inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 17 de novembre de 2013

Patates braves (a l'estil Bar Tomàs)

 
Avui ens aproparem (i molt) a les carismàtiques braves del Bar Tomàs. Hi ha força controvèrsia al voltant d'aquestes patates.
Hi ha qui diu que no són res de l'altre mon....i d'altres que són les millors de les millors.
La meva opinió?...entre poc i massa.
El cert que al "Tomàs"...s'ho han currat. Segurament les trobareu més bones, però no conec cap altre bar que porti més de 35 anys fent la mateixa tapa i tenint amb el mateix èxit. 
Són mítiques i s'han guanyat el meu respecte.
Si no heu estat mai, no deixeu de visitar el número 49 del carrer Major de Sarrià per què és tota una experiència. Les podeu demanar picants o no picants, mixtes i dobles. Això si, apart de la salsa especial, heu de saber que també porten allioli, eh !!!
Ah!!!...i aneu amb temps carallots, que sempre està ple.
FOTO: Entrada del Bar Tomàs i safata de patates
Per la meva part, m'he documentat per internet tot el que ha estat possible, ja que la recepta no apareix per enlloc, però si enteneu un mínim de cuina...us adonareu que no tenen massa misteri.
Per tant, aquesta no és la recepta original, encara que s'acosta moltíssim....i no penso que sigui gaire diferent, veient el resultat.
Si recordeu, en un altre ocasió us vaig presentar les patates braves madrilenyes i també les típiques braves a l'estil de sempre  que dic jo, i que són les que més ens serveixen per aquí....(amb ketchup, maionesa, mostassa, pebre negre, etc...) i que no han de ser les millors, ni molt menys. 

Ara, proveu aquestes que valen la pena.
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.



INGREDIENTS
2 patates de fregir (varietat Kennebec, com les de Prades)
oli de gira-sol o de fregir

oli picant (especial per les braves)
allioli (recepta ràpida d'un all)
pebre vermell dolç o picant

sal

ELABORACIÓ
El primer que haureu de fer es tenir un bon oli picant. Us recomano llegir aquesta recepta prèviament "Oli picant", que és molt fàcil de fer.
Ja, de passada, tindreu oli picant per a les vostre pizzes.
 El tema de les patates és important. Han de ser patates bones, gustoses.
 Les pelem.
Jo les tallo una mica esbiaixades i procurant que quedin totes diferents. Es renten i s'assequen completament. Un cop ben seques, ja les podrem fregir en oli de gira-sol a baixa temperatura. Farem el que se'n diu en castellà una "doble fritura".
La primera fregida servirà per a coure  a foc lent (confitar) les patates i la segona per torrar-les i deixar-les cruixents fins que les patates estiguin ben daurades
 Per tant, quan noteu que la patata es torna tova de dins....però abans d'agafar color....
 ...les reservem sobre un paper absorbent. Ara, apugem el foc al màxim per a escalfar l'oli i fer la segona fregida, que serà quan les torrarem.
 Mentre, en 2 minuts, podeu preparar l'allioli. Jo el faig amb un all petit.
Us recomano llegir la recepta "allioli amb ou i turmix".
 Un cop fet, el reservem a la nevera.
 L'oli ja és ben roent...
 ...acabem de fregir les patates.
 Quan comencin a agafar color....ja les podem retirar.
No cal daurar-les massa. Notareu que per fora són cruixents i per dins toves.
Al Bar Tomàs les fan així, però porten tanta estona apilades...que perden el cruixent. 
A mi, personalment, m'agraden més així.
 Eps!, no us oblideu de salar-les un cop fregides (i no abans).
 Ara ja és qüestió de muntar el plat. Utilitzeu platets de cafè.
 Amb les patates encara calentes, tireu-hi per sobre una cullerada d'allioli.
 Ara, l'oli picant.
 Tireu-hi una cullerada d'oli picant.
 I ja per acabar, ho remateu amb una mica més de pebre vermell (dolç o picant)....
 ...per sobre de les patates.
I ja les tenim. 
 Només ens cal una cerveseta ben freda....o un vermut.
 I a gaudir, nanos.
Bon profit !!!

14 comentaris :

  1. Prova-les tiu, de veritat que són clavaetes...

    ResponElimina
  2. Tenen molta fama les d'aquest bar...Jo no he anat mai però també he sentit a dir que és més la fama que el contingut...Sí?

    ResponElimina
  3. Tens raó Cristina. Estàn molt bones, però com pots veure...es poden fer a casa pràcticament igual...per què no tenen cap secret ni misteri. Però s'ha de reconèixer que s'ho han currat durant molt anys...i això és més important que la pròpia recepta, per a mi. És d'aquelles tradicions que als de pixapins de Barcelona tant ens agrada....anar a comprar el diari (o l'Sport)...fer un vermutillo...treure als crios a passejar al solet....comprar un tortell de nata per desprès de l'arròs...fer unes braves i una cerveseta al Tomàs...
    Fa Diumenge...vaja.

    ResponElimina
  4. Bona recepta la teva....
    però aprofito per dir que jo soc dels que pensen que el Tomàs esta sobrevalorat..

    Salut!

    ResponElimina
  5. Ara que dieu això de la sobrevaloració, també em penso que és el cas de "La Esquinita", encara que allà hi he menjat un choco o calamarcets molt bons, d'una textura de l'arrebossat finíssima.
    En quant a les braves, a mi m'agraden les del "Can Roca" de Sant Andreu... són peculiars, o almenys la salsa i acompanyades d'un bon vermut de la casa.... aah!... aquests petits grans plaers de la vida!

    ResponElimina
  6. Perdó, volia dir "La EsquiniCA", que és el tret que caracteritza el local...

    ResponElimina
  7. @Violent, ...però la simpatia dels cambrers de "L'esquinica" no la tenen la resta, eh?...jeje.
    Estic d'acord que les braves del Tomàs estan bé...però no són cap meravella. De fet, apareixen a les guies turístiques i hi arriben autocars i tot a la zona.....

    ResponElimina
  8. Les patates braves mes bones del mon són les del giraldillo de Vilanova i la Geltrú

    ResponElimina
  9. no es veritat són les de ma mare

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !