inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Banda de crema amb fruita Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Semiesferes de moscatell gelificat Guisat de pebrots verds farcits de carn Wok de potes de calamar amb tirabecs

divendres, 30 d’agost de 2013

Fesolets de l'ull ros amb conill


Doncs jo em pensava que aquesta recepta l'havia extret d'un llibre que vaig agafar com a préstem (diguem-ho així) d'un apartament de Cadaqués que vam estar l'estiu de l'any 2010. El llibre es diu "La cuina gironina", d'en Jaume Fàbrega, i tot son receptes dels anys setanta i vuitanta de l'àrea de l'Empordà.
Ja sabeu com m'agrada recuperar aquella cuina tradicional, aquelles receptes de llibres antics....que fan pudor d'humitat, però que tenen un no-sé-què que et captiven.
Però l'he tornat a buscar i la recepta no apareix en el llibre, per tant...ho sento, però no sé de quin llibre l'he tret. En qualsevol cas, es una recepta tradicional catalana...i molt bona.
De fet, aquesta va ser la primera recepta que vaig publicar en aquest blog...i ara he volgut refer-la, actualitzar-ne les fotos i documentar-me una mica més sobre els tipus de fesolets que hi ha....i és que aquest blog...ha evolucionat força des dels seus inicis.
A la comarca de la Garrotxa trobareu els sensacionals fesolets de Santa Pau.
Aquests llegums són menuts, de forma arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és al setembre
També trobareu el fesolet "Mixigan" molt similar al de Santa Pau. El fesolet ronyó, que deu el seu nom a la forma que té i després tenim els fesolets banyolins (amb una taca negre) i els fesolets banyolins d'ull ros (amb la taca més marró) amb els quals cuinarem aquest plat.
Jo soc un d'aquells "freaks" que s'espera a finals octubre per passar per Santa Pau i comprar uns quants fesolets autòctons...ja que s'acaben molt ràpid i últimament les collites són molts minses.
En fi.
Tornant al plat, us he de confessar que aquest, ara, és un dels meus plats preferits.

Llegir més...

dimecres, 28 d’agost de 2013

Xai cruixent fumat amb romaní sobre trumfada


Recentment hem vist com fer una trumfada o puré de patates.
Doncs bé, avui us presentaré un xai que he fumat prèviament amb una mica de romaní fresc...i que he cuit...fins deixar-lo ben cruixent.
El petit fumat de romaní li aportarà un matís singular a la carn...però penseu que no queda absolutament aromatitzat condicionant el gust del xai, eh?...simplement deixarà un regust lleuger al paladar.
No cal dir que si aquesta mateixa tècnica s'aplica amb una graella o barbacoa amb tapa...el xai encara absorbirà més els aromes de les herbes.
Resumint, una forma diferent de presentar el clàssic xai amb patates.
Acompanyeu el plat d'una mica d'allioli....i no cal res mes, per a un bon dinar català.
Bé, si, el pa de pagès amb tomàquet i el porro de vi, clar.
Llegir més...

Trumfada


Recepta núm. 1100 del CPCC.
Un plat també anomenat Puré de patata, Patates aixafades o Patates Eixutes.
Ben fàcil, certament, però sempre s'aprèn alguna cosa d'aquestes receptes, oi?
Un cop feta, recomano utilitzar-la com a guarnició d'un altre plat o com a acompanyament.
I recordeu que al nostre país tenim molt bones patates...com les de la Vall d'en Bas, amb les que s'elaboren tota mena de plats de l'anomenada "Cuina Volcànica". De fet, aquest n'és un.

Llegir més...

dimarts, 27 d’agost de 2013

Conill ofegat a la cassola


Recepta núm. 425 del CPCC.
Aquesta és una de les maneres més senzilles de fer un bon conill, que si és ecològic...millor que millor.
Per a aquest plat us recomano utilitzar romaní i farigola frescos.
Un guisadet que es fa sol, com aquell qui diu, ja que només heu de posar tots els ingredients en fred a la cassola i deixar-ho coure a foc lent durant uns 45 minuts.
Un cop fet i refredat, ho podeu mantenir uns dies a la nevera. Amb la guarnició que més us agradi, tindreu un bon dinar per a entre setmana.
Llegir més...

dilluns, 26 d’agost de 2013

Wok de vedella amb salsa d'ostres


>De nou, un wok.
Avui, vedella amb salsa d'ostres... tot un clàssic.
No és difícil de fer, però necessitareu certs ingredients que podeu adquirir en botigues especialitzades.
El resultat és un plat oriental, de gust excel·lent, sa i equilibrat.
Espero que us agradi.

Llegir més...

diumenge, 25 d’agost de 2013

Remenat d'ous amb tomàquet ("Revoltillo")


Fa uns dies vam veure com fer els tradicionals "Ous remenat amb tomàquet" que ens proposa el llibre CPCC, on obteniem uns ous perfectament integrats amb el tomàquet, amb una uniforme i atractiva cremositat que el feien el plat força presentable a taula.

Però jo recordo que, de petit, la meva àvia i la meva mare feien una mena de "revoltillo" amb un aspecte una mica més "barruer"...no tan presentable.
Al cap i a la fi, estem parlant dels mateixos ingredients, però tractacts de manera diferent.
El que farem, en aquesta ocasió, es no batir els ous....i desfer-los durant la cocció, garantint d'aquesta manera un cert desordre en la cocció del rovell i de la clara de l'ou.
Vaja, i dit d'un altre manera, provocant que es facin grumolls.
Penso que també és una versió força extesa de fer un remenat d'ous i tomàquet, amb un sabor diferent.
Com sempre, us recomano fer aquest plat quan disposeu de tomàquet madurs de temporada, a poder ser, ecològics, com els ous.
Llegir més...

dissabte, 24 d’agost de 2013

Cranc amb gingebre i cibulet



La millor forma de menjar marisc es simplement bullit amb sal....o a la planxa.
Però una molt encertada forma de menjar-lo és cuinant-lo a l'estil asiàtic, amb gingebre i cibulet.
Us garanteixo que us en llepareu els dits. La salseta li dona un punt molt refrescant al marisc.
És un plat típic del sud de Xina i gairebé qualsevol marisc es pot cuinar de la mateixa manera.
El vi d'arròs Shaoxing....que utilitzo, és com dir vi de l'Empordà. És un vi per cuinar d'una zona concreta de xina, però hi ha moltes marques i tipus. Jo he anat a un supermercat xinés i he demanat vi d'arròs de Shaoxing....i ells t'ho donen.
Si no en trobeu, el podeu substituir sense problema per xerés sec, que també aportarà aroma i dolçor.
Aquest és un plat que recomano servir com a segon o últim plat, ja que estareu una bona estona entretinguts...llepant...i partint les potes del cranc....degustant-lo...sense presses, vaja.
Tasteu el marisc fet així....i en parlem.

Llegir més...

dijous, 22 d’agost de 2013

Tortell de nata



>Unes postres molt tradicionals a Catalunya.
El tortell de nata és allò que no falla mai. Quants se'n venen cada diumenge?...molts.
I és que la senzilla combinació de la pasta de full amb nata, és d'aquelles cosetes ben trobades.
Per cert, la massa del tortell s'ha d'estirar longitudinalment i ajuntar les puntes fent una rotllana. Ho dic per què molta gent agafa una planxa de pasta de full rodona, en retalla la part central i obtenen una rotllana perfecta de pasta de full. Així no es fa un tortell.
D'aquesta manera tant homogènia el tortell de full us quedarà "tonto", gens atractiu a la vista. Un bon tortell de pasta de full ha de quedar boterut, però amb criteri, és clar. Veieu el procés d'elaboració i ho entendreu millor.
I per últim, recordar-vos que aquest tortell es pot consumir amb la nata congelada o amb la nata no congelada, com més us agradi, però conserveu-lo sempre al congelador.
El tortell de nata és una de les potres més ràpides de fer en pastisseria (i a casa)...i que més benefici reporten, ja que el full i la nata són ingredients força econòmics.
Per cert, una de les llegendes urbanes que corren referents a la nata de pastisseria és que és diferent de la nata que podeu comprar al súper. Molta gent pensa que a les pastisseries s'utilitza una nata especial o professional però, tret de la mida dels envasos, una bona nata comprada al súper....no serà pitjor que la d'una pastisseria. Nosaltres, i modèstia apart, en una bona pastisseria utilizàvem nata ATO en tetrabriks de 2 litres.
Només heu de tenir en compte que la nata tingui un mínim del 35%MG (matèria grassa). La resta de nates per cuinar, amb menys percentatge de MG, difícilment us muntaran.
Simplement que a l'envàs digui "nata para montar" és suficient.
En fi, una cosa més que ja sabeu.
Som-hi.
Llegir més...

