inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 15 de novembre de 2013

Macarrons


L'altre dia, i no em pregunteu per què, em van venir unes terribles ganes de menjar macarrons...però macarrons d'aquells de tota la vida. Clar, amb aquest projecte del blog de cuina (us ho creureu o no), però fa gairebé tres anys que pràcticament no repeteixo un mateix plat a casa, només la paella i el caldo i carn d'olla que són plats que ens encanten. A veure,  no compto les elaboracions bàsiques i espontànies que de forma puntual realitzo pels meus fills, com poden ser uns macarrons amb tomàquet, uns espagueti carbonara, infinitat de cremes de verdura, brous de pollastre i gallina, arrossos de tota mena, amanides diverses, etc, etc...
Tot i que procurem donar als nostres fills el mateix menjar que mengem els adults, es innegable que en moltes ocasions els petits de la casa comporten un tracte diferent, també en l'àmbit gastronòmic. En ocasions, quan tenim convidats, els grans dinem més tard de l'habitual i, si es que volem respectar els horaris d'àpat dels nostres fills, sovint hem d'exercir una cuina paral.lela...a petita escala.
Ja en parlarem del tema en algun article si voleu, que també m'interessa conèixer la vostre opinió al respecte.

Doncs bé, repassant i repassant receptes, em vaig adonar que encara no havia publicat mai la recepta tradicional dels macarrons !!!!!...els de tota la vida !!!.
I, es clar, no podia passar ni un minut més amb aquesta manca clamorosa.
Tot i que els macarrons que hem tota la vida a casa són lleugerament diferents, jo avui us presento la recepta tradicional de macarrons que apareix al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la núm 641.
Bé, permeteu-me haver afegit uns daus de pernil i xoriço.
I si, si....ja sé que a cada casa els macarrons es fan lleugerament diferents, no passa res, així ha de seguir. Però com sempre us indico, es important definir una recepta base que serveixi de referència única i ens permeti tipificar aquest plat dins un recull universal de receptes tradicionals catalanes com ho es el llibre CPCC.
Com veureu, aquests macarrons no tenen cap misteri, però tal i com us comentava al principi....quan et venen ganes de menjar macarrons...et venen ganes de menjar macarrons....i es difícil resistir-s'hi.
....ummmm.....ara, pot ser, us han vingut ganes de menjar macarrons a vosaltres....no?.
Som-hi !



INGREDIENTS
320gr. macarrons
200gr. carn picada
100gr. formatge ratllat
2 tomàquets madurs trinxats
2 grans d'all trinxats
1 ceba trinxada
oli d'oliva
aigua
llorer
sal

VARIANTS:
- En comptes de gratinar-los es pot servir el formatge a part
- A l'hora de gratinar s'hi poden posar unes boles de mantega amb el formatge
- En lloc d'afegir aigua al sofregit, s'hi pot afegir una mica de llet
- Es pot fer amb trossos de pernil substituint la carn
- Es poden afegir herbes al sofregit: orenga, farigola, etc.
- Si s'ha fet rostit uns dies abans, se'n pot aprofitar l'oli per fer el sofregit
- S'hi pot afegir tòfona trinxada o ratllada
- És costum d'afegir una mica de paté al sofregit
- La carn pot ser de pollastre, vedella, porc o barrejada
- S'hi poden afegir daus de pernil i xoriço o trossos de salsitxa

ELABORACIÓ
Preparem tots els ingredients

Es important escollir un bon xoriço. La incorporació del xoriço es cosa meva, vull dir que no apareix al CPCC, però trobo que és un ingredient tan habitual que calia afegir-lo.
Els macarrons, els de  tota la vida...que ara em penso que li diuen "plumas". Poden ser ratllats o no, i més llargs o més curts.
La carn picada. Com sempre us recomano comprar-la molt fresca. Si us possible que us la piquen al davant, ja que la carn que entra en contacte amb el metall s'oxida ràpidament.
La carn picada ha de ser barreja de vedella i porc. En el meu cas, jo sempre demano una proporció de 60% vedella+40%porc, tant per hamburgueses com per mandonguilles com per la pilota pel caldo.
L'heu de salar i empebrar.
L'all i la ceba, ben trinxats
De moment el que farem serà daurar la carn en una paella amb un raig d'oliva d'oliva. Procureu remenar-la bé i desfer tots els grumolls.
Quan la carn sigui gairebé cuita, hi afegirem l'all i la ceba.
Deixarem que el conjunt es faci durant uns minutets més....
...i llavors incorporarem el tomàquet que haurem ratllat previament.

