inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 24 de novembre de 2013

ARTICLE: BCN & CAKE 2013: Ens podriem estalviar aquesta fira?


>Un economista o empresari emprenedor et diria que no, per suposat, ja que és un negoci en alça aquest de la "pastisseria creativa"... i ara mateix el sector és una màquina de fer calers. I Catalunya i Barcelona necessiten diners.
Un ex-pastisser com jo, us diria que pot ser sí que és una fira que ens podríem estalviar.
Aquest divendres vaig visitar la segona fira de la mal anomenada "pastisseria creativa" BCN&CAKE 2013, aquest any ubicada dins el CCIB del Fòrum.
Per cert, vull agrair la invitació que em van fer arribar la gent de Dayelet.
Doncs bé, allà vaig trobar exactament el que m'esperava: sucre, sucre i més sucre.
I és que la invasió de muffins, cupcakes, fondant, cheesecakes, cake-pops, etc... que estem vivint no deixa de sorprendre a tothom des d'un punt de vista social. Hi ha una fal·lera desbocada.
Perquè en el fons no és més que això, una munió creixent de persones que tenen interés per la decoració amb sucre. Vaja, com els que tenen passió per l'Escalextric o pels comics Manga.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria, la rebosteria o la panaderia.
Potser seria més encertada la denominació Artesania del sucre.
Però no caigueu en l'error de comparar aquesta "pastisseria creativa" amb la pastisseria que s'ha fet tota la vida, tant o més creativa que aquesta.
De fet, no són comparables, són complementàries.
De flors de sucre i de decoracions amb fondant se n'han fet tota la vida.
Però ara resulta que està de moda.
Però què és la creativitat realment?
Diuen que la creativitat és l'art de no copiar. I penso que és una definició molt encertada.
L'autèntic pastisser és un creatiu de mena, domina diverses tècniques, té bon gust, imaginació i professionalitat. I ara sembla que la pastisseria de tota la vida no hagi sigut creativa!
Aquesta explosió social de la "pastisseria creativa" ha sorprès tothom, això és innegable.
Els pastissers encara se'n fan creus de com ha estat possible una escalada tan vertiginosa d'aquesta vesant pastissera. I es que s'ha convertit en un negoci que mou molts i molts diners.
A la invasió dels nostres aparadors, hi hem d'afegir la invasió d'utensilis, materials, colorants, essències, cartronatge, tallants i plantilles que ho acompanya.
Tot a preu d'or, és clar.
Un mon que ens proposa saturar fins el límit el nostre rebost de productes i artefactes per, al cap i a la fi, acabar decorant unes magdalenes de tota la vida amb l'objectiu de fer-les els més empalagoses i incomestibles possible.
Pastissets en miniatura, en diuen!
Mini-cakes super fashion, molt "monos" i molt "cucos" i "mira como molan los que hice el otro dia!".
I certament, s'ha de reconèixer que n'hi ha qui amb el sucre fa autèntiques obres d'art, que són els menys, però en general, tot aquest fetitxisme pel fondant... a la pràctica, sovint es tradueix en creacions ridícules, horteres i immenjables, que no fan cap bé una societat ja  saturada de greixos i sucres.
I es que això de la pastisseria visual agrada molt als nord-americans. Els apassiona vaja.
El problema és que a casa nostra, que sempre hem tingut un cert complexe comunitari d'inferioritat, som molt donats a importar tendències d'altres països.
Algunes d'elles més interessants que d'altres.
En qualsevol cas, sempre serà millor passar-se la tarde fent decoracions amb sucre, amb els estímuls que comporta, que jugant a la PlayStation 4 que, ja que toquem el tema, tampoc presenta massa novetats respecte de la versió anterior.
El que més lamento d'aquesta fira és no haver trobat (sospitosament) cap representació de l'autèntica pastisseria, a excepció dels Escribà... que de ficar el nas on hi ha calers mai se n'estàn.
A Catalunya, en concret, sempre hem gaudit de molt bona pastisseria i molts bons pastissers.
Però, es clar, això, ara mateix, no és el que ven.
I, si em permeteu, acabaré fent el meu pronòstic al respecte: aquesta "bombolla" de sucre: esclatarà... i tal icom ha vingut, marxarà.
No patiu pels braços de gitano, ni pels tortells, ni pels tocinets de cel, ni per les pastes de té, ni pels semifreds, ni pels bombons artesans, ni per la rebosteria de sempre.
Com totes les modes, tot plegat quedarà reduït a la mínima expressió on, de forma residual, hi quedaran els més fanàtics que, probablement, també seran els qui millor ho facin.
No sabem quan serà aquest esfondrament, però jo vaticino que l'apocalipsi de la pastisseria creativa ja està escrita.
Ara els toca decidir als pastissers: si volen pujar-se al carro de fer diners de la pastisseria creativa, ni que sigui a contracor, o mantenir l'essència de l'autèntica pastisseria, que no està exempta d'evolucionar. S'han  d'aprofitar les noves tècniques i tendències que d'aquesta obsessió temporal se'n derivin i aplicar-les d'una forma més intel·ligent al producte final.
A continuació us mostro algunes imatges de la meva visita a la fira.

 No havia estat mai al CCIB i el recinte és espectacular.

En entrar ja vam trobar el més interessant de la fira: els pastissos de sucre.

Com podeu observar... són autèntiques obres d'art fetes de sucre.
Una autèntica preciositat que farà mullar les calces que qualsevol núvia. (Ups, perdó!... què barroer!)

