inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 5 de novembre de 2014

Col confitada



Recepta tradicional número 384 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta recepta em fa pensar en com seria la vida i la gastronomia dels nostres avis, besavis i rebesavis.
La cuina tradicional antiga era una cuina contundent, orientada a recuperar tot allò que el cos humà havia perdut treballant de sol a sol al camp i, per tant, els menjars estaven  carregats de proteïnes i greixos.
Per tot això, tot i tenir l'estomac preparat per aquella forta dieta, era molt important acompanyar els grans plats d'altres platillos o amanides que ajudessin a fer passar tot aquell tiberi. Com ja sabreu, el vinagre es digestiu i ajuda a desintoxicar i purificar la sang, i destrueix bacteris, fongs i paràsits intestinals i estabilitza els nivells de sucre en sang, el que permet controlar millor la gana, el colesterol, l'obesitat i l'estrenyiment.
Jo us recomano tastar la Col confitada.
Passats un mínim de 15 dies en vinagre ja es podrà consumir.
Sempre que la col quedi coberta pel vinagre, la podreu conservar durant molt de temps i anar consumint-la durant l'any.
Ni que sigui per curiositat, és recomanable preparar una col confitada, no costa gens de fer i sempre és interessant tenir-ne a la nevera.
Avui en dia, és tot un luxe poder gaudir de les preparacions més tradicionals de la nostra cuina.
Som-hi!

INGREDIENTS
1 col d'hivern sense les fulles més verdes
vinagre

VARIANTS:
- En comptes de vinagre es pot fer servir una barreja de vinagre i vi blanc
- També s'hi pot afegir una mica d'aigua per rebaixar el vinagre
- Amb la col també s'hi poden posar alguns bitxos verds
- També es fa amb coliflor

ELABORACIÓ
Primer de tot haurem de netejar la col.
  Si aneu al mercat, li podeu demanar a la verdulera que us netegi la col de fulles verdes.
Altrament, ho haureu de fer vosaltres mateixos a casa.
 
 Per fer aquesta recepta només ens interessen les fulles més tendres i blanques. La partirem.
 Perfecte.
 Anirem seleccionant les millor fulles.
 I les rentarem.
 Un cop netes, les enrotllarem una mica i...
amb la mà les trencarem a trossos més petits. No us amoïneu si queden trossos més grans que altres.
 A continuació, col·locarem la col dins un flascó de vidre de mida gran.
 Farem una certa pressió, per aprofitar al màxim el volum del pot.
 Fins que sigui pràcticament ple.
 Seguidament, poseu-hi vinagre fins cobrir-ho tot. Jo he fet servir vinagre blanc, normal.
 Que arribo fins a dalt.
 Tanquem i ja està.
 Només ens queda esperar un mínim de 15 dies.
I ja tenim la nostra col confitada preparada.
Passat aquest temps, ja la podreu consumir, conservant-se la resta en el mateix vinagre.
Abans de servir-la, es recomana deixeu la col en remull en aigua un pares d'hores per treure-li l'excés de vinagre.
Ja la podem servir com acompanyament d'uns pèsols negres amb rosta, per exemple, molt típic del Berguedà.

Bon profit!

11 comentaris :

  1. Com m'agrada aquesta recepta... La provaré.

    Jo quasi sempre tinc a la nevera, una que s'assembla una mica i és un pot amb ceba confitada que faig com tu i amb vinagre rebaixat amb aigua. Utilitzo vinagre de Chadonnay i li poso a la dissolució una mica de sucre... Queda de conya per posar a sobre d'una bona amanida de tomàquet... Llàstima que ara ja ha passat l'estiu i per tomàquets bons, falten mesos.

    Ara feia dies que no comentava, però et segueixo visitant a la que veig has publicat...

    ResponElimina
  2. @Ricard, gràcies, prenc nota de la teva experiència. Per cert, jo també em miro tots els posts que publiques, però no acostumo a deixar comentaris, jeje.

    ResponElimina
  3. Boníssima.....col , bróquil...jo acostumo a posar-hi una mica de sal...provaré la teva recepta sense.
    Ahhh.. i també provaré la recepta de la seba d'en Ricard.....m'ha encantat!!!

    una abraçada

    ResponElimina
  4. Mmmmm, moltes gràcies per la recepta, em va de conya perquè ara començo a tenir cols a l'hort i no sabia com conservar-les per tenir-ne més endavant.
    Jo faig una recepta semblant pels carbassons, quan en tinc molts poso uns quants, tallats en rodanxes, una nit en maceració amb vinagre, aigua i sucre, l'endemà els escorro i poso en un pot coberts amb oli d'oliva, al cap d'un parell de mesos són genials com a guarnició o en amanides.
    Salutacions,
    Paqui

    ResponElimina
  5. Oh m'agradat molt el teu post!!! Jo ho faig amb coliflor, tal i com feia la meva mare i es molt igual al teu. Li poso vinagre blanc diluït amb una mica d'aigua.i es una delícia!!!
    Salutacions

    ResponElimina
  6. @PastissosRiera, doncs m'alegra saber que conserveu aquestes receptes tan tradicionals, Montse! Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Albert, quan vaig llegir la teva recepta em vaig emocionar recordant a la meva mare i la seva cuina tradicional. Entre les germanes procurem no perdre-les, doncs tenen molt valor avui en dia.
    Et felicito pel teu blog, es fantàstic!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Bon dia, veig que no poseu sal a la recepta, es aixis ?

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !