inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 3 de març de 2014

Panoli


>Recepta tradicional número 769 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
No havia tastat mai el panoli, sincerament, i ara, després de tastar-los, us puc garantir que els panolis són molt bons!. Tenen un gust similar a les rosquilles de vi de Nadal.
El panoli és una d'aquelles galetes que no pots deixar de menjar, te'n menges una i te'n menjaries dues.
Si les tens aprop no deixes de picar, de debò us ho dic, eh?.
Tot un perill, així que aneu amb compte!.
I compte també amb manipular-les en excés, ja que tenen una textura molt trencadissa.
Es fan en un moment i des de aquí us recomano que tasteu els panolis.
Ara....gaudiu dels amics, panolis!, ai, no! Gaudiu dels panolis, amics!...
...ara, coi!.

INGREDIENTS
1/2 l d'oli d'oliva
200 g de sucre
Matafaluga en gra
1/2 kg de farina

VARIANTS:
- Podeu afegir a la massa una mica de vi dolç

ELABORACIÓ
Preparem tots els ingredients.
En un bol abocarem l'oli.
A continuació el sucre.
I la Matafaluga. Jo n'he posat uns 25 g.
Teniu en compte que estic fent la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Ara hi posarem una mica de vi dolç.
Aproximadament un got de xarrup.
Ara hi posem la farina a poc a poc.
Ho anirem integrant amb un batedor.
Heu d'aconseguir una massa que es pugui arribar a treballar amb les mans i fer-ne boles.
Ha de tenir el tacte d'una pasta brisa, aproximadament, però més greixosa.

Feu boles d'uns 100 g aproximadament.
Ara, aixafeu-les primer, estireu-les amb els dits i feu panolis d'uns 12 cm de diàmetre i 1,5 cm de gruix aproximadament.
Finalment, amb una pessigada, feu una petita muntanyeta al mig.
Poseu-les en una safata de forn sobre un paper tipus cuisson.
Tireu una mica de sucre per sobre i coeu-los a poc a poc a 120º graus fins que agafin color.
Han de tenir aquest bonic color daurat.
Deixeu que els panolis es refredin completament abans de manipular-los.
Teniu en compte que son molt i molt trencadissos.
En veiem un per dins?.
Ja veieu que el panoli original és una galeta gran. Si us agrada més, la podeu fer més petita.
El procés és idèntic però fent les galetes en miniatura.
Sucre i forn.
I ja tenim els mini-panolis cuits.
Bon profit!

11 comentaris :

  1. Tienen una pinta fantástica y el paso a paso muy bien explicado.
    Saludos

    ResponElimina
  2. És una de les primeres receptes que vaig publicar en el meu blog.
    A més durant un temps vaig viure a les terres de l'Ebre y vaig poder menjar les autèntiques.
    Molt bones.
    Ara acabo de publicar las tortas de aceite de Inés Rosales, que s'assemblen pels ingredients i que també són boníssimes.

    Fins aviat.

    *Pilar*

    ResponElimina
  3. Aquest és un dels dolços més típics, juntament amb els pastissets, de la majoria de pobles de les Terres de l'Ebre. Fora d'aquestes terres és una mica desconegut, per això m'ha agradat molt veure que en aquest bloc se'n fa difusió. Concretament a Amposta, el meu poble, el toc de sortida de les Festes Majors d'Agost el protagonitza el panoli. Les pubilles, que representen les entitats ampostines i van vestides amb el vestit tradicional, es coloquen en diferents punts de la ciutat per repartir el panoli, que han elaborat tots els forns d'Amposta, entre els veïns i visitants.
    Jo en faig sovint de panoli, és un dolç que m’agrada i a més es conserva durant molts dies. I sempre tinc unes quantes coquetes al congelador, perquè en qualsevol moment les treus i sembla que estiguin acabades de fer. Faig la recepta que va donar-me una senyora que va treballar durant molts anys a un dels forns que encara avui elaboren panoli: per cada litre d'oli d'oliva es posa 800 grs de sucre, la pell de dos llimones ratllades, un bon grapat de matafaluga i la farina que entri. La massa ha de quedar dura i al coure s’ha de vigilar perquè pot semblar que de fora encara no està prou cuit però per dintre ja està fet.

    Salut i bona cuina!

    Núria Gómez Pujol
    www.benremenat.cat

    ResponElimina
  4. @Marques, gracias por la visita

    @Pilar, em passo pel teu blog!

    @Núria, moltes gràcies per la teva aportació. No tenia massa informació d'aquesta recepta. Tens un blog genial!

    ResponElimina
  5. Oh quina bona pinta! Doncs jo no sabía ni que existíen, pero sent del corpus està clar que ha de ser bo. Sempre hi formen part les típiques receptes catalanes antigues i medievals de les monjes, els monestirs... Feien unes vergueries amb tan sols 4 ingredients bàsics i es tot tan deliciós! Em quedo amb les ganes de fer-ne i me'ls apunto. M'encanta quan són tan cruixents que es trenquen!
    Un petó;)

    ResponElimina
  6. @Mireia, efectivament. Jo no soc de dolços ni menys de galetes, però aquestes...m'han agradat, pel cruixent i pel sabor.

    ResponElimina
  7. Hola Albert.
    Avui he intentat fer els Panolis. He seguit les teves instruccions, però he hagut d'anar afegint farina i més farina, i més farina.
    Després els he tingut 4 hores al forn i no hi havia manera de q. es dauresin.
    Finalment els he tret i he decidit no portar-los al hospital pels meus companys.
    No m'han quedat bé

    ResponElimina
  8. @Núria, ostres! ho lamento...doncs no ho entenc.
    He revisat les mesures i tot és correcte.
    Vols dir que ho has mesurat bé? prova de fer-les de nou i en parlem!

    ResponElimina
  9. Hola Albert.
    Si q. ho vaig mesurar bé, amb got de mesures i balança pels pessos.
    He mirat a internet més receptes de Panolis i he vist q. posa 1 got d'oli, 200 gr de sucre. 400 de farina, i també la temperatura del forn a 180º.
    No sé si els faré més

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !