inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Arròs de crancs de roca Grasoletes de bacallà Pinya cremada al rom Sopa de meló amb encenalls de pernil ibèric Maires fregides Trufes gelades

dilluns, 31 de març de 2014

Ous farcits


>Recordo aquest plat amb molt d'afecte.
Aquesta és d'aquelles receptes familiars que ja cuinava la meva àvia i després la meva mare.
Per aquesta raó, els ous farcits gaudeixen de tot el meu respecte.
De receptes d'ous farcits en trobareu moltíssimes, tantes com famílies gairebé.
Doncs bé, avui us presentaré la recepta tradicional que ens proposa el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 728.
Us he de dir que queden força bons i molt suaus de gust. Però a mi, particularment, m'agrada prescindir del pebrot vermell, afegir-hi maionesa amb ketchup i decorar-los amb anxoves de l'Escala.
Un entrant molt adient en èpoques de calor, ja que es menja fred, tot i que haureu de tenir present l'acurat tractament que requereix l'ou (així com la maionesa) sota condicions extremes de calor com les que patim cada estiu. D'aquesta manera evitarem qualsevol mena d'intoxicació.
A banda dels 10 minuts que necessitarem per a coure els ous, només ens caldran 10 minuts més per enllestir un plat sempre agradable i atractiu a la vista.
Com podreu observar, les fotos corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 28 de març de 2014

Peus de porc a la llauna


>Recepta número 819 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Quan vaig descobrir aquesta recepta em va sobtar que, veient l'elaboració del plat, no coincidís amb el que jo tenia entès per a la llauna. Ja havia cuinat bacallà, lluç, pop i altres productes a la llauna.
Per tant, no us puc acabar d'explicar perquè aquesta recepta s'anomena com s'anomena.
En un altre ocasió us cuinaré el que jo entenc per peus de porc a la llauna.
En qualsevol cas, no deixa de ser una excel·lent i molt catalana manera de menjar uns peus de porc, ja que bàsicament conté un bon sofregit de tomàquet, peus de porc i allioli negat.
Tot i he que respectat la resta de quantitats indicades a la recepta, només he utilitzat tres peus de porc enlloc de quatre. A mi m'ha agradat molt.
Llegir més...

dijous, 27 de març de 2014

Gírgoles a la planxa amb all i julivert


>Us agraden les gírgoles?.
Si em dieu que sí ho entendré.
Si em dieu que no també.
Quina tonteria he dit, oi?, però els que em coneixeu ja m'enteneu prou bé.
Avui en dia, aquest tipus de bolet es pot consumir durant tot l'any, com passa també amb els xampinyons, el shiitake i altres bolets de conreu.
És un bolet carnós, de gust suau, ideal per acompanyar qualsevol plat de carn o peix.
Es un bolet net, agraït i molt versàtil a la cuina.
No es tractar del millor bolet del món, ni de bon tros.
Això sí, resulta un gran recurs disponible als mercats de forma permanent.
Llegir més...

dimecres, 26 de març de 2014

Salsa de pebrots del piquillo


Avui veurem com elaborar una salsa amb pebrots de Piquillo de Lodosa
És una salsa força interessant i versàtil. Depenent de la quantitat de llet que hi posem, la salsa tindrà un gust més fort o més suau i, per tant, la intensitat de gust la podem adaptar al nostre gust.
Es pot consumir freda, tèbia o calenta, i funciona bé amb peix, carn, verdura, bolets, etc.
Llegir més...

dimarts, 25 de març de 2014

Llagostins amb gavardina


>Us presento una de les formes més atractives de servir uns llagostins que podeu presentar tipus aperitiu, tapa o pintxo. Trobareu força variants de la pasta amb la que cobrirem els llagostins i que està entre una Pasta Orly i un arrebossat clàssic. Com explico, és interessant deixar reposar la barreja una hora a la nevera i permetre als ferments de la cervesa que facin la seva feina.
Un cop fregits, es poden acompanyar de la salsa que més us agradi.

Llegir més...

dilluns, 24 de març de 2014

Conill rostit a la cassola amb llimona


>Recepta número 427 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Hi ha tantes i tantes maneres de cuinar el conill a casa nostra que no acabaríem mai de publicar receptes.
Aquesta d'avui és una d'aquelles ben típiques i tradicionals però, no tinc massa clar per què, no es cuina gaire sovint, almenys dins el meu entorn. I ben bona que és!
Un plat econòmic, sa i molt bo de gust. D'aquelles receptes que et permeten presentar a taula un plat de festa, havent dedicat poc temps i diners.
És una recepta extrapolable a qualsevol altre carn blanca, com pot ser el pollastre.
Llegir més...

divendres, 21 de març de 2014

ARTICLE: 4.000.000 visites


Us vull informar que s'acaben de superar els 4.000.000 de visites.
I l'últim milió de visites s'ha aconseguit en tan sols tres mesos!
El blog www.lacuinadesempre.cat continuarà aportant el seu granet de sorra a la promoció de la marca cuina catalana i procurant la difusió del receptari tradicional català arreu.
La cuina tradicional s'ha de mantenir ja que, sense ella, gastronòmicament no seriem res.
La cuina és patrimoni de tota la societat, no tan sols dels cuiners.
La cuina és un hàbit que s'està perdent i és important mantenir-lo  perquè cuinar afecta les relacions socials, sobretot les familiars, la cultura i la salut.
Per tant, hem de començar de nou i trobar una miqueta de temps per cuinar, almenys durant el cap de setmana.
Hem d'evitar que es trenqui definitivament aquesta cadena de transmissió oral del receptari tradicional als nostres fills, als nostres nets i, en definitiva, a les noves generacions.
Hem de transmetre correctament la nostra cultura gastronòmica i, alhora, ens ho passarem molt bé!.
Recordeu que sempre som a temps de començar a cuinar, sigui quina sigui la nostra edat.
Animeu-vos a cuinar cultura!

Assolits els 4.000.000 de visites, el blog www.lacuinadesempre.cat agraeix a tots els seus lectors i seguidors el suport i col·laboració demostrats durant aquest temps.
És gràcies a tots vosaltres que aquest projecte ha tingut una gran difusió a la xarxa i, alhora, ha assolit unes xifres de creixement importants, xifres del tot sorprenents per a un blog personal de receptes de cuina tradicional escrit en català.
I vull manifestar un agraïment especial als col·laboradors d'aquest blog que han volgut formar part del projecte de www.lacuinadesempre.cat de forma altruista, sincera i demostrant una gran passió per la feina que desenvolupen.
Moltes gràcies, també, a tots els que col·laboreu amb el finançament d'aquest projecte a través de la compra de samarretes, davantals i altres donacions.
Un brindis per tots vosaltres!
Enhorabona a tots!

I PER CELEBRAR-HO...
Enoteca Gramona Finca La Plana Brut Gran Reserva 2000. Celler: Gramona. DO Cava
Varietats: Xarel·lo, macabeu. 144 mesos en rima.
Preu aproximat: 120€
Estem contents i orgullosos de que ens deixis un espai per aconsellar vins catalans amb les teves receptes: el teu espai, Albert. No hi ha cap dubte, el millor cava de La Guia de Vins de Catalunya per compartir amb tu aquesta fita, els quatre milions de visites. Aquest cava comparteix amb tu els valors d’aquest país: Constància, projecte, qualitat,sentit i molta, molta feina. Quan hom decideix fer un cava que ha de passar 12 anys recollit a l’ombra, fermentant llevats i fent criança és que té molt clar quin a és el seu objectiu: posar en valor la qualitat de la seva feina. I llavors fa un cava que ens deixa muts.
No cal dir res més.
Sou, tots dos, extraordinaris.
Gràcies.
Silvia Naranjo
La Guia de Vins de Catalunya Maridatge cortesia de La Guia de Vins de Catalunya
Llegir més...

dijous, 20 de març de 2014

Calamars farcits


>Recepta número 255 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Impressionant recepta, amics meus.
Avui us presento una recepta d'aquelles que et permeten llepar-te els dits.
Els calamars es poden farcir de mil maneres i, com sempre, jo us proposo la recepta més tradicional de totes. No cal dir que la qualitat de la matèria primera determinarà el resultat.
La salsa d'aquest plat, feta amb brou de peix, és absolutament magistral.
Si esteu de dieta, és millor que no el cuineu.
Altrament, prepareu una bona llesca de pa per sucar i un bon vi per acompanyar un guisadet d'aquells que fan enveja a qui et veu menjar-los.
Llegir més...

dimecres, 19 de març de 2014

Brioixeria: Canya de crema


>De nou una recepta de pastisseria.
Un clàssic entre clàssics.
De canyes de crema en trobareu de moltes formes però bàsicament totes estan fetes amb pasta de full i suposadament crema pastissera. I es que no és fàcil trobar bones canyes amb bona crema.
Per això, avui veurem com fer-les a casa.
Si no voleu fer el full, podeu utilitzar les planxes de pasta de full per estirar que venen a La Sirena.
Us recomano tenir la crema pastissera feta del dia anterior.
Us vull recordar que en català, i tècnicament, hem de parlar de crema de pastisseria enlloc de crema pastissera, però jo prefereixo mantenir el terme crema pastissera encara que estigui mal dit, però es que és així com li hem dit tota la vida a la pastisseria.
Llegir més...

dimarts, 18 de març de 2014

Daus de sípia a la planxa


>No fa massa vam veure com fer la Sípia a la planxa amb all i julivert però coent-la sencera.
Avui us presento la versió tapa.
Uns excel·lents dauets de sípia a la planxa amb all i julivert que no deixen indiferent a ningú.
Recordeu que la sípia té dues coccions: una inferior a cinc minuts i un altre superior als 25 minuts. Qualsevol cocció intermèdia farà que la sípia us quedi dura.
Llegir més...

divendres, 14 de març de 2014

Tartaletes de músic


>En aquest blog ja hem vist com fer unes Tartaletes de crema amb fruita i xocolata molt interessants.
Avui us porto una variant d'aquelles tartaletes de crema presentades com unes postres de músic.
Ja sabeu que les postres de músic són unes postres que combinen fruits secs amb una copeta de mistela o moscatell.
Per tant, he volgut integrar el xarrup de moscatell a la tartaleta canviant la textura del moscatell i convertint-lo en una gelatina. Per veure el pas a pas us recomano la lectura prèvia de la recepta "Semiesferes de moscatell gelificat". També necessitareu tenir feta prèviament la crema pastissera. La pasta brisa la podeu fer a casa (és molt fàcil) o també podeu comprar-la ja feta.
La resta, es qüestió de posar-hi imaginació.
Som-hi!
Llegir més...

Semiesferes de moscatell gelificat


>Avui veurem com canviar la textura d'un líquid a estat sòlid amb el procés de gelificació.
Ja fa temps que vam veure com fer dauets de moscatell amb l'alga agar-agar.
Avui, farem unes semiesferes de moscatell que, a banda de l'objectiu principal, també m'han servit per actualitzar aquesta entrada.
Amb aquesta tècnica, podeu gelificar qualsevol licor que us agradi i podeu utilitzar el motlle més adient per cada cas.
De fet, també podeu utilitzar sucs de fruita i així en gaudiran també els més petits de la casa.
Però què és l'agar-agar ?...home, ara, a aquestes alçades, no descobriré jo l'agar-agar.
Agar-Agar o Agar és una gelatina vegetal d'origen marí (algues). La podeu comprar en qualsevol herbolari o en una gran superfície.
És un producte que, dissolt en aigua calenta i refredat, es torna molt gelatinós.
L'agar, té un poder gelificant 10 vegades superior al de les gelatines d'origen animal i, a més , aporta més fermesa a la textura final. Per contra, no aporta cap gust, cap color ni cap olor.
I ara em pregunto jo, què passaria si tiréssim un quilo d'agar-agar en una piscina municipal?
Uffff, em penso que la liaríamos parda!.
Per cert, l'agar té un lleuger efecte laxant. Convé saber-ho.
Gairebé no aporta calories i, en canvi, sí molta fibra. És apte per a diabètics i celíacs.
Vaja, un producte més que saludable a no ser que hagin collit les algues davant de la central nuclear de Fukushima, no?. En aquest cas, i desprès de menjar-les ens convertirem en una mena de "Gozzila" i vagarem eternament pel planeta...uuuuuuuhhhhhh!
Tinc entès que a Espanya, les algues s'agafen a les costes de Galícia (on estava el "chapapote", sí).
Però es que al final, i si fórem massa prim-mirats, no menjaríem res del que comprem. Confiem que els controls sanitaris Espanyols i Europeus fan la seva feina. No ens queda alternativa.
Penseu que involuntàriament i sense saber-ho ja estem menjant agar en el nostre dia a dia. L'agar s'utilitza com a espessant en infinitat de receptes i productes com poden ser les sopes de sobre, els gelats, la pastisseria industrial, la cervesa, etc. A més, és un ingredient molt utilitzat en la nova cuina i en la cuina molecular.
Total, i com a resum, us diré que aquestes semiesferes només tindran gust a moscatell rebaixat amb una mica d'aigua.
Podeu fer daus de rom, de whisky o de ginebra. Conserveu-los al congelador i serviu-los en ocasions especials, donant una simpàtica sorpresa als vostres convidats.


Llegir més...

dijous, 13 de març de 2014

Maires fregides


>Fa temps us presentava el "Peix fregit" recepta número 796 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Dins d'aquella recepta us explicava que de peix fregit hi ha moltes varietats.
La d'avui n'és una: Maires fregides, recepta tradicional número 652 del llibre CPCC.
La Maire també es coneix com a Bacallaret, Lluça, Llúcera, Mare de lluç o Tabanc.
A casa sempre hem tingut una especial estima a aquesta mena de plats de peix fregidet que acompanyes amb unes llesques de pa amb tomàquet. Sovint, un plat que relacionem amb els més petits de la casa i és que ningú negarà que la seva presència en plat és simpàtica i agradable.
Un plat que de seguida entra pels ulls.
Compte amb les espines!
Llegir més...

dimecres, 12 de març de 2014

Seitons en vinagre


>Avui veurem com preparar els tradicionals seitons en vinagre. La nostra mare (i l'àvia també) en feien sovint i es que preparar-los és una d'aquelles activitats que fa caliu en una llar, que fa "hogar" que diuen en castellà. Es com preparar anxoves.
Ja fa temps que es parla molt sobre la perillositat de consumir seitons en vinagre per allò de l'anisakis.
La gent gran, que els ha preparat tota la vida, continua fent els seitons de la forma més tradicional i no aparenten estar massa amoïnats pel tema. Jo he considerat oportú afegir un pas més a l'elaboració d'aquesta tapa per a garantir una seguretat total en el seu consum: la congelació prèvia.
Per la resta, són molt fàcils d'elaborar.
Jo els tinc submergits en vinagre durant 4 hores. Desprès els conservo en oli.
Com veureu, a mi m'agrada presentar-los amb pebre negre, pebre vermell i all i julivert trinxats, però es poden servir només amb oli. Això si, no els serviu amb oli i ketchup com fan a un restaurant que conec, un autèntic despropòsit.
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dimarts, 11 de març de 2014

ARTICLE: Estris de cuina inútils


>Quan era petit estava convençut que de gran, i a casa meva, tindria una petita barra de bar, amb el seu tamboret i el seu tirador de cervesa.
Em feia gràcia, mira.
Diga'm tonto.
Quan ets petit estàs convençut de moltes coses.
Amb el temps, aquesta idea m'ha marxat del cap, tot i que em continua fent gràcia, eh?
També m'ha fet sempre gràcia tenir una finestreta que connectés la cuina amb el menjador. Sabeu el que vull dir oi?... la típica finestreta de bar on es poguessin deixar unes tapes tot cridant allò de:
- Marchando una de bravassssssssssss y otra de chipironessssssssssssss para la mesa tressss!!!!.
Mira, mariconades que tinc.
Diga'm flipat.
Aquesta idea de la finestra encara m'agrada però resulta que el meu pis, per la distribució que té, no em permet tirar-la endavant. Així que... el meu goig en un pou!.
Però a banda d'aquests "desitjos platònics", avui us vull parlar de tot allò que tenim a la cuina quan, en realitat, no caldria tenir-ho.
Tots hem tingut, tenim i tindrem aparells inútils a la cuina.
Penso que amb aquesta afirmació hi estarem tots d'acord i qui digui el contrari menteix vilment.
Voleu exemples? el pelador d'alls, la mandolina, la màquina de fer pasta fresca, el decantador de vi, la sandvitxera, la màquina de fer xurros, la panificadora...

Aparells que ens han regalat amb tota la il·lusió del món i alguns dels quals (més aviat pocs) també hem rebut amb tota la il·lusió del món.
Resulta que un dia, en una celebració de tantes, uns amics o familiars et regalen una fondue.
Quina il·lusió que et fa!
Inicialment penses que ja era hora de tenir una fondue i que sempre havies volgut tenir una.
Però el destí és capriciós, a banda d'inevitable.
Amb el pas del temps te'n adones que només vas fer servir la fondue una vegada.
Dues, vinga va.
I a la tercera vegada, com que no ja tenies alcohol de cremar, vas decidir demanar unes pizzes.
Tsch, parlo per mi, eh?.
Segur que hi ha el típic que utilitza la fondue constantment i que no pot viure sense ella. Que es dutxa amb la fondue, que se l'estima de veritat i que per Nadal hi fa el pessebre dins.
Ho respectaré, és clar.
Amb la sandvitxera el mateix. Els primers dies la tens a mà, per si de cas. És un estri nou.
A les dues setmanes la guardes dins un armari, per evitar que s'embruti massa.
Amb el pas dels mesos, comences a posar-li coses al davant i la vas arraconant cada cop més.
Fins que un dia decideixes pujar-la a l'altell, tot i que, si fos per tu, li regalaries al primer amic o familiar en procés d'emancipació.
I arriba un altre dia que et regalen una talladora d'embotit. Tsch, gràcies tieta..eh?.
I ja hi tornem a ser.
El mateix desenllaç.

Però en el fons en el fons, el pitjor de tot no són els regals que et fan ja que, en certa manera, no els pots evitar. El pitjor de tot son aquells estris o aparells de cuina, alguns més cars que d'altres, que et compres tu mateix amb tot el convenciment i intenció del mon.
I la ràbia que fa adonar-te que la vas cagar amb aquella compra!.
I li dius a la dona:
- No sé perquè collons vam comprar aquesta merda.
- Què dius?
- Res, carinyo, què fem amb això? ho llencem?
- Nooooo, que t'ho va regalar la teva cunyada!
- Ah, és clar, perdó...

I cap a l'altell.
I després et passa el mateix amb aquell super robot de cuina tan espectacular que fotia de tot i que et va costar més de 300 euros i que venia amb una quantitat indecent de gadgets i complements que omplen una pila de caixes.
Caixes i més caixes plenes d'estris teòricament útils sobre el paper però del tot inútils a casa teva.
Es per fer-s'ho mirar, oi?.
Aquell motlle de ferro amb un forat al mig que no has fet servir mai però que el conserves "per si de cas".
Aquella olla a pressió a la que li vas agafar por, i allà està, morta de fàstic.
Aquella flamant fregidora de la que esperaves treure'n molt profit i al final... res de res. El primer dia l'omples d'oli i fas unes patates fregides espectaculars. De cine. I li dius a la dona:
- Hem fet una bona compra, eh?
- I tant que si!...ummmmm!

Però el temps passa, i un dia, de nou, te'n adones que aquell aparell per fregir fa temps que no l'endolles.
Que et molesta una mica i que ja podria ser una mica més petit, coi!.
Que l'oli és brut...
Que... total, per fregir quatre patates ja ho faig amb la paella petita i així no cal gastar tant d'oli.
I que millor tenir-la guardada que així no mengem tants fregits!
Cap a l'altell.
Fins i tot, l'espremedor elèctric acaba els seus dies dins la mateixa caixa original, malmesa i esgrogueïda.
I es que pels sucs de taronja que fem a casa és molt més pràctic l'espremedor manual que l'elèctric: molt menys aparatós i fàcil de netejar.
En fi.
Potser parlem de la condició humana.
En general, ens poden aconsellar, sí, però com veieu només és qüestió que passi el temps per esbrinar si un aparell ens fa servei o no i l'experiència d'una persona no ha de ser necessàriament vàlida per a una altra.
Per tant, he de reconèixer obertament que, en aquest aspecte, ensopego dues vegades amb la mateixa pedra.
I tres.
I quatre.
I cinc.
I tot acaba l'altell.
I mira que ara m'ho penso dues vegades abans de comprar un nou estri de cuina, però no acabo de trobar la solució al problema.
Si es que en té.
Però, ves per on, un dia, de cop i volta, te'n adones que aquell pela-patates que vas comprar gairebé sense voler al "mercadillo" ja fa deu anys que l'utilitzes a diari.
I et sents orgullós de cridar en veu alta:
- Això si que va ser una bona compra!
En fi, que no aprenem.
Ara, la por que tinc és si també acabaré pujant la meva dona a l'altell...ja que últimament em fa una mica de nosa a la cuina! juas!
...es broma amor!...es que em feia gràcia dir-ho!...
...oi que et feia falta un bolso nou?...vinga, vaaaaa....com el vols? ;)

Per cert, i vosaltres? quants aparells inútils teniu a la vostra cuina?
Llegir més...

dilluns, 10 de març de 2014

Blat de moro escairat de l'escudella a la planxa


>No fa massa que hem vist com fer l'Escudella de blat de moro escairat, un plat molt tradicional del Berguedà. Doncs bé, també és força habitual passar per la paella el blat de moro escairat que ha sobrat l'escudella. Una nova demostració de la cuina d'aprofitament que s'ha hagut d'exercir en aquest país durant molts anys. Quin remei amics meus.
I, sorprenentment, el sabor és força diferent del que podem imaginar inicialment.
El blat escairat es molt bo cuinat així.
Per tant, si feu l'escudella, ja que hi sou, no us costa res tastar aquesta variant, força interessant.
Com comentava, i tot i ser un plat força tradicional, no apareix dins el llibre CPCC.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 7 de març de 2014

ARTICLE: Ja a la venda!


No has tingut sort en el sorteig i vols aconseguir la teva samarreta o davantal de "www.lacuinadesempre.cat" i, alhora, ajudar a finançar un projecte que reivindica el receptari tradicional català?...
Fes la teva comanda aquí!



LA SAMARRETA
Samarreta màniga curta unisex 100% cotó 
Tapacostures reforçat al coll
Coll de punt acanalat amb elastà
Estil: clàssic tubular

Model: Sols Regent 150 bàsic
Color: negre
Talles: S, L, XL, 2XL, 3XL
Preu: 18,95€
(iva inclòs)





EL DAVANTAL 
Davantal d'alta qualitat amb dues butxaques frontals i tirant coll ajustable amb dos botons i cinta a la cintura també ajustable.
Mides: 74 cm x 111 cm (inclòs el tirant del coll)
100% polièster 

Model: Roly Chef
Color: negre 
Talla única
Preu: 29,95€
(iva inclòs)
Llegir més...

Pollastre al Ras el Hanout sobre pèsols negres saltats amb alls tendres


>Quin nom de recepta més llarg, eh?
No l'he buscat tant llarg, ha sortit sol.
I es que tots els que cuinem tenim un cert neguit i una certa necessitat d'inventar plats nous, de vegades amb més o menys èxit. Aquest blog conté ja unes quantes receptes de collita pròpia i que trobareu en filtrar per la categoria "Lacuinadesempre".
Aquest plat que us presento és d'aquells plats especials que recordes durant molt de temps.
Una fusió de la cuina catalana (pels pèsols negres i all tendre) amb la cuina marroquina (per l'adob amb Ras el Hanout). Aquesta espècia la podeu trobar en qualsevol botiga Halal, i ara també, en qualsevol gran superfície que tingui secció de productes internacionals.
Si teniu els pèsols cuits i el pollastre adobat, només us caldran quinze minuts per cuinar-lo i quedar com un rei. Si voleu veure com coure el pèsol negre, us recomano la lectura de la recepta "Pèsols negres estofats amb coll de be".
Recordeu que per fer aquest plat haureu d'adobar el pollastre un dia abans i, si voleu, aprofiteu per coure també els pèsols.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 6 de març de 2014

Brioix portuguès


>També conegut com a Pa dolç, el brioix portuguès és una varietat de brioix amb una forma peculiar que el caracteritza. Trobareu força variants d'aquesta recepta tot i que, normalment, sempre us trobareu una massa de pa dolça i esponjosa.
De fet, com veureu, jo l'he fet amb brioix sobrant d'una altra elaboració.
Hi ha qui el cou dins un motlle, però jo trobo que així, sense motlle, fa més gràcia.
El podeu acompanyar o farcir d'ingredients dolços o salats.
Llegir més...

dimecres, 5 de març de 2014

Pèsols negres estofats amb coll de be

 
>Avui us presento un plat d'elaboració pròpia que espero us agradi.
És una versió de la recepta familiar Pèsols amb xai, però feta amb uns pèsols negres que m'ha portat un company de feina que viu a la bonica població de Vilada, en Joan Serra.
Aquesta llegum, és un autèntic luxe que no podeu deixar de tastar.
Si volia conèixer més dades sobre aquest pèsol, us recomano la lectura de la recepta Pèsols negres amb rosta i col confitada.
I recordeu, si trobeu pèsols negres no ho dubteu en comprar-los!.

Llegir més...

dimarts, 4 de març de 2014

Escudella de blat de moro escairat


>Recepta número 496 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Segons el portal www.gastroteca.cat, el blat de moro és una gramínia originària d’Amèrica que s’introdueix a Europa al segle XVI. El conreu del blat de moro a la comarca del Berguedà es remunta al segle XVIII. Tradicionalment aquest cereal es plantava a terres de guaret i els pagesos tenien interès en el seu conreu per l’alta rendibilitat del producte i pels baixos costos que els suposava a l’hora de pagar al senyor. La varietat de blat de moro que es coneix com a blat de moro escairat té un color blanc característic que s’aconsegueix mitjançant el procés d’escairar, que no és res més que pelar o treure la pellofa al cereal, acció que es realitza en molins especialitzats. S'obté de la manipulació d'una varietat antiga de blat de moro que es conrea a l'Alt Berguedà, de la qual no es coneix l'origen. Abans d’ésser consumit, cal posar el gra en remull el dia abans i rentar-lo amb aigua abundant abans de coure’l. La tradició de menjar escudella de blat de moro escairat pel dia de Nadal a la comarca del Berguedà, n'ha garantit la continuïtat.
Es pot trobar blat de moro escairat cru a botigues de la comarca, i cuit a diverses botigues que couen gra. Tot i que la temporada de la collita és al juliol i mig agost, se'n troba tot l'any ja que es conserva bé.
Com la majoria de cereals, destaca per la seva quantitat i qualitat d’hidrats de carboni. Com que és un cereal pelat, no aporta grans quantitats de vitamines, però sí de minerals com el fòsfor, que forma part de l’ADN, el potassi, regulador dels nivells d’aigua dins i fora de les cèl·lules,  i el  magnesi, mineral que intervé pràcticament en totes les etapes del metabolisme. En una alimentació equilibrada els cereals han de ser-hi presents cada dia i, en no contenir  gluten, és una bona opció per les persones celíaques.
I ara, gaudiu d'una gran escudella!.
Em feia il·lusió presentar-vos aquest plat, mira.
Llegir més...

dilluns, 3 de març de 2014

Panoli


>Recepta tradicional número 769 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
No havia tastat mai el panoli, sincerament, i ara, després de tastar-los, us puc garantir que els panolis són molt bons!. Tenen un gust similar a les rosquilles de vi de Nadal.
El panoli és una d'aquelles galetes que no pots deixar de menjar, te'n menges una i te'n menjaries dues.
Si les tens aprop no deixes de picar, de debò us ho dic, eh?.
Tot un perill, així que aneu amb compte!.
I compte també amb manipular-les en excés, ja que tenen una textura molt trencadissa.
Es fan en un moment i des de aquí us recomano que tasteu els panolis.
Ara....gaudiu dels amics, panolis!, ai, no! Gaudiu dels panolis, amics!...
...ara, coi!.

Llegir més...