dimecres, 21 d’agost de 2013

Wok de fideus soba amb gall dindi i shiitake


Fa uns dies que estic de "wok subido" que diriem en castellà.
I es que la cuina asiàtica enganxa. Son sabors molt contundents...plens de matissos....que desperten qualsevol paladar.
Però també s'ha de reconèixer que t'ha de venir de gust. No podria menjar woks eternament, tot i que si molt sovint.
També és una bona forma de coure i amanir les verdures, per exemple.
Aquesta versió d'avui té més reminiscències japoneses que no pas xineses.
Quan t'animes a fer aquesta mena de cuina de seguida te n'adones que et falten molts ingredients...sobretot salses. No tots són imprescindibles, però s'ha de fer una petita inversió, es clar. És com tot, t'ha d'agradar. En qualsevol cas, si poc a poc ho aneu aconseguint tot...arribareu a un punt on l'elaboració d'un wok serà qüestió de molts pocs minuts...i gaudireu d'una molt bona cuina, ràpida i sana.
No es fàcil fer una afirmació com aquesta, però m'atreviré a dir que els resultat d'aquests plats no té res a envejar a qualsevol restaurant xinés o japonés que pogueu anar.
M'he passat, no?
Som-hi.

Llegir més...

diumenge, 18 d’agost de 2013

ARTICLE: 2.000.000 de visites



Benvinguts lectors i lectores d'aquest blog,
Ja sé que aquesta mena d'articles avorreixen molt al personal i, per tant, procuraré ser breu.
Aquest blog va començar a funcionar a principis de 2011:
- en 20 mesos va assolir les primeres 500.000 visites.
- 4 mesos després es van sumar 500.000 visites adicionals, es a dir, 1.000.000 de visites.
- Ara, 6 mesos després del milió s'han assolit els dos milions de visites (o hits).
Cada día passen per aquest blog al voltant de 1.200-1.500 persones o ips diferentes, que en temporada alta (Nadal, Revetlles, Tot Sants, Diada, etc...)...s'arriben a triplicar. Tenint en compte que es un blog català i escrit en "lapao"...no està pas malament.
Es per sentir-se orgullós de la feina feta i de l'interés demostrat per tots vosaltres.

Molts catalans d'arreu del món m'heu agraït l'esforç de publicar tan detalladament totes aquestes receptes tradicionals catalanes i, en definitiva, d'internacionalitzar una mica més la cuina catalana del día a día.
Quan vius a l'estranger, navegar per aquest blog fa t'hi trobis una mica més aprop de casa....sensació que provoca una certa germanor entre la comunitat catalana que campa per aquest petit planeta.
Tot això fa que, d'alguna manera, un servidor se senti útil i, de retruc, pugui satisfer aquella necesitat que molts tenim de fer alguna cosa pels teus avantpassats i pel teu país.
I es que fer-se i menjar-se un pastís de Sant Jordi quan vius a Wisconsin (EEUU)...allà on no saben ubicar, ja no Catalunya, ni tans sols Espanya dins el mapa, ha de ser un plaer que de ben segur es gaudeix amb enyorança però amb molta il.lusió.