Incorporem també l'embotit. Jo he posat uns talls de pernil i xoriço.
Si voleu també els podeu daurar al principi de fer el sofregit.
Ho remenem bé i abaixem el foc. Ho deixarem coure a foc lent durant uns 25-30 minuts.
Durant aquesta cocció caldrà afegir un gotet d'aigua.
Ho tapem si voleu.
De tant en tant, controleu que no es quedi sense líquid o es cremarà el sofregit. Com us comentava, si cal, podeu afegir una mica d'aigua.
Mentre, en un altre foc, ja podeu anar preparant una olla amb abundant aigua i una mica de sal.
Poseu-hi un parell de fulles de llorer...
...i, quan bulli, aboqueu-hi els macarrons. No cal afegir oli a l'aigua dels macarrons. Com passa amb tota la pasta, heu de procurar controlar el temps de cocció de la pasta per evitar haver-la de mullar amb aigua freda. D'aquesta manera, un cop cuits els macarrons els barrejarem directament amb el sofregit.
Poc a poc la carn s'anirà fent. Tasteu-ho per saber si s'ha de rectificar de sal i si la carn ja és feta.
Passats uns 12-14 minuts, segons el que indiqui cada fabricant de pasta, ja podrem escórrer el macarrons.
La salseta ja la tenim a punt. Si la paella es baixa, passeu el sofregit a una cassola més gran. Jo utilitzo la mateixa de coure els macarrons i així no cal embrutar més del compte.
Escorreu-los bé.
Els incorporem a la cassola.
Incorporeu-hi ara el sofregit i barregeu-ho.
Amb el foc més aviat baix escalfarem el conjunt uns minuts, vigilant no se'ns cremi.
Avui, ho servirem en cassoletes de terrissa individuals.
Quina flaire !!!
Només ens queda posar una mica de formatge per gratinar....
...i mantenir-ho al forn en mode grill durant uns 10 minutets.
I ja ho podem portar a taula.
Senzills, clàssics, però sempre bons. Un porronet de vi negre li va especialment bé als macarrons, així com una mica de vi amb gasosa i gel també.
Bon profit !!!

16 comentaris :

  1. Que bons són oi? Back to basics és bo de quan en quan.....

    ResponElimina
  2. @Cinta, digues que si, guapa.....que faríem sense macarrons !!!....gràcies per la visita.

    ResponElimina
  3. Jo també fa mesos i mesos que no menjo macarrons com Déu mana... abans en menjava sempre a casa l'àvia, però des que cuino jo a casa, no he tornat a gaudir d'aquesta pasta... ja comença a ser hora de tornar a menjar-ne doncs. A veure si la setmana que ve els preparo per dinar. :-)

    ResponElimina
  4. Molt bons. Jo hi afegeixo olivada.

    ResponElimina
  5. Boníssims i per mí sense ser rallats millor¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  6. possar la carn amb la ceba, de principi , ho probaré, ja que sempre ho faig al final.

    ResponElimina
  7. Molt bons!!! Sempre havia volgut saber com es feien. La meva àvia els feia però no li vaig poder preguntar perquè va morir... Petonets!

    ResponElimina
  8. Exquisits aquests macarrons, jo els faig molt semblants però només amb el xoricet.

    ResponElimina
  9. Per curiositat, aquesta recepta és per a 4 persones? Normalment així ho entenc, però per a 4 persones jo acostumo a utilitzar aprox. mig quilo de pasta i mig de carn picada. (Potser sóc un golafre).

    ResponElimina
  10. @Calvin, una foto, no?

    @Ona, olivada?....ummm...una interessant variant.

    @Dolors, hi ha més gent de la que ens pensem...que no vol formatge per sobre.

