembre de 2015

Figues amb pecorino trufat i fruits secs


Excel·lents postres.
Aquesta és una d'aquelles combinacions ben trobades, sincerament ho dic.
El formatge pecorino trufat és, per sí mateix, una delicatessen. Car també ho és però val la pena tastar-lo alguna vegada i gaudir del seu sabor intens, particular, gairebé umami.
Els amants dels formatges sabreu de que parlo.
Jo el compro al mercat municipal de Molins de Rei.
La dolçor i la textura de la figa fresca i madura casen perfectament amb aquest formatge tan especial i el toc de fruits secs amb mel fa que aquesta sigui una elaboració altament recomanable.
Com veureu, només calen 5 minuts de rellotge per preparar-ho. Què més voleu?
Un plat d'aquells que ets sents orgullós de presentar-lo a taula i, en tastar-lo, veus els convidats com fan un gest d'aprovació amb el cap i deixen anar un:
- "...ummmmm.... joder! què bo que està això!...".
Que vagi de gust!
Llegir més...

dilluns, 31 d’agost de 2015

Meló amb granadina i vodka


Durant les passades vacances a la regió de Múrcia, hem tingut la sort de compartir uns dies amb  uns amics nostres: el Xiscu i la Maria, pares de la Miriam, que és amiga del cole de la nostra filla. Ens hem allotjat a casa dels seus pares i hem pogut conèixer i gaudir la gastronomia local que, a poc a poc, us aniré descobrint. Aquesta recepta d'avui, sincerament, no sé si és típica de la zona o senzillament un invent del pare d'en Xiscu, però la veritat es que val la pena que la conegueu. Ja sabeu com m'agrada donar visibilitat a les receptes de tradició familiar.
La d'avui, és una elaboració molt senzilla de fer i, alhora, molt "resultona".
És important comptar amb un bon meló, com també ho serà trobar-li el punt a la granadina i a l'alcohol. Jo us faré una proposta, tot i que us recomano que adapteu les proporcions al vostre gust personal. Convé recalcar la importància de no passar-se amb la granadina, ja que pot arribar a proporcionar un gust massa sintètic al plat. Però un cop trobat, gaudireu d'unes fresques i curioses postres que obligaran a tots els presents a ficar-hi el dit, ni que sigui per curiositat.
Penseu, sobretot els més mandrosos, que aquesta és una forma fàcil i atractiva de menjar meló, ja peladet i preparat, i amb un toc original de gust i color.
Com que no costa gens de fer, tasteu-la i en parlem, no?.
Llegir més...

divendres, 14 d’agost de 2015

Suquet de lluç amb patates i musclos dàtil


Els que seguiu aquest blog sabeu com m'agraden aquesta mena de plats.
Avui, de nou, us presento una variant del tradicional suquet de lluç, que acompanyaré amb uns musclos "dàtil". S'anomena musclo dàtil al musclo francès de la costa de Normandia. Com sabreu, els francesos no toleren el musclo de mida grossa i aquests petitons son els que millor surten.
Tot i ser petits, acostumen a sortir molt plens.
En ocasions, aquests musclos arriben a les nostres peixateries i val la pena aprofitar l'avinentesa.
Personalment, em quedo amb els musclos de les terres de l'Ebre, així com amb el musclo de roca que podem trobar al llarg del nostre litoral.
Però aquest de Normandia, realment, son musclos molt saborosos de mida petita i us agradaran segur, sobretot si sou dels que us fa una mica d'angúnia posar-vos un musclo gros a la boca.
Us recomano la lectura de la recepta Musclos de Normandia a la planxa.
Com sempre, si no dic res, entendrem que les mides d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Som-hi!
Llegir més...