inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

dimarts, 30 d’abril de 2013

ARTICLE: Col·laboració amb Dayelet (Emulift)

>En ocasions haureu vist que utilitzo emulsionants per a elaborar, sobretot, pa de pessic i planxes de tortada.
Sempre he utilitzat els de la marca Emulift que fa més de 40 anys i funcionen bé.
Doncs resulta que aquest mateix fabricant acaba d'obrir una nova botiga on-line de productes especialitzats
Voleu preparar galetes, gelats, pastissos sense sucre, sense sacarosa, sense fructosa, sense glucosa i/o sense gluten?...o simplement, baixos en sucre?.
És clar, quan es diu "sense sucre" molts pensem en resultats acceptables però mai com si portés sucre i fins i tot ho associem a "diabètics" sense voler. Què passa?....doncs que involuntàriament ens muntem la pel.lícula que com que jo no estic malalt....doncs em puc menjar el que té sucre sense problemes que segur que l'altre no val res.
Aquest, precisament, és el pensament que hem de canviar.
Fixeu-vos en una cosa, si, en canvi, un producte és "baix en sucre"...ja ens agrada més, oi?
És a dir, que porta sucre però menys....i donem per fet que estarà gairebé igual de bo però no engreixarà tant.
Penseu que els edulcorants han evolucionat més que la societat que els consumeix.
Avui ja podeu fer pastissos baixos en sucre...d'altíssima qualitat i d'excel.lent sabor amb la gama d'edulcorants que ens ofereix la marca Dayelet.
Imagineu-vos unes trufes gelades que no engreixin res.
O amb la meitat de calories.
Potser en menjaríeu més.
En realitat, el problema principal del sucre no són les calories, és que ens fa malbé l’organisme perquè el nostre cos no està adaptat a la gran quantitat de sucre que estem ingerint actualment en la majoria de societats “desenvolupades”. També s'ha de dir que el problema dels dolços no és únicament el sucre: són els greixos. El greix de la llet (tan natural i tan sana que ens pensem que és) és, en realitat, MOLT DOLENT per a la salut. I aquest és l’altre gran problema de salut pública que tenim. Està clar que no cal privar-se de la rebosteria de manera absoluta, però cal consumir-la amb mesura, amb una mesura molt petiteta, la veritat.
Si reemplacem TOT el sucre d'una preparació que, a més, porti greixos, reduirem molt poc les seves calories; cada gram de greix són unes 9 calories; cada gram de sucre només en son 3,6.
No es cap utopia pensar que un dia arribarem a fer tots els dolços sense sucre baixos en calories i realment bons al paladar.
Seria una evolució important per una societat molt castigada per totes les malalties relacionades amb l'excés de greixos saturats i sucres com: diabetis, hipertensió, hiperactivitat, varius, hemorroides, al·lèrgies, catarates, miopia, ansietat, colesterol, colitis ulcerosa o fins i tot càncer.
Tampoc vull dramatitzar...ja que sempre hem consumit sucre.
Bé, no sempre hem consumit sucre, només en els darrers cinc segles i la humanitat te milers d’anys. Vam evolucionar a partir de primats molt més antics encara. A més ja no ens podrem adaptar al sucre perquè la medecina ens salva i impedeix que actuï la selecció natural (la selecció “actua” matant els malats abans que es puguin reproduir i així només sobreviuen els que no es posen malats per la causa en qüestió i transmeten aquesta capacitat de resistir a la seva descendència, ja que tot te una base genètica i hi ha diferència de sensibilitat d’uns individus a uns altres).
Ara us vull emplaçar en el valor afegit d'aquesta nova botiga on-line....que he trobat molt interessant.
En realitat, a més d'una gran varietat d' edulcorants, a www.dayelet.com trobareu productes d'aquells que a casa ens costen molt de trobar....aquells que pensem que només es poden comprar en quantitats grans i a través de distribuïdors especialitzats que només treballen per empreses i professionals del sector.
Estic parlant d'Àcid Cítric, Cremor tàrtar, Clara d'ou, Eritritol, Vainillina, Dextrosa, Sucre Invertit, Glicerol Sorbitol, etc....tots, de venda al detall.
Són productes que, a la que us poseu a elaborar una mica, cuina o pastisseria, de seguida els trobareu a faltar. Dayelet els ofereix en petits formats i a preus econòmics.
Vaja, que ja era hora que algún fabricant d'aquesta mena li dediqués una mica d'atenció als cuiners ocasionals i a les mestresses de casa d'avui en dia.
També disposen de productes per elaborar textures (Agar, Calcic, Alginat, goma Xantana, goma Aràbiga, etc...) amb els que podreu fer les vostres gelatines o esterificacions.
En aquest bloc, ja podeu trobar exemples de com fer productes amb aquests ingredients (com les Planxes de pa de pessic o la Tortada), i ben aviat, elaboracions baixes en sucre, una tendència en alça ja que es un tema que preocupa i molt a una societat que demanda un control més estricte de calories.
Total, que com totes les coses en aquesta vida, el problema sempre són els excessos.

Per cert, ja m'ha arribat la primera comanda feta a Dayelet, que de seguida us comento.

L'empresa està ubicada a Piera (Barcelona)
DAYELET SORBITOL 70%: s'utilitza en conserves, melmelades, caramels, gelats, pa de pessic, magdalenes, muffins, cupcakes, galetes, torrons, massapans, etc.
No es massa edulcorant...però manté bé la humitat i té alt poder anticongelant.
DAYELET AZÚCAR INVERTIDO:  s'utilitza en conserves, melmelades, caramels, gelats, pa de pessic, magdalenes, muffins, cupcakes, galetes, torrons, massapans, etc.
És la combinació de glucosa i fructosa. És més edulcorant que el sucre i es recomanen preparacions que demanin d'un certa elasticitat i anti-cristal·lització. Accelera la fermentació de la massa del llevat.
DAYELET CRÉMOR TÁRTARO: s'utilitza amb clares d'ou, merengues, rovells, torrons, massapans, galetes, xarops, sorbets, granissats, etc.
Evita la cristal·lització i es un bon conservant natural i emulsionant alhora.
DAYELET GLICEROL: com anticongelant en gelats, com emulsionant a la confiteria i per reduir dolçor en gelats salats. Edulcorant i espesseïdor. Es fa servir també en begudes. Combina amb altres edulcorants.
DAYELET SEMIFRÍOS: tota classe de postres làctics amb llet de vaca o vegetal com nates, mousse, flams, natilles, etc. Edulcorant general per elaboracions semifredes, es a dir, que no superin els 100ºC.
Substitueix directament al sucre en la mateixa proporció.
DAYELET TRUFAS: per a trufa ràpida, peces individuals i decoracions de pastissos.
DAYELET JARABES: per a tota classe de xarops a diferents graus per a banys, farcits, caramels, etc.
Aquest mateix el podeu fer servir com a sucre per cremar (crema pastissera, gema pastissera, etc...)
DAYELET CHOCOLATE BITTER 70%: xocolata sense sucre 70% per a cobertures i/o decoració i es presenta en format de gotes.
DAYELET CON SUCRALOSA: edulcorant de taula per endolcir tota classe de begudes i fruites (ideal per calent i fred). I l'utilitari domèstic...que no pot faltar pel nostre cafè. Edulcorant vegetal.
La textura és idèntica a la del sucre.
Jo sempre l'utilitzo per al meu talladet.
EMULSIONANT EMULIFT: Emulsionant ideal per a pastisseria. Ara ja en format de quilo !!!
A la web no apareix en aquest format petit, però el podeu demanar...que en tenen.
 
Jo gastava el pot de 5kg...i clar, a nivell domèstic no te l'acabes mai....tot i que té una llarga durabilitat. Dura molt de temps (2 i 3 anys).
DAYELET CHOCOLATE NEGRO 50%: xocolata sense sucre amb un 50% de cacau, per a cobertures i/o decoració en format de gotes.
 DAYELET BIZCOCHOS: per fer tota classe de pa de pessic.
 DAYELET GALLETAS: per fer tota classe de galetes casolanes.
  DAYELET SALSAS: per fer tota classe de salses, fredes o calentes.
 DAYELET MUFFINS: per fer tota classe de magdalenes / muffins.
DAYELET CON STEVIA: edulcorant de taula d'estèvia per a tota classe de begudes fredes o per als vostres postres fredes. Per al cafè i calents...és millor la sucralosa, perquè l'estèvia es desnaturalitza amb la calor i perd el poder d'endolcir.

Si teniu dubtes sobre cada producte, a la web teniu unes bones fitxes on s'expliquen totes les característiques i proporcions d'ús. Tch...i que també podeu trucar que us atendran gustosament, com faig jo, jeje.
Tots els productes són aptes per a diabètics i sense gluten.
Els anirem provant, poc a poc.
Si voleu fer alguna comanda, contacteu directament amb en Marc Grau  (marcgraujordan@hotmail.com) i us atendrà gustosament.
Fins aviat.

Llegir més...

dilluns, 29 d’abril de 2013

Coca d'anís

Una coca molt bona i una mica tonta, si voleu, però amb un gran resultat. Podeu fer aquesta coca amb massa massa de pa suís, la mateixa que podeu utilitzar per a fer d'altres productes com capritxos, el mateix pa suís, pa de motlle o pa anglès, coca de vidre, etc...
Pel procés de fermentació, podeu preparar el forn en mode "estufa", que dic jo.
Us recomano la lectura del consell "Com accelerar el procès de fermentació del Llevat".
En qualsevol cas, si teniu temps suficient, el més fàcil és deixar treballar a la natura....i que la massa fermenti soleta durant hora i mitja - dues hores...dins un bol...tapada amb un drap humit.
Aquesta coca la podeu trobar també sense pinyons, però és igual que la coca de forner. Potser la de forner és una mica més gruixuda....i té un altre dibuix. Però totes són igual de bones.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però he actualitzat les fotos i el pas a pas.
Llegir més...

dissabte, 27 d’abril de 2013

Llom de lluç sobre cous-cous amb reducció de tomàquet i malvasia de Sitges


Quina flipada amb el nom, eh?, juas !!!.
Avui us porto un plat d'aquell de cuina d'autor. Que sòc de cuina tradicional, si, però m'agrada fer les meves mariconades també.
He volgut, per sobre de tot, donar una bona presentacióal plat...però respectant l'equilibri de gustos dels ingredients. És una recepta que es pot preparar en menys d'una hora. I es econòmica.
No cal dir que podeu utilitzar el peix que més us agradi...com podria ser una cueta de rap.
En qualsevol cas, que sigui ben fresc...i que es triguen totes les espines...que us deixen els lloms nets.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 26 d’abril de 2013

ARTICLE: Com ho diem...."blog" o "bloc" ?






>L'eterna pregunta eh?... doncs sembla que ja ha quedat clar.
Segurament molts de vosaltres ja ho sabeu.
L'any 2005, el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar els termes catalans bloc, d'una banda, i blocaire, de l'altra. En aquesta darrera actualització del Diccionari de la Llengua Catalana (febrer de
2013), l'Institut d'Estudis Catalans, va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT. Es va decantar pel mot blog per consdierar que és la forma més estesa i alhora defensada.
Per tant, la forma correcta d'expressar-ho en català serà: "blog" en comptes de "bloc.
Igualment, s'ha incorporat la forma bloguer, bloguera en comptes de 'blocaire' per anomenar la 'persona que crea i gestiona un blog' o l''internauta que sol navegar per blogs'.
Així doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada i acceptada del mot bloc coexistia en l'ús amb la forma blog, arran d'aquesta darrera actualització la forma normativa és blog.

Personalment, jo era més partidari de "bloc"... mira, m'agradava més... i això m'ha obligat a actualitzar totes les entrades d'aquest blog on apareixia aquest mot i subtituir-lo.
Tsch... que si no ho feu ara mateix, no passa res, tampoc hi ha cap presa.
D'altra banda em sembla molt correcte que s'aclareixi d'una vegada per totes aquest dilema.
Per acabar, us deixo el significat de tots dos mots segons la segona dedició del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2):

significat de "blog"

m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.


Significat de "bloc"

m. [LC] Tros gran de matèria sòlida, especialment de pedra. Feien les muralles amb blocs de pedra. Un bloc d’acer.

m. [GL] En granulometria, clast gros de més de 256 mil·límetres de diàmetre.
[GL] bloc erràtic roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una
glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
m. [LC] Reunió de coses considerades com a formant una massa única. Un bloc de paper.
m. [LC] per ext. El bloc dels partits d’esquerra.
[LC] en bloc loc. adv. Formant bloc, conjuntament. Comprar una partida de mercaderies en bloc.
m. [AF] Llibreta de fulls cosits que s’arrenquen fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
[ECO] bloc de notes Bloc amb els fulls relligats per la part superior en relació amb la disposició usual del text, per a fer-hi anotacions.
m. [AQ] bloc de cases Conjunt d’edificis contigus, amb parets mitgeres o comunes, que, disposats
segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
[AQ] bloc de pisos Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits
segons un o diversos tipus, que exteriorment presenten una forma regular i unitària.
Per a més informació,
http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=762


Llegir més...

dijous, 25 d’abril de 2013

Pinxitos moruns

 
Doncs avui us porto els autèntics pinxitos (o broquetes) moruns ( o "morunos").
Els que podem comprar habitualment estàn fets amb carn de porc i porten pebre vermell. Que estàn molt bons i a mi m'agraden molt.
Però els autèntics pinxitos no es fan amb carn de porc, sino amb xai o vedella, han de picar una mica i han de portar una espècie pròpia del marroc que es diu Ras el Hanout
A més, segons diuen, s'han d'acompanyar amb té morú...però per aquí si que no passo, nanos. On estigui una bona gerra de cervesa fresqueta...."que se quite lo demás".
Les espècies Ras el Hanout són avui en dia bastant fàcils d'obtenir. Les tenen en totes les botigues marroquines i també en grans magatzems. De fet, jo l'he comprat a l'Eroski però ara, amb la quantitat de botigues regentades per àrabs que tenim (si no són xinesos són àrabs o indis), les trobareu fàcilment.
Ras el Hanout en àrab significa el "millor de la botiga" i segurament això és el que porta: comí, orenga, coriandre, cúrcuma, comí de prat, pebre vermell, nou moscada, caiena, pebre, anís, canyella, lavanda, gingebre, galanga, etc...
No hi ha una recepta única del Ras el Hanout, cada venedor o cuiner l'elabora d'una manera especial que el caracteritzaAlgunes barreges solen portar ingredients exòtics com ara xufa, llavors del Paradís, alocars, i en alguns casos pot estar composta de substàncies tan inusuals com fustes aromàtiques, resines, l'insecte cantàrida o petites dosis de belladona, ingredients aquests dos últims, tòxics. Les toxines d'aquest insecte irriten les vies urinàries provocant priapisme en els homes, de manera que aquest, el alocars i altres plantes medicinals donen a la barreja fama de ser afrodisíaca. L'ús de cantàrides està prohibit al Marroc des dels anys 90.
Però que voleu que us digui. Si voleu asaborir l'autèntic gust del marroc...de l'autèntic pinxo "morú"....no deixeu de tastar aquesta espècie que podeu utilitzar per adobar milers de plats com mandonguilles, carn a la brasa, salsitxes, peix, etc.
Proveu-los i em dieu qué tal.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

dimecres, 24 d’abril de 2013

Macarrons amb salsa de tonyina i peppersweets


Fa uns dies us feia referència a la Casa Westfalia, un importador i distribuidor de productes selectes.
Un dels productes que vaig adquirir van ser uns pebrotets mini farcits amb un formatge fresc deliciós...i conservats en una mena de vinagreta suau, originaris d'Àustria.
Avui us presento un plat de pasta força interesant...on la combinació de la salsa de tonyina amb els pebrotets farcits de formatge "Peppersweet" fan del plat una molt bona recomanació.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 22 d’abril de 2013

Pastís de Sant Jordi de trufa


>En aquest bloc ja havíem vist com fer un Pastís de Sant Jordi de gema cremada, el més clàssic, vaja. Avui us porto una versió, m'atriviria a dir, elegant.
He optat per servir-lo amb una rosa autèntica, per donar-li un toc més romàntic. Així podeu regalar la rosa i el pastís alhora.
El farciment de tots dos pastissos és de trufa cuita, però en aquest cas l'he arrebossat de xocolata granet, reservant un espai per escriure el Sant Jordi amb cobertura blanca.
Senzill... amb pocs ingredients... però, si sou dels que els agrada la xocolata, en gaudireu.
Com veureu, he forçat un color més viu de les planxes per tenir un contrast de capes més vistós.
Com a tots els pastissos que faig, partirem del supòsit que ja tenim fets els ingredients principals, en aquest cas, la trufa cuita, l'almívar i les planxes de pa de pessic.
Espero que us agradi... i us desitjo que passeu una molt bona diada de Sant Jordi.

Llegir més...

divendres, 19 d’abril de 2013

Pintxo d'anxova de l'Escala sobre caviar de tomàquet


>No m'he pogut estar.
Ja feia molt de temps que volia fer aquesta recepta.
Un aperitiu d'aquells bons, bons... I xulos! Amb una maca presentació...i que no costa tant de fer com pugui semblar. Per aquest motiu, i com sempre, us mostraré gràficament el pas a pas.
I és que la cuina d'autor està a l'abast de tothom... Només fa falta posar-hi ganes i, perquè no dir-ho, no ser gaire maldestre.
He utilitzat suc de tomàquet, però podeu utilitzar tomàquet triturat, sense llavors i passat per una "superbag".
La gelificació està feta amb agar-agar, com ja hem vist en altres ocasions.
Es pot fer amb anxoves del cantàbric, és clar, però farem una mica de país i recomanarem les fabulosos Anxoves de l'Escala... que són la meva perdició !
Ideal per a celebracions i dates senyalades, sobretot com a aperitiu d'estiu.
Dit d'una altra manera: una mariconada, vaja.
Fonts de la recepta: Les receptes del Miquel, Mi blog de pintxos, Cocina con poco,
Llegir més...

dijous, 18 d’abril de 2013

Tortell de cabell d'àngel


Recepta número 1046 del llibre CPCC.
Què podria dir d'aquest tortell tan bo.
D'aquelles combinacions bones bones per naturalesa: full + cabell d'àngel + pinyons.
No falla mai.
Veurem com fer un tortell d'una forma ràpida i efectiva, considerant que ja tenim el full i el cabell d'àngel fets o comprats.
A la pastisseria en fèiem tots els diumenges i entre aquest, el de nata i el de crema....es concentraven totes les vendes de tortells. És un producte amb molta demanda a les pastisseries.
Aquest tortell té molt bona conservació, només l'heu de cobrir amb un drap i us aguantarà dos o tres dies en bones condicions.
Us recomano visites les receptes dels tortells: "Tortell de massapà" i el "Tortell de reis".
Aviat us presentaré el Tortell de nata i trufa i el Tortell de crema.
Llegir més...

dimecres, 17 d’abril de 2013

Pintxo de botifarreta amb ceba cruixent i fum en pols


L'altre dia vam veure com fer el pintxo de Xoricets al vi amb fum en pols.
Avui veiem la variant feta amb botifarreta de pebre, d'aquella més estreta.
El pintxo és força bàsic...però molt recomanable, alhora.
Veureu com incorpora una mica de salsa Viandox (la del llom del Frankfurt de Pedralbes).
La botifarreta la obrirem pel mig on hi posarem un polsim de fum en pols per donar-li l'aroma a llenya...i una mica de ceba cruixenta.
Un raig d'oli i a menjar-ho ben calentó.
Amb aquesta recepta podreu fer uns 8 pintxos.

Llegir més...

dimarts, 16 d’abril de 2013

ARTICLE: La cuina de les roses





>Molts de vosaltres ja sabreu que Sant Feliu de Llobregat es, desde fa molts anys, també coneguda amb el sobrenom de "Ciutat de les roses".
Antigament, els obtentors i conreus de roses santfeliuencs eren els més preuats del país.
Per tant, avui us parlaré de l'"Associació Amics de les Roses" i de les jornades gastronòmiques "La cuina de les roses" a les que aquest blog hi dona tot el seu suport.


Associació Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat
L’Associació Amics de les Roses de Sant  Feliu de Llobregat es va constituir el 23 d’abril de 2003 a la seu del Palau Falguera i, al mes de maig, coincidint amb la celebració de la XLV Exposició Nacional de Roses es va donar a conèixer com a entitat plural i oberta a totes les persones que estimen les roses. Amb el desenvolupament de diferents activitats com són la plantació i conreu de rosers, l’organització de cursos, vol fomentar el coneixement de les roses en tots els seus àmbits  i difondre la cultura i la tradició roserístiques de Sant Feliu de Llobregat com a ciutat de les roses.
tallers i conferències, el muntatge d’exposicions, la recopilació d’informació i l’edició de materials diversos, la participació en les activitats de caire cívic i social en les que la rosa i el roser són protagonistes, L’Associació Amics de les Roses
En la web http://www.amicsdelesroses.cat hi trobareu informació sobre les activitats que té l’entitat i també informació sobre la ciutat i la seva vinculació amb la rosa.

"La cuina de les roses"
I com enllacem les roses amb la cuina?
Per segon any Sant Feliu de Llobregat acull les jornades gastronòmiques “La cuina de les roses”. Després de l’èxit i la bona acollida de la primera edició, els Amics de les Roses han tornat a organitzar aquest certamen únic. Cuiners professionals dels restaurants de la ciutat demostraran en directe les seves elaboracions, que tenen la singularitat d’incloure les roses entre els ingredients.
L’objectiu d’aquestes jornades és dinamitzar el sector de la gastronomia local.
Sembla, doncs, natural pensar que unes jornades gastronòmiques que tenen lloc a la capital catalana de les roses tinguin aquesta flor com a protagonista.
A banda de la clara vistositat, l'exotisme propi que tenen les flors i les connotacions eròtiques que particularment tenen les roses, ningú negarà que aquest singular ingredient complica l’elaboració d'unes receptes que sempre desperten una gran curiositat i admiració de tot aquells que les tasten.

El seu sabor suau, volàtil i difícil d’extreure fa difícil la seva compatibilitat amb molts dels ingredients clàssics de la cuina mediterrània. Per tant, aquest és un dels reptes que es trobaran els cuiners santfeliuencs a l’hora d’elaborar nous i atractius plats amb roses i altres flors.
Durant el certamen, podrem gaudir de tot tipus de receptes: tapes i plats principals de carn, peix o pasta; també postres dolços, i fins i tot còctels, gintònics i cerveses artesanes elaborats amb roses.
De tot això se'n pot fer un tast a “La cuina de les roses”.
Les jornades gastronòmiques tindran lloc els dies 19, 20 i 21 d’abril de 2013 al restaurant pedagògic del Palau Falguera.
L’entrada és gratuïta i hi esteu tots convidats. Us deixo el link a la web: http://lacuinadelesroses.cat/.
A més a més, els restaurants inclouran a la carta els seus plats, postres i begudes durant les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat (10,11 i 12 de Maig 2013), on podreu visitar la 55ª Exposició Nacional de Roses (que s'instal·la al Parc Falguera.) i la 34ª Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat.
Com no podria ser d'una altra manera, us vull anunciar que en els propers dies www.lacuinadesempre.cat" també aportarà el seu petit granet de sorra a "la cuina de les roses".
Tot i ser aquest, en general, un blog de cuina tradicional , ja sabeu que no està exclosa la innovació culinària, perquè considero que tots els cuiners (profesionals o no) tenim la necessitat d'expressar i desenvolupar una certa creativitat amb els fogons.
No perdeu l'oportunitat de gaudir d'una agradable passejada entre roses i tastar un més que singular àpat.

Què cal saber sobre el consum de flors?
Tot i que el ventall de flors comestibles és ampli, amb totes s'han de tenir en compte certes pautes mínimes de seguretat per evitar intoxicacions.
Com ja ens passa amb els bolets, algunes flors són comestibles i d'altres tòxiques, com el safrà de tardor, l'azalea, l'heura anglesa, la flor del tabac, la glicina, la didalera, l'iris, la lantana, l'aconitum o el lliri.
També heu de tenir present que les flors comestibles només ho seran si les cultivem sota les condicions adequades.
Amb tota aquesta dèria positiva que promou "la cuina de les roses"... heu de vigilar de no anar directament a la primera floristeria que trobeu, comprar una rosa i posar-la plat.
Totes les varietats de rosa són aptes per al consum, però si voleu cuinar i consumir flors, en general, heu de respectar unes regles mínimes:
- No ingerir flors de floristeries, ja que s'han cultivat amb additius i plaguicides com herbicides, pesticides i altres tipus de fertilitzants utilitzats amb les flors que es venen per a ornamentació exclusivament. Tots els fungicides, insecticides, herbicides i acaricides d'ús habitual al jardí estan estrictament prohibits en plantes que han de ser consumides, ja sigui crues o cuites.
- Renteu les flors amb aigua sense fregar, per no malmetre els pètals.
- Després de rentar-les, les heu d'escórrer amb delicadesa i assecar-les amb un paper de cuina.
- Eliminar els pistils i els estams per evitar un gust amarg.
- Conservar a la nevera, on algunes flors es mantindran en bones condicions fins a una setmana.
Penso que es una informació que no s'acostuma a donar quan es parla de flors comestibles i es important tenir-ho en compte.

Anèdocta
Ara us explicaré una anèdota.
A mi m'agraden les flors... i ara no parlo de cuina. Però com m'agraden totes les plantes i la natura en general.
A la meva dona li agrada la natura... però no li agraden les flors. O millor dit si que li agraden les flors... el que no li agrada es que li regalin flors. Si ho fas....no te les tirarà pas pel cap...però sense massa entusiasme et dirà alguna cosa com:
- "tsch....gràcies xato..."
...però amb segones, sabeu?...i vinga, "plas,plas", palmadeta a l'esquena i "tira palante chaval....tira palante...vaaaaa....".
Recordo una vegada, fa molts anys ja, que pel meu aniversari em van enviar un ram de flors a la feina.
Un ram de flors per a un home! Però d'aquells rams "guapos, guapos", eh?...com el que li portaries a la teva sogra per quedar bé, ja sabeu.
Us ha passat mai?.
Pfff...és clar, no m'ho esperava pas, i no negaré que em va fer una certa vergonya, ho haig de reconèixer... allà...davant de tots els companys de feina (llavors treballava a la pastisseria)... que ja sabeu com son "els companys de feina", oi?...
...que si "...las flores eran de mi novio..."
...que si "...no sabiem això de tú, Albert...que més ens amagues?..."
...que si patatim... que si patatam....

Que qui va ser l'autora?... la meva dona va ser. Bé, llavors encara no ho era.
Em volia conquistar.
Tsch...és així, mira.
No m'ho ha tornat a fer. Suposo que em considera conquistat per sempre.
Tampoc no caldria repetir-ho.
Però, en el fons, mira, em va agradar... i ara ho sé apreciar encara més.
Em va agradar la valentia de fer-ho i la excepcionalitat de l'acció... només a l'abast de persones igual d'excepcionals.
Ai que em posaré tendre!.


Total, que m'avançaré a Sant Jordi i acabaré l'article regalant aquesta rosa "simbòlica i digital" a totes les seguidores d'aquest blog.....
...per a les que us agradin les flors...que suposo que seràn més que les que no...
...i,  vinga va, també per als meus seguidors als qui us agradin les flors......
...que n'hi ha... i per raons molt diverses... eh?....
...encara que suposo que seran menys que els que no... ...suposo, vaja, ho no sé...
....ara m'estic liant...i no voldria pixar fora de test ...deixem-ho córrer...va.

Tsch, no us punxeu!
Llegir més...

dilluns, 15 d’abril de 2013

Musclos de Normandia a la planxa


Quan parlem de musclos, tots tenim al cap els excel·lents musclos del Delta de l'Ebre, els de roca o, com no, els de Galícia i/o del Nord.
Però no tothom coneix els musclos de Normandia, també anomenats musclos "dàtil" per la seva mida. Ja sabem que els francesos són una mica "especials"...i en consumir aquest marisc també. Diuen que si li treus a un francès els musclos i les patates fregides (french fries) no son ningú.
Doncs resulta que no toleren els musclos superiors a 5cm de longitud.
Una mica els entenc. A mi m'agraden grans i petits però, sincerament, de vegades et trobes algun musclo tan tan gran....que ja fa "coseta" menjar-se'l, eh?....se t'omple tota la boca d'aquella mala bèstia...i es com una mica desagradable.
Les tècniques que utilitzen en aquesta regió del nord de França asseguren un creixement limitat i, per què no dir-ho, també tenen una altíssima qualitat.
Ja sabeu que, a mi, a banda de promocionar els plats i productes de la nostra terra, m'agrada donar conèixer tot allò que és interessant pel vostre paladar i, per tant, aquí hi deixo la meva recomanació.
Els podem fer com vulguem. De fet, existeix una recepta per cuinar els "musclos a la normanda" (moules à la normande), que incorpora poma o sidra, però jo no sóc massa partidari d'utilitzar mantegues (com els anglesos, els francesos també són força donats a cuinar amb mantegues i cremes fresques) i per això us els presento a la planxa.
Si no els trobeu, li podeu encarregar al vostre peixater de confiança.
No us perdeu la recepta "Musclos al vapor" on explico com eren els musclos de la Barceloneta.
Tasteu-los i en parlem.
Llegir més...

divendres, 12 d’abril de 2013

Espagueti amb espinacs al curri i guarnició de dàtils


De nou, us presento una recepta pròpia de "La cuina de sempre" que fusiona la cuina catalana amb la italiana i la marroquina.
Es tracta d'uns espagueti amb una salsa d'espinacs al curri que rematarem amb uns dàtils saltats, que aportaran un puntet dolç molt interessant al conjunt.
Ja sabreu que el dàtils, tot i tenir fins a un 70% de sucre, és un producte molt ric en carbohidrats, ferro, potassi i fòsfor. Conté moltes vitamines (A) i es considera molt beneficiós en medicina.
Es recomana el seu consum en casos d'asma, bronquitis, tuberculosis, tos, febre, càncer, dolor de fetge, grip, fatiga d'ulls i gonorrea.
Jo penso que és un d'aquells ingredients que malauradament no consumim massa a Catalunya....i que hauríem d'incorporar el dàtil a la nostra cuina, ja sigui sencer, en pasta, en melmelada o picat.
Tsch....que a més d'energètics, els dàtils son afrodisíacs.
Espero que us agradi.
Aquesta recepta és per a 4 persones.

NOTA: He aprofitat aquesta ocasió per crear la categoria "Lacuinadesempre", que inclourà totes aquelles receptes de creació pròpia.
Llegir més...

dijous, 11 d’abril de 2013

ARTICLE: Col.laboració amb Casa Westfalia



>Fa un temps, vaig publicar un article on us parlava dels "Productes Alsacians" i de la "Casa Westfalia".
Avui us vull presentar més productes de la "Casa Westfalia" amb els que he fet algunes receptes que relaciono.
I és que ja sabeu que sòc un amant de les "delicatessen" i dels productes d'importació.
Analitzem doncs, a partir d'una nova comanda que he rebut, quines receptes podem fer amb aquests productes a banda de gaudir-los sols... que ja és tot un plaer.
Us recordo que podeu fer les vostres compres on-line i rebreu les vostres comandes a casa... amb totes les garanties i en perfectes condicions. I és que internet, a banda de fer molt mal amb segons què... té també moltíssims avantatges i coses bones.

Una extraordinària mostassa dolça....

 ...amb la qual he elaborat aquest "Pintxo de salmó fumat amb mostassa", fabulós contrast de fumat i dolç.

Una amanida fresca... per a aquells dies que no tens temps de cuinar. Més bona que les que podem comprar al super del costat de casa, us ho asseguro.

Una melmelada de préssec....
 
...tsch...que he utilitzat per a farcir la Mona de Trufa d'aquest any.

Humus, o crema de cigrons cuits.... que m'encanta.

En un moment... ho podeu servir, amb una mica d'oli...pebre vermell (dolç o picant) i uns cigronets cuits.

Un peppersweet... que són uns pebrots petitets farcits de formatge... no pot faltar en el vostre vermut.

Una salsitxa Berner, que ve farcida de formatge... i amb bacó.

Un plaer absolut.

Unes salsitxes de Munich... autèntiques... que van molt bé per acompanyar plats.

Un formatge-iogurt... ideal per a fer tota mena de postres. Jo me'l menjo a cullerades !!!.

Pa de pita.

...i és clar, amb el pa de pita i la crema de iogurt, podeu fer un "Pita de Falafel ".

Uns bockwurst... tots excel·lents, fets amb tripa autèntica.

Amb aquests tipus de salsitxes podeu fer una amanida alemana... d'aquelles de bandera.

 La podeu acompanyar amb una cervesa Schlappe-Seppel ben frescota

Un pot de ceba cruixent....ideal per utilitzar en frankfurts....

 ...però també podeu innovar una mica i fer un "Xai amb mongetes i ceba cruixent".

Una ampolla de vi de postres...

...similar al vi de gel...

Ah!!!..i amb la comanda han tingut el detall d'incloure una pràctica bossa....

...uns davantals...

...i el més interesant de tot: un receptari de plats alsacians dels que treure suc ben aviat.

Un catàleg (de tapa dura) amb tots els productes de la Casa Westfalia... m'ho compraria tot !!!

...i per acabar una gorra... per quan faci caloreta.
Espero que us hagi agradat aquesta pinzellada de productes alsacians... que no serà la última.
Llegir més...