inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Coques de Sant Joan: Coca de fruita Coques de Sant Joan: Coca de llardons Coques de Sant Joan: Coca de crema Pèsols negres amb rosta i col confitada Bonítol salat amb tomàquet Tortell de nata

dimecres, 30 d’abril de 2014

Pollastre rostit amb albergínies


>Recepta número 855 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, un plat de diumenge, un rostit dels que fan festa.
Com sempre recomano, és interessant consumir aquest pollastre passades 24 hores des de la seva elaboració, quan els gustos s'assenten, es fusionen i han sigut absorbits per la carn.
Un rostit, no falla mai.

Llegir més...

dimarts, 29 d’abril de 2014

CONSELL: LLibres de cuina

>L'altre dia una seguidora em deia:
"A veure si fas un article i ens recomanes els llibres amb els que has aprés a cuinar.".
I vaig pensar que tenia tota la raó del món.
Dit i fet.
Sense adonar-me'n gairebé, ja tinc un munt de llibres de cuina.
Sembla que no però arriba un dia en el que mires la teva llibreria i dius: "Déu ni do!".
En general, en la meva opinió, tots els llibres de cuina que existeixen son interessants... i de tots se n'aprèn alguna cosa.
Però avui us voldria destacar aquells llibres que han enriquit el meu coneixement de la cuina... que tampoc no és massa, eh?. En realitat, jo no em sento pas cuiner. Jo em sento impulsor de la cuina catalana, això si.
Sempre li dic a la meva dona que qualsevol cuiner de qualsevol restaurant de barri en sap més que jo.
Ara, també es veritat que alguns no han obert cap d'aquests llibres que ara us comentaré.
Com us podreu imaginar, és molt difícil fer un recull de llibres... com ho seria de cançons o de qualsevol altre cosa. Per tant, simplement us explicaré quins són els llibres que han anat passant per les meves mans.


FITXES DEL PROGRAMA BONA CUINA
Primer de tot vull fer menció a l'extraordinari programa de cuina de TV3 "Bona Cuina" on el senyor Jaume Pastellé ens delectava amb els seus rodolins a propòsit de grans plats cuinats per grans cuiners. Jo no vaig tenir mai el llibre, però si que vaig aconseguir un col·leccionable de fitxes que regalaven en alguna revista del moment i que la meva mare anava guardant en una caixa.
Entranyable programa que ha marcat un abans i un després en el seu àmbit a TV3, com ho va ser també "Con las manos en la masa" amb l'Elena Santonja a RTVE, un altre programa d'aquells que marquen la teva infantesa seriosament... com a molts de vosaltres, oi que sí?. Molts van conèixer el Joaquin Sabina arran de la melodia d'aquest programa:
Siempre que vuelves a casa
me pillas en la cocina
embadurnada de harina
con las manos en la masa...

https://www.youtube.com/watch?v=BXtJaB8urb0
Però deixarem de banda d'aquests (i d'altres) programes de cuina antològics i parlarem de llibres.


LAS MIL MEJORES RECETAS DE COCINA
Un d'aquells llibres que sempre ha voltat per casa i que ens va regalar una bona amiga.
És un llibre que, tot i consultar-lo poc, m'agrada conservar.
Em dona confiança tenir-lo.
Una gran llibre.


LAS RECETAS DE COCINA DE MARIA PILAR
Algú no coneix aquest llibre? ja m'estranyaria.
Penso que és el primer llibre de cuina que vaig començar a fullejar.
Llibre al que la meva mare recorria en cas d'interessar-se per una nova recepta, ja que les que feia les controlava perfectament, és clar.  De fet, casa meva no seria casa meva sense aquest llibre.
Una foto impactant de l'autora, on potser el fotògraf buscava la mateixa revolució sexual que va representar Emmanuelle, però a la cuina.
Curiosa frase: "...una cierta clase de líder femenino que trata, ante todo, de sacar a la mujer de la esclavitud de la cocina...".
Deixeu-me que us mostri alguns textos del llibre.
Notes de la meva mare. En concret, la conserva del rovelló.
"...30 años metida en la cocina para preparar a sus maridos, a los hombres, vamos, suculentos manjares.."
Aquest " a los hombres, vamos ", voleu dir que calia?, juas, juas!
Afortunadament, tot això ja ha canviat.
"...y contribuir, con este modesto esfuerzo, a que todas nosotras vivamos un poco más en el mundo, aunque sea a costa de no pasarlo en la cocina..."
Em sembla tant lloable la finalitat de l'autora, pobreta meva, però el problema d'arrel era haver acceptat que la cuina era cosa només de dones. El problema no radicava en la forma de cuinar, sinó en el masclisme acceptat per tota la societat del moment.
I les receptes es presentaven en la seva forma més compacta.
En general, un bon llibre de cuina que, alhora, ha sabut transmetre la realitat d'aquella època.


CUINAR ÉS SENZILL
Un altre llibre d'aquells que no pot faltar en cap cuina tradicional d'aquest país és "Cuinar és senzill" de la Montserrat Segui. Em penso que aquest llibre el tenim tots i a la pràctica ha resultat força útil.
El llom d'aquest llibre sempre ha d'estar ben visible a la meva prestatgeria. Un dels imprescindibles i molt recomanables.


EL GRAN LIBRO DE COCINA ESPAÑOLA
També corria per casa un llibre anomenat "Gran libro de la cocina española". De fet, en van fer tres o quatre edicions diferents però totes tenien el mateix problema: no hi havia manera de trobar el que buscaves. Una molt mala organització. De fet, l'índex només apareixia en l'últim dels llibres així que ja us podeu imaginar el cacau d'haver de buscar l'índex en un llibre i la recepta en un altre.
Tot i això, és un llibre de referència que consulto quan he de cuinar un plat tradicional espanyol.
Però em torno boig... i em desespera.


LA CUINA GIRONINA
De mica en mica, amb el pas del temps, em vaig anar interessant més per la cuina. 
Va arribar el punt que m'obsessionava de tal manera (segons quin llibre) que volia cuinar totes i cadascuna de les receptes que hi apareixien. 
Em va passar per primer cop amb "La cuina gironina" del mestre Jaume Fàbrega. 
De fet, aquest llibre, i no ho digueu a ningú, me'l vaig endur d'una casa rural on vam estar de vacances.
El vaig pispar.
Jo no sóc de fer aquestes, eh?... i ho sento molt... això no es fa, però en el millor dels casos aquell llibre hagués acabat en qualsevol foguera de Sant Joan. 
En el fons, va ser un acte de bona fe, ja que estava convençut que a casa meva tindria una millor vida i li evitaria així un trist final.
I així ha estat, penso.
En aquest llibre podreu trobar receptes de la cuina de l'Empordà dels anys 80. 
Són plats únics i receptes amb molta història al darrere. 
És un llibre fantàstic.


LES POSTRES DE L'ÀVIA
Un altre llibre que em va sorprendre gratament va ser "Les postres de l'àvia" de l'editorial La Magrana.
D'aquells llibres que tens a casa però no saps d'on han sortit. Resulta el tenia la meva dona des de feia anys i jo no li fotia ni cas. I és que aparentment sempre m'havia semblat un llibre de receptes de postres casolanes... fins i tot massa casolanes... d'aquells que no t'aporten res... que no et desperten cap interès.
I és que la il·lustració penso que ajuda a agafar-li mania al llibre, oi?.
I un bon dia la meva dona va insistir en que me l'havia de mirar. En fullejar-lo una mica de seguida em vaig adonar que era un autèntic recull de receptes de pastisseria tradicional i molt professional.
Vaja, que va resultar ser un diamant en brut.
El llibre mostra receptes molt antigues, tant que els gelats encara els preparaven amb sal.
Avui dia és un llibre completament obsolet que no puc recomanar, però a mi m'encanta tenir-lo.


EL GRAN LLIBRE DE LA CUINA CATALANA
I què podem dir de "El gran llibre de la cuina catalana" ? del mestre Josep Lladonosa i Giró.
És el receptari de referència que han tingut molts dels cuiners d'aquest país.
Se'n van fer diverses edicions i a dia d'avui és un recull extraordinari del nostre receptari. I és que en Lladonosa s'hi va posar de valent a estudiar la nostra cultura gastronòmica des de l'època medieval fins avui.
 Aquest Sant Jordi passat em van regalar "La cuina catalana", una nova edició del treball d'en Lladonosa.
800 receptes tradicionals catalanes de les que gaudir, moltes d'elles apareixen al Corpus també.
Aquest és el meu segon llibre de referència. Segons en Lladonosa, a l'enciclopèdia anterior hi ha havia gra i palla i, en aquesta nova edició, tot és gra.
És un llibre amb el que s'aprèn. Les receptes estan agrupades per producte, del que se'n fa una petita descripció a l'inici de cada grup.
S'agraeix comptar un index per categoria i un altre index alfabètic de receptes.
No hi ha res que m'emprenyi més que buscar una recepta i no trobar-la.
Un molt bon treball.
Una feinada que li agrairem tots els catalans eternament.


L'ESSÈNCIA DE LA CUINA CATALANA
Una altra peça de museu és "L'essència de la cuina catalana" d'en Jaume Fàbrega. Aquest senyor és la referència viva de la nostra cultura gastronòmica. Ara no aprofundiré sobre la seva persona, però els que els conegueu de seguida sabreu que cada llibre que publica és una peça essencial que heu de tenir a la vostra cuina. Les seves rigoroses lliçons de cuina són vitals. Ja el seguiu a twitter?.


LA COCINA DE ANTONIA MARRUGAT
I tinc uns quants llibres més d'altres autors dels que potser no val la pena parlar-ne, però dels que sempre s'aprèn alguna coseta.
De forma anecdòtica, us comentaré un llibre senzillot que podeu demanar per la compra d'un vi de cuina, el Gran Chef de les Bodegues Pinord i el llibre es diu "La cocina de Antonia Marrugat".
Com us comentava abans, aquest és un altre diamant en brut que et trobes per casualitat. Un bon llibret de cuina digne de ser exhibit en qualsevol prestatgeria de casa vostra.


EL CORPUS DEL PATRIMONI CULINARI CATALÀ

L'Obra Mestra de la nostra cuina.
Què us puc dir del llibre "Corpus del Patrimoni Culinari Català" que no hagi dit ja en aquest blog?.
Si em coneixeu i coneixeu aquest blog ha estat gràcies a aquest llibre... que m'ha esperonat i ha convertit el primer objectiu d'homenatjar la família en una reivindicació cultural catalana dirigida a tots els ciutadans d'aquest món.
Tot aquest projecte gira entorn a aquesta magnífica obra que ha sabut recollir l'essència de tot un poble.
De fet, no és només un llibre, és un Corpus, una Bíblia, i la millor referència de la base de la nostra cuina.
Per tant, si us he de recomanar un llibre per sobre de tota la resta és aquest... i que consti que no tinc pas cap comissió. En el fons, no és el millor llibre a recomanar per als que no sabeu cuinar, ja que no inclou cap fotografia (d'aquí aquest blog) però amb el temps entendreu quin és el seu veritable significat. Aquest llibre defineix la marca Cuina Catalana a tot el món i serà la clau perquè la Unesco declari la nostra cuina Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Temps al temps i veureu com les properes generacions se'l miraran d'una altra manera.
Si voleu més informació sobre el llibre, consulteu el consell, en aquest mateix blog, "El llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català".


1000 RECEPTES DE CUINA CATALANA

Ja per acabar, faré menció de l'última adquisició culinària.
Aquest era un llibre que s'amuntegava entre les ofertes del Carrefour, tirat de preu, de cap autor en concret, però més que interessant.
És econòmic i força útil... una bona feina que ha fet algun desconegut, a qui felicito.


PAELLA, POR UN CHEF VALENCIANO

I aquest llibre és l'últim que ha entrat a casa, una deferència d'una editorial que agraeixo enormement, ja que s'explica al detall quins són els secrets de l'autèntica paella valenciana.
El xef, Josep Maria Cal.