    @Marta, si, cap problema, ja ho veuràs. Passa el mateix amb la salsa bolognesa.

    @Rusquilleta, a mi em va passar el mateix amb moltes receptes...i es que mai estem preparats per a una perdua a així....gràcies per la visita.

    @Montse, amb xoricet, i tant !

    @Enric, normalment s'estableixen entre 80-100gr. de pasta per persona. Però cap problema, fes les teves pròpies proporcions.

    Gràcies a tots companys. La veritat es que són molt bàsics, però bons alhora.

    ResponElimina
  11. Fan una pinta deliciosa!! Son els de tota la vida, i no només es fan així a Catalunya. Al País Valencià també els fem ben iguals. Ara, això del xoriço, francament, no se m'havia ocorregut. Bona pensada!! Salutacions

    ResponElimina
  12. A mi, a l'hora de fer el sofregit, la tieta, em va ensenyar a fregir la ceba apart de la carn. Encabat, quan la carn ja està cuita, és quan hi afegeixo la ceba -a mi m'agrada ben rosseta- i el tomàquet perquè també es cogui (tot ben remenadet) .I la veritat és que quan, alguna vegada, ho he volgut fer com ens ho mostres tu ací, és a dir, incorporant-hi la ceba i l'all a la carn mig crua, no ho he trobat tan bo... Això sí, a l'hora de bullir els macarrons no la imito gens, a la tieta, recordo que els deixava tanta estona escorrent-se en el recipient de forats que quan els tirava dins la cassola de fang, els havia d'anar separant amb una forquilla perquè eren tots ells una bola de macarrons enganxats... ha,ha, ha...! A mi la pasta m'agrada "al dente" i inclús prefereixo afegir-la a la cassola sense que sigui del tot eixuta, és a dir, acabada d'escórrer i cap a dins de seguida, amb els macarrons ben humits de l'aigua de l'ebullició.
    Salut i gana!

    ResponElimina
  13. @Francesc, queden molt bé amb xoriço...prova-ho !!!

    @Violant, son maneres de fer-ho si. Jo he seguit la recepta del Corpus. Això no vol dir que sigui la millor...ni de bon tros, però si serveix com a referència. Com comentava, a cada casa fan els macarrons de forma diferent. A mi m'agrada fer-los amb beixamel. Però la teva tieta segur que porta més anys que jo fent macarrons....i, per tant, un respecte. I la pasta al dente....doncs a mi també m'agrada...però a la meva dona no...i sempre tenim la mateixa discussió. Ja fas bé de no deixar passa temps escorrent els macarrons i aprofitar una mica de l'aigua de cocció. En general, la pasta s'ha de coure al moment de ser consumida o barrejada amb altres salses. Això sempre m'ho recorda l'Antonella Speranza, una amiga del blog www.lapastaperalscatalans.com.
    Bona feina i bon comentari, gràcies Violant !!!

    ResponElimina
  14. Avui els he fet per dinar,però sense el xoriç i al sofregit de seba ( que faig primer de coure la carn), hi afegeixo una mica de pebrot verd, i amb el tomàquet, una mica de pebre vermell dolç, cada un té la seva versió, totes igual de bones.....i tant......

    Sempre tinc el dubte de congelar-los, però avui,¡¡¡¡¡¡ amb el perol que n'he fet¡¡¡¡¡¡¡¡, no tinc cap més remei.
    Tú ho fas de congelar-los? com els envases perque es conservin millor?

    ptons i gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els congelo en un tupper, tal i com feia me mare.

      Elimina
  15. HOLA!! ENCARA Q NO HE COMENTAT MAI FAIG DE CUINERA I X TANT US CONSULTO BASTANT X TENIR DIFERENTS IDEES,HEU PROVAT A POSAR UN XORRET DE VI BLANC AL SOFREGIT ?? PROVEU-HO JA VEUREU COM US AGRADEN. X CERT JO ELS ACOSTUMO A FER AMB COSTELLA,GRACIES X ESTAR AQUI I DONAR-NOS TANTES IDEES.
    BON PROFIT !!!!!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !