inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Arròs de crancs de roca Grasoletes de bacallà Pinya cremada al rom Sopa de meló amb encenalls de pernil ibèric Maires fregides Trufes gelades

dimarts, 30 de desembre de 2014

Crestes de gula, gamba i xampinyons


Avui us presento un aperitiu interessant, que es pot menjar fred, tebi o calent.
Avui parlarem d'una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que et permeten enllestir els sobrants que trobes dins la nevera. Ja sabeu que les crestes (o empanadilles) es poden fer de mil maneres i el farciment que us presento ara no us deixarà indiferents.
La barreja de gules a l'allet, gambes, xampinyons amb el sofregit de ceba i tomàquet, li donaran a aquestes crestes una singularitat especial que farà que tothom les vulgui tastar.
I es que, en el fons, jo penso que el format de l'empanadilla (i ho dic en castellà) ens atrau a tots.
Emeten una d'atracció gairebé màgica, una mena de magnetisme estrany que et demana que les tastis. Suposo que té a veure amb la curiositat de saber què amaguen en el seu interior, i decepciona molt quan el farciment no està a l'alçada de les teves expectatives.
Aquestes en concret estan molt bones, tot i que personalment tinc predilecció per les clàssiques Empanadilles de tonyina, amb pebrot i ou dur, les de tota la vida, vaja.
Digueu-me bàsic.
Per cert, quan fa que no mengeu una empanadilla?... ja tocaria, no?.
Vinga!
Llegir més...

divendres, 26 de desembre de 2014

Iogurt amb nous, raïm i magrana


Voleu una recepta de postres d'aquelles que es preparen en 5 minuts i quedes com un rei?
"Mariconades", que dic jo.
Però "mariconades" bones, al cap i a la fi.
Doncs avui us presento una de molt interessant, amb fruita de temporada.
Son unes postres molt refrescants i amb diferents textures.
L'explosió del gra de magrana refrescarà el paladar, la dolçor del iogurt i de la melmelada us netejaran la boca del dinar i us donaran la sensació d'estar menjant postres i, finalment, el cruixent de la nou amagarà la textura de fusta que sempre té la llavor de la magrana, que no sempre és agradable. La decoració amb xocolata arrodonirà l'estètica del conjunt i ens aportarà aquell punt visual de desig irrefrenable que només la xocolata pot calmar.
En general, i des de un punt de vista nutricional, són unes postres equilibrades.
Com veureu, la seva elaboració és extremadament senzilla.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 23 de desembre de 2014

Canelons de col


>Recepta tradicional número 264 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat xulo, maco, de Nadal es podria dir.
Avui veurem com fer uns tradicionals canelons de col, molt recomanables. Per tant, tot i que veureu que els ingredients de la recepta són uns, les imatges corresponen a la variant de farciment feta amb el sobrant de la carn d'olla de l'escudella. En qualsevol cas, si fa o no fa, ja us podeu imaginar com fer-los amb qualsevol altre farciment, oi?.
Una alternativa exitosa als canelons de pasta de tota la vida.
Us atreviu a fer-los?
Llegir més...

divendres, 19 de desembre de 2014

Sopa de ceba


Recepta tradicional número 976 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De receptes d'aprofitament i de "fartar pobres", que dic jo, en trobarem un munt. La d'avui és un exemple ben clar. Com diu la vikipedia, per a la preparació d'aquest plat es tallen unes quantes cebes en forma de brunoise o juliana i posteriorment es fregeixen en mantega o qualsevol altre oli vegetal. Tot això es bull posteriorment en aigua o brou. Se sol servir calenta en una espècie de tassa amb la ceba surant sobre uns trossos de pa blanc. Es pot preparar "a la francesa" que diuen, i que consisteix en posar-hi uns trossos de formatge que suren amb la ceba sobre els esmentats trossos de pa i posteriorment es gratina creant una daurada i cruixent crosta a la superfície. Aquesta sopa se serveix com a entrant en molts restaurants europeus. Aquesta versió "francesa" apareix per primera vegada amb el nom de "Soup d'oignons aux Halles" al segle XVIII Aux Halles (antic mercat d'abasts), i era considerada antigament (Revolució francesa) com un plat humil elaborat amb ingredients 'senzills', identificat amb les èpoques d'abstinència.
Total, una gran sopa que entra molt bé en aquells dies tan fred d'hivern.
Que vagi de gust!
Llegir més...

dimarts, 16 de desembre de 2014

Arròs amb badejo i espinacs


L'altre dia, un company de feina, el Jonathan, em va estar donant la brasa una bona estona amb aquesta recepta. Em comentava que era una d'aquelles receptes que li feia la seva àvia quan era petit.
I que estava boníssima.
La recepta? o la iaia?.... ara no sé.
De fet, i com podreu comprovar, aquesta és una recepta tradicional reconeguda pel llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 91. I com que jo sóc així, he volgut recollir aquesta nova mostra de la cuina de sempre i mostrar-vos gràficament com es fa.
El Jonathan, m'explicava que la seva àvia torrava al foc la cua seca del bacallà, la trinxava i la incorporava al sofregit.
Pel que sembla, a la dona li agradava trobar-se espines al menjar.
Potser es que venia de família de faquirs.
Potser de postres es fotien una macedònia de vidres trencats amb agulles de cosir.
No ho sé.
Però tranquils!, jo, això, no ho faré.
En qualsevol cas, amb espines o sense, és un bon arròs.
És un bon arròs però compte!. No cometeu l'error de comparar-lo amb una clàssica paella de peix, carn o marisc. No té res a veure, i cal advertir-ho.
Sembla una obvietat, sí, però quan dius a la gent que vas a fer-los un 'arròs' poden fer-se una idea molt diferent de la que aquell dia tens tú, com a cuiner. I és clar, després has d'aguantar al típic carallot que deixar anar allò de:
"...ummm, home, no és el millor arròs que has fet.... oi?...tsch, però està bo, eh?...em passes el vi?"
L'escanyaries.
En fi.
Personalment, jo l'he trobat molt bo. Recomanable, vaja.
No cal dir, que us han d'agradar els espinacs, el bacallà i els fesols.
Si no es així, foteu-vos un entrepà de pa amb mortadel·la d'olives i a córrer.
Ah! sí! aquest plat es pot menjar per Quaresma, ho dic per a tots aquells que seguiu aquestes coses antigues. 
I per cert, el badejo és bacallà, no cal que ho busqueu al Google, ja us ho dic jo.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 12 de desembre de 2014

Xai al forn amb romaní


>La d'avui tampoc és cap recepta de l'anomenat Corpus del Patrimoni Culinari Català, que no tot acaba en aquest llibre!
Avui veurem com fer una variant del tradicional Xai al forn afegint-t'hi una unes quantes branques de romaní i el suc d'una llimona.
El resultat, un xai al forn com tots coneixem però amb un marcat sabor a muntanya.
Tingueu en compte que les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones tot i que les fotos son del doble (8 persones).
Que vagi de gust!

Llegir més...

dimecres, 10 de desembre de 2014

Xampinyons farcits amb pernil i formatge


>Us agrada la salsa Viandox? si, home... la mateixa salsa que us posen al frankfurt de Pedralbes, als entrepans de llom: "Un lomo con muchaaaaaaaaaaa!".
A mi m'agrada, però reconec que és força especial. És d'aquells gustos que, una de dues, o t'agraden molt o no els aguantes. Es tracta d'un condiment per a carns, com podria ser el Bovril, també. De fet, la salsa Viandox en porta una mica de Bovril.
Total, que la recepta d'avui és un bon aperitiu que funciona molt bé. I és que de vegades, ens compliquem la vida innecessàriament. Com veureu, aquests xampinyons són molt fàcils de fer i, a més, és d'aquelles propostes que, amb poc esforç a la cuina, et fan quedar bé amb els convidats.
Tsch!, que no teniu excusa quan dieu: "...es que no he tingut temps de preparar res..."
Recordeu que en aquest blog ja hem vist algunes propostes més per farcir els xampinyons frescos i la d'avui, de ben segur que us agradarà.
Recepta senzilla, ràpida, bona i econòmica.
Llegir més...

divendres, 5 de desembre de 2014

Pastís de trufa clara amb Spiderman


No fa massa us explicava l'elaboració d'aquell Pastís de nata farcit de maduixa que vaig fer pel cinquè aniversari de la meva filla.
Doncs bé, arribat també l'aniversari del meu fill petit, vaig haver de fer-li la mateixa pregunta:
- Nil, com vols que sigui el pastís del teu tercer aniversari?
I em va respondre:
- Vull que sigui....ummmmm.... de xocolata!.... i de l'Spiderman!... i molts "regalitus"!
- Sí, és clar, xato...
I m'hi vaig posar treballar en el tema.
Els que seguiu aquest blog haureu constatat en diverses ocasions que no soc precisament un defensor del fondant.
Ni de la mal anomenada "pastisseria creativa".
Ni molt menys dels "cupcakes".
Ni de la fira BCN & CAKE (no us perdeu l'article BCN&CAKE Ens podríem estalviar aquesta fira?).
D'una banda, em feia ràbia haver de fer un pastís sencer de fondant.
Sí,sí, ja sé que queda molt maco, però amb tant de sucre allò no hi ha qui s'ho foti.
D'una altra banda, tenia clar que un pastís tradicional resultaria molt més bo al paladar, però dibuixar un Spiderman de xocolata al capdamunt no tindria el mateix impacte visual que té el fondant.
I es que amb el fondant, ens agradi o no, trobem una textura modelable molt interessant que ens permet fer volar la nostra imaginació.
Això és innegable.
Però permeteu-me aclarir, també, que saber treballar el sucre no és sinònim de mestre pastisser. El fet de saber esculpir el fondant, en el fons, equival a la mateixa habilitat i talent demostrats amb altres materials modelables com la plastilina o el fang.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món del sucre representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria o la rebosteria.
Llavors, estem davant d'un artista o d'un pastisser?
Un mestre pastisser podria ser considerat un artista de la decoració amb sucre, però aquesta afirmació no funciona a l'inrevés.
I aquí, precisament, és on rau la diferència i on es malinterpreta el concepte de "pastisseria creativa", com si la pastisseria de sempre no ho hagués estat mai creativa.
Com tot en aquesta vida, no tot és blanc o negre, i penso que tots nosaltres hauríem de saber interpretar cada concepte i situar-lo dins el seu àmbit i, sobretot, quedar-nos amb allò que sigui més aprofitable i interessant en favor de l'evolució que li correspongui a la temàtica tractada, en aquest d'avui, la pastisseria.
Opinions personals a banda, avui veurem com elaborar un tradicional pastís de trufa clara que decorarem amb una peça central coberta de fondant. D'aquesta manera, haurem integrat totes dues sol·lucions. Penso, que és una bona manera de combinar un pastís tradicional, diguem-li "comestible", amb una peça vistosa de fondant que tanta passió aixeca entre els infants.
I la fusió ha funcionat.
Vaja, que al meu fill li ha semblat bé.
Imagineu-vos-ho.
Us recomano la lectura prèvia de les receptes pa de pessic, sucre bany i trufa clara per muntar.
Llegir més...

dimarts, 2 de desembre de 2014

Truita d'alls tendres


La recepta d'avui no podia faltar en aquest blog.
Recepta tradicional número 1062 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. 
Aquesta truita és una de les millors truites del món mundial.
No cal dir que si trobeu ous i alls tendres de pagès i ecològics el resultat serà molt millor.
Acompanyeu la truita de pa amb tomàquet i un bon vi.
Mitja vida, nanos!.
Aquestes quantitats corresponen a dues persones.
Que vagi de gust!.
Llegir més...

divendres, 28 de novembre de 2014

Olla barrejada


L'Escudella de Pagès (o Recapte de Pagès) o Olla barrejada (sopa barrejada) és una "escudella" típica de la cuina de Girona, que es caracteritza perquè rodanxes de botifarra, trossets esfilagarsats de carn com pollastre o xai, barrejats amb la pasta, que habitualment és una barreja d'arròs i fideus .
A les escudelles no "barrejades", en canvi, el brou només té pasta o arròs, i totes les carns i verdures usades per fer el brou es serveixen posteriorment, per separat.
Dit d'una altra manera, la carn d'olla a banda.
Avui, el que toca, és l'Olla Barrejada.
Recepta tradicional número 706 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Però no l'hem de confondre amb l'Escudella Barrejada, que és lleugerament diferent.
I es que, en el fons, hi ha tantes escudelles com famílies, oi?
Moltes elles les trobareu en aquest blog.
Bon tiberi, amics meus!... a veure com ho cremeu després, eh?
Llegir més...

dimarts, 25 de novembre de 2014

Llenguado amb salsa meuniere


Segons la wikipèdia, el terme de la cuina francesa Meunière se sol referir per igual a una tècnica culinària com a una salsa. 
La tècnica culinària fa referència al fet de fregir en mantega un peix (ja sigui sencer, tallat en trossos, o en rodanxes) que ha estat prèviament enfarinat. Per tant, a aquesta preparació se li sol denominar "a la meunière". La salsa meunière consisteix en una preparació simple a base de mantega marró, julivert picat i llimona
Avui us mostraré com fer aquesta senzilla tècnica/salsa: pocs ingredients i gran resultat.
A internet trobareu moltes preparacions de meuniere.
La salsa la podeu fer més clara o més fosca de color segons el mètode emprat. En aquest cas, jo l'he fet més fosca aprofitant l'oli de fregir el peix enfarinat. D'aquesta manera també s'aprofiten més matisos del peix.
Si la voleu més clara, no aprofiteu l'oli sobrant i desfeu la mantega en una paella neta. 
El julivert, es pot afegir al final de la cocció o una mica abans, segons us agradi.
Som-hi!
Llegir més...

dilluns, 24 de novembre de 2014

ARTICLE: 28 y 29 de Novembre. Gran Recapte d'Aliments 2014


>Ja ha arribat la campanya del Gran Recapte d'Aliments d'enguany.
El blog www.lacuinadesempre.cat col·labora habitualment amb la fundació Banc dels Aliments i, com ja sabeu, durant tot l'any fa una donació econòmica mensual. A més, arribada la campanya del Gran Recapte realitza una donació econòmica addicional extraordinària.
Des de www.lacuinadesempre.cat, us animem a col·laborar activament en la mesura que a tots us sigui possible: puntualment o periòdicament.
Qualsevol donació serà ben aprofitada, creieu-me, perquè molta gent passa gana. Molts nens passen gana i això, en una societat moderna, és intolerable.
I us diré més: procuro evitar pensar-hi perquè, quan ho faig, em treu de polleguera.
Els nens i les nenes no tenen cap culpa de la situació en què es troben els seus pares, la seva societat, el seu país o el món que s'han trobat.
Entre tots, hem de garantir que cap infant, ni ningú, passi gana al planeta.
No és cap utopia. És una qüestió de prioritats.

A continuació, us deixo l'explicació del projecte de la fundació Banc dels Aliments, tal i com ells mateixos el descriuen a la seva pàgina web.

«El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’aquí, evitant que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts per, finalment, fer-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat.
Tota l’acció del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat dels aliments que reben i en la seva distribució justa a través de les entitats benèfiques que atenen els beneficiaris finals. Això es du a terme gràcies al treball de més de 140 persones, la gran majoria voluntàries.
Darrerament, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que ens fan les entitats receptores per a les persones i famílies que atenem pràcticament s'ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots ara i aquí.
Paral·lelament, seguim comprovant que en la nostra societat es continuen destruint aliments aprofitables. I, tot i que cada vegada les empreses fabricants de productes alimentaris són més conscients que cal evitar aquest malbaratament, als abocadors segueixen arribant aliments que s’haurien pogut aprofitar, ja que compleixen totes les normes sanitàries.
Estem convençuts que moltes persones són conscients d’aquesta situació i voldrien ajudar a pal·liar-la. Tothom hi pot col·laborar: les empreses donant-nos els excedents de productes consumibles, les persones fent donacions d’aliments i tothom ajudant econòmicament o fent de voluntari per tal d'aconseguir més aliments per repartir entre els més necessitats de casa nostra.
Malauradament, la fam ara té més boques. Moltes persones d’aquí es troben en aquesta trista situació i per això cal que els donem un cop de mà.
Gràcies en nom de totes elles.