CONCLUSIÓ
 
Ja sé que me'n deixo molts, de llibres i de grans autors i agrairé els lectors d'aquest blog que em facin arribar la seva opinió.
Aquesta, senzillament, ha estat la meva experiència fins al moment.
Per cert, que us semblaria si aparegués publicat un llibre anomenat "Les receptes del blog www.lacuinadesempre.cat"?.
Fins a la propera!
Llegir més...

dilluns, 28 d’abril de 2014

Pa amb mel i nous


>Recepta tradicional número 744 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Tasteu el pa amb mel i nous!
D'entrada, i per la combinació de productes, pot semblar una torrada amb gustos predictibles i simples.
Però com us dic moltes vegades, la cuina sempre ens sorprèn.
Si us plau, tasteu el pa amb mel i nous!
Us ho dic seriosament, eh?
Resulta que com passa amb el pa amb plàtan o el pa amb codony, el resultat de combinar pa amb mel i nous és extraordinari.
Feu-me cas!
Llegir més...

dissabte, 26 d’abril de 2014

Braç de gitano amb vel de rosa i cruixent de sucre


>Aquest cap de setmana se celebra la 3ª edició de les Jornades Gastronòmiques de la rosa a Sant Feliu de Llobregat, el meu poble. He volgut participar en aquestes jornades amb una aportació acolorida. En el fons, són unes postres tradicionals però presentades amb un vel de rosa molt aromàtic, un cruixent de sucre i uns pètals comestibles de rosa. Si voleu saber com elaborar el braç de gitano us recomano la lectura prèvia d'aquesta recepta.
A la secció Consells trobareu on comprar tots aquests productes de pastisseria.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 25 d’abril de 2014

Mini-merengues amb ametlla


>Fa molt poc vam veure com fer merenga, la versió més bàsica o també anomenada merenga francesa.
Allà vam explicar els diferents tipus de merenga que hi ha i com s'elaboren.
Ara veurem com fer unes agradables mini-merengues amb granet d'ametlla als que donarem una textura esponjosa amb un punt de viscositat mitjançant una semi-cocció. Un format i una presentació més propers a la rebosteria i que les fa més aptes per a servir tant per a postres com a mitja tarda amb el cafetó.
Ja sabeu que la merenga es pot consumir crua, semi-crua o cuita del tot.
Llegir més...

dijous, 24 d’abril de 2014

Patates farcides


>Recepta número 788 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Hi ha tantes maneres de fer unes patates farcides com famílies.
En aquesta ocasió, i per a no perdre la tradició, jo us presento la recepta que ens proposa el Corpus.
Tot i tractant-se d'un plat que de vegades es presenta amb suc avui no parlem de cap guisat i, per tant, aquestes patates queden una mica eixutes. Això sí, sempre les es poden acompanyar de salsa maionesa, salsa brava, salsa o la salsa que més us convingui.
Que vagi de gust.
Tingueu present que les fotografies corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Llegir més...

dimecres, 23 d’abril de 2014

Pavlova de fruita vermella


>Fa uns temps, a la revista CUINA, vaig veure aquesta proposta dels germans Roca.
Com que recentment he fet una mena d'estofat de fruits vermells, vaig pensar que ho podia aprofitar i fer aquella 'Pavlova' de fruits vermells.
A mi, personalment, no m'agrada gaire la merenga, però ha resultat ser unes postres bones i, sobretot, estètiques.
No costa pas gaire de fer i el cost dels ingredients és mínim.
En el fons, no deixa de ser una gran bola de merenga farcida, però amb una mica de gràcia, certament.
Com que l'estofat de fruits vermells ja l'hem vist fer en aquest blog, permeteu-me en aquest cas obviar la seva elaboració.
En definitiva, si sou amants de la merenga us encantarà. En cas contrari, no us dirà ni fu ni fa.
Però maco us és un estona, sí.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 22 d’abril de 2014

Olla de recapte


>Recepta número 712 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Si busqueu Olla de recapte a la vikipèdia trobareu que parla d'una recepta similar a la l'Escudella i carn d'olla que és típica de Morella (València). Que no se m'enfadi ningú però a Catalunya per Olla de recapte entenem una olla de verdures més similar a l'excepcional Escudella catxaruda.
És a dir, que de tall no se'n posa gens.
Ni óssos, ni gallina, ni botifarra ni res de res.
Verdura, verdura i més verdura.
De fet, aquest plat és dels més austers que us podeu trobar, vaja, el que vulgarment diríem ranxo.
Aquesta és una d'aquelles olles que antigament era molt habitual veure a la taula d'una família modesta, juntament amb l'amanida, el pa de pagès i el porró de vi.
Un plat d'aquells que repudiava quan era petit i veia als meus pares menjar-lo però que ara, amb el pas dels anys, he aprés a gaudir-lo.
Per tant, si no sou massa amants de la verdura val més que continueu buscant receptes per aquest blog.
En cas contrari, endavant.
Com sempre, i deixant de banda el debat de si avui dia és un luxe o no, si voleu gaudir de l'autèntic sabor de la verdura jo us recomano utilitzar productes ecològics i de proximitat, i a l'horta del Baix Llobregat sabem del que parlem.
Llegir més...

diumenge, 20 d’abril de 2014

Mona de Pasqua (Clàssica)



>Amb la mona sempre hi ha debat. ¿Per què? Per què hi ha moltes maneres de fer la mona.
De fet, l'autèntica és una massa similar al brioix amb un ou dur al mig. I ja està.
És l'autèntica Mona de Pasqua tradicional.
 
Jo mateix, a la pastisseria on treballava, en feia d'aquestes, però els tres grans tipus de mona que més s'acostumen a demanar són:
- la clàssica (farcida amb melmelada de préssec i coberta de gema pastissera amb fruita confitada)
- la sara (farcida amb melmelada de préssec o maduixa i coberta de mantega pastissera i ametlla filada)
- la de trufa (farcida amb melmelada de maduixa i coberta amb trufa de xocolata i granet de xocolata)
Pel meu gust, la més bona és la clàssica però sense fruita confitada. Encara que les altres estan molt i molt bones també.
En aquesta recepta us explicaré com fer la "Mona de Pasqua Clàssica" amb fruita confitada.
Com veureu, us ensenyaré dues maneres d'acabar-la: la primera amb ametlla filada torrada i fruita confitada, i la segona amb crocant i decoració de xocolata.
Heu de tenir en compte que els ingredients per a elaborar una Mona són, alhora, altres receptes que s'han de fer prèviament. Per tant, haureu de ser previsors ja que necessitareu un parell de dies per fer-la.
Som-hi doncs.

Llegir més...

dijous, 17 d’abril de 2014

Mousse de maduixa amb estofat de fruits vermells


>De postres fets amb maduixa hi ha per parar un carro.
I gairebé tots son recomanables ja que la maduixa és una fruita molt agraïda i versàtil.
Avui veurem com fer una senzilla mousse de maduixa amb un estofat de fruits vermells, que engalanarem amb pasta brisa per fer-la més interessant a la vista. He triat la pasta brisa perquè tolera millor la humitat que la pasta de full i aguantarà cruixent més temps.
La decoració us pot agradar més o menys però jo la considero un aspecte secundari de la recepta. És en aquests moments que la imaginació, la creativitat i el talent de cada cuiner o cuinera s'ha de reflectir.
Jo no em considero cap artista en termes creatius, però també reconec que n'hi ha de pitjors, tot sigui dit.
Com passa amb totes les mousses, podeu incorporar nata muntada i gelatina (en pols o en fulles) o fins i tot una mica d'agar-agar per a proporcionar fermesa i resistència a les clares muntades. En aquest cas, i com que s'havien de consumir tot seguir, he optat per no posar-ne res addicional.
En qualsevol cas, les d'avui són unes bones postres.
I es que, de vegades, no costa pas gaire fer somriure de felicitat aquells als qui servirem, oi?
Només cal treballar, treballar i treballar, i posar-hi ganes, és clar.
Us recomano la lectura prèvia de l'Estofat de fruits vermells.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 16 d’abril de 2014

ARTICLE: Recomanació llibre de receptes per a embarassades

>Us vull recomanar un llibre molt interessant que agradarà, especialment, a les que estigueu en estat de bona esperança.
Aquest llibre és el resultat d'un gran treball realitzat per especialistes en medicina materno-infantil vinculats als hospitals Clínic i Sant Joan de Déu.
Es tracta d'un llibre de receptes "gourmet" especialment plantejades per a embarassades. Comptem amb la majoria de cuiners més reconeguts que han volgut col·laborar de forma desinteressada, ja que es tracta d'un llibre solidari, en el sentit que els beneficis es destinaran a recerca mèdica de malalties materno-infantils.
La nutrició durant l'embaràs és un tema que preocupa molt a les dones i fins ara no existia un llibre d'aquest estil.

El llibre es diu:
40 recetas para 40 semanas de embarazo” de la Fundació Fetal Medicine Barcelona.
Sovint no donem a la nostra dieta la importància que té.
Durant l’embaràs, més que mai, menjar adequadament és crucial per a la salut del bebè. Com que això no és sempre fàcil, la fundació Fetal Medicine Barcelona reuneix en aquest llibre 40 receptes ideals per a gaudir durant les 40 setmanes d’embaràs. Elaborades pels xefs més premiats de la gastronomia espanyola, i en col·laboració amb els especialistes en salut maternofetal de l’equip de recerca fetal i+D, les 40 receptes compleixen amb les necessitats nutricionals de la mare i el bebè durant la gestació. Metges i nutricionistes desvetllen els beneficis de cada ingredient i ens donen les claus per seguir una bona alimentació en una de les etapes més rellevants de la vida, perquè la salut comença abans de néixer.
El llibre, amb pròleg d’Eduard Gratacós, reconegut especialista en medicina fetal, pot comprar-se a través de la web www.inatal.org.

Trobareu més informació a l'adreça:
http://inatal.org/colabora/libro-recetas-saludables-embarazo-40-recetas-40-semanas.html

Llegir més...

dimarts, 15 d’abril de 2014

Merenga


>Avui veurem com fer merenga, la versió més bàsica o, també anomenada, merenga francesa.
Com ja sabeu tots, els ingredients bàsics de la merenga són la clara d'ou i el sucre.
Les clares es munten amb el sucre i podeu aromatitzar la merenga amb vainilla, canyella, llimona, etc.
En general, podem parlar de tres tipus de merenga: la bàsica o francesa, la merenga italiana i la merenga suïssa.
Els tres tipus de merenga es distingeixen també pel mètode d'elaboració.
La merenga bàsica o francesa (que veurem avui) es prepara batent les clares i afegint el sucre gra o en pols fins que munti.
La merenga italiana es prepara amb almívar en lloc de sucre en cru. Aquest almívar ha d'arribar a punt bola fluix (121 º C) i s'incorpora a les clares muntades molt a poc a poc. Aquest procés ens garantirà una merenga més brillant i dura.
La merenga suïssa es prepara batent clares i sucre en un recipient que es troba al bany maria. No ha de superar els 50-60 º C i d'aquesta manera aconseguirem una merenga molt indicada per a farciments o decoracions.
Els punts més importants a considerar en l'elaboració de merenga son:
- temperatura de les clares (millor a temperatura ambient)
- recipient ben net i sec
- absència de rovells (si n'hi ha us costarà més de muntar)
- afegir el sucre durant o després de muntar les clares, no abans (i millor sucre en pols o llustre)
- doneu-li una correcte cocció
- podeu afegir un polsim de sal abans de començar a muntar les clares i això ajudarà a muntar i li aportarà una viscositat extra
A banda d'aquests consells, estem parlant d'una elaboració ben senzilla.
Penseu que la merenga és força versàtil. La podeu utilitzar per farcir o decorar pastissos donant-li una textura més tova i cremosa o, si l'enforneu, li podreu donar textura dura i cruixent.
Però que quedi clar la merenga es pot menjar crua, semi-crua o cuita, aquesta última el cas d'avui.
Per fer merengues podeu substituir les clares per albúmina en pols, de venda en botigues especialitzades.
Nosaltres, a la pastisseria, no en fèiem massa, de merengues.
Per raons climàtiques, la merenga es troba i es consumeix més habitualment al sud de la Península degut a que presenta una millor resistència a les altes temperatures que la nata.
Històricament sempre s'ha dit que la merenga és la nata dels pobres.
Ara veiem com fer les clàssiques merengues.
I que consti que sóc del Barça, eh?.
Llegir més...

dilluns, 14 d’abril de 2014

CONSELL: Com fer un cornet de paper


>En moltes de les receptes de pastisseria d'aquest blog trobareu que utilitzo cornets de paper per a decorar o escriure un pastís.

Llegir més...