Aquest blog agraeix a tots els seus lectors i lectores l'interés demostrat pel receptari català i la feina que esteu fent per mantenir i preservar la nostra gastronomía més tradicional...que és una part molt important de la nostra cultura.
Al cap i a la fi, l'èxit d'aquest blog és l'èxit de tots vosaltres, de tota una cultura i, digue-m'ho així, d'un tarannà.
Han sigut molts diners invertits, moltes hores a la cuina, i molts plats els cuinats...i encara més els "trastos" rentats, que d'això ja en parlarem.
Però la conclusió es que ha valgut la pena.
Per acabar, no puc amagar la sorpresa de reconèixer que les d'avui, són moltes més visites de les previstes inicialment en aquest projecte.
De nou, agraeixo la feina de la meva dona que em recolza en tot i em permet disposar de temps per cuinar.

Moltes gràcies a tots per la vostra col.laboració.

Tsch...amb la tonteria del blog estic aprenent a utilitzar millor (que no perfectament) els pronoms febles...quines coses, eh?.

"La cuina de sempre"
Llegir més...

dissabte, 17 d’agost de 2013

Ous estrellats


Us presentaré una recepta molt senzilla.
Ous estrellats és una denominació per als ous ferrats amb patates, molt comú en la gastronomia espanyolaAmb aquest plat a Casa Lucio de Madrid s'han fet d'or.
Jo sempre he pensat que el secret de l'èxit rau en l'especialització, ni qui sigui en alguna cosa senzilla.
Però ja veieu que no té gaire secret i, al cap i a la fi, vindrien a ser uns tradicionals ous ferrats amb patates de tota la vida...però amb els ous ja trencats abans de servir el plat a taula. Si domineu la paella, podeu coure lleugerament els ous ferrats per totes dues bandes, això si, és imprescindible que el rovell de l'ou quedi líquid.
A les patates li donarem una doble "fregida" també, per a garantir una bona cocció i un cruixent exterior.
Aquest plat, de vegades també es pren com esmorzar.  
En ocasions, s'acostuma a acompanyar d'una mica de pernil salat i saltat.
Tot i cuinar-lo sempre de la mateixa manera, la qualitat i frescor dels ous així com de les patates fan que el sabor del plat sigui substancialment diferent. Com tot a la cuina, com més bona sigui la matèria primera...més bo serà el resultat final del plat.
Algunes versions més modernes del plat fan servir patates xip.
Pot ser podríem associar aquest plat a la recepta nº 720 del CPCC, ous ferrats amb patates.
Per cert, a Sabadell hi ha un restaurant (www.casafuster.net) que serveixen ous d'estruç estrellats amb patates i pernil...i clar, per les seves dimensions ho han de servir en una paella gran, per compartir.
Curiós, eh?...ara que també podríem fer la versió "jíbara" amb un ou de codorniu i patates palla, no?, jeje.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 15 d’agost de 2013

Wok de gamba i shiitake amb fideus udon


Estic decidit a incorporar certes elaboracions fetes en wok a la nostra gastronomía...i es que mica en mica, el mon es globalitza i una part de la gastronomía també. En el fons, la cuina de tot el mon no deixa de ser riquesa per a totes les persones. I es que poc a poc, quan un comença a endinsar-se en la cuina tradicional asiàtica se n'adona de la quantitat d'extraordinaris matissos que proporcionen els particulars ingredients d'aquelles cultures.
Avui, us porto el que, fins el moment, és el millor wok que he fet mai.
Amb diferència.
I n'he fet uns quants ja, eh?.
Una fusió entre les cultures xinesa (pel sofregit), japonesa (pel fideu udon) i catalana (per l'espàrrec).
En aquesta ocasió he utilitzat un sofregit molt tradicional de la cuina xinesa: gingebre picat, all picat i bitxo picat (o "caiena" que diuen).Amb aquesta base donarem sabor a unes cues de gambes a les que afegirem una mica de verdura, els bolets que haurem reduït prèviament amb salsa teriyaki i, per acabar, els fideus gruixuts tipus udon.
El bolet shiitake el podeu rehidratar de dues maneres: amb aigua freda o amb aigua calenta.
Es a dir, els podeu posar el dia abans en aigua, unes dotze hores, o també els podeu bullir durant 15-20 minuts abans de fer plat.
Ja sabeu que aquest bolet magnífic bolet té, en d'altres propietats, agents anticancerígens?
És un bolet força peculiar de gust i condicionarà totalment un plat que tindrà infinitat de sabors que recorreràn la vostra gola amb la clara frescor del gingebre, la personalitat del shiitake i el punt just de picant.
Us garanteixo que desitjareu tornar-lo a tastar ben aviat.
Un cop tot preparat, és una plat que es fa en 5 minuts de rellotge....i que s'ha de consumir al moment també.
Si el cuineu...feu-me saber com us ha anat, si us plau.

Llegir més...

dimarts, 13 d’agost de 2013

Sípia a la planxa amb all i julivert


Un plat bàsic i tradicional que, tot i ser cuinat a les nostres cuines de forma quotidiana, no apareix en el llibre CPCC.
No podia faltar en aquest blog un plat senzill, saludable, de fàcil elaboració i de gust extremadament bo com és la sípia a la planxa amb all i julivert.
Un producte de les nostres costes que també forma part dels ingredients més utilitzats en la majoria dels nostres suquets, ranxets i arrossos mariners.
Respecte de la cocció, heu de saber que la sípia té dues coccions: una ràpida (inferior a 5 minuts) i una lenta (superior a 25-30 minuts). Per tant, heu de tenir en compte que una cocció entre aquestes dues marques farà que la sípia us quedi dura en boca.
Posar la sal un cop acabada la cocció també evitarà que s'endureixi la carn.
No llenceu mai la melsa o "salsa marró" que podeu congelar i utilitzar per fer un altre plat mariner.
Llegir més...

diumenge, 11 d’agost de 2013

Wok de fideus amb pollastre, verdures i gambes


Nova recepta i estrena de wok.
Ja em parlat moltes vegades de com cuinar amb wok....i avui us porto una nova recepta d'aquelles que et fan estimar aquesta forma de cuinar. De fet, l'autèntica cuina xinesa m'apasiona i poc a poc em vaig documentant sobre tècniques, ingredients i sabors tradicionals.
Es cert que en aquesta mena de receptes apareixen productes que no es troben fàcilment.
Jo us recomano, un o dos cops a l'any, que us passeu per un distribuidor asiàtic i adquiriu tot allò que us faci falta, tot i que cada vegada és més fàcil trobar seccións d'alimentació internacional en els supermercats i grans superficies de casa nostra.
I si no...tireu d'internet, que ho trobareu tot.
Jo m'empasso tots els programes de cuina d'arreu del mon que fan pel canal plus...i sembla que no...però s'apren molt, sincerament ho dic, sempre que més endavant ho posis en pràctica,clar...i no quedi en l'oblit.
Si voleu més receptes de wok, us recomano filtrar el blog per la categoria "Wok".
Vinga, a per un nou wok !
Llegir més...

dissabte, 10 d’agost de 2013

Arròs amb galeres


Excel.lent i saborós arròs que us recomano tastar.
Es força econòmic, ja sabeu que les galeres, tot i que hi ha qui les aprecia molt (com jo), no són un producte amb massa bona estima en general...i molts pensen que les galeres només serveixen per a fer brous i sopes.
No entenc per què. A Sant Carles de la Ràpita cada any s'hi fan les jornades gastronòmiques de la galera, que vol reivindicar la cuina local de la zona.
Excel.lent població...on, casualment, hi vaig estar apunt apunt d'adquirir un apartament fa anys.
Un bon sofregit, un bon brou de peix, uns trossets de sípia i unes quantes galeres...i fareu un plat de diumenge d'aquelles que agrada repetir.
Recomano servir de 2 a 4 galeres per persona.
Proveu-lo i en parlem.
Llegir més...

divendres, 9 d’agost de 2013

Coca de trempó


Avui una recepta mallorquina.
M'agraden ses illes....i m'agraden les dites populars pronunciades en mallorquí, com:
- Jo tenc un eriçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s’estufa.
- Te'n pegaré una que semblarà que el mon t’empeny !.
- Sa fortor es una cosa que es fabrica als ronyons, es filtra pels collons i surt pel cap de sa fava.

M'agraden, mira, diga'm tonto, com m'agrada en Tomeu Penya.
Però tornem a l'àmbit gastronòmic.
El "trempó" es una amanida típica de Mallorca feta amb una barreja de ceba, pebrot verd i tomàquet (tomàtiga), tot ben picadet en trossos petits i amanit amb oli i sal.
Per tant, és un amanida que es menja en plat. sobretot a l'estiu.
El seu nom ve de la paraula "trempar" que en mallorquí significa amanir.
En català significa un altre cosa ben diferent....més rel.lacionada amb "sa fortor", jeje.
S'acostuma a presentar amb una base de pa anomenada "coca" que es cou al forn i llavors s'anomena "Coca de trempó".
Si feu servir verdura de temporada millor i si és ecològica encara millor.
Com us he comentat altres vegades, la cuina ens sorpren quan tastem una elaboració que resulta molt més bona del que ens hem imaginat prèviament a través del record del paladar i dels ingredients que dur.
Recomano tastar-la....i si no us queda bé del tot...sempre podreu dir allò de...
- Me cag en ses vetes des calçons blancs des foraviler que va fer es clot on se va plantar sa figuera on se va penjar en Judes es Dijous Sant !.
...i us quedareu ben agust, segur.
Llegir més...

dijous, 8 d’agost de 2013

Frittata de pasta i verdura

 
L'altre día un lector d'aquest blog que viu a Nova York, en Calvin Dexter, excel.lent fotògraf, em demanava una frittata. Dit i fet.
Segons la vikipèdia, la frittata, de l'italià fritto (participi del verb friggere (fregir)), és una especialitat de la cuina italiana similar a la truita francesa i que se sol omplir de diferents ingredients com ara carn, vegetals, formatges, bolets, etc. En comptes d'estar elaborada de forma tancada com la resta de truites la frittata és oberta i se li afegeixen els condiments i acompanyaments a la part superior, una mica com fem amb la pizza
En ocasions, com aquesta, i degut a la incorporació de llet o nata als ous batuts, també podriem parlar d'una mena de Quiche. Però també es pot fer només amb ous batuts.
En general, és una recepta de cuina d'aprofitament.
A l'hora de preparar una frittata, és habitual reutilitzar les sobres d'algun altre plat, moltes vegades de pasta o carn o fins i tot de peix.
En aquesta ocasió, he combinat uns espaguetti bolognesa del dia anterior amb una mica de verdura i formatge, ingredient imprescindible. Vaja, el que vindria a ser una Frittata di maccheroni.
La frittata es consumeix principalment a Italia, també a Suècia i Finlàndia, i sembla que s'està posant molt de moda als Estats Units.
Espero que us agradi aquesta versió.
Llegir més...

dimecres, 7 d’agost de 2013

Gaspatxo andalús


Recordo que de petit, tots els estius, a casa es feia gaspatxo.
Al meu pare li agradava molt.
Una nova recepta de la cuina espanyola que forma part del nostre dia a dia.
No cal dir que si hem de menjar verdures en cru, les haureu de rentar prou bé....i, com sempre recomano, molt millor si són de temporada i ecològiques.
En un gaspatxo, bàsicament, la qualitat dels ingredients marcarà clarament el resultat.
Però també les proporcions.
Un bon gaspatxo es aquell que troba un equilibri perfecte entre tots els seus ingredients...la quantitat justa d'aigua...la fortor del pebrot...els alls...la ceba...el vinagre, etc.
És fàcil passar-se amb un d'ells....i després difícil corregir-ho.
Jo m'he basat en la recepta d'un libre antic que tinc a casa d'en Juan Mujal Roig.
Avui us porto el gaspatxo andalús...i més endavant us mostraré com fer el gaspatxo extremeny.
Un cop fet, deixeu-lo reposar una hora mínim a la nevera.
Llegir més...

dimarts, 6 d’agost de 2013

Amanida grega


>També coneguda com "Horiátiki".
Aquesta es la típica amanida grega que, tot i admetre certes variants, acostuma a incorporar sempre els ingredients més característics de Grècia, com son el tomàquet, el julivert fresc, les olives kalamata, el cogombre, el pebrot, la ceba vermella, l'orenga, unes tàperes, l'oli d'oliva i, com no, el formatge feta.
Una excel·lent i refrescant amanida més pròpia de l'estiu, tot i que es menja tot l'any.
Aquesta recepta és per a 2 o 3 persones.

Llegir més...

dilluns, 5 d’agost de 2013

Crestes de tonyina

 
Hi ha molts plats tradicionals de la gastronomia espanyola que hem cuinat tota la vida i que, com sempre dic, conformen el dia a dia del nostre receptari.
Les "empanadilles", "crestes" o "pastissets" en son un d'aquests plats.
Com també passa amb les croquetes, els bunyols i d'altres aperitius elaborats, la versió casolana no té res a veure amb la versió industrial o congelada.
Una empanadilla congelada...está bé, es pot menjar. Però una bona empanadilla és una cosa molt bona, d'aquelles cosetes que si te'n menges una....te'n menjaries dues.
Mira que es fàcil de fer una empanadilla....i mira que costa de trobar-ne de bones, eh?
Malauradament, i com passa amb l'ensaladilla, la versió casolana és un producte que difícilment trobarem en un restaurant i que ens veiem obligats a restringir el consum de bones empanadilles a casa....les que fa la mama o la iaia.....o vosaltres mateixos, també.
Animeu-vos a gaudir, fent i tastant, d'unes bones empanadilles de les de tota la vida.
I es que l'empanadilla sempre ha tingut un tret característic, oi?
El que coneixem el gag "empanadillas de Móstoles" sabem del que parlem.
Som-hi.
Llegir més...

diumenge, 4 d’agost de 2013

Aperitius de pa de cervesa i salsitxa


Ja hem vist com fer el Pa de cervesa.
Us porto un apertiu o tapa d'aquelles que funcionen molt bé i que sempre agraden a tothom.
Podeu aprofitar la massa per a fer uns rotllets amb salsitxes de frankfurt de bona qualitat.
Us recomano fer ús de l'assortiment de productes Casa Vallés (Leo Boek) o també els de la Casa Westfalia.
Un cop cuits, el talleu-los al biaix...i serviu-los com aperitiu o tapa, acompanyats d'una bona mostassa.
Un mos que fet amb pa de cervesa adquireix un sabor com més alsacià, un distintiu que marcarà la diferència respecte a d'altres versions més tradicionals fetes amb pasta de full o brisa.
Es poden servir freds o calents.
Tsch...us garanteixo que repetireu.
Llegir més...

divendres, 2 d’agost de 2013

Fideuada


Segurament hi ha tantes maneres de fer la 'fideuà' com famílies als Països Catalans.
Com sempre, jo us porto la versió tradicional del llibre CPCC, recepta nº 546.
Amb això el que es pretén es definir una necessària recepta base que serveixi de referència respecte de la resta....i poder així tipificar cada un dels nostres plats tradicionals. Després, cadascú que faci la seva versió.
En aquest blog trobareu unes quantes versions de com cuinar aquest plat i, per tant, us recomano visitar la secció "Arrossos", on trobareu la "Fideuà" o la "Fideuà de calamarcets" entre d'altres.
Com veureu, amb pocs ingredients i bons aliments frescos, podem fer plats de bandera.
Que vagi de gust.

Llegir més...