inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 11 de març de 2014

ARTICLE: Estris de cuina inútils


>Quan era petit estava convençut que de gran, i a casa meva, tindria una petita barra de bar, amb el seu tamboret i el seu tirador de cervesa.
Em feia gràcia, mira.
Diga'm tonto.
Quan ets petit estàs convençut de moltes coses.
Amb el temps, aquesta idea m'ha marxat del cap, tot i que em continua fent gràcia, eh?
També m'ha fet sempre gràcia tenir una finestreta que connectés la cuina amb el menjador. Sabeu el que vull dir oi?... la típica finestreta de bar on es poguessin deixar unes tapes tot cridant allò de:
- Marchando una de bravassssssssssss y otra de chipironessssssssssssss para la mesa tressss!!!!.
Mira, mariconades que tinc.
Diga'm flipat.
Aquesta idea de la finestra encara m'agrada però resulta que el meu pis, per la distribució que té, no em permet tirar-la endavant. Així que... el meu goig en un pou!.
Però a banda d'aquests "desitjos platònics", avui us vull parlar de tot allò que tenim a la cuina quan, en realitat, no caldria tenir-ho.
Tots hem tingut, tenim i tindrem aparells inútils a la cuina.
Penso que amb aquesta afirmació hi estarem tots d'acord i qui digui el contrari menteix vilment.
Voleu exemples? el pelador d'alls, la mandolina, la màquina de fer pasta fresca, el decantador de vi, la sandvitxera, la màquina de fer xurros, la panificadora...

Aparells que ens han regalat amb tota la il·lusió del món i alguns dels quals (més aviat pocs) també hem rebut amb tota la il·lusió del món.
Resulta que un dia, en una celebració de tantes, uns amics o familiars et regalen una fondue.
Quina il·lusió que et fa!
Inicialment penses que ja era hora de tenir una fondue i que sempre havies volgut tenir una.
Però el destí és capriciós, a banda d'inevitable.
Amb el pas del temps te'n adones que només vas fer servir la fondue una vegada.
Dues, vinga va.
I a la tercera vegada, com que no ja tenies alcohol de cremar, vas decidir demanar unes pizzes.
Tsch, parlo per mi, eh?.
Segur que hi ha el típic que utilitza la fondue constantment i que no pot viure sense ella. Que es dutxa amb la fondue, que se l'estima de veritat i que per Nadal hi fa el pessebre dins.
Ho respectaré, és clar.
Amb la sandvitxera el mateix. Els primers dies la tens a mà, per si de cas. És un estri nou.
A les dues setmanes la guardes dins un armari, per evitar que s'embruti massa.
Amb el pas dels mesos, comences a posar-li coses al davant i la vas arraconant cada cop més.
Fins que un dia decideixes pujar-la a l'altell, tot i que, si fos per tu, li regalaries al primer amic o familiar en procés d'emancipació.
I arriba un altre dia que et regalen una talladora d'embotit. Tsch, gràcies tieta..eh?.
I ja hi tornem a ser.
El mateix desenllaç.

Però en el fons en el fons, el pitjor de tot no són els regals que et fan ja que, en certa manera, no els pots evitar. El pitjor de tot son aquells estris o aparells de cuina, alguns més cars que d'altres, que et compres tu mateix amb tot el convenciment i intenció del mon.
I la ràbia que fa adonar-te que la vas cagar amb aquella compra!.
I li dius a la dona:
- No sé perquè collons vam comprar aquesta merda.
- Què dius?
- Res, carinyo, què fem amb això? ho llencem?
- Nooooo, que t'ho va regalar la teva cunyada!
- Ah, és clar, perdó...

I cap a l'altell.
I després et passa el mateix amb aquell super robot de cuina tan espectacular que fotia de tot i que et va costar més de 300 euros i que venia amb una quantitat indecent de gadgets i complements que omplen una pila de caixes.
Caixes i més caixes plenes d'estris teòricament útils sobre el paper però del tot inútils a casa teva.
Es per fer-s'ho mirar, oi?.
Aquell motlle de ferro amb un forat al mig que no has fet servir mai però que el conserves "per si de cas".
Aquella olla a pressió a la que li vas agafar por, i allà està, morta de fàstic.
Aquella flamant fregidora de la que esperaves treure'n molt profit i al final... res de res. El primer dia l'omples d'oli i fas unes patates fregides espectaculars. De cine. I li dius a la dona:
- Hem fet una bona compra, eh?
- I tant que si!...ummmmm!

Però el temps passa, i un dia, de nou, te'n adones que aquell aparell per fregir fa temps que no l'endolles.
Que et molesta una mica i que ja podria ser una mica més petit, coi!.
Que l'oli és brut...
Que... total, per fregir quatre patates ja ho faig amb la paella petita i així no cal gastar tant d'oli.
I que millor tenir-la guardada que així no mengem tants fregits!
Cap a l'altell.
Fins i tot, l'espremedor elèctric acaba els seus dies dins la mateixa caixa original, malmesa i esgrogueïda.
I es que pels sucs de taronja que fem a casa és molt més pràctic l'espremedor manual que l'elèctric: molt menys aparatós i fàcil de netejar.
En fi.
Potser parlem de la condició humana.
En general, ens poden aconsellar, sí, però com veieu només és qüestió que passi el temps per esbrinar si un aparell ens fa servei o no i l'experiència d'una persona no ha de ser necessàriament vàlida per a una altra.
Per tant, he de reconèixer obertament que, en aquest aspecte, ensopego dues vegades amb la mateixa pedra.
I tres.
I quatre.
I cinc.
I tot acaba l'altell.
I mira que ara m'ho penso dues vegades abans de comprar un nou estri de cuina, però no acabo de trobar la solució al problema.
Si es que en té.
Però, ves per on, un dia, de cop i volta, te'n adones que aquell pela-patates que vas comprar gairebé sense voler al "mercadillo" ja fa deu anys que l'utilitzes a diari.
I et sents orgullós de cridar en veu alta:
- Això si que va ser una bona compra!
En fi, que no aprenem.
Ara, la por que tinc és si també acabaré pujant la meva dona a l'altell...ja que últimament em fa una mica de nosa a la cuina! juas!
...es broma amor!...es que em feia gràcia dir-ho!...
...oi que et feia falta un bolso nou?...vinga, vaaaaa....com el vols? ;)

Per cert, i vosaltres? quants aparells inútils teniu a la vostra cuina?

20 comentaris :

  1. He començat be el dia llegint el teu article que t'ha sortit rodo ! i en el que m'hi sento completament identificat. ;-)
    Jo he acabat venen molt d'aquests objectes, i mentres li dones la caps ai reculls els diners no pots acabar pensant que estant fent una mala compra ;-)
    I aquí la que surt guanyant és la teva dona que acaba de guanyar un bolso nou! que l'escolleixi ella que sino acabarà a l'altell.

    ResponElimina
  2. Quina raó tens , a mi m'ha passat el mateix amb una batedora, una olla a pressió ( a la que l'hi vaig agafar por ) un pela patates ....... Molt bon article !!

    ResponElimina
  3. @Eva, l'olla a pressió!...quanta gent l'arracona per por!...és cert!

    ResponElimina
  4. El mateix del mateix Albert.....a mi també em fa por l'olla a pressió, sempre acabo fent el caldo amb l'olla de sempre i 2 ò 3 hores!!! potser és una manïa però per mí queda més bò...
    Quan fa uns anys vaig fer mudança, pensa que vaig fer una bona enllestida d'estris!!!!

    abraçada i ptons

    ResponElimina
  5. ¡Ostres! Jo també tinc una olla a pressió que em vaig comprar amb tota la intenció d'aprendre a fer el caldo de Nadal de ma mare... i allà s'ha quedat. El problema es que no tinc altell... però si un parell d'armaris de la cuina que son fondos, fondos. El dia que em posi a netejar, no sé que en sortirà d'allí.
    També tinc un motlle de pastís amb la forma de la cara de Darth Vater... i també està començant a desaparèixer al fons de l'armari. I mira que jo en faig de pastissos, eh! Però com que aquest motlle ja fa temps que és allà al fons, mai me'n recordo.
    I en aquesta llista també hi entren la cullera de fer boles de gelat, un pelapatates dels xinos, el tallapizes, la safata giratòria de l'ikea... jajajaja! Som un desastre.
    Aixó si, la sandwitxera, a casa meva es la reina dels sopars. Com que a la meva parella li agraden tant els sandvitxos de frankfurt i formatge, i son tan fàcils de fer... tenim l'aparell més que amortitzat.

    Per cert... tinc curiositat per saber quin aspecte deu tenir el vostre altell. XDD

    ResponElimina
  6. Mira que mai tinc temps per comentar res...però he vist la paraula màgina..."bolso"...i he pensat..."esta es la mía"...Aixi que com diu en Rubianes...ara em toca escollir. ..jeje!

    ResponElimina
  7. @Dolors, doncs a mi em va passar el mateix.

    @Moxi, un motlle de Dark Vader?, juas,juas!...l'has d'utilitzar però ja!

    @Kero, ummm....era broma....no cola, oi?

    ResponElimina
  8. Hola!
    M'ha agradat molt aquest article, he rigut molt i m'hi sento molt identificada ja que quan veig un estri d'aquest tipus sento la necessitat de comprar-lo. Jo tinc una batedora de got i una liquadora de sucs agafant pols.

    ResponElimina
  9. Jajajja jo tinc un calaix ple d'estris qüasi inutils.... i al traster... uns quants més...però lo del tallador d'embutits m'ha fet mal.... ;)

    ResponElimina
  10. Hahahahaha !... lo pitjor son els robots "multi-todo" !!!... amb la tira d'accesoris que no fas servir mai.

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó del mon Albert!!!!! i a més a més quina gracia tens per explicar-ho!!!!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. M' ha fet molta gràcia l' article. Però em sembla que sóc dels raros que no tinc estris inútils a la cuina. Suposo que és perquè només compro si em fa molta falta, sinó res. Perquè comprar una cosa per 2 dies em fa molt de mal.

    Crec que una bona tactica abans de comprar quelcom és pensar objectivament per a què l' utilitzaràs i amb quina asiduitat. Deixat uns dies per pensar. Així evites l' euforia que et motiva a gastar per gastar. Com el que li va passar a molta gent amb la thermomix. Venien a casa t' ensenyaven lo meravellós que era i decidies a l' instant sense pensar que no es una cosa útil per a la gent normal (com l' exemple que donaves de la fregidora).

    Ara a portar la dona a comprar un bolso haha!

    ResponElimina
  13. @Strega, ostres! la licuadora, és clar!

    @Xampi, ho sento, però la veritat per davant....no t'enganyaré

    @FamiliaVilasFerrer, també tens algun tu? je,je

    @LourdesGil, gràcies a tu per la visita!

    @Enric, ja em costa de creure. Això deu ser per què ets molt jove encara. Tu tranquil, poc a poc aniràs acumulant estris inútils. És qüestió de temps només. Jo ho he intentat tot i ara em controlo molt més, però no és fàcil.
    I del "bolso"....em sembla que no m'escaparé, no....

    ResponElimina
  14. Jajajaja!!!! M'he sentit 100% identificada. El millor de tot és que jo ja tenia l'experiència de la meva mare, que fins i tot té una iogurtera, i jo sempre em deia: "A mi no em passará". I ara mira, entre d'altres estris inútils, una "mandolina" i una cassola elèctrica... I els que vindran!!!

    ResponElimina
  15. Jo tinc un arsenal de capricis de cuina.... Menys la Termomix, tinc tot lo comprable.... :)

    I el que no em cap a la cuina, al garage....

    ResponElimina
  16. @Peugit, ...tu esperat i veuràs!

    @Ricard, al garatge, efectivament, o al traster....quantes coses inútils guardem!

    ResponElimina
  17. Jajajaja m'has fet riure i m'he sentit molt identificada! Que t'haig de dir, suposo que sí, condició humana de la societat consumista, veiem que algú té alguna cosa i ho volem, ho veiem per la tele i ho volem, ho veiem al corteingles i ho volem i al final es un no parar.
    Encara tinc milt s'objectes a aquesta llista (entre ells la panificadora, la mandolina, la màquina de pasta fresca), per sort el tema econòmic sempre em frena i acabo per comprar casi res i viure en una eterna agonia i de frustració! Però bé, tal i com dius si ho penso dues vegades, realment em puc 'apanyar' perfectament amb tot el que ja tinc a la cuina, que ja es massa.
    Això sí, hi ha una cosa en la que no hi estic d'acord: hi ha algunes petites coses, més aviat bàsiques, de les que no m'enpenedeixo de comprar i que de debò m'han donat profit, com l'exprimidor elèctric, el termòmetre de cuina, la batedora manual i poc més, però imagino que tothom té els seus petits gadgets dels que està orgullós en haver-s'hi deixat els diners!
    Molt bon article i genial reflexió;)
    Un petó,
    Mireia

    ResponElimina
  18. @Mireia, je,je, al cap i a la fi...estem parlant de tòpiics, eh?...gràcies!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !