inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Aquest Nadal, fes un regal diferent i col·labora amb la difusió del receptari tradicional Especial receptes de Nadal Sopa de pescadors Torró de crema cremada Patates estofades amb costella de porc Canelons de mel i mató Menjar blanc

divendres, 30 de maig de 2014

Canelons de salmó, brie, codonyat i cibulet amb oli de vainilla


>El salmó fumat és un gran recurs que tenim els que ens agrada la cuina.
Hi ha infinitat de formes de preparar-lo, com infinitat de receptes que incorporen aquest extraordinari producte.
Avui, veurem com fer uns senzills canelons de salmó que combinarem amb formatge brie i codonyat, buscant una barreja dolç-salat molt interessant. El cibulet aportarà el toc cruixent i potent de sabor i l'oli de vainilla els matisos en boca. Com a resultat, un excel·lent plat que molts repetireu sovint, i més sabent que es prepara en 10 minuts de rellotge.
Tsch! quedareu molt bé amb els vostres convidats.
Feu-los i en parlem!
Llegir més...

dijous, 29 de maig de 2014

Galeres fregides


>Recepta tradicional número 574 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sí, sí, com ho sentiu. Estem parlant d'una recepta tradicional catalana.
L'altre dia ho comentava amb la meva germana: ja no hi ha galeres com les d'abans.
De grosses vull dir. Al menys per la meva zona, el Baix Llobregat.
Potser a les terres de l'Ebre, on se celebren cada any les Jornades Gastronòmiques de la Galera, sigui possible trobar galeres ben grosses, maques, plenes, amb corall. Aquelles galeres que podies pelar sense problemes.
En qualsevol cas, no ens podem queixar. Les peixateries acostumen a tenir galeres fresques, més o menys grosses, i a preus realment baixos. Per aquí es considera un peça de sopa i som pocs els que gaudim de xuclar una bona galera fregida o feta a la planxa.
Jo us convido a tastar-ho, a risc de fer créixer la demanada i, per tant, el seu preu. Però és de les poques coses bones bones de veritat que m'estranya que siguin tan econòmiques.
Temps al temps, oi?
De moment, anem-ne gaudint.
Llegir més...

dimecres, 28 de maig de 2014

Mongeta verda amb pernil


>Recepta tradicional número 677 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Recepta fàcil, ràpida, bona i sana. No es pot demanar més.
Com sempre, els millors resultats els obtindreu si les verdures són de temporada i ecològiques.
De fet, feia molt temps que no menjava aquest plat i sabeu què? em va fer recordar els plats que sopaven els meus avis. Plats d'aquells que, quan ets petit, fan una certa angúnia i em preguntava
- ...però què coi s'estan fotent aquests?
...mentre li feia una nova queixalada al meu entrepà de xoriço.
Hi ha molts plats tradicionals d'aquest tipus, sobretot de verdura, que, amb el pas del temps, he aprés a valorar i a gaudir com cal.
I és que de petit no menjava massa verdura, sincerament.
No culpo els meus pares d'aquesta mancança alimentària ja que, ara que jo també sóc pare, els entenc molt millor i sé com costa fer menjar verdures els més petits de la casa.
Ara, els entenc.
S'ha de tenir molta paciència i treballar-s'ho a diari...i tot i així hi ha moments de desesperació.
I és que s'ha d'entendre que el paladar d'un nen necessita ser educat, poc a poc, amb el pas del temps.
Menys mal que ara puc gaudir dels plats que gaudien els meus pares.
Ara, els entenc.
I quina il·lusió que fa collir les teves mongetes verdes del teu hort, eh?... que les has vist créixer.
No, si collir les verdures de l'hort agrada a tots els nens, oi?. El problema ve quan se les han de menjar.
En fi.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 27 de maig de 2014

Cloïsses a la barbacoa


>Avui m'agradaria ressaltar que podeu aprofitar la brasa d'una barbacoa per fer unes cloïsses amb llimona.
Com sempre us comento, és recomanable tenir les cloïsses submergides en aigua i abundant sal durant una hora per purgar-les de sorra.
Per transportar-les, també les podeu cobrir amb un drap humit a fi i efecte de mantenir-les totes vives fins el moment de fer-les.
Com veureu, a les cloïsses li afegirem una picadeta d'all i julivert, que sempre s'agraeix i, com no, un bon raig de llimona abans de presentar-les a taula.
Si les cloïsses són bones, només us caldrà un bon vi per gaudir d'un àpat de luxe.
Llegir més...

dilluns, 26 de maig de 2014

Entrecot de vedella amb salsa de moixernons i pebre


>Avui, una recepta d'aquelles que agraden tant als carnívors.
Com A acompanyament, haureu de preparar la salsa de moixernons i pebre i, per tant, us recomano la seva lectura prèvia.
Ja sabeu que no sóc pas cap especialista en carns vermelles. Per tant, permeteu-me no entrar a debatre com s'ha de coure un tall gruixut de carn; com passa amb totes les carns, cadascú se l'ha de cuinar al seu gust.
Que vagi de gust!
Llegir més...

Salsa de moixernons i pebre


>En aquest blog, i poc a poc, anirem veient com elaborar diferents tipus de salses. Recordeu que podeu filtrar el llistat de receptes publicades per la categoria salses i fer servir l'index corresponent a les opcions de menú.
Aquesta salsa d'avui és molt adient per acompanyar carns, sobretot, com un filet, un entrecot, unes llonzes de porc, una botifarra, etc... però no descarteu pas emprar-la en peix de gust contundent com ho poden ser el rap, el turbot, la tonyina o l'emperador.
Avui he volgut utilitzar el terme moixernó, però tots sabeu que aquesta mena de bolets, i segons la zona, es confonen amb les carreretes o cama-secs, podeu utilitzar qualsevol dels dos.
El fet d'utilitzar llet evaporada enlloc de nata líquida o crema de llet ha estat per raons calòriques, ja que amb la llet evaporada podem obtenir el mateix sabor i textura però sense tant de greix.
En definitiva, una salsa molt interessant i versàtil que no costa pas gaire de fer.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 23 de maig de 2014

Coca de cabell d'àngel


>Aquesta és una de les coques més típiques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Com sempre us comento, si no voleu fer la pasta de full (és una mica complicat), el podeu comprar fet i us estalviareu molta estona. Jo he de reconèixer que moltes vegades el compro... i és que no sempre tenim tot el temps del món per cuinar. Sempre recomano comprar plaques de full per estirar tipus "La Sirena". Al supermercat trobareu pasta de full ja estirada i enrotllada, però no us quedarà bé.
A mi, aquesta coca en particular, és una de les que més m'agrada. De fet, encara queda més bona si a sobre del cabell d'àngel li poseu una fina capa de crema pastissera. Si, ja sé que és de "gordos", però posats a menjar dolç i a fer porqueries...
I la mateixa coca però amb pasta de full de llardons... ja és la "repera"!.
Gaudiu d'aquesta coca amb una copa ben fresca de cava català!
També us recomano veure les receptes de la coca de fruita, la de llardons, la coca de Llavaneres i la coca de crema.
Llegir més...

dijous, 22 de maig de 2014

Broquetes de marisc a la brasa


>Moltes vegades fem barbacoes amb els amics i tot sovint les fem exclusivament de carn, que són les més típiques, certament. Però m'agradaria ressaltar que podeu aprofitar la brasa d'una barbacoa per fer unes broquetes de marisc que resulten extraordinàries i transformar aquell dia en una ocasió especial.
El millor de tot és fer una barbacoa amb llenya, directament, però també podeu fer-la amb carbó vegetal i afegir-hi unes pinyes i unes branques de pi que aromatitzaran el nostre marisc.
Només ens caldrà acompanyar la broqueta amb una picada d'all i julivert per garantir l'èxit de l'àpat, sense desmerèixer el maridatge, és clar, més que important en aquest plat.
Les quantitats d'aquesta recepta són per a 6 persones.

Llegir més...

dimecres, 21 de maig de 2014

Carpaccio de tomàquet amb formatge fresc i oli suau de vainilla


>Fa poc vaig tastar una estupenda amanida similar en un restaurant i avui us presento la meva versió.
Em creuríeu si us dic que si tasteu aquesta amanida es convertirà en una de les vostres amanides favorites?.
Potser sí o potser no, tampoc voldria "vacil·lar-vos". Però la barreja d'un bon tomàquet, d'aquells que saben autènticament a tomàquet, amb un bon formatge fresc i l'oli aromatitzat amb vainilla, és d'aquelles cosetes ben trobades a la cuina.
A més, i com veureu, es tracta d'una amanida que es prepara en un instant, en un minut de rellotge, vaja.
Només necessitareu tenir preparat l'oli suau de vainilla amb antelació.
Per tant, pocs entrants es preparen tan ràpidament i tenen un resultat tan extraordinari com la recepta que us proposo ara.
Tasteu-la i en parlem!.

Llegir més...

Oli suau de vainilla


>Avui veurem com aromatitzar un oli amb vainilla, una preparació molt adient per a tot tipus d'amanides.
Us proposo utilitzar un oli d'oliva molt suau, fins i tot us anirà bé un oli de girasol. No volem que el gust de l'oli tingui massa protagonisme pel que fa a la intensitat de sabor i buscarem el predomini de la vainilla.
En realitat, jo no sóc massa de vainilla però aquest oli és formidable, i ben combinat resulta un gran recurs.
Tasteu-lo que us encantarà!.
Llegir més...

dimarts, 20 de maig de 2014

Batut de maduixa


>A mi m'agrada el batut espès, però el podeu fer més líquid afegint-t'hi més llet.
En qualsevol cas, amb aquestes quantitats el batut es pot beure amb canyeta.
Fins i tot, jo acostumo a fer la proporció de mig litre de llet per mig quilo de maduixes i me'l bec sense canyeta, es clar, que es inviable.
El xarop de grosella, que no té alcohol, ens aportarà color i un lleuger aroma a fruit vermell.
Us confessaré que de petit prenia molta llet amb xarop de grosella... eren els batuts de maduixa de la meva infància... fins i tot abans que apareguessin els primers batuts de maduixa i vainilla de la casa Cacaolat.
Per cert, les maduixes... del Maresme sempre, eh?.
Llegir més...

dilluns, 19 de maig de 2014

Empanada de llom


>L'empanada de llom... no sé què té, però és especial. És la millor de totes i, com totes les empanades, té aquell poder de seducció gastronòmic que la fa desitjable a totes hores.
Avui us presento aquesta clàssica empanada que acompanyo amb una recepta gallega de massa tradicional, que es fa a partir de l'oli sobrant del sofregit del farciment, d'aquí aquest coloret tan maco.
Ara recordo quan les feia la nostra mare... Quins records! Eren sopars molt especials aquells.
Ella, la mare,  sabia fer-ne la massa però, moltes vegades, li pujava ja feta la nostra veïna Mercedes, una dona gallega. Però gallega, gallega, gallega, eh?... ja m'enteneu oi?... de les que els han fet "la pregunta" de petites i per això s'han quedat així de grans... Juas! Disculpeu-me si sou gallecs, però per aquí és com una llegenda el tema... com dir que els catalans som "garrepes", vaja.
M'encanta la gastronomia gallega i la gran riquesa de productes autòctons que tenen. Com ara el marisc: envejable.
Aviam, una mica celta... sempre he sigut jo.
Tinc sentiments d'arrels celtes. No sé, em surten de dins. De fet, l'àvia de la nostra mare era gallega, de Vigo, i per tant puc dir que tinc arrels celtes.
Suposo que per això m'agrada tant aquella cuina....
Suposo que per això m'agrada tant el marisc...
Suposo que per això m'agrada tant Galícia...
Suposo que per això m'agrada tant Escòcia...
I suposo que per això em diuen "soplagaitas", juas, juas! (és conya).
Per cert, aquesta recepta és per fer dues empanades. Si en voleu només una, feu-ne la meitat.
No us perdeu visitar altres receptes d'empanades, que també són brutals.
Que vagi de gust!

Llegir més...

divendres, 16 de maig de 2014

Semifred de torró de Xixona


>En ocasions, quan fem pastissos, ens sobren retalls de pa de pessic que podem aprofitar de diverses maneres. Tanmateix, passades les festes de Nadal ens trobem amb altres sobrants al rebost com pot ser el torró de Xixona. Obviament, no cal que es donin aquests dos condicionants per a preparar la recepta d'avui però és molt interessant tenir sempre present aquesta cuina d'aprofitament que tantes sorpreses ens pot arribar a proporcionar.
Avui veurem el pas a pas de com elaborar una mousse o semifred de torró de Xixona.
Utilitzaré un motlle de ferro d'uns 28cm de diàmetre.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 15 de maig de 2014

Turbot al forn amb salsa balandra


>Fa poc que hem vist com elaborar la tradicional Salsa balandra.
Un cop feta la salsa, aquest plat es prepara en molt poc temps.
El turbot és un peix de carn blanca i dura, molt adient per a salses d'aquest tipus.
Segons la vikipèdia, el turbot, rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat (Psetta maxima maxima) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn quasi circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes.
Un peix que pot viure fins a 17 anys els mascles i 27 les femelles.
Es pot fer de moltes maneres, però avui el courem directament al forn.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Salsa balandra


>Recepta tradicional número 934 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Segons la Viquipèdia, es defineix com a balandra una embarcació petita amb coberta i amb un sol pal dedicada a la pesca. La salsa balandra és una salsa tradicional de la cuina catalana que elaboraven els pescadors per enriquir els seus plats, els que cuinaven per menjar amb els peixos malmesos o descartats de la comercialització. Aquesta recepta tradicional de salsa és de les comarques del Montsià i el Baix Ebre, les costes del Delta de l'Ebre, però hi ha moltes salses similars a tota la costa mediterrània, com la salsa romesco.
La base de la salsa balandra la identificareu ràpidament amb altres salses, principalment dels països catalans, es pot relacionar amb el mojo canari, la salmorreta o l'all i pebre valencià... La balandra té com a base una picada de fruits secs, pa i all, què es mulla amb vinagre, brou, oli d'oliva... i tenen en comú amb altres salses l'ús de pebrot o pebre vermell .

El color final de la salsa és ataronjat, un color molt típic de les salses de Catalunya.
La salsa balandra es pot servir freda o calenta i es posa per sobre del peix.
Personalment, trobo que aquesta salsa li va molt bé als peixos de carn blanca i dura com el turbot, el rap o l'emperador.
Respecte al vinagre, us recomano fer servir un de suau, ja que us pot condicionar el sabor de la salsa.

Llegir més...

dimecres, 14 de maig de 2014

Fideuada de crancs vermells i xampinyons


>Ja hi tornem a ser amb un plat d'arròs. Bé, de fideus millor dit.
Avui us presento una senzilla recepta de mar i muntanya. 
Veurem com fer una fideuada amb xampinyons frescos i crancs vermells.
En aquesta ocasió veurem com fer ús del cabell d'àngel del número 0 enlloc de la clàssica pasta del número 2. Com sempre passa amb aquesta mena de plats, el sofregit i el brou emprats marcaran la diferència.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta "Brou de pelut"
Ja sabeu que si no dic res, totes les receptes són per a quatre persones
Llegir més...

dimarts, 13 de maig de 2014

Sopa de caldo


>Recepta número 974 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Tradicionalment, a casa nostra, hem preparat la sopa del caldo bullint en el brou de l'escudella una mica de pasta, normalment galets de mida petita.
Vaja, el que es coneix com a "Sopa de galets" de tota la vida.
http://www.lacuinadesempre.cat/2011/10/escudella-i-carn-dolla.html
Però si a aquesta sopa li afegiu un sofregit de ceba i tomàquet, com veurem avui, i també uns trossos de gallina de la carn d'olla us quedarà una sopa de caldo extraordinària.
No cal dir que podeu fer servir qualsevol tipus de pasta, encara que jo utilitzaré la pasta de lletres per presentar-vos, alhora, la recepta tradicional número 980 del Corpus, també anomenada "Sopa de lletres".
Llegir més...

dilluns, 12 de maig de 2014

Lasanya de fesols i gambes de Palamós


>La lasanya, de per si, és una creació atractiva. Sempre es comença a menjar-la amb molta il·lusió: donem per suposat que estarà terriblement bona. Amb les lasanyes industrials, lamentablement, això no acostuma a passar.
Per tant, us animo a fer-vos una bona lasanya amb productes de la nostra terra, com ho són els fesols i la gamba vermella de Palamós.
Puc entendre que, d'entrada, la combinació pot ser una mica sorprenent però gens arriscada. Us puc garantir que un fesol fi de gust barrejat amb el sabor extraordinari de les gambes de Palamós és una meravellosa combinació, i tot plegat, arrodonit amb una suau beixamel feta amb el concentrat dels caps de gamba... Si sou humans, estic segur que us agradarà. I si sou animals, també, vaja.
Si voleu més informació sobre els diferents tipus de fesol i llegums en general, us recomano la lectura de l'article Llegums secs.
Amb aquestes quantitats us sortiran 4 lasanyes individuals grosses o 8 racions més modestes.
Llegir més...

divendres, 9 de maig de 2014

Espatlla de corder


>Aquest plat també es coneix com Espatlla de xai, Espatlla de be o Ternasco.
Quin plat més gran! Què bo que és el xai!
De vegades, les coses més senzilles i menys elaborades resulten les més delicioses.
A veure, té una mica d'elaboració aquest plat, però es fa gairebé tot solet.
També teniu una recepta similar que us recomano tastar; és el Xai al forn amb mostarda.
I tampoc us podeu perdre el Xai de llet rostit a la catalana (cordero lechal)... que duu una salseta formidable, nanos.
Recepta número 506 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Les fotos corresponen a les quantitats per a 3 espatlles, tot i que us poso la recepta per a dues.
De cada espatlla surten 2 o 3 trossos macos.
Llegir més...

dijous, 8 de maig de 2014

Brou de pelut


>Recepta tradicional número 216 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
La diferència principal entre altres brous de peix, com el "Brou de peix" o "Brou vermell de peix", rau en què només utilitzarem peixos de roca per fer el nostre fumet.
Els peixos de roca són peixos que viuen en fons rocallosos i solen tenir moltes espines o un gran cap, relativament poca carn, més aviat ferma, que d'altres, i són molt gustosos.
Gastronòmicament són molt preuats.
Podeu trobar escórpora, rap, nero, lluerna, sard imperial, corball negre, aranya de mar, rata, garneu, malarmat, borratxo, cap d'ase penegal, donzella, moll, pixotes, rafets, betes, juriola, cintes, etc. També és força habitual afegir-hi crustacis com ara crancs o galeres.
Aquest brou és ideal per preparar arrossos, suquets, rossejats, ranxets o qualsevol altra preparació marinera.
Llegir més...

dimecres, 7 de maig de 2014

Crancs amb suquet vermell


>Aquest plat també és conegut com a Crancs amb allada.
Avui us mostraré com fer una recepta extremadament senzilla i molt recomanable.
És clar, us han d'agradar els crancs, això és obvi.
I quins records! amics meus tots!
Recordo que, quan era petit, a l'estiu, anàvem a la platja de Vilanova i la Geltrú. La meva germana se'n recorda prou bé d'aquella època, quan collia tellerines gratant la sorra amb les mans. A mi, particularment, m'encantava apropar-me a les roques per caçar crancs i cabres amb una canya i un nus corredís que em va ensenyar a fer el meu avi. També em va ensenyar que als pops els atrauen els draps blancs, on hi amagaves la popera per caçar-los. M'hi vaig passar moltes hores caçant crancs i vaig patir unes quantes cremades pel sol també.
En arribar a casa, la meva meva els feia bullir amb sal i llorer i eren tan vius i tenien tanta energia que de vegades algun s'escapava i l'havíem d'empaitar per tot el menjador.
Un cop cuits, els ruixava amb un extraordinari i misteriós suquet vermell que ens apassionava.
Vaja, una senzilla salsa feta amb all i pebre vermell, però és clar, ja sabeu que de petit tot sembla més complicat i misteriós del que és.
Per tant, a banda de ser un bon plat, per a mi és un plat molt significatiu que, a través del paladar, em proporciona una regressió al passat, una tornada a la meva infància i, en definitiva, un sentiment de bon rotllo.
Com veureu, he trobat uns bonics crancs vermells frescos i vius, tot i que podeu aplicar aquesta mateixa elaboració a qualsevol altre crustaci.
Ara que ho penso, frescos i vius és una mica redundant, oi? ja s'entén que si és viu és fresc.
O també es pot estar mort i fresc? ... recent mort, vull dir?... ai!, no ho sé.
Tant se val.
Si voleu conèixer més espècies de cranc, us recomano la lectura de l'article Crancs.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 6 de maig de 2014

Bacallà al forn


>Recepta número 165 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog ja hem vist unes quantes maneres de cuinar el bacallà.
La d'avui, és una de les més senzilles.
Com sempre passa amb tots els plats cuinats amb bacallà dessalat, haureu de dessalar-lo prèviament. Per tant, us recomano la lectura del consell Com dessalar el bacallà salat abans de continuar.
I és que el bacallà dessalat, el fem com el fem, sempre està bo. És d'aquells productes, una mica cars avui en dia, tot s'ha de dir, però que sempre triomfen.
La meva conclussió és que amb un plat fet amb bacallà sempre quedes bé.
Que vagi de gust!

Llegir més...

dilluns, 5 de maig de 2014

Empanada de pop


>A casa sempre hem sigut d'empanades. La veritat és que la nostra mare les feia molt ocasionalment, per la feina que donen, i això les feia ser encara més desitjables.
Un cop feu una empanada sabreu com fer totes les empanades i utilitzar el farciment que més us convingui. Aquesta en particular, és una empanada gallega que incorpora talls de potes de pop i xoriço picant. L'empanada recent feta i calenta està molt bona però a mi, en particular, m'agrada encara més menjar-la freda a l'endemà, quan la massa s'ha estovat una mica.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 2 de maig de 2014

Braç de gitano de nata amb gema cremada


>Avui us explicaré al detall com fer un braç de gitano de nata amb gema cremada.
De braços de gitano de nata s'acostumen a fer dos: un cremat amb gema pastissera i l'altre amb sucre glas o llustre, que són, bàsicament, les dues formes de trobar-lo a qualsevol pastisseria.
Aquest és l'autèntic braç de gitano que fèiem a la pastisseria i que, modèstia a banda, tenia el seu prestigi.
Avui en dia trobareu braços de gitano a tots els forns i panificadores i ja us podeu imaginar la quantitat de variants que fan, algunes més encertades que d'altres.
Si no el voleu fer a casa, i com sempre, jo us recomano que us rasqueu una mica la butxaca perquè no té res a veure la pastisseria industrial amb l'artesana: aneu a comprar a la pastisseria! 
Trobareu una recepta similar al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, la número 206, tot i que aquest llibre no està especialitzat en pastisseria.
Recordeu que prèviament haureu de fer la gema pastissera i les planxes de pa de pessic.
I ara anem a veure com es fa un braç de gitano.
Som-hi!

Llegir més...