inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

divendres, 31 de gener de 2014

Arròs amb potes de cranc vermell


Aquest arròs és excepcionalment bo de gust i el recomano enèrgicament.
Està fet amb potes de cranc vermell, també anomenades en castellà "Patas rusas" ó "Cuerpos".
L'espècie concreta és la Chaceon Notialis i se'n troba a diversos llocs del mon.
No confondre amb el cranc reial de Kamchatka, que no té res a veure.
Les potes de cranc vermell les trobareu per entre 50-60€ el quilo en format congelat, cuites o crues.
Jo he utilitzat de crues, però podeu fer servir també la cuita.
Si voleu més informació sobre crancs us recomano la lectura de l'article "Crancs".
La intensitat de gust que ens aportaran els caps de gamba vermella juntament amb la melsa i el suquet de les potes de cranc ens permetran, en aquest cas, estalviar-nos l'ús de brou de peix.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 29 de gener de 2014

Ous remenats amb camagrocs


Fa poc us mostrava com cuinar unes Angules de muntanya a l'allet amb els peus dels camagrocs tot reservant els barrets. Doncs amb aquells barrets vaig fer uns ous remenats. No cal dir que podeu cuinar aquest plat amb el camagroc sencer o amb qualsevol altre bolet, com vam fer recentment amb els Ous remenats amb fredolics.
De remenats ja n'hem vist uns quants.
Si voleu més detall, podeu filtrar el blog per la categoria "Ous".
Llegir més...

dimarts, 28 de gener de 2014

Amanida de patates i arengada


>Recepta número 37 del llibre CPCC.
Una bona amanida que podeu consumir durant tot l'any.
L'arengada, la podeu comprar salada i fer-la a filets vosaltres, encara que també la podeu comprar dessalada i en oli, una molt bona opció. Jo us mostraré totes dues variants.
En qualsevol cas, l'arengada sempre és bona.
Jo, és que soc un fanàtic de l'arengada.
La recepta és per a quatre persones però les fotos corresponen a la meitat.

Llegir més...

divendres, 24 de gener de 2014

Cua de bou a la cassola


Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest plat.
No està bé que ho digui jo, però m'ha quedat força bo, encara que és un plat de sabor "contundent" i que no a tothom li pot agradar.
No és exactament la mateixa recepta del que en castellà es coneix com a "rabo de toro", però son força similars.
I es que tots coneixem aquell guisadet espanyol (típic a Madrid) que es fa amb cua de brau (rabo de toro), part noble de l'animal que s'aconsegueix torejant a les "corridas de toro". El "rabo de toro" es va començar a fer a Còrdova i , degut a la seva bona fama, es va estendre per tota Andalusia i centre d'Espanya. A Catalunya, la cua de brau pràcticament no es cuina i és un producte escàs que costa molt de trobar. A més, es força car degut a la falta d'afició que tenim aquí per les "corridas", recentment prohibides`.
Per tot això, la majoria de receptes catalanes fetes amb cua, en realitat, es fan amb cua de bou o de vedella, com és el nostre cas d'avui.
Resulta que a la meva dona li agrada molt aquests guisadets de cua de bou o vedella.
I en menja sempre que pot.
Tsch...he sigut curós en dir-ho...eh?.
Podia haver fet la broma fàcil de dir que "...a mi mujer le gusta comer rabo..." i llavors hagués quedat molt lleig, tot i ser una frase correctament construïda.
Però no ho fet.
Per què jo la respecto molt a la meva dona.
I a totes les dones, es clar.
Ara ja m'estic embolicant.
Tinc la sensació que aquesta nit rebré.
Conclusió, que a Catalunya no tenim "corridas" ni "rabos de toro" però també tenim el nostre plat tradicional fet amb cua de bou o vedella, i ben bo que està.
Concretament, aquesta és la recepta núm. 468 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Per cert, les fotos del pas a pas corresponen a 1,5kg de cua, per tant, tingueu en compte que he afegit un 50% més d'ingredients a la recepta original.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 23 de gener de 2014

Púding de poma


Aquest púding el fèiem a la pastisseria amb la intenció de gastar els retalls de pa de pessic que ens havien sobrat de fer pastissos....per què a les pastisseres no es llença res, eh?.
A casa, la veritat, ja no és tan habitual tenir retalls de pa de pessic...almenys en abundància.
Per tant, jo us recomano fer prèviament un pa de pessic. També podeu comprar-lo fet o utilitzar melindros.
Amb la pasta brisa el mateix, la podeu fer molt fàcilment a casa o comprar-la ja feta.
Per a fer la crema del púding, us recomano la lectura prèvia de la recepta crema pastissera però en comptes de fer servir 80gr de midó haureu de posar-ne només la meitat, es a dir uns 40gr, ja que no volem que qualli en excés.
Si us agrada aquesta mena de pastissos, també us recomano veure la recepta del "Púding de maduixes", d'elaboració molt similar.
D'aquest pastís us poden sortir de 12 a 16 porcions ben maques. Un cop fet, conserveu-lo sempre dins la nevera. Us aguantarà quatre o cinc dies en bones condicions.
Ja sabeu que jo no soc massa de postres, però aquest púding entra molt i molt be a mitja tarda, amb el café, feu-me cas!.
Aquesta recepta ja l'havia publicant anteriorment, però he actualitzat les fotos i el pas a pas.
Llegir més...

dimecres, 22 de gener de 2014

Mini napolitanes de cabell d'àngel


Nova recepta de pastisseria elaborada amb pasta de full i cabell d'àngel.
Un bon aperitiu que podeu servir de postres, per esmorzar, per berenar o per a tota mena de celebracions.
Com veureu no costa gens de fer i aquesta combinació d'ingredients ja sabeu que no falla mai.
Aquest és un bon recurs si volem aprofitar retalls de pasta de full després de fer altres elaboracions.


INGREDIENTS
300gr. cabell d'àngel
1 planxa de pasta de full tipus "La Sirena"
1 ou batut
sucre llustre
ametlla granet

ELABORACIÓ
Preparem tots els ingredients.
Amb l'ajuda d'un corró i un polsim de farina per evitar que s'enganxi la pasta al taulell....estirarem el full...
...fins que tingui el gruix d'un cartró de caixa de sabates, uns 2 mil·límetres aproximadament.
Ara, a la part superior de la pasta de full i deixant un marge d'un parell de centímetres, hi col.locarem una tira de cabell d'àngel d'un gruix de dos dits.
Emboliqueu el full amb la pasta de full fins aconseguir donar dues voltes.
Us ha de quedar així.
Ara, aplanarem una mica la tira amb les mans i tallarem en porcions d'uns 5-7 centímetres.
Col.loqueu cada mini napolitana sobre un paper cuisson en un safata pel forn. Procureu respectar una distància mínima entre cada una d'elles, ja que això ens garantirà una cocció uniforme.
Pinteu-les amb ou batut...
...i tireu-hi una mica d'ametlla granet per sobre.
Hi posarem també un polsim de sucre a sobre de cada porció.
Enforneu-les durant uns 12-14 minuts a 190º graus. Vigileu no es cremi.
És més que probable que el cabell d'àngel se surti una mica pels costats, ja que no hi tenim cap resistència.
No hi ha problema, amb un ganivet torneu a espitjar el cabell cap a dins...
...el volum desallotjat es tornarà a omplir i us quedaran perfectes.
Un cop fredes només les haurem de cobrir amb un polsim de sucre llustre.
I servir-les en un cartró i blonda, es clar.
I poc més....les podeu acompanyar d'un vi dolç o un vi de gel.
En voleu tastar una?
Bon profit !!!