Podeu fer donacions materials directament al vostre supermercat.
Podeu fer donacions materials a través de la pàgina web.
Podeu fer donacions econòmiques a través del compte:
La Caixa de Pensions de Barcelona: 2100 0555 31 0201930933
Per a més informació sobre com realitzar el vostre donatiu, consulteu la web El gran recapte».

El Gran Recapte d'Aliments de 2013 va recollir 3.634.000 kg en més de 1.900 punts de recollida i va comptar amb l'ajuda de 20.000 voluntaris. L'objectiu per a l'edició de 2014 és tornar a superar els 3.000.000 kg gràcies a la col·laboració de 20.000 voluntaris.
Us deixo l'enllaç al mateix article de la passada campanya 2013 .
Llegir més...

divendres, 21 de novembre de 2014

Croquetes de carn d'olla


Recepta tradicional número 462 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Uua nova recepta de la cuina d'aprofitament, que sempre ha estat en vigor, però en els temps que corren torna a ser una cuina de nou en alça.
Les croquetes de carn d'olla també son conegudes com a Croquetes Morellanes.
En realitat, aquesta recepta es barrejant la farina amb la llet i la carn i verdura sobrant de l'Escudella i Carn d'Olla, fins a obtenir una massa espessa.
Avui, us mostraré una elaboració alternativa, que consisteix en preparar primer una beixamel que utilitzarem per triturar el sobrant de l'Escudella. Si no o no fa, ens quedarà pràcticament igual, però a mi m'agrada més, ja que la beixamel aportarà alguns matisos addicionals (com la mantega, la nou moscada, etc...).
Les quantitats de beixamel i de carn aniran una mica a ull. L'objectiu és trobar la textura de croqueta adient, i penso que podeu fer-vos una idea amb les fotos que us mostro.
El resultat, són unes saboroses i magnífiques croquetes casolanes, d'aquelles que difícilment trobareu en un restaurant.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 19 de novembre de 2014

Magrana amb llimona



>Us presento aquesta mínima preparació de la magrana que us arreglarà més d'unes postres, ja ho veureu.
En aquest blog, ja hem vist com preparar la clàssica magrana amb vi i sucre. Doncs bé, no sé si parlem d'una recepta tradicional catalana o no, però en general, aquesta és una recepta popularment coneguda, d'això no en tinc cap dubte. Resulta que fa un temps, la Xan, la meva cunyada, em va servir una magrana amb llimona després d'un dinar familiar.
No l'havia tastat mai.
Vaig trobar que aquesta combinació és força encertada: magrana, sucre i suc de llimona.
Res més. Així de simple i així de bo.
Per tant, he volgut compartir aquesta respecte amb tots vosaltres i conèixer el vostre feedback al respecte.
No dubteu en tastar-la... total, no costa pas gaire de fer, oi?... i es que això de no pencar gaire agrada a tothom.
I ja que hi som, i pels que encara no ho sabeu, us mostraré com obrir i desgranar una magrana fàcilment.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 18 de novembre de 2014

Crema de moniato


Fabulosa crema, de veritat ho dic.
No feu allò de pensar "..ufff...un plat amb moniato...", que va! que va!.
Us recomano i molt aquesta crema de temporada que està per llepar-se'n els dits.
Aquesta crema la podeu utilitzar com a base o ingredient d'un altre plat.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 2-4 persones.
Llegir més...

Xips de moniato


Gens innovadora la recepta, ja ho sé, però molt interessant.
Podeu utilitzar aquests xips com a guarnició per a tota mena de plats o també per servir com a pica pica.
Combinen perfectament amb tot tipus de producte (carns, peix, llegums, verdures, etc..).
Jo penso que el moniato és un aliment que està infravalorat.
Es poden fer moltíssimes coses xules amb moniato.
El moniato, boniato, batata o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible.
El moniato és molt popular a tota Amèrica del Sud, el Carib, Estats Units, Canadà, la Xina, i les illes del Pacífic. A Catalunya es consumeix típicament a la Castanyada, acompanyant els panellets o com un dels ingredients d'aquests.
Al País Valencià es fa servir per als pastissets de moniato típics de Nadal; i en alguns pobles de la Ribera, a més de l'arnadí de carabassa, se'n fa també un de moniato, i se'ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant, per raó d'ésser els dolços rituals de la Setmana Major.
I ara, tasteu aquestes divertides xips i en parlem!
Llegir més...

dilluns, 17 de novembre de 2014

CONSELL: El pèsol negre i el blat de moro escairat




El Berguedà és una comarca amb molta riquesa, paisatgística i alimentària. i presumeix de productes alimentaris autòctons. Productes de la terra, d'aquells de tota la vida, com el blat de moro escairat, el pèsol negre, la ceba llarga, les patates i els naps, i com no, els bolets, que han passat a ser una veritable garantia de visites turístiques a la comarca cada temporada. També hi trobareu embotits i formatges artesans, carns de molta qualitat, làctics i altres productes elaborats, com les extraordinàries galetes "Viñas".
Avui, en concret, us vull recomanar dos productes de la zona del Berguedà: el Pèsol negre i el Blat de moro escairat.


EL PÈSOL NEGRE
Segons el portal www.gastroteca.cat, el pèsol negre és una varietat de pèsol que es va començar a cultivar al Berguedà i a d'altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya en quantitats molt petites, ja que és una varietat delicada molt atacada pel corc, sobretot si es fa al pla.
El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d'on li ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina, terrosa i de gust dolç i aromàtic. Com que és un
pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que la d'altres varietats destinades al consum en fresc, tot i que també es pot consumir així. Quan es deixa assecar presenta un temps de conservació elevat, més enllà de la temporada de collita, el millor
moment per consumir-lo fresc. S'acostumen a cuinar guisats o saltats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores.
El pèsol negre es pot trobar en botigues o mercats de la comarca del Berguedà.
Com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexes. A més, aporta una quantitat important de proteïnes que, tot i ser d'un valor biològic inferior a la dels productes d'origen animal, si es menja amb cereals (com el pa o l'arròs) s'obté una proteïna d'elevada qualitat. També cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat. Una autèntica delícia que no podeu deixar de tastar.
Si en trobeu, no ho dubteu: compreu-los!.

El podeu trobar envasat al buit.

Com fem amb altres llegums, serà necesssari posar els pèsols negres en remull el dia anterior.

En aquest blog trobareu algunes receptes fetes amb aquesta llegum, com els Pèsols negres estofats amb coll de bé, Pèsols negres amb calamarcets i allioli suau o els tradicionals Pèsols negres amb rosta i col confitada.

EL BLAT ESCAIRAT
Segons el portal www.gastroteca.cat, el blat de moro és una gramínia originària d’Amèrica que s’introdueix a Europa al segle XVI. El conreu del blat de moro a la comarca del Berguedà es remunta al segle XVIII. Tradicionalment aquest cereal es plantava a terres de guaret i els pagesos tenien interès en el seu conreu per l’alta rendibilitat del producte i pels baixos costos que els suposava a l’hora de pagar al senyor. La varietat de blat de moro que es coneix com a blat de moro escairat té un color blanc característic que s’aconsegueix mitjançant el procés d’escairar, que no és res més que pelar o treure la pellofa al cereal, acció que es realitza en molins especialitzats. S'obté de la manipulació d'una varietat antiga de blat de moro que es conrea a l'Alt Berguedà, de la qual no es coneix l'origen. Abans d’ésser consumit, cal posar el gra en remull el dia abans i rentar-lo amb aigua abundant abans de coure’l. La tradició de menjar escudella de blat de moro escairat pel dia de Nadal a la comarca del Berguedà, n'ha garantit la continuïtat.
Es pot trobar blat de moro escairat cru (maíz perlado) a moltes botigues de la comarca, i cuit a diverses botigues que couen gra. Tot i que la temporada de la collita és al juliol i mig agost, se'n troba tot l'any ja que es conserva bé.
Com la majoria de cereals, destaca per la seva quantitat i qualitat d’hidrats de carboni. Com que és un cereal pelat, no aporta grans quantitats de vitamines, però sí de minerals com el fòsfor, que forma part de l’ADN, el potassi, regulador dels nivells d’aigua dins i fora de les cèl·lules,  i el  magnesi, mineral que intervé pràcticament en totes les etapes del metabolisme. En una alimentació equilibrada els cereals han de ser-hi presents cada dia i, en no contenir  gluten, és una bona opció per les persones celíaques.

Veiem com és el blat de moro escairat.
Com podeu observar sembla blat de moro normal al que li han tret la pell.
A mi me l'han portat en una bossa, directament de la càmera frigorífica.

Però també el trobareu envasat al buit.
En aquest, també, el tindrem en remull durant 24 hores.
 Un gran plat d'hivern, creieu-me!

En aquest blog trobareu algunes receptes fetes amb aquesta llegum, com el Blat de moro escairat de l'escudella a la planxa o la tradicional Escudella de blat de moro escairat.

ON COMPRAR
Trobareu aquestes productes en moltes botigues de Berga, Vilada i poblacions del voltant.
A més, a la pàgina següent podeu fer les vostres comandes per internet:
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/pesol-negre-de-montclar/

I també a:
Productes del Berguedà

Es poden comprar precuinats a:
http://www.calmiquelet.cat/productes-del-bergueda/


Recordeu que podeu filtrar el blog per receptes que continguin "Llegum".
Llegir més...

divendres, 14 de novembre de 2014

Pastís de nata farcit de maduixa


De nou, una recepta de pastisseria.
Paciència que és una mica llarga.
En aquest blog trobareu diversos pastissos decorats amb motius més o menys infantils.
Resulta que fa uns dies li vaig preguntar a la meva filla:
- Vinyet, com vols que sigui el pastís del teu 5è aniversari?
I em va dir:
- Vull que sigui....ummmmm.... de color blanc, amb maduixa i xocolata i cors de color vermell!
- Alguna cosa més, xata?
- No, papa.
Bufffff.
Per demanar que no quedi, oi?.
Doncs amb aquesta descripció vaig idear el pastís que avui us presento.
I es que no sempre és fàcil satisfer els desitjos dels nens, oi?
Per tant, ara veurem com fer un pastís de nata a partir d'un pa de pessic de color rosa fosc. El farciment, serà una barreja de melmelada de maduixa i nata, que ens donarà una tonalitat rosa més clara que el pa de pessic. Ho cobrirem de nata i amb això obtindrem tres capes visualment molt diferenciades.
El pastís, el decorarem amb roses de nata, boles de xocolata i uns cors vermells de sucre. Com a colofó, escriurem el pastís amb cobertura de xocolata i li posarem uns arcs de cobertura negra que aportaran volum extra al pastís.
Total, una combinació de colors atractiva a la vista dels nens i les nenes.
I, per què no, als adults també.
Modèstia a banda, vull dir-vos que en aquesta ocasió no estava massa inspirat. Vaja, que l'aniversari m'ha enganxat en un d'aquells caps de setmana que no tens ganes de fotre res, ni de fregir un ou.
No us ha passat mai?.
Doncs la veritat sigui dita.
I quina culpa tindran els nens del nostre estat anímic, oi?
Per a ells, és el dia més important de l'any i volen sentir-se protagonistes.
En definitiva, he de dir que estic satisfet amb el resultat i es demostra, un cop més, que quan les coses es fan amb amor i passió, per sobre fins i tot de les ganes, sempre surten bé.
Espero que també us agradi a vosaltres.
...i es que no és fàcil la vida de pare, coi!
...però val la pena, i és clar que val la pena...
Llegir més...

dijous, 13 de novembre de 2014

Mongetes amb llomillo


>Recepta tradicional número 685 o 686 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De vegades, ens fem un embolic tot pensant què podem fer per dinar, i plats com el d'avui són una gran alternativa, fàcil d'elaborar, bo i molt tradicional també.
Digueu-li llom o digueu-li llomillo, no passa res.
Avui parlem de les Mongetes amb llomillo, que no Llomillo amb mongetes.
Aquesta petita diferència en l'ordre dels elements és relativament important: no és el mateix servir el llom amb un acompanyament de mongetes que servir les mongetes amb uns talls de llom.
Filo prim, ho sé.
I en què es tradueix això? Doncs que en comptes de fer el llom i col·locar les mongetes a un costat, com a guarnició, el que farem serà coure el llom, després les mongetes i finalment barrejar-ho i servir-ho tot plegat.
Que al final ho fotreu com us donarà la gana, ja ho sé, però són matisos interessants a tenir en compte.
El que vull dir és que, de vegades, el nom d'un plat ens pot indicar més coses de les que pensem a priori.
Podeu fer totes les variants que us vinguin de gust i utilitzar tota mena de carn i varietats de llegum.
Al cap i a la fi, qui s'ho ha de fotre sou vosaltres mateixos, no?
Aquestes quantitats proposades corresponen a quatre persones.
Llegir més...

dimecres, 12 de novembre de 2014

Codonyat


>Recepta tradicional número 382 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El codonyat està molt bo, més del que recordem. Jo no en menjo sovint, però m'agrada. I cada cop que el tasto em pregunto per què no en menjo més. Em passa el mateix amb les castanyes, tot i que aquestes tenen l'inconvenient de ser un producte de temporada. Els codonys també, però el codonyat no.
Segons la vikipèdia, el codonyat és una confitura dolça i tova feta a partir del codony que es pot menjar sola, amb formatge o amb galetes. També se sol barrejar amb iogurt.
Segons el portal www.gastroteca,cat, El codonyat és una mostra de l'aprofitament del codony a les zones de muntanya, el codonyat és un producte de llarga conservació derivat d'aquesta fruita i que tradicionalment es feia en l'àmbit domèstic. En els darrers anys alguns artesans de les comarques pirinenques i meridionals l'han començat a comercialitzar.El codonyat és una confitura de codony de sabor agredolç que es fa tradicionalment a partir de mitjans d'octubre, quan es recull el fruit, fent bullir els codonys pelats i trossejats, afegint-hi sucre i aigua, i tornant a coure'ls. La pasta que en resulta es posa en uns motlles i es deixa reposar uns dies per tal que prengui forma i consistència. Se sol consumir per postres, acompanyat de formatge tendre, però també forma part de nombroses elaboracions dolces.
Es comercialitza envasat o en pots de vidre tancats hermèticament en algunes botigues especialitzades i agrobotigues d'arreu de Catalunya.
El valor nutricional del codonyat és similar al de qualsevol altra conserva de fruita, és un producte amb un contingut energètic elevat, a causa del sucre que se li afegeix. No obstant això, destaca davant d'altres confitures pel seu contingut en fibra i tanins. El codony, la fruita del qual s'obté, és ric en fibres solubles, que milloren el trànsit intestinal, i tanins que li donen les característiques astringents. A més, conté àcids orgànics amb propietats desinfectants i que afavoreixen l'eliminació de l'àcid úric.
En general, a internet, trobareu lleugeres variants en les receptes de codonyat. Hi ha qui hi posa poma, pera, llimona, suc de la cocció dels codonys, etc. La recepta que us presento avui és la més bàsica de totes.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 11 de novembre de 2014

Botifarra amb bolets i allioli de codony


>La d'avui, no es una recepta tradicional que aparegui a gaires llibres de cuina, però estareu d'acord amb mi que una botifarra amb bolets és un plat molt representatiu i emblemàtic del nostre territori, oi que si?
Per aquest motiu no pot faltar en aquest blog.
La botifarra crua de casa nostra es la protagonista de molts plats típics de la gastronomia catalana, com la botifarra amb mongetes, les coques de recapte, fetes a la brasa o esparracada amb bolets,...
Jo la compro al mercat municipal, a una parada que m'asseguren que són de pagès. Ens ho haurem de creure, no?,
Segurament, no son tant bones com les que venen a Balsareny, a Planoles, a Camprodon o al Pallars (i me'n deixo molts llocs, ho sé), però jo les trobo prou bones.
I de bolets, podeu fer servir els que més us agradin. No sé si és apreciació meva però em sembla que, cada any que passa, la temporada de bolets és més curta, oi? i em fa ràbia. Si trobeu rovellons frescos, aprofiteu l'avinentesa per comprar-ne.
Respecte l'allioli, per donar-li un lleuger toc de sofisticació (si em permeteu l'ús d'aquest terme) he pensat en acompanyar el plat amb un allioli de codony, recepta que vam veure no fa massa i que també és absolutament tradicional. Ja sabeu que, d'allolis, se'n poden fer de tota mena i us recomano aprofitar la curta temporada del codony per fer-ne, gaudir-ne i, per què no, guardar-ne en conserva per consumir durant l'any.
Que vagi de  gust!
Llegir més...