inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Mona de Pasqua: Sara Pastís de Sant Jordi Pa de Sant Jordi Mona de Pasqua: Trufa cuita Arriba la Quaresma amb els típics bunyols.

dijous, 31 de gener de 2013

Xanguet fregit


Ja ben poc vam veure com fer una tradiciona i apreciada truita de xanguet.
Bé, ara us mostro com servir-lo simplement fregit, com la llengueta fregida.
Com veureu, no té cap misteri la recepta.
Si us agrada menjar peixet del petitó, també podeu consultar la recepta de la "Truita de llengueta cruixent"....el "Sonso fregit"...el "Xanguet fregit" o, aquesta que en parlàvem, la "Llengueta fregida"
I a gaudir.
Llegir més...

dimarts, 29 de gener de 2013

Arròs de carn i verdura



De vegades, et ve de gust un arroset senzill...sense massa filigranes.
Es poden utilitzar molts ingredients força econòmics i obtenir un bon arròs.
No per està fet amb ingredients econòmics un plat ha de ser de menys qualitat.
Si gaudiu d'una horta bona i ecològica....nomès haureu d'afegir una mica de tall, com he fet jo....i gaudir d'un bon arròs de carn i verdura.
Molts de vosaltres hi afegirieu cargols.....segurament, però es que a mi no m'agraden.
Veiem, doncs, com fer un bon arroset amb quatre tonteries.
I es que en el fons...quan les coses es fan amb carinyo i ganes....sempre surten bones.
Llegir més...

dilluns, 28 de gener de 2013

Pintxo de salmó fumat amb mostassa


Avui us presento un pintxo molt fàcil de fer...ràpid i econòmic.
Es una combinació de salmó fumat amb una mostassa dolça especial, molt típica a Alemanya. Aquesta mostassa la podeu comprar en qualsevol gran superficie. No cal que sigui aquesta marca...però si que sigui la variant dolça.
La resta....bufar i fer ampolles.
Un pintxo d'aquells que entra per la vista...i sorpren gratament a tothom.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dissabte, 26 de gener de 2013

Arròs amb llet


Quin clàssic, eh?...no podia faltar.
Tsch....un respecte a l'arròs amb llet, nanos.
Recepta nº 100 del C.P.C.C.
Doncs potser feia més de 20 anys que no el tastava....i que bo!!!

Això si...es una mica pesat....bé...molt pesat, val. Per aquest motiu heu de fer racions més aviat petites o no us les podreu acabar. Serviu-lo ben fred de la nevera.
I ara, una mica d'història vinga. Segons la vikipèdia, l'arròs va entrar als Països Catalans a través dels àrabs, ja que ja als receptaris antics àrabs hi havia receptes de cremes d'arròs i d'arròs amb llet. La paraula va ésser escrita en català per primer cop l'any 1262 en uns comptes de Pere el Gran. També del segle XIII tenim un receptari anònim, Cocina Hispanomagrebí, amb moltes receptes d'arròs, sovint combinat amb llet, sucre i mel. L'any 1314 apareix la primera recepta amb arròs escrita en català, es tracta del menjar blanc, al Llibre de Sent Soví. A la Catalanofonia l'arròs i llet ja es preparava a l'Edat Mitjana i era una manera molt corrent de preparar l'arròs, de vegades tal com el fem ara i d'altres utilitzant un terç de llet d'ametlla i dos de vaca. Es tracta d'unes postres tradicionals a molts països de tot el món, amb variants en el tipus d'arròs utilitzat (arròs llarg, arròs trencat als Emirats Àrabs, etc.), en el tipus de llet (condensada a alguns països americans, amb llet de coco a Puerto Rico, llet evaporada, etc.), a les espècies i ingredients per a aromatitzar (canyella als països mediterranis, vainilla als països saxons i nòrdics, safrà a l'Iran, cardamom al nord de l'Índia, etc.). A alguns llocs s'afegeixen espessidors com ou, nata, farina, etc. o altres productes, principalment fruita fresca o seca, com ara nous, festucs, etc.
Llegir més...

divendres, 25 de gener de 2013

Truita de xanguet


No sé quantes truites de xanguet em deuria fer la meva mare de petit.
Fa anys...el xanguet es trobava amb molta facilitat, oi?.
Com ja vaig explicar en l'entrada de la "Llengueta fregida", aquest és un peix costa de trobar a la peixateria avui en dia.
I que bo que està.
A mi, personalment, em trasllada a la meva infància.
Es una tonteria, ja ho sé, però en aquests casos (com en d'altres receptes d'aquest blog) el que més m'interesa és la transmissió d'aquest coneixement de generació a generació, que els meus fills puguin fer aquesta mateixa truita de grans....per què ja veieu que d'elaboració...en té ben poca.
Si us agrada menjar peixet del petitó, també podeu consultar la recepta de la "Truita de llengueta cruixent"....el "Sonso fregit"...el "Xanguet fregit" o, aquesta que en parlàvem, la "Llengueta fregida"
I ara...aneu preparant una mica de pa amb tomàquet...vinga.
Aquesta recepta és per a 1 o 2 persones.
Llegir més...

dijous, 24 de gener de 2013

Ous remenats amb tomàquet


Us presento la recepta d'Ous remenats amb tomàquet que apareix al C.P.C.C, la nº 740. L'única diferència es que en el meu cas la salsa de tomàquet incorpora pebrot i ceba...per donar-li una mica més de gust.
No acaba de ser una samfaina com a tal.
També veureu com no és exactament el "revoltillo" de tota la vida que ens feien les nostres àvies...i que aviat us presentaré també.
Però queda molt bo aquest...molt fi.
Quan incorporem els ous i no pararem de remenar-los fins que es comencin a quallar i finalment el conjunt tindrà la consistència d’una melmelada.
No cal dir que és una bomba de colesterol, i més si l'acompanyeu amb cansalada....i us dediqueu a sucar pa...sucar pa...i sucar pa.
En el meu cas, feia més de 10 anys que en menjava...així que de tant en tant ja està bé.
Llegir més...

dimarts, 22 de gener de 2013

Magdalenes de cacau amb trossets de xocolata i pinyons


Ja fa un temps....vam veure com fer unes autèntiques magdalenes de pastisseria...amb bon gust...i ben pujadetes....amb "muntanyeta" que diuen alguns.
Bé, avui us mostro una variant de la mateixa recepta que agradarà als mes golafres ja que incorpora cacau, trossets de xocolata i pinyons.
Veureu que podeu utilitzar la mateixa massa per a presentar-ho en plan "pa de pessic", per a muntar postres amb nata, crema anglesa o salses de fruita....o també el podeu tallar a llesques i servir com a acompanyament d'altres postres tipus gelat, semifreds, etc.
Es qüestió de posar-hi imaginació.
Us recomano preparar la massa la nit anterior i reservar a la nevera.
No deixeu de visitar la recepta "Magdalenes de pastisseria".
Som-hi.

Llegir més...

dilluns, 21 de gener de 2013

Pintxo de bacallà confitat amb all i bitxo


Què puc dir d'aquest pintxo....
Quan portes temps cuinant...i tastant plats i gustos diferents...t'adones de les impressionants possibilitats que ofereix la gastronomia en general.
Com li passava a en "Linguini" a la peli de "Ratatouille"....hi ha matisos...hi ha sabors amagats en aquest planeta....que només els hem de trobar....tot jugant i fusionen matèries primeres...en una cuina qualsevol.
D'aquells sabors que tothom, almenys un cop a la vida, hauria de tastar.
Aquest pintxo és excel.lent....i com veureu...no li calen massa filigranes.
Gaudiu-lo....com he fet jo.  
Llegir més...

diumenge, 20 de gener de 2013

Salmó amb pasta i salsa de nous


De nou, us presento un dels meus plats que combinen pasta i peix.
Avui, força saludable i força recomanada per aquells que voleu reduir el colesterol: salmó, sípia, pasta i salsa de nous.
Tant les nous com el salmó son efectives fonts d'àcids grassos Omega3...i la sípia també resulta mes adient que el calamar.
Incorpora una mica de nata sí, però la podeu substituir per llet desnatada si voleu i la mantega per oli.
Com veureu, he utilitzat una pasta anomenada "Mafalde" que vaig utilitzar amb anteioritat: "Mafalde a la bolognesa".
Animeu-vos a provar-ho !!! 
Llegir més...

dissabte, 19 de gener de 2013

Mandonguilles amb samfaina


Quin petit plaer eh?....d'aquelles coses tontes i bones que té la vida.
Unes mandonguilles amb tomàquet. Es poden menjar de primer, de segon....o com a tapa.
De postres...millor que no, jeje.
Doncs com us comentava en l'article "La cuina de sempre no caduca"....les mandonguilles conformen una de les tradicions més arrelades de la nostra cuina. Quantes mandonguilles hauràn arrodonit les nostres mares i àvies?.....una pila segur.
Per tant, us presento una recepta senzillota...però que agrada a grans i petits.
No falla mai.
Penseu en les mandonguilles de tant en tant...per què quan les mengem...sempre ens semblen més bones del que recordàvem....a que si?.
En aquest cas...la samfaina és molt lleugera...gairebé una salsa de tomàquet.
Recepta nº 654 del C.P.C.C.
També us recomano la visita de la recepta "Mandonguilles amb salsa de tomàquet".
Inga.

Llegir més...

dijous, 17 de gener de 2013

ARTICLE: La cuina de sempre no caduca


El passat 9 de Novembre de 2012 publicava l'article de les 500.000 visites.
Ara, i millorant la mitjana de visites diàries, s'han superat les 800.000 visites tan sols 2 mesos.
El ritme es de vertigen.
I per què?....em pregunto....doncs jo penso que es per què la cuina de sempre...no té caducitat.
Aquesta cuina de tota la vida ha estat sempre en mans de les nostres mares i àvies. Elles han mogut sempre aquest país....i han perfilat la història erigint-se en silenci com a part indivisible de la nostra cultura.
L'altre día ho comentava amb uns amics de tota la vida, i el Jordi Guillén em deia:

"Total que es lunes y esta noche alguien en alguna casa pequeña al pié de un carretera comarcal cualquiera, estará en la cocina rebonzando albondigas en pan rallado, con la sarten negra de motitas blancas al fuego y escuchando la radio, ah esos malditos florescentes blancos en la cocina, cuanto daño han hecho, suerte que con un buen visillo en la cortina, unos azulejitos con flores en la pared y un delantal colgado detrás de la puerta al lado de una pegatina de Kas naranja, desaparece toda frialdad..."

... i el Ferran Gállego ens contestava:

"...mueven el mundo esas madres de las albóndigas en cocinas viejas. El más pintao de los héroes o canallas fue hijo de una madre así. Y por mucho que el mundo los venere por sus logros o les tema por su crueldad, recuerdan esas albóndigas y si ella les dijese "come despacio" responderían "sí mamá". Y suerte tienen, otros nunca probaron albóndigas tan buenas y no sentían más que envidia cuando cenaban en casa de un amigo."

A mi em cridaven: "Mastega bé el menjar!!!!"...i potser s'escapava algun clatellot i tot.
Però quanta raó tenen tots dos, oi?.
Son pensaments emparats per la filosofia d'aquest blog.
El treball obscur que moltes mares i àvies han fet durant molt anys s'ha de reconèixer merescudament i s'ha de continuar, per què conforma l'essència de la nostra societat.
Aquestes dones tenien la gran sort de comptar amb molt de temps i un producte excepcional, ecològic, de proximitat. Però, com diu en Lladonosa, també els faltava tècnica, certament.
Jo penso que aquesta és una feina important que incideix positivament en les rel.lacions entre pares i fills.
I es que aquelles mares i àvies d'abans....s'ho curraven molt....diguen-m'ho ben clar.
Son elles les co-autores d'aquest receptari.
Cuinaven molt aquelles senyores...però molt, eh?..massa fins i tot. Algunes eren esclaves de la cuina.
Clar, tampoc hi havia calers per anar a sopar a fora de casa com fem ara.
Jo estic convençut que aquelles senyores...pocs objectius més importants tenien al dia que alimentar degudament a la seva prole.
Senyores que se sentien despullades sense el davantal.
Senyores amb aquelles bates amples d'estar per casa...de floretes, lletges a parir....comprades per quatre duros a la parada d'un gitano del mercat setmanal....i que a més a més venia amb quatre calces de regal.
Quan jo era petit pensava que una mare sense bata d'estar per casa...no era una bona mare. 
De veritat ho dic, eh?...vaja, que no cuidava bé de la seva família.
Quines coses, eh?...
Jo mai m'he considerat masclista, però a casa la meva mare (e.p.d.) era la primera que si que ho era una mica i criticava a les mares que no assumien de bon grat una absoluta dedicació a tenir cura dels seus.
Clar, potser la mare d'algun veí si que s'arreglava entre setmana...i es maquillava i tot per sortir al carrer...a no se sap on. I si fumava...buf....llavors ja era una meuca:
- "Mira la Nieves...com va....sembla un lloro...per gastar-se els calers en 'tabacu' si que té...però els nanos a casa morts de gana i sense espardanyes...".

Que estrany em semblava tot plegat.
Eren excepcions, suposo.
I es que abans (i era una realitat), les mares que sabien cuinar...estaven grasses.
Amb el pas dels anys, totes acabaven adquirint la mateixa forma de les mandonguilles que feien.
A que si?...a que es veritat?...juas,juas....era així !!!...i menys mal de les bates del "mercadillo"...que les feien sentir còmodes.
Quan veies a una mare, més aviat grassa, amb la seva 'batacasa', el seu davantal...i, fins i tot, amb els "rulos" posats....tsch.....nano....podies estar ben segur que aquella dona cuinava de puta mare.
De haver-li obert la nevera haguessis trobat salsitxes amb tomàquet o  fetget de xai amb ceba o uns llibrets de llom arrebossats o una carn d'olla....o les sobres d'un remenat d'ous i tomàquet del migdia.
Poques vegades les enganxaves sense cap plat cuinat per oferir-te.
Ara no.
Això ha canviat.
Ara les mares estan bones.
Son ties bones, literalment.
Tsch...algú ho havia de dir!.
Perquè es cuiden molt més, clar....i està bé això, eh?.
Les mares d'ara estan bones...però no saben cuinar.
Estic generalitzant, ja ho sé.
Ara vindrà la típica tia bona que diu que fa un suquet de peix acollonant.
Si d'haver n'hi ha...però poques.
I jo ara em pregunto....per què no lluitem per aconseguir que les mares d'avui estiguin bones i a més a més....es "currin" unes mandonguilles antològiques?.....


Tsch....que no es cap tonteria el que dic, eh?. Potser es que ningú no havia reparat en tot això fins ara....
Òndia !!!
En fi.
Que podríem dir el mateix dels pares, oi?.
I tant que si.

Siguem seriosos, va.
Es evident que en pocs anys hem evolucionat prou com a societat....i la realitat deixa entreveure que cada cop som més els homes que prenen el relleu a la cuina....i que les tasques domèstiques es comparteixen.
Total, que faci qui faci el dinar....aquelles receptes de tota la vida...les hem de conservar.
I ara...poseu-vos a cuinar unes mandonguilles per celebrar, ni que sigui, que fa molt de temps que no les mengeu. Si les feu en roba interior o no....ja es cosa vostra.
Animeu-vos, coi!.

Tsch...ja que estem us deixo una recepta de mandonguilles amb samfaina i la de mandonguilles amb sípia i pèsols.
Llegir més...

dimecres, 16 de gener de 2013

Garrinet al forn



Sí, es cert, aquest no és un plat tradicional català, però ja vam parlar que de tant en tant publicaria receptes tradicionals d'altres païssos i cultures, com l'espanyola.
Qui vol degustar un  tall de "Cochinillo Asado"?...molts de vosaltres segurament. 
A mi m'agrada, però us he de confesar que aquesta no és la carn que més m'agrada del mon.
Prefereixo el xai mil vegades més, però també té la seva gràcia el garrinet...i, si està ben fet, és força bo.
Aquest és un plat que s'acostuma a fer per les festes de Nadal, per la Nit de Nadal ("Nochebuena" en castellà). o per Cap D'Any.
És una recepta senzilla que nomès requereix d'una bona cocció de forn i d'una dedicació especial a la pell del garrinet per garantir que quedi ben cruixenta.
Us recomano comprar un garrinet ibèric, ja que el greix és més sa...i us pot costar entre 60-65 euros aproximadament. Però es probable que el tingueu que encarregar, perque no sempre en tenen, clar.
Aquesta recepta es va publicar a finals del 2010, però he acualitzat les fotos i el pas a pas.
Que vagi de gust.

Llegir més...

dimarts, 15 de gener de 2013

Conill fregit


>Recepta nº 423 del llibre C.P.C.C.
Conill fregit.
Així, com sona.
Tonto, eh?....tan tonto que molts no reparem en com n'és de bo, el conill fregit!
S'ha de menjar amb les mans, si pot ser, vaja.
El cruixent exterior fa que sigui un mos d'aquells que t'hi estàs una bona estona llepant....i llepant....i llepant.
I l'allet?...ostres l'allet, que bo que queda fet així, també.
Acompanyeu-lo de la guarnició que més us agradi, i d'un bon allioli si voleu.

Llegir més...

dilluns, 14 de gener de 2013

Pintxo de botifarra, brie i camagrocs amb salsa de gerds


Un plaer absolut.
De veritat, d'aquelles cosetes bones bones. Un bon pintxo.
Ens donarà una miqueta de feina...tampoc massa...però el resultat és extraordinari. Podeu omitir els camagrocs si no en  trobeu.
Serviu-lo calentó.
Llegir més...

divendres, 11 de gener de 2013

Patata, coliflor i bacallà amb allioli de julivert


Com veureu, aquest és un plat molt econòmic i senzill de cuinar.
D'aquells que serveixen per "desintoxicar" el cos de greixos...passades les festes de Nadal.
Molts ja coneixeu què bona és la coliflor amb patata...doncs amb bacallà dessalat...encara més i amb aquest suau i aromatitzat allioli....encara millora més.
Us ha de quedar un plat caldós.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 9 de gener de 2013

Pintxo de llom, ceba i formatge amb salsa de taronja amarga



Quin pintxo nanos.
De veritat que l'heu de tastar. De fet, la combinació de llom de porc amb ceba, formatge i taronja és més que coneguda...i si ho regueu tot amb aquesta salsa dolça de taronges amargues.....ja és la repera.
No ho dubteu en tastar-lo.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 7 de gener de 2013

Patates amb mongeta tendra, camagrocs i allada


Un plat ben sa, que va molt bé per a purgar-nos passat les fetes de Nadal.
És molt i molt senzill, però el vull documentar perquè és una forma de menjar verdures molt interessant, ja que la salsa amb gust d'all li donarà una miqueta de rotllo al tema. Sobretot per aquells a qui no els agrada massa la verdura.
És la típica salsa que anomenen "Ajoarriero" en castellà, o allada en català, i que es pot utilitzar per molts plats, com pel bacallà.
La meva mare la feia molt a sovint....i nosaltres li dèiem "el suquet vermell". (Salsa Ajoarriero)
Aquesta salsa es fa en 30 segons, per tant, heu de tenir-ho tot preparat abans de començar.
En una paella petita, escalfar un bon raig d'oli d'oliva.
Quan estigui calent, tirar els alls que prèviament haurem picat ben petits. Compte que l'all es torra molt ràpid. Només que agafi color, tirar un parell de cullerades de pebrot vermell en pols (dolç). Remenar i fer uns 20 segons, que no es cremi. Seguidament, tirar la mateixa quantitat d'oli però de vinagre. Compte per què aquí farà molta reacció i pot esquitxar. Quan deixi d'esquitxar ja estarà feta la salsa. Tirar-la per sobre de la verdura/patata.
Llegir més...

divendres, 4 de gener de 2013

Llom de porc farcit a la mostassa amb salsa de castanyes i cava


Ja feia temps que li anava al darrere.
Volia fer un llom farcit....i m'he decidit per fer-lo amb una salseta de cava amb xampinyons i castanyes pilongues. Per dins...una capa de mostassa dolça...que és la bomba.
Però clar, a internet hi trobareu un munt de receptes per farcir lloms...i gairebé totes son diferents. Clar, cadascú li dona el farciment més adient per casa seva.
A mi m'agrada molt cuinar amb dàtils i penso que és un ingredients no massa aprofitat a Catalunya (tot i que si que ho es en altres cuines del mediterrani).
Com sempre, la qualitat dels ingredients i del farciment marcarà el resultat...així com l'amor i la paciència que heu tingut per fer-lo.
Un excel.lent plat de festa....d'aquells que no podreu parar de sucar pa.
Es pot acompanyar amb patates al forn (o fregides) si voleu.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 3 de gener de 2013

Pintxo de foie amb poma i codony


En el mon de la cuina...poquetes coses hi ha que siguin tan bones...i que vostin tan poc de fer.
Bé, si que n'hi ha unes quantes...però aquest pintxo és d'aquells que, sense cap mena de dubte, s'endurà tot el protagonisme de l'àpat.
La combinació de sabors....de dolç i salat...fan que, jo mateix, el consideri una gran recomanació per servir en qualsevol taula....sobretot en celebracions...events...i dies especials com al Nadal.
Tsch...però no la cagueu amb qualsevol vi, eh?....l'heu de servir acompanyat d'un vi negre especial per l'ocasió.
No acostumo a recomanar vins...però avui ho faré: us recomano un Pinord Chateldon Reserva 2006.
Us poso els ingredients però no les quantitats....ja de dependrà del nombre de persones i pintxos a fer.
I que vagi de gust.

Llegir més...

dimarts, 1 de gener de 2013

Pintxo "Goxua"


El millor pintxo del món....bé, potser no....però un dels millors segur.
Els pintxos estan especialment associats a la gastronomia basca, en la que s'acostuma a prendre com a aperitiu acompanyat normalment d'un got de vi negre (txikito) o zurito, nom amb el que es coneix al petit got de cervesa de mitja canya, aproximadament. Aquest mateix got es conegut a l'Aragó com a penalti, a La Rioja com corto i en altres zones d'Espanya com mini. Aquesta costum dels pintxos és molt comú en el bars del País Basc, Cantabria, Navarra i La Rioja....i en zones de Burgos i Miranda d'Ebre. Donada la fama que està agafant aquesta forma de dinar, cada cop són més les persones que decideixen realitzar el seu dinar o sopar a base de pintxos, alternant de bar en bar.
Originalment, els ingredients a col.locar sobre el pa poden ser pràcticament qualsevol, però moltes vegades en la cuina basca s'utilitzen el peixos com el lluç, el bacallà, anxoves, gules, etc..., i d'altres com la truita de patates, pebrots del piquillo farcits, croquetes, etc...
Degut al gran interès que desperta aquesta cuina i al gran nombre de cuiners joves que hi ha al País Basc, els pintxos cada cop són més elaborats i més complexes....definint-t'ho com a cuina en miniatura.
Fins i tot es fan concursos de pintxos de forma periòdica...i es que realment, se'n fan de molt currats.
A mi m'encanta aquesta forma de menjar....encara que hi ha llocs on passen una mica amb el preu, tot s'ha de dir.
Nosaltres vam descobrir aquest pintxo Goxua en un viatge a San Sebastià (de fet, veníem de Burgos)....i jo vaig quedar enamorat de la magnífica combinació d'ingredients.
Cada Nadal, a casa nostra, no falten mai uns Goxua per fer l'aperitiu.
Aquesta recepta ja l'havia publicada abans...però he actualitzat les fotos.
Espero que us agradi.
Llegir més...