I PER BEURE...
Millésimes de Freixenet Malvasia Dolç Reserva. Freixenet. DO Cava.
Preu aprox. 12€
Monovarietal de Malvasia de Sitges. L’únic cava elaborat amb aquesta varietat.
De vegades se’ns fa complicat servir un cava a les postres ja que ens han ficat al cap que només el cava brut nature és el bo. Res més lluny de la realitat, la dolçor no vol lligar amb un gust sec!!!. Teniu davant un cava ple de dolçor natural amb una bombolla molt fina fruit de la llarga criança dins l’ampolla. Amb els aromes a mel, fruits secs i codony conjuntats poder serà el cabell d’àngel qui s’enamorarà?.

Maridatge cortesia de La Guia de vins de Catalunya
Llegir més...

dimarts, 21 de gener de 2014

Pebrots del piquillo amb brandada de bacallà


Gran plat.
A mi es que el bacallà m'apassiona.
El bacallà me'l menjaria del cap d'un tinyós...que diuen.
Com podreu comprovar, aquesta recepta és molt senzilla de fer si ja teniu preparada la brandada.
Per tant, us recomano la lectura prèvia de la recepta "Brandada de bacallà".
A partir d'aquí, quatre gambes vermelles ens serviran per a elaborar una salseta molt interessant amb la que ruixar els nostres pebrots.
La resta...no té cap misteri...i obtindreu un plat realment bo, vistós i espectacular a la vista.
Aquesta recepta és per a dues persones.
Que vagi de gust !
Llegir més...

dilluns, 20 de gener de 2014

Mel i mató


Recepta núm. 666 del llibre CPCC.
666...quin mal rotllo, no?....serà la recepta del diable?, jeje.
En absolut.
De fet és un d'aquells petits plaers dels que gaudim els catalans.
Un bon mató amb una bona mel de Montserrat...no té preu, eh?.....i un grapat de nous que no falti.
A més....és un dels postres més saludables que existeixen a la nostra cuina.
Gaudiu-lo!...i feu gaudir als vostres fills !!
Per cert, la recepta diu 600gr. de mató per 4 cullerades de mel. Sincerament, jo a 250gr. de mató ja en poso 4 cullerades de mel....i més i tot !!!....m'encanta la mel !!!
Llegir més...

divendres, 17 de gener de 2014

Espagueti amb tinta de sípia


Feia temps que tenia ganes de fer aquest plat.
Vaig buscar els Spaghetti al nero di seppia de l'Antonella Speranza, del blog la pasta per als catalans i m'he basat en aquella recepta per fer-vos aquesta.
Però com que jo soc així, i amb el permís de l'Antonella, he volgut fer-vos la meva pròpia versió amb pràcticament els mateixos ingredients.
Us vull fer saber que utilitzaré espaguetis normals, no dels negres que ja venen tenyits amb tinta de sípia. Aquest plat son espaguetis "blancs" barrejats amb la tinta d'una sípia gran. Per tant, el color serà fosc...però mai negre negre com alguns podeu imaginar.
Us recordo que si no dic res sempre parlem de receptes per a quatre persones.
Espero que us agradin.
Llegir més...

dijous, 16 de gener de 2014

Brioixeria: Ensaïmades


D'aquella brioixeria que encanta els més menuts de la casa.
Amb aquesta recepta us quedaran unes ensaïmades molt bones, però us he de confessar que no sóc pas cap expert en ensaïmades. A la pastisseria on treballava gairebé mai en fèiem. Només les fèiem quan ens fallava el proveïdor...i ens emprenyava molt. Sabeu per què?....per què porten molta feina. Cada ensaïmada s'ha d'estirar i s'ha d'untar amb llard (o saïm, d'aquí el nom) i el seu procés d'elaboració és massa entretingut i laboriós per a una simple pasta de brioixeria que ha de resultar econòmica pel client.
Com feien moltes altres pastisseries...les compràvem a un proveïdor extern.
En el cas dels tortells si que val la pena dedicar-hi aquest temps d'elaboració.
Recordeu que un cop estirada la podeu farcir del que més us agradi, com crema, xocolata o cabell d'àngel.

Llegir més...

dimarts, 14 de gener de 2014

Pebrot vermell farcit de carn i arròs


>Us presento un plat contundent.
És un clar exemple de com la cuina tradicional no està exempta d'evolucionar.
Recepta nº 792 del CPCC Fil per randa.
Com veureu, l'he fet tal qual apareix en el llibre però (per experiència) des d'un principi ja sabia que era un plat susceptible de ser millorat. Al cap i a la fi, no deixa de ser una pilota del caldo dins un pebrot.
Què dius... és bo... però una mica simplot.
El podria haver presentat amb una salseta de bolets, una reducció de vi, un farciment més cremós tipus beixamel, no sé... mil coses.
Però és que d'altra banda també penso que, ni que sigui per respecte a la tradició cultural, l'havia de tastar així mateix. Com s'ha fet tota la vida.
Total, que respectant la recepta original m'he limitat a presentar-lo amb un puré de patata a la samfaina per a millorar una mica la seva presència i textura al plat.
Aviat us presentaré una altra recepta de pebrots verds farcits que sempre s'ha fet a la nostra família i que van guisats en una salsa de tomàquet.
Tampoc us perdeu la recepta "Pebrots verds farcits de carn i rossinyols amb salsa de bledes i ceps" .
Celebraré que us agradin.

Llegir més...

dilluns, 13 de gener de 2014

Grasoletes de bacallà


>Fa un temps, la Mari Carme Rovira, una lectora d'aquest blog, em demanava una recepta que no coneixia i de la que mai n'havia sentit a parlar: les grasoletes de bacallà.
Aparentment poden semblar bunyols...i en tenen molta semblança, tot s'ha de dir.
Però la pasta és força diferent.
El resultat es una mena de pastisset salat de bacallà. No es tant esponjós com és bunyols...és més dens...i també atipa més, però m'ha agradat molt aquesta recepta de bacallà...del que sempre gaudeixo.
La recepta no apareix al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català...i no tinc massa informació sobre el seu origen.
Espero que a vosaltres també us agradi.
Llegir més...

divendres, 10 de gener de 2014

Galtes de porc rostides



>Recepta número 583 del CPCC.
No fa massa temps que un lector d'aquest blog, en Romà de Vic, s'estranyava de no trobar cap recepta feta amb galtes de porc. Poc a poc intento satisfer el neguit de tots els seguidors i avui li ha tocat a ell.
Per tant, avui us porto un espectacular plat de festa que, ben cuinat, és una autèntica delícia... tot i ser una de les parts més econòmiques del porc.
Que quan de temps us hi haureu d'estar a la cuina?... us hi estareu tot un matí, a la cuina. En aquest cas necessitarem donar-li unes tres hores de cocció per fases i això us farà estar pendents de la carn.
Jo acostumo fer-lo el dia abans de menjar-lo i a l'endemà encara està més bo i només he de fer les patates d'acompanyament.
Tingueu present que les fotos corresponen al doble de les quantitats d'aquesta recepta.

Llegir més...

dijous, 9 de gener de 2014

Salpicó de marisc


>Sa i refrescant entrant.
De salpicons de marisc n'hi ha tants com cuiners.
Avui us presento la versió de lacuinadesempre.cat.
Com sempre, si utilitzeu productes de qualitat el bon resultat el tindreu garantit, i sobretot en aquests tipus d'elaboracions tan bàsiques.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimecres, 8 de gener de 2014

Patates viudes


>Recepta núm. 791 del llibre CPCC.
Avui us presento una recepta senzillota. És un estofat de patates... sense més, però jo he volgut enriquir-lo una mica amb l'aportació d'uns bolets secs tipus carreretes o moixernons i ho he acompanyat d'un ou dur.
Un plat molt econòmic que us resoldrà qualsevol àpat.
Us recomano utilitzar patata vermella per bullir i si es ecològica i del país, millor.
Espero que us agradi.

Llegir més...