inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Mona de Pasqua: Sara Pastís de Sant Jordi Pa de Sant Jordi Mona de Pasqua: Trufa cuita Arriba la Quaresma amb els típics bunyols.

diumenge, 29 de setembre de 2013

ARTICLE: Lliurats els Premis Blogs Catalunya 2013


>Dissabte 28 de Setembre, es va celebrar la gala d’entrega dels malaguanyats Premis Blog Catalunya 2013 que organitza l'STIC dins del marc de les Sisenes Jornades de la Catosfera, organitzades per l’Ajuntament de Granollers, i que esdevenen el punt de trobada del sector Internet a Catalunya.
Com ja sabíeu, el blog www.lacuinadesempre.cat ha estat un dels cinc finalistes en la categoria de blogs personals de Cuina, Gastronomia i Enologia.
Us explicaré com ha anat la meva particular participació en aquest concurs.
Com ja us avançava a l'article Candidatura als Premis Blog Catalunya 2013 la participació d'enguany en aquest concurs ha estat una excepció.
Sempre he manifestat que, en general, els concursos són tan justos com el seu jurat i és una realitat reconèixer que en massa ocasions el corporativisme, els interessos puntuals i/o personals sempre en surten guanyant.
En aquest país ja hem vist com això passa a tots els nivells.
És una opinió, eh?.

EL CONCURS
D'entrada vull deixar clar, com bé diuen les bases del concurs, punt 18, que sempre he acceptat les
decisions del jurat  i les votacions dels usuaris.
També vull felicitar tots els guanyadors i, en especial, al blog guanyador de la meva categoria L'hora del tàper i a la seva autora Marga Pradas.
Per tant, tècnicament el blog "www.lacuinadesempre.cat" no ha guanyat el premi... però si virtualment.
I m'explicaré.
Fent un símil amb la política, això és com aquell partit que guanya les eleccions amb el major nombre de vots però que al final no acaba governant.
Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada gens polemitzar, però donada la gran massa de lectors i seguidors que m'heu fet costat en aquest concurs he considerat just i oportú explicar-vos les meves sensacions.
En una clara demostració de falta de transparència d'STIC -no hapublicar les votacions de cada blog- us vull fer saber que tinc informació de primera mà que aquest blog "www.lacuinadesempre.cat" ha estat el blog més votat de tots en la seva categoria. I aquesta valoració ha estat exclusivament gràcies a tots vosaltres.
Per tant, la decisió d'adjudicar el premi a un altre blog ha estat exclusivament del jurat. Un jurat "de prestigi".
S'entén, per tant, que contradir la votació popular dels internautes (que és la votació més valorada i legítima de totes) només pot raure en raons de pes que només un jurat de prestigi pot identificar.
Per aquest motiu us convido a fer una crítica constructiva.
Compareu aquest blog amb el blog guanyador i amb la resta de blogs finalistes si voleu.
Reconec que es lleig comparar-se, no són bones maneres, però a l'hora d'adjudicar un premi és una tasca ineludible.
Tampoc no vull desmerèixer el blog guanyador, que fa la seva feina i té tot el dret del món a endur-se el guardó. La meva enhorabona Marga, sincerament. Saps que no és pas res personal, de veritat, només m'interessa esbrinar quin criteri ha seguit aquest jurat.
I es que com tu mateixa dius en el teu blog "ha estat un premi inesperat i el tinc gràcies al jurat".
Inesperat i gràcies al jurat. No es podria definir millor.
Ara us proposo a tots que feu de jurat.
Amb quins criteris?... evidentment amb els mateixos que estableixen les bases del concurs en el punt 13 i que detallo a continuació:
"La valoració del Jurat atendrà, a més del resultat de les votacions populars, a cinc aspectes dels blogs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat."
Obviament, per a poder comparar necessitareu dades.
Us adjunto les d'aquest blog, ja les de la resta no us les puc donar.

LES DADES D'AQUEST BLOG

El blog "www.lacuinadesempre.cat" és visitat diàriament per més de 1500 persones (o ips) diferents d'arreu del mon i en temporada alta (Nadal, Diada, Sant Joan, Tot Sants, etc) s'arriben a triplicar les visites.
- gairebé 700 receptes tradicionals detallades amb totes les fotos del pas a pas, sense trampa ni cartró!
- el 80% de receptes són elaboracions directes del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català
- més de 4500 comentaris
- publicació d'entre 4 i 7 entrades setmanals
- gairebé 2.300.000 visites en menys de 3 anys de vida
- 1.000.000 de visites en els darrers sis mesos
- entre 6.000 i 10.000 hits al dia (veure gràfic de data 28/09/2013)
- gairebé 500 seguidors i 800 subscripcions RSS i 450 subscripcions per correu
- més de 35.000 fotografies d'alta qualitat
- sempre entre els primers en resultats de les recerques Google
- soci col·laborador de la "Fundació Institut Català de la Cuina" (www.cuinacatalana.eu)
- col·laborador del portal "www.gastroteca.cat"
- aportacions a la "Fundació Banc dels Aliments" i a "La Marató" de TV3
- diversos reconeixements en premsa i ràdios

Les dades parlen per sí mateixes i l'èxit de tota aquesta feina penso que es incontestable.
Que no ho dic jo, ho diuen les dades i ho dieu tots els que enteneu una mica d'això.
Vull destacar la permanent primera posició d'aquest blog en la llista de blogs més visitats de wwww.lestevesreceptes.cat d'un total de gairebé 250 blogs catalans a una clara distància dels immediat seguidors (veure imatge).

Recordeu que als premis STIC d'enguany només s'hi han inscrit 40 blogs d'aquesta temàtica i categoria, una xifra, si menys no, poc engrescadora. Un clar indicador de la salut del concurs respecte d'una temàtica més que treballada a internet pels catalans.
També voldria que tinguéssiu en compte l'objectiu dels blogs. Allò que ens diuen els blogs amb el seu projecte. Aquest blog sempre ha estat alineat al 100% amb el discurs de l'STIC i amb la difusió de tota la feina que fem els catalans a internet. De fet, i en el fons, l'objectiu és més cultural que gastronòmic. Però això, sorprenentment, tampoc s'ha valorat.
Aquesta primera i última participació en els premis STIC m'ha servit per conèixer personalment alguns bloguers. Només per això, ha valgut la pensa assistir-hi i per la divertida estona que vaig compartir amb el meu acompanyant, l'Oscar Peral.

EL PROJECTE
Aquests premis ratifiquen la valoració que els lectors feu d'aquest projecte que té com a clar objectiu potenciar la cuina que realment s’ha fet tota la vida a les cases d’aquest país. Un detall a tenir en compte en aquest moment gastronòmic que vivim, on la cuina d’autor, la cuina molecular i, en definitiva, la cuines més avantguardistes són les que marquen el camí.
El receptari publicat en aquest blog ha resultat ser una necessitat existent a la xarxa.
Una mena de «veta de mercat virtual» que calia cobrir.
Penso que hem de procurar establir unes bases, i no és una tasca senzilla, però és important tipificar la nostra cuina amb una llista de receptes úniques que serveixin com a referència, encara que poden incloure certes variacions popularment acceptades.
Evidentment, us recomano que a casa seguiu fent les vostres versions i deixeu anar tota la vostra creativitat.
D’aquí la importància del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, l’inventari de receptes de cuina catalana més complet que existeix i, en gran part, inspiració d’aquest blog.
I és que a molta gent li ha agradat trobar un blog on s’expliqui de manera clara, detallada i visual com fer els plats de sempre, fet que l’ha convertit pràcticament en un «Manual de cuina tradicional», de gran utilitat i que permet als lectors i lectores cuinar qualsevol plat sense tenir pràcticament coneixements de cuina.
Molts catalans que viviu fora de Catalunya, arreu del món, heu manifestat la vostra alegria quan heu trobat aquest blog.
Molts hi heu trobat aquella «iaia virtual» que t’explica minuciosament com fer un bon rostit, una escudella i carn d’olla o unes mandonguilles amb samfaina.
Explicat amb la mateixa il·lusió, entusiasme i orgull amb què ho faria un gran xef en la presentació d’un plat estratosfèric de nom grandiloqüent.
Amb el vostre suport s'està aconseguint un dels objectius principals d’aquest projecte: internacionalitzar el nostre receptari i fer el màxim de difusió de la cultura gastronòmica catalana.
És d’això del que em sento més orgullós envers al meu país, i no pas de les meves limitades habilitats com a cuiner, pastisser, nutricionista o, fins i tot, comunicador.
Mostrem a tot el món la nostra cultura i el nostre tarannà, sense complexos.
Mostrem-nos orgullosos de viure en un petit tros de terra on ja ha quedat sobradament demostrat que som l’autèntica seu de la gastronomia mundial.
I això ho hem de gaudir, i tant!, però també ho hem de mantenir entre tots.
I aprofito per felicitar tota la comunitat bloguera que fa créixer cada dia aquesta passió pels fogons i molts i molts que ho fan millor que jo.

LES FRASES
Actualment, aquest blog gaudeix de la participació d'uns bloguers, lectors i fidels seguidors que es fan estimar. I es que m'han dit coses molt maques els internautes.
Us en deixo uns exemples:

1- "la teva cuina és tradició"
2- "no puc parar de mirar el teu blog, el miro fins a 10 vegades al dia...a veure qué surt de nou!"
3- "Soc capaç de fer qualsevol cosa explicada per tu"
4- "Honestament penso que el teu blog és un magnífic referent de la nostra cuina"
5- "des que et va descobrir, el meu marit fa unes paelles boníssimes!!!"
6- "fas una gran i bonica tasca pel nostre país"
7 - "Ets un exemple de com s'han de fer les coses"
8- "ara quan penso en un plat tradicional, vaig a Google i poso: el plat la cuina de sempre"
9- "Tu i jo no ens coneixem personalment,però jo també em sento molt orgullosa de tu"
10- "Fas que gent jove com jo aprengui a cuinar i tingui ganes i il·lusió de seguir-ho fent!"
11- "mil gràcies pq des que vaig descobrir aquesta pàgina a casa meva mengem millor"
12- "Gràcies per la teva generositat i voluntat de compartir tantes receptes de cuina catalana i en català"
13-"Gràcies pels teus menjars i les teves paraules, ets una bona persona i un bon cuiner. Una navarra molt agraida. perdona el meu catala pero mi heu esforzat molt !"
14- "Moltes, moltíssimes gràcies i moltíssimes felicitats pel teu blog, dic teu pq el fas tu, però és el 
meu blog de referència pq és el que miro, és el que em fa notar la meva mare al costat dient-me com s'han de fer les coses :-) Enhorabona!!!! 
15-"Em sento per aludit quan parles dels que estem fora de Catalunya i que grácies als teus plats ens sentim per uns moments a casa. D'altra banda també m'agradaria esmentar que tant la meva avia com la meva mare eren  unes fantástiques cuineres casolanes, el que malauradament em va agafar de petit per aprendre d'elles, peró grácies a tú de tan en quan em transporto a temps enrere"
16- "Fa molt content que un blog escrit en català tinga aquest "efecte crida" i que demostre que la 
llengua no és un entrebanc. Un valencìà."
17-  "has aconseguit emocionar-me amb aquest escrit "que mai us falti un plat a taula""
18- "Albert, no es pot dir res mes..."

Aquestes persones són el veritable jurat a internet.
A a ells i elles em dedico.

LA CONCLUSIÓ
Com podeu comprovar en la imatge que adjunto, vaig deixar el següent missatge a la web d'STIC:
"Decepcionat pel curiós criteri del jurat. Fa que pensar"
El missatge va quedar pendent de ser moderat. A hores d'ara encara no s'ha publicat.
Ni es publicarà.
Qui calla atorga, diuen.
Que quines respostes espero d'aquest anàlisi que us demano?
Es obvi que la resposta fàcil serà la del discurs del perdedor que no sap encaixar una derrota. Ho entendré, no dic pas que no, segur que teniu part de raó.
Però per a mi la resposta intel.ligent seria la de fer una reflexió de país.
Vaig fer una excepció amb aquest concurs creient que l'STIC era un organisme seriós i rigorós.
Personalment, m'han demostrat una certa incompetència tant en la tasca de valoració com en la tasca d'organització, per no parlar de la gala, poc lluïda i mal organitzada.
El poc interès que cada vegada més mostrem els bloguers envers els premis STIC va quedar demostrat durant l'entrega del primer guardó que, un cop anunciat el guanyador, amb la musiqueta de fons i el tot públic aplaudint... ningú va passar a recollir-lo.
Només faltava la bala de palla rodant per l'escenari.
Un situació molt incòmoda que em va fer sentir vergonya aliena.
Això denota la absoluta despreocupació que ha tingut l'STIC a l'hora d'assegurar l'entrega dels guardons.
Molt poc treballat, vaja.
Jo convido l'STIC a fer un exercici de transparència, a publicar les votacions de tot el concurs i raonar i justificar els premis entregats respecte de la resta de finalistes.
Els convido a reflexionar-hi una mica, que és per fer-s'ho mirar.
Si no ho fan millor... potser seria millor deixar-ho estar, perquè Catalunya el que necessita es gent treballadora, honesta i amb sentit de país.
Al cap i la fi, i en el fons, és el poble i la gent de Catalunya qui atorga i treu els reconeixements.
Com així ha estat.
És una autèntica llàstima que no ens posem d'acord per sumar esforços, fer pinya i tirar endavant aquest país. Com una llàstima es que enguany l'STIC hagi decidit no proposar la col.laboració de la Fundació PuntCat.
La meva conclusió és que cal escoltar el que diuen el blogs, i per poder fer-ho, cal parar l'orella.
I és que com diu en Ricard, de vegades som un país massa petit.
Un concurs es pot guanyar o perdre.
I així ha estat.
Ha faltat sort. I potser alguna cosa més.
Moltesgràcies a tots els lectors i les lectores que heu fet possible aquest gran reconeixement amb el vostre suport, les vostres votacions i la vostra fidelitat.
Gràcies per creure que aquest és el millor blog personal de cuina de Catalunya.
Ah!, sabeu una cosa?... aquesta entrada d'avui, m'ha fet sentir una mica com el carallot d'en Mourinho, per allò de dir les coses clares malgrat la polèmica que puguin comportar.
Heu de saber que el blog www.lacuinadesempre.cat continuarà al vostre servei.
Això, no ha fet més que començar.
Moltes gràcies a tots!

NOTA INFORMATIVA ABRIL 2014
Digueu-me vident, però sembla que l'STIC ha reaccionat i ha iniciat el que ells anomenen "un procés de refundació". Després de sis anys d’activitat i de sis edicions dels premis, l’entitat considera adient obrir un període de reflexió i anàlisi amb l’objectiu de poder enfocar amb garanties els reptes de futur.
Bona falta els feia.
Per tant, no hi haurà més premis STIC fins nou avís.





Llegir més...

divendres, 27 de setembre de 2013

Peus de porc al forn


>El peu de porc és un producte curiós: o t'agrada o no t'agrada. Passa el mateix amb els caragols.
Tenen una textura gelatinosa que fa que sempre acabem amb els dits enganxosos. Però certament és un producte molt bo i tradicional que es pot cuinar de mil maneres
A mi no m'havia agradat mai, fins que la meva mare va fer aquesta recepta.
Coses que té la vida, oi?... I l'edat, suposo.
Jo us recomano comprar-los crus i bullir-los a casa, encara que també els podeu trobar ja bullits.
És un plat exquisit i aquesta recepta, no sé perquè, costa molt de trobar als restaurants. Sempre t'ofereixen peus a la brasa o guisats amb salsa de tomàquet però no al forn d'aquesta manera. Jo considero que aquesta és una de les millors maneres de menjar-los, encara que a la brasa també son força bons.
El peu de porc no es un aliment ric en greixos com molts podeu pensar, per ser porc.
De fet, no deixen de ser les extremitats inferiors d'un animal que son sempre en continu exercici i, per tant, és normal que no hi hagi greixos.
Són molt rics en col·lagen, substància que es troba en el teixit conjuntiu, una gelatina que recobreix tots els ossos que conformen el peu. Així que aquells que estigueu preocupats pel colesterol, tranquils, ho podeu consumir sense por i amb molta alegria. Les propietats del col·lagen resulten especialment beneficioses ja que aporten flexibilitat als nostres teixits.
Per cert, en castellà es diuen manitas de cerdo que no pies de cerdo.
Però nosaltres li podem dir "peus de ministre", si voleu.
També són bons els peus de xai... i els de vedella.
Us recomano visitar la recepta dels Peus de porc amb prunes i Peus de porc amb gambes.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però ara n'he actualitzat les fotos.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Llegir més...

dimecres, 25 de setembre de 2013

Gambes amb rovelló de botó a la marinera


De nou, un bon plat que combina marisc amb bolets.
Anteriorment, ja hem vist com preparar la tradicional salsa marinera amb una mica de brou de peix.
Aquesta salsa la podeu aprofitar per molts plats, com és el cas d'avui.
També podeu utilitzar altres bolets carnosos que són ideals per aquesta mena de "platillos", com per exemple el rossinyol, el cep o la llenega.
Si teniu feta la salsa marinera, no es un plat que demani massa estona a la cuina.
Us garanteixo que us apassionarà.
D'aquelles plats que quan te'l serveixen penses:
"...que ningú em molesti ara, si us plau ho demano, eh? !!!"
Espero que us agradi.
Gaudiu-lo i suqueu-hi pa, eh?....i si cal sucar el dit també....i la mà....el colze....i els peus !!!
Llegir més...

Salsa marinera


Una de les clàssiques salses més utilitzades en qualsevol cuina.
No té massa misteri, només heu de fer un bon sofregit...reduir-lo amb vi...i lligar-lo amb una mica de farina. Per acabar, no pot faltar una picada d'all i julivert.
Si hi incorporeu una mica de brou de peix us sortirà encara més bona.
Aquesta salsa combina amb pràcticament qualsevol tipus de peix, marisc o mol·lusc.
Llegir més...

dimarts, 24 de setembre de 2013

Cloïsses en salsa de vi


Aquesta recepta no apareix al famós llibre CPCC.
Però si en aquest blog. És una salsa que sempre s'ha fet a casa nostra i que considero que és especialment bona i apropiada per les cloïsses.
Molts em direu que és la salsa verda, però hi ha varies interpretacions sobre la salsa verda.
Aquesta, també té una certa similitud a la salsa normanda que fan els francesos, pel vi i la mantega.
En definitiva, és d'aquelles salsetes especials que fan que et llepis els dits.

Llegir més...

dilluns, 23 de setembre de 2013

Albergínies farcides


>Recepta núm. 10 del CPCC.
Excel.lent plat tradicional que permet força variacions en el farciment.
A mi m'agrada utilitzar tota mena de bolets de temporada.
De vegades també hi afegeixo beixamel, una mica per al farciment i la resta per cobrir-les.
Sembla que portin molta feina, però es fan relativament ràpid.
Jo he notat que és un plat que agrada especialment a les dones....curiós, eh?
....no sé ben bé per quin motiu.
Tampoc voldria obrir ara cap debat sexista...però és una percepció que tinc, mira.
Em passa amb altres plats també.
Penso que podria ser una bona proposta per a un sopar romàntic. Tsch...que també hi ha parelles que troben romàntic sopar un potatge de cigrons amb cansalada i xoriço....i, encabat, fer concursos de pets pudents, juas !!!. Hi ha de tot en aquest món.
Millor ho deixem córrer.
En aquesta ocasió he optat per acompanyar les albergínies d'uns pebrots de Padró.

Llegir més...

diumenge, 22 de setembre de 2013

Brou de pollastre o gallina


Recepta núm. 213 del llibre CPCC.
Us presento una de les receptes més bàsiques de moltes cuines.
El brou de gallina i/o pollastre el podreu utilitzar com a ingredient de molts altres plats.
A ressaltar, com sempre, que la qualitat dels productes marcaran la diferència.
Llegir més...

divendres, 20 de setembre de 2013

Arròs melós amb ceps i gambes

 
>Un gust brutal. Per al meu gust, és clar: és que m'agraden molt els ceps.
Un plat exquisit de debò.
Si feu aquest plat, notareu aquella sensació tan difícil de tenir... en què penses:
«...collons, això té la qualitat d'un molt bon restaurant... sembla mentida que ho hagi fet jo!!!».
...juassss... sí,sí... no us enganyo... us quedareu sorpresos.
Un plat totalment recomanable.
És molt típic de la Catalunya central (Bages/Berguedà), però és més habitual trobar-lo sense marisc/peix.
No dubteu i feu-lo, si us plau.
És una recepta que he recuperat d'unes fitxes que tenia guardades la meva mare (dels anys vuitanta), del programa de TV3 La Cuina d'en Miquel. Us en recordeu? Sí, home, aquell tio del bigoti.
Si voleu fer país, us recomano acompanyar aquest plat amb un vi DO Bages, blanc picapoll o negre Merlot, però, si no, com sempre un DO Rias Baixas lligarà amb qualsevol plat que contingui marisc i arròs.
Els que el feu... ja em direu el què.
Per cert, no té res a veure aquest plat fet amb cep fresc que amb cep deshidratat, ja que el gust és molt diferent. Jo us recomano el cep deshidratat.

Llegir més...

dijous, 19 de setembre de 2013

Espagueti al pesto amb camagrocs


Ja hem vist com fer la tradicional salsa italiana pesto.
Doncs bé, en aquesta entrada veurem com elaborar uns senzills espagueti al pesto al que hi afegirem uns camagrocs frescos de temporada que hi aportaran carnositat, sabor i aroma, fent-los l'acompanyament ideal per la pasta. No cal dir que podeu utilitzar altres tipus de pasta i de bolets.
Un plat molt digne i saludable que només us demanarà 20 minutets del vostre rellotge.
Som-hi!
Llegir més...

Salsa pesto


Us presento una de les salses italians per excel.lència, originària de la Ligúria.
Per cert, hi ha molts tipus de pesto i aquest, normalment, és l'anomenat pesto genovès, que es fa amb alfàbrega.
La paraula "Pesto" ve del genovès "pestare", que significa picar o moldre en un morter, que és la forma en què tradicionalment es prepara aquesta salsa.
Té alguna similitud amb el nostre allioli negat, tot i que ens aquest cas hi incorporem pinyons, alfàbrega i formatge.
És un salsa que es conserva prou bé a la nevera i que, a banda de la pasta, podeu utilitzar per amanir plats de carn, peix i bolets.
Ja sabeu que en aquest blog, a banda de la cuina tradicional catalana, hi podreu trobar receptes que, tot i no ser pròpies de la nostra regió, si que han estat socialment acceptades i són cuinades a casa nostra amb certa regularitat, com passa amb la pizza, el menjar xinés o un gaspatxo andalús.
Llegir més...

dimarts, 17 de setembre de 2013

Cargols en salsa



>Avui he fet cargols.
I mira que no m'agraden.
M'agrada anar a collir-los... i cuinar-los, però no me'ls menjaria per res del món.
Em fan «coseta». A la meva dona sí que li agraden una mica... i per això avui he volgut recuperar aquesta recepta que feia la meva mare.
Aquesta recepta és similar als «Cargols a la cassola», recepta núm. 287 del llibre CPCC, però sense carn (conill, costella de porc, llonganissa, etc.). Són uns cargols amb salsa de tomàquet força tradicionals, amb el seu xoricet, i una mica picantons.
Segur que són molt bons, però prefereixo quedar-me amb les ganes de saber-ho.
És d'aquelles cosetes amb les quals no puc, però per un tema d'educació, només, eh? M'han educat rebutjant els cargols i considerant aquest animal un bitxo fastigós i llefiscós ple de babes... fent que sigui un menjar gairebé repugnant... amb totes les caques tan grosses que deixen anar... Uf!
Però ja sabeu que els cargols s'han de purgar abans de cuinar-los.
Primer de tot, si els compreu sense purgar o els colliu de la muntanya, els heu de rentar força estona amb aigua.
Heu d'aconseguir una xarxa d'aquelles en les quals venen les taronges de suc... i tancar-los dins perquè es purguin i netegin els budells. Els cargols han de respirar bé. Els podeu tirar un polsim de farina perquè mengin una mica i ho caguin tot.
Els hi heu de tenir com a mínim una setmana, tot i que millor dues. A partir d'aquí, ja els podreu bullir sense problema.
En fi.
Gaudiu els que us agradi aquest plat.
Recepta per a 4 o 6 persones.
Llegir més...

dilluns, 16 de setembre de 2013

ARTICLE: Temporada de bolets 2013

>Com aquell qui no vol la cosa, entre pluja i pluja, ja estan apareixent els primers bolets d'aquesta temporada. A mi em sorprèn gratament que sigui tan aviat, però la climatologia mana i ja podem dir que som en temporada de bolets.


Cada any, a finals d'agost, ja se'n poden trobar, de bolets, al Pirineu, però d'aquí que arribin als mercats poden passar algunes setmanes.
Doncs, aquest any, ja n'he trobat, al mercat: rovellons, camagrocs, ceps i rossinyols.
A mi, és que m'apassionen els bolets.
M'agrada caçar-los, cuinar-los i menjar-los... i m'agrada gaudir de tota la temporada, de principi a fi, dels primers ceps als últims fredolics.
Penso que la temporada d'enguany pot ser una molta bona temporada.
Ahir, precisament, a TV3 pronosticaven que la d'enguany seria la millor temporada dels últims 20 anys.
Recordeu que les previsions per a la campanya passada van ser desastroses... però que finalment va millorar sensiblement.
L'any passat ni tan sols vaig tenir l'oportunitat d'anar a collir-ne.
Enguany... espero que sí.
Tinc el «mono».
I espero trobar-ne... no només pells de taronja i pilotes de paper d'alumini, com darrerament.
Celebrem, doncs, que tenim la sort i el plaer de gaudir a casa nostra d'aquest bé de la natura.
Si voleu conèixer les meves aventures (i desventures) amb els bolets, us recomano la lectura dels divertits articles de campanyes anteriors:
ARTICLE: Temporada de bolets 2011
ARTICLE: Temporada de bolets 2012

Com cada any, us deixo l’enllaç «Especial bolets», que agrupa totes les receptes que contenen bolets d'aquest blog per facilitar-ne la recerca.

30/12/2013
Finalment no va ser una temporada tant bona. A mitjans de Novembre no va ploure i de seguida van arribar gelades. Camagrocs hi ha hagut tota la temporada fins el Nadal.
De rovellons, poc més d'un mes.
Llegir més...

diumenge, 15 de setembre de 2013

Fideus a la cassola tradicionals


>Recepta núm. 547 del CPCC.
Fa temps ja us vaig ensenyar com fèiem els fideus a la cassola amb xoriço a casa nostra.
Avui,  he volgut fer la recepta més tradicional de totes que, al contrari que la que feia jo, no porta ni xoriço ni pernil... i els fideus són amb forat, a més que aquesta porta una picada d'ametlles.
La resta és pràcticament igual.
Totes dues són molt bones, sincerament us ho dic, però jo, particularment, segueixo preferint la del xoriço. Si ho sent en Jaume Fàbrega s'emprenyarà, ja que sempre diu que el xoriço pertorba tots els gustos. Jo penso que hi ha plats on va bé afegir una mica de xoriço, però xoriço ben sec, amb poc greix.
En qualsevol cas, està demostrat que els fideus a la cassola els fan de diferent manera a totes les famílies. Potser hi ha lleugeres variacions, amb pebrot verd o vermell, amb xoriço o sense, amb fetge de pollastre o sense, amb aigua, amb brou o amb pastilla de caldo precuinada... Però, al final, els que més ens agraden a tots, és clar, són els que fan (o feien) la nostra mare i la nostra àvia... Oi que sí?
Doncs jo us recomano gaudir de les vostres receptes casolanes, de la vostra tradició familiar, i tant que sí!, sense que siguin les més autèntiques, perquè són aquestes les que us portaran més records.
Però tingueu sempre present l'horitzó i la referència de la cuina tradicional catalana en general, per estar ben situats.
És a dir, que encara que sapigueu fer uns fideus d'una manera en concret, això no ha de treure que pogueu provar de fer altres receptes del mateix plat... perquè, així, s'aprèn a cuinar, i així ens adonarem de les lleugeres diferències que es poden trobar a cada territori del nostre país, i de com un mateix plat, amb petits matisos, pot canviar sensiblement de sabor.
Per tant, també us deixo l'enllaç a la recepta de fideus a la cassola amb xoriço que sempre hem fet a casa nostra.
Aquesta recepta d'avui és per a 6 o 8 persones, però les fotos corresponen a la meitat de la recepta.
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dissabte, 14 de setembre de 2013

Arròs a la cassola


>Aquest plat també rep els noms d'Arròs de tros, Arròs de pagès o Arròs de muntanya.
És fàcil de fer. En una cassola amb oli fregiu els trossos de conill i de costella de porc fins que estiguin ben daurats i els retireu.
En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet.
Quan el sofregit estigui ben fosc, reincorporeu-hi els trossos de carn i remeneu el conjunt. Afegiu-hi l’arròs, barregeu-lo amb el sofregit remenant un parell de minuts i tireu-hi l’aigua bullent.
Al cap d’un moment, afegiu-hi els pèsols i la picada deixatada amb una mica de caldo de la cocció.
Deixeu-ho bullir 15 minuts aproximadament.
Si a mig coure veieu que hi falta aigua, afegiu-n'hi, sempre bullent.
I ja ho tenim.
Però a totes les famílies hi trobareu lleugeres variacions sobre aquesta recepta base, que és la núm. 79 o 132 (Arròs de muntanya) del Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Llegir més...

dijous, 12 de setembre de 2013

Empedrat



>Avui us porto un "Empedrat".
La diferència bàsica amb l'esqueixada és la incorporació de llegums, que generalment són mongetes, i ou dur. Segons la zona, la podeu trobar feta amb cigrons o llenties.
No sé si a vosaltres també us ha passat, però quan era petit tenia certs problemes en diferenciar una esqueixada d'un empedrat o d'una escalivada... tot em sonava igual.
Amb el temps i l'experiència vas aprenent aquestes cosetes.
Tot i així us faré una breu descripció de cada un d'aquest plats o receptes de la cuina dels Països Catalans:
Escalivada. Origen Catalunya. A base de verdures escalivades o rostides, tallades a tires llargues: albergínia, pebrot, ceba i tomàquet, oli d'oliva i sal, i també és costum afegir all a trossets petits. És típic acompanyar-la d'altres plats, com per exemple torrada de pa i anxoves.
Esqueixada: Origen: Catalunya. És una amanida a base de tomàquet i bacallà esqueixat, encara que hi ha molta gent que hi posa tonyina, pebrot verd i vermell tallats en petits trossets, ceba, etc.
Esgarraet: Origen: Comunitat Valenciana. Els seus ingredients són exactament els mateixos que els l'escalivada catalana.
Espencat. Origen: Comunitat Valenciana. De fet és un parent proper de l'esgarraet. Els seus ingredients són: verdures escalivades (pebrot vermell, albergínia, ceba i tomàquet) i se'ls afegeix: salaó de peix (moixama i en alguns casos bacallà i ous de peix de diferents tipus), ou cuit i oli d'oliva . En algunes zones també afegeixen: pinyons, tàperes o olives.
L'espencat, es propi de la zona interior, de l'Alacantí, i allà es fa amb tomaca trossejada (normalment de la de conserva que es fa en les cases), amb bacallà o bé amb tonyinyeta de pot i, si es vol, una mica d'all.
Pericana: Origen Comunitat Valenciana. A la zona del Comptat, o de muntanya, a la base dels pebrots fregits o rostits s'afegeix bacallà rostit en les flames i tot junt amb oli d'oliva. A la zona sud es substitueix el pebrot per nyores. És un plat de llauradors, que el feien a les almàsseres d’oli, quan estaven molturant l’oliva, per provar l’acidesa de l'oli.
Ara ja sabeu un mica més sobre totes aquestes receptes que tenen una mateixa base de verdures.
Aquesta recepta és per a dues persones.
Que vagi de gust.
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.
Recepta número 478 del llibre CPCC.

Llegir més...

dimarts, 10 de setembre de 2013

Pastís de la Diada de Catalunya de full i crema cremada


> Una nova versió del tradicional Pastís de la Diada de Catalunya.
Altres anys ja hem parlat d'aspectes històrics i hem vist com fer altres pastissos com ara el Pastís de la Diada amb rovell d'ou i el Pastís de la Diada amb nata i trufa, amb estelada i tot.
Doncs bé, aquest any, i amb això del clima d'austeritat on tots ens hem instal·lat, us porto una versió feta amb pasta de full i crema pastissera, ràpida de fer, senzilla i barata, d'un pastís vistós que representa moltes cosetes per als catalans.
Aquesta entrada forma part dels blogs que s'han unit en una cadena per l'11 de setembre d'enguany i, per tant, s'encadena amb el blog següent: "mariusdomingo".
Visca Catalunya!
Llegir més...

dilluns, 9 de setembre de 2013

Allioli negat


Recepta núm. 21 del CPCC
També rep el nom d'allioli bord i és ideal per lligar tota mena de plats amb salsa.
Se li diu "negat" per què es nega a lligar-se.
O dit d'un altre manera....és l'allioli que es talla.
En el cas d'avui, no cal esforçar-se per a que es lliguin tots els ingredients.
De fet, si sou una mica maldestres i intenteu fer un allioli autèntic...se us tallarà...i fareu allioli negat, jeje.
El podeu utilitzar per fer el tradicional "Cim i tomba", per exemple.
Us recomano la lectura de la resta d'alliolis, fent clic en la categoria de "Salses", on trobareu l'Allioli amb rovell d'ou....l'Allioli amb ou sencer (amb turmix) i l'Allioli autèntic, que només es fa amb all oli.

Llegir més...

dissabte, 7 de setembre de 2013

Cim i tomba


>Recepta núm. 345 del CPCC.
Molt bon plat de peix… que s'acostuma a pagar massa car. Aquest plat deu el seu nom a la manera de coure'l. Es va tombant el de sota a sobre i viceversa, antigament, amb dues cassoles de la mateixa mida.

En el fons, no deixa de ser peix amb patata i allioli, així de senzill. 
Jo diria que té certa similitud amb «Lo peix del Caldo» o «Del Caldo» (núm. 472 del CPCC) que fan al delta de l'Ebre, però sense el rossejat de segon.
És un plat tradicional i mariner de Tossa de Mar: els pescadors, quan sortien a la mar, amb el peix pescat durant la jornada, feien aquest guisat a la mateixa embarcació, com el suquet de peix, vaja.
I és que abans, anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores. Quan sortien a pescar a la vela o a rem, els pescadors s'emportaven a la barca un fogó, una mica de carbó, un morter i una olla de ferro. En una cistella també carregaven patates, cebes, alls, tomàquets i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.). Quan arribava l'hora de dinar, a l'olla posaven la ceba i les patates a rodanxes, el pebrot i el tomàquet trinxats i uns grans d'alls. S'hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc.), hi tiraven un bon raig d'oli, ho cobrien d'aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentrestant, agafaven un morter i feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, i ho deixaven bullir tot junt de 2 a 5 minuts més. A continuació, ho retiraven del foc i ho tenien llest per menjar. Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent.
Tot ho feien a la barca, aquella gent. Total, que sembla que tot el que feien antigament els pescadors a la barca era l'hòstia, no?  Si haguessin fet un "Lluç amb Nocilla tricolor" (sempre dins de la barca s'entén)…ara seria un plat tradicional per llepar-se'n els dits… Juassss, juassss!! …tsch, i recomanat per en Pla i en Dalí…es clar.
Quines coses que té la història, eh?
Però no és aquest cas, no. El cim i tomba és un gran plat. Afortunadament, aquells pescadors de nas arrufat i mans amb profundes esquerdes gaudien de productes molt i molt frescos (la qual cosa és una gran sort)… i aquest és el bé més preuat d'un plat avui en dia, pel qual tots paguem el que ens demanin (i després va… i ens foten peix congelat, oi? Per pixapins!).
Doncs, us convido a visitar la vila de Tossa de Mar perquè és excepcional (res a veure amb Lloret).
Gaudireu de les seves cales i platges, de passejades inoblidables, romàntiques, històriques, comercials…
És d'aquells llocs que, sense saber per què, t'hi trobes tranquil… relaxat… a gust.
Això sí, eviteu les dates molt assenyalades, ja que la vila és petita i els turistes són molts… Ja m'enteneu.
Una vila amb sabor… i dic amb sabor en el sentit figurat i en el literal perquè la gastronomia local és privilegiada.
Però aneu amb compte, que està ple de «turistades» també, eh? I us poden «sablar» per un platet de peix congelat, com a tot arreu. Ja sabeu que no acostumo a recomanar restaurants, però avui us en recomanaré un de bo i així no llençareu els diners si aneu a Tossa: Tapes del Mar, es diu, però reserveu, que és molt petit, i si podeu encarregar el dinar, millor encara.
Durant tot el mes de setembre els restaurants de la vila participen activament en la campanya gastronòmica del Cim-i-tomba, Al cim i tomba, Cim i tomba, Simitomba o Cimitomba. Algun d’ells ofereix el plat habitualment a la seva carta o al menú mariner, distingint-lo del diari.
Hi ha moltes receptes de Cim i tomba. He procurat mantenir l'essència del plat, però reconec que, a la vila de Tossa de Mar, cada veí fa aquest plat lleugerament diferent. És important basar-nos en la recepta original si volem innovar. Penseu que si innovem a partir d'una recepta ja innovada… el plat resultant potser no tindrà res a veure amb l'original.
Al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català diu que s'ha de fer amb allioli, però després de parlar amb gent de Tossa… molts el fan amb allioli negat… i així l'he fet jo també.
En qualsevol cas, gaudiu d'aquest Cim i tomba. Aquest plat és per a 4 persones.

Llegir més...

divendres, 6 de setembre de 2013

Brou de peix


Recepta núm. 214 del CPCC.
També se li diu Fumet de peix.
Segons la viquipèdia, el fumet de peix, o simplement fumet, és un tipus de brou de brou de peix incolor i de sabor suau que es fa amb peixos de roca, als que se li sol afegir una ceba i una branca d'api o una fulla de llorer o, de vegades, farigola. Se sol utilitzar els caps i despulles de peixos, d'entre els quals el rap per al fumet, és molt preuat, i pot tenir a més crancs petits "de fer paella". El fumet és una sopa per sí mateixa, que es pot menjar amb una mica de pasta, arròs o les dues coses (típicament fideus gruixuts, amb l'arròs) però també serveix de base per a fer altres plats i especialment arrossos, com la paella, l'arròs a banda, etc. Es diferencia del suquet de peix en què aquest té més verdures, i en particular conté tomàquet que ja li dóna un aspecte completament diferent, amb el seu color rogenc, i que sol tenir trossos de peix a dins, entre d'altres coses. Tots dos són molt típics i tradicionals a la cuina catalana.
Per fer un bon fumet cal posar les despulles de peix, el cap de rap, i si es vol els crancs o els peixos sencers, en una olla amb l'aigua encara freda i la ceba tallada a trossos grans. Feu-ho bullir a foc lent durant poc temps, per no perdre el sabor de mar, i retirant l'escuma que es formi a la superfície (són impureses). 
Al final, tot això es tradueix en tot el peix de roca que trobis al mercat...més les espines que puguis tenir congelades. Com sempre us he explicat, podeu fer fumet un cop al mes i congelar-lo en ampolles d'aigua. Així en tindreu per a tot el mes. A mi, aquesta manera de treballar em funciona molt bé.
I si busqueu, encara, més concentració de sabor en un fumet de peix, us recomano la lectura de la recepta "Brou de peix vermell".
Segons la recepta del Corpus del Patrimoni Culinari Català, el peix s'ha de posar abans que la verdura. Jo, com veureu, ho faig a l'inrevés. Penso que la verdura permet més cocció que el peix i per això la deixo bullir uns 15 minuts abans d'afegir-hi tot el peix, per deixar-ho tot plegat uns 25-30 minuts més.
De brous n'hi ha tants com cuiners, per tant, aquesta recepta només us ha de servir com a referència.
Aquesta recepta ja l'havia publicada, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dijous, 5 de setembre de 2013

Peix fregit


Recepta núm. 796 del CPCC.
També coneguda com Peix torrat o Reballa fregida.
Un altre plat tradicional de casa nostra que, tot i competir amb el mític pescaíto frito del sud de la Península, sempre ha estat un plat que hem gaudit a la nostra manera. De fet, a Catalunya, penso que no es massa habitual servir diferents varietats de peix fregit alhora. Més aviat, som de fer-los i servir-los per separat, amb unes bones llesquetes de pa amb tomàquet...i oli d'oliva verge extra, eh?
No cal dir que podeu utilitzar tota mena de peixet, el que més us agradi, procurant utilitzar peces senceres, això sí. També podeu incorporar al plat una potes de calamar....o uns trossets de sípia.
Una amanida verda per acompanyar i un porronet de vi...i un bon català no necessita gaire més.
Llegir més...

dimecres, 4 de setembre de 2013

Amanida verda


Aquesta amanida també és coneguda com a Amanit, recepta núm. 41 del CPCC.
En aquest blog tampoc no podia faltar la tradicional  i bàsica amanida verda que ha presidit i presideix milers de taules catalanes.
I es que per a moltes famílies l'amanida verda gairebé forma part dels coberts, com el porró de vi i el pa de pagès. De vegades no es considera ni plat, si no més aviat un entrant o acompanyament per a la resta del dinar. Una bona amanida verda enmig d'una taula parada....sempre fa goig i ens estimula per a gaudir de la resta de plats.
Una recepta que defineix clarament la dieta mediterrània.
I mira que es tonta de preparar, eh?....i de ben gust ens la mengem sempre, oi?...tsch !!...sempre que s'emprin ingredients de qualitat.
Respecte de l'enciam, a mi m'agrada el que en diuen "Romà", o l'enciam de tota la vida, vaja, al menys per a mi.  Però si us agrada podeu utilitzar altres tipus d'enciam com el "Roura", "Iceberg", "Trocadero", "Francès", etc. N'hi ha moltes i moltes varietats. Podeu trobar més informació aquí.
Recepta núm. 40 del CPCC.


Llegir més...

dimarts, 3 de setembre de 2013

Allioli autèntic


Recepta de cuina tradicional núm. 13 del CPCC
Aquest sí que és l'autèntic allioli tradicional i al que deu el seu nom: només all i oli.
Sense ou ni rovell.
Sembla molt difícil de fer, encara que no ho és. Però també és cert que per molt que ho dominis sempre se't pot arribar a tallar. A mi també em passa de vegades, eh?.
Imprescindible fer un bon ús d'un morter i d'una mà de morter....i si voleu, d'un setrill de raig fi. Si el morter és de ceràmica, marbre, pedra o fusta ja és qüestió de gustos, però us recomanaré el de ceràmica de tota la vida, aquell groc amb motius verds.
L'oli és un altre tema a tenir en compte. Jo sempre recomano oli d'oliva però de gust suau, no massa intens.
Es poden fer molt tipus d'allioli (de pera, de poma, de tomàquet, de codony, etc...).
Si voleu, també podeu veure com fer el típic Allioli amb rovell d'ou....i l'Allioli amb ou sencer (amb turmix).
Som-hi!
Llegir més...

dilluns, 2 de setembre de 2013

Suquet calero


>Un guisadet tradicional, un plat que cuinaven aquells savis pescadors dins la mateixa barca.
La primera setmana de febrer, se celebra el concurs del suquet de peix calero a l'Ametlla de Mar.
El plat rep aquest nom perquè és típic de la Cala, que és el nom que tenia antigament aquesta població marinera.
La Fira de la Candelera de l’Ametlla de Mar és una bona ocasió per tastar aquesta recepta marinera.
Com sempre, trobareu algunes variants d'aquest plat.
Jo us proposo la recepta de referència núm. 1012 del llibre CPCC.

Llegir més...

diumenge, 1 de setembre de 2013

Cloïsses a la marinera


Al seu dia ja vam veure com fer unes "Cloïsses en salsa".
Avui veurem com fer una salsa marinera que podeu combinar amb musclos, tellerines, navalles, etc...el que més us agradi.
Receptes núm. 353 i 693 del C.P.C.C.
Hi ha varies maneres de fer aquesta salsa. Podeu optar per coure al vapor les cloïsses prèviament...i utilitzar l'aigua per fer la salsa o, com he fet jo, utilitzar brou de peix...i fer les cloïsses en la mateixa salsa. Això té un perill...i es que si et surt una cloïssa o musclo dolent t'espatllarà tot el plat. Passa el mateix amb tots els guisats de marisc. T'has d'arriscar una mica. Jo sempre ho faig i, fins el dia d'avui, no m'ha passat mai de trobar-me una peça dolenta que em faci llençar el plat a les escombraries.
Si es possible, poseu les cloïsses en aigua i sal una hora abans de cuinar-les, així purgaran tota la sorra
Salut, família !

Llegir més...