inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 12 de febrer de 2014

ARTICLE: Els vins catalans


EL MARIDATGE DELS VINS
>Aquestes tres poden ser algunes de les preguntes que molta gent es fa a l’hora de considerar
factible o no la recomanació d'un vi amb un plat:
- És real el maridatge d’un plat amb un vi?.
- Cada plat té el seu vi?.
- Són estratègies comercials o hi ha una base real per recomanar un plat amb un vi?.
Hem de dir que no hi ha base real per assegurar que un plat lligui amb un vi, però sí que hi ha factors que faran que els ingredients d’un plat siguin percebuts d’una manera diferent, que fins i tot potencii el seu sabor.
Per nosaltres, que ens dediquem al món del vi, la relació d’aquest amb el menjar és un punt bàsic a l’hora de valorar-lo. El vi demana sempre menjar; en rebre’l les papil•les gustatives es dilaten i això desencadena la demanda de quelcom de sòlid per acompanyar. Un cop s’ha fet un mos es torna a sentir la necessitat de líquid i així fins al final de l’àpat.
Cadascun dels suggeriments que us farem aquí estan pensats per enriquir la experiència de la degustació de la recepta. El protagonista és el plat i el vi l’acompanyament. Cada vi pot estar elaborat amb una o més d’una varietat de raïm. Per tal que entengueu perquè en cada cas recomanem un o altre vi posem a continuació uns escrits amb la descripció dels diferents gustos que es troben en el vi segons la varietat de raïm a partir de la qual s’obté i l’evolució d’aquests sabors quan el vi ha passat per bóta de fusta.
Esperem que això us ajudi a percebre per què escollim un o altre i també que us animi a buscar  opcions alternatives i a que us afegiu a la possibilitat de fer la prova.
Us recomanem, doncs, fer ús de la Guia de vins de Catalunya
http://guiadevinsdecatalunya.com/



QUÈ ÉS LA GUIA DE VINS DE CATALUNYA
Diuen que per tal que un país cregui en el que produeix cal algú que faci un esforç per reunir-ne tota la informació en un sol volum. Diuen que així es comencen a vertebrar col·lectius de persones que potser fins a aquell moment treballaven sense cap mena de voluntat comú, tot i que tots els que hi són formen part d’un grup clarament definit.
Per cobrir aquesta mancança en el món del vi català va néixer la Guia de vins de Catalunya. És l’única iniciativa privada que conté totes les denominacions d’origen, Vins de Taula i Vins de Pagès catalans, fins a un total anual de 1500 referències tastades i puntuades.
D’ençà que va sortir la primera edició, la Guia de vins de Catalunya va treballar especialment en una nova definició de vi català. No només ha d’estar produït a Catalunya, sinó que també ha de ser fet majoritàriament amb varietats autòctones, atès que l’abús de les varietats franceses globalitzades ha despersonalitzat del tot els vins negres produïts a les zones centrals, com ara Penedès, Pla de Bages o Costers del Segre.
La proposta de la Guia ha estat des del principi fugir del concepte de còpia econòmica d’un original francès per centrar-se en l’ús i la recuperació de varietals autòctons. Això no vol dir que no es tastin vins que no estiguin fets amb varietals forans: es tasten i es puntuen a cegues, com tots els altres, sense cap mena de penalització, però a les conclusions que acompanyen a cada edició l’equip de la Guia identifica tendències i resultats per grups de productes. La conclusió de sis anys de feina ha estat que les varietats franceses, que pertanyen a altres regions tèrmiques i a climes més freds i humits, no s’han adaptat bé a les contrades mediterrànies i els vins que se’n fan pateixen aquesta circumstància, i incorporen defectes derivats de maduracions incompletes o de l’hàbit de produir com més millor, derivat del baix preu del raïm.
En sis anys la Guia ha generat un debat que ha capgirat el discurs de més d’un celler i d’una denominació d’origen. Avui ningú aposta per la Cabernet Sauvignon com una eina de futur, ni per la Merlot, la Chardonnay o la Syrah. La Guia ha estat el catalitzador d’un fenomen latent, que només necessitava una espurna per arrencar.
Enguany l’edició en paper ha estat complementada amb una app disponible per a Android i iPhone. La podeu trobar fàcilment cercant-la com la Guia de Vins de Catalunya. A dins trobareu la informació relativa als 1500 vins de l’edició 2014, es poden cercar per la varietat, el color, el preu, la denominació d’origen, la puntuació, i per altres conceptes més que la Guia publica cada any. També podreu fer servir el reconeixement d’etiqueta, en enfocar l'etiqueta amb la càmera del smartphone lliura la fitxa d’aquell vi a l’usuari.
A continuació us proporcionem informació relativa als aromes que es troben en els vins catalans en funció de les varietats de raïm de les quals procedeixen i del seu eventual pas per bóta de fusta.

ELS RAÏMS CATALANS
Blancs autòctons
Macabeu: Pera, pomes grogues,meló .
Xarel·lo: Cítrics (llimona, mandarina)pera, pomes verdes, fonoll. Defectes: Poma ratllada, excés de cítrics.
Parellada: Cítrics, meló, raïm verd.
Garnatxa Blanca: Pera, prunes, préssec d’aigua, roses, flor de taronger. Defectes: Oxidació.
Sumoll Blanc: Cítrics, fonoll, clau d’olor.
Carinyena Blanca: Fonoll, peres verdes, herbes aromàtiques
Muscat: Raïm madur. Defecte per sobreproducció: Suor.
Pansa Blanca: Es tracta d’un xarel·lo amb tocs més minerals i salins per les particularitats de la zona d’Alella que és on es cultiva (proximitat del mar i sòls de sauló)
Picapoll Blanca: Cítrics (mandarines i llimones grogues), peres llimoneres

Blancs forans
Chardonnay: Pinya, plàtan, meló. Defectes: Pell de plàtan, pell de pinya,pell de meló, pinya passada o plàtan passat.
Sauvignon Blanc: Roses, Gessamí.

Negres autòctons
Garnatxa negra: Prunes, préssec de vinya. Confitures d’aquests fruits, fruita assecada al sol.
Carinyena- Samsó: Prunes negres seques, fruits negres, fruits vermells madurs. També a confitures d’aquests fruits i a herbes aromàtiques de bosc
mediterrani (romaní, farigola).
Sumoll Negre: Taronges,mandarines, síndria, gerds, canyella, espècies barrejades.
Trepat: Maduixes, prunes, confitures, clau d’olor, llorer, ginebró (gingebre), pebres de tots colors acabades de moldre.
Ull de Llebre: Maduixes,fruits vermells, crema pastissera, mantega.
Negres Foranes
Cabernet Sauvignon: Maduixes, mores negres i vermelles, acostuma a presentar una nota vegetal. Defectes per sobreexplotació: Pebrot verd, tomaquera.
Merlot: Maduixa, fruits vermells. Defectes: Sang,tomaquera,pebrot verd i vermell.
Syrah: cirera, cassis, violetes, gerds, mores, prunes, regalèssia.

LA FUSTA
Les diferents varietats reaccionen a les criances o fermentacions en barrica segons el seu propi tarannà. Així, si la criança és la que toca i no es tracta d’un vi passat de fusta, no ha d’estar cremat ni ha de fer olor de caixa de puros. Es diu llavors que està equilibrat. En el cas de la garnatxa blanca, una de les varietats més peculiars de Catalunya, afegeix una vessant que accentua la presència de les notes florals, i sobre tot – i això és general – dóna més cos i estructura als vins. Es fan servir tres tipus de fusta: roure americà, francès i centreeuropeu. Hi ha també qui fa servir fusta de castanyer que aporta un punt d’oxidació, i també s’ha incorporat la fusta d’acàcia que aporta matisos florals tot i que l'ús de totes dues és molt minoritari.
El cas més conegut és el de la Chardonnay. Si es tracta d’un vi ben fet, heu de trobar notes de mantega, vainilla, de cacau i de torrefacte, combinades amb el clàssic registre de fruita tropical més o menys madura d’aquesta varietat.
Les proves més recents amb la Xarel·lo diuen que és una gran varietat per ser treballada en fusta. Accentua la maduresa de les fruites i confita la llimona i, fins i tot, en algunes ocasions hi afegeix característiques que fins ara eren privatives de certs Chardonnays: la fruita tropical.
Macabeu i Parellada es comporten de manera semblant amb la fusta. Guanyen cos i, si està ben proporcionada amb el gruix del vi, afegeixen notes làctiques i cremoses que les complementen sense tapar-les. Els Picapolls treballats en fusta absorbeixen força els aromes i el gust de la fusta.
Les varietats negres són totes molt receptives a la fusta. La més recepta és la Syrah, que tendeix a la regalèssia i a un registre especiat molt peculiar. La Cabernet no acostuma a moderar la tendència innata a un tarannà vegetal, però si està ben conreada i criada, el vi és agradable i combina les seves virtuts amb la criança que li afegeix xocolata i mantegues. El Merlot acostuma a manar a la fusta, i quan no ho fa és que s’han volgut tapar defectes o bé que ni tan sols apareguin.
Garnatxa de tota mena i Carinyena són varietats que històricament han fermentat dins bótes i per a les quals es coneix perfectament el comportament:
potencien la maduresa de la fruita negra i vermella de bosc amb notes torrades que acostumen a ser moderades, llevat d’excepcions. Hi ha espècies que acusen més aquesta presència de torrats, i produeixen vins únics que només es poden donar aquí a Catalunya: és el cas de la Morenillo, la Trepat, la Picapoll negre o la  Sumoll.

EL CAVA
Classificació dels productes cava.
1. Per temps de criança:
– Reserva: Criança no superior a 30 mesos.
– Gran Reserva: Criança superior a 30 mesos.

2. Pel sucre afegit:
– Brut nature: amb menys de 3 grams de sucre per litre
– Brut: de 3 a 15 grams per litre.
– Extra Brut: de 6 a 15 grams per litre.
– Semi Sec: de 15 a 30 grams per litre.
– Dolç: més de 30 grams de sucre per litre.

Per a qualsevol consulta relacionada amb el món dels vins no dubteu a contactar amb la Sílvia o el Jordi.


LA GUIA DE VINS DE CATALUNYA
Sílvia Naranjo Rosales (cellers@guiadevinsdecatalunya.com)
Jordi Alcover Mestres (direcció@guiadevinsdecatalunya.com)

Segueix-nos a les nostres xarxes:

Descarrega l'app de La Guia per Android:
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.guia



10 comentaris :

  1. Molt bon article sobre els vins catalans. Cal promocionar els productes de casa. Gràcies per fer-ho des del teu bloc.

    ResponElimina
  2. @Carlos, gràcies a tu pel teu suport. Una forta abraçada !

    ResponElimina
  3. Desde La Guia de Vins de Catalunya volem agraïr a l'Albert aquest espai per parlar un xic de vins catalans. Era el millor lloc on fer-ho. Esperem que us faci servei, i com diem els del vi, salut!!!

    ResponElimina
  4. Molt bé Albert!!.

    Estic (i predico) amb tu.

    Salut!!

    ResponElimina
  5. @Silvia, ja n'hem parlat molt del tema i saps com us agraeixo aquesta col.laboració. A veure si entre tots donem a conèixer els grans productes i receptes que genera aquest petit país...on el campanar d'un poble es veu des de el campanar de l'altre. Una forta abraçada !!!

    @Ricard, gràcies pel teu suport. Tu també fas una bona feina al blog (que me'l miro sovint)...i segurament més conflictiva que la meva. Ànims i endavant !

    ResponElimina
  6. Excel·lent article, Albert!

    Ja ho he dit altres vegades però ho repeteixo. Em sembla una idea genial que es parli de vins en aquesta fantàstica web i que al final de cada recepta hi hagi recomenacions de vins fa que encara sigui millor llegir els diferents articles que vas publicant. Ja tenia moltíssimes raons per venir aquí cada dia unes quantes vegades. Ara en tinc una altra més. Sempre es bo aprendre coses de gent que en sap una bona estona.

    Felicitats doncs una vegada més per aquesta iniciativa i felicitats també a l'equip de La Guia de Vins de Catalunya perquè estan fent una feina brutal i boníssima. :-))

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !