inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 19 de febrer de 2014

Copinyes gravades


>Sincerament, mai no havia provat aquest mol.lusc.
Tècnicament es diu "Venus verrucosa".
El vaig trobar en una peixateria del barri...i per pura curiositat en vaig comprar.
El peixater em va comentar que en castellà en diuen "Escurpiñas" i que es consumeixen típicament al sud de la península. També li diuen "almeja vieja", "carneiro", "almejón", "bolo", "escopiña" o "escupiña".
Aquí, a Catalunya, en diuen "copinyes gravades",  i son tres o quatre vegades més grans que les típiques "escopinyes" (o "berberechos") que tota la vida hem consumit a casa.
La seva aparença és de cloïssa però la seva carn és força més dura.
Es recomana consumir aquest mol·lusc en cru, com les ostres, amb un raig de llimona. Però us heu d'assegurar que han estat depurades i netes de sorra prèviament, això us ho dirà el peixater.
També les podeu coure al vapor tot i que us recordo que són de carn dura.
No són excessivament cares, es poden comprar per 9 euros el quilo.
Molts diuen que es un producte del mar molt apreciat.
A mi m'han agradat, sí, però segueixo preferint unes bones cloïsses gallegues obertes al vapor....de les que es desfan a la boca.
I ara no penseu malament, carallots!.


INGREDIENTS
300 g de copinyes gravades (escurpiñas)
1 llimona

VARIANTS:
- Es recomana el seu consum en cru (sempre que hagin estat depurades)
- Es poden coure al a planxa o al forn, però queden més dures de textura que una cloïssa normal

ELABORACIÓ
Les tindrem una estona en remull, amb aigua i abundant sal. D'aquesta manera purgarem la mica de sorra que puguin tenir dins.
Com podeu observar, aquesta cloïssa és força més grossa que l'habitual escopinya.
Jo us recomano que les tasteu en cru.... com si d'una ostra es tractés.
L'obriu amb un ganivet, hi tireu un raig de llimona i cap dins.
Altrament les podeu obrir a la planxa, al vapor o al forn com he fet jo.
Aquesta cloïssa de carn dura feta al forn queda més eixuta, certament, però també més cuita.
Bon profit !!!

I PER BEURE...
Dos Déus Vermouth Reserva Única . Cellers Bellmunt.
Varietats: Garnatxa Blanca i Macabeu. Maceració amb herbes.
Preu aproximat: 20€
L’hora del vermut és fantàstica i quan a més dels clàssics plats trobes cloïsses i un vermut de categoria, el moment esdevé màgic. El millor és el començament de la trobada, quan encara no hi som tots per dinar però ja hem demanat un parell de plats, per anar picant, mentre remenem els glaçons per fer pujar l’olor a herbes que a la boca sembla una llaminadura amb un final deliciosament amargant. No arribis tard un altre dia o de les cloïsses només trobaràs les closques i als companys te’ls trobaràs amb aquell "somriure especial” que només el vermut atorga.

Maridatge cortesia de La Guia de vins de Catalunya

5 comentaris :

  1. Doncs mira Albert, jo diría que a Malaga això és el que en diuen "Conxa Fina"
    son boníssimes, esta clar, si t'agrada el marisc cru!! , a la planxa no les he provat però han de ser igual de bones!!!

    ptons

    ResponElimina
  2. @Dolors, ja pot ser. Amb aquestes mena de receptes no vull alliçonar a ningú, es obvi. De la mateixa manera que a mi m'ha sorprès personalment conèixer l'existència d'aquest mol·lusc, he cregut interessant compartir la meva experiència amb vosaltres. I es que com més aprens sobre una matèria... més te'n adones del poc que en saps, oi?.
    Gràcies pels teus comentaris, com sempre!

    ResponElimina
  3. grâcies a tú Albert,això només és un petit comentari dins el teu gran blog.

    una abraçada

    ResponElimina
  4. me tendre que fijar mas no me suenan haberlas visto,pero creo que me las comeria tranquilamente asi con limón¡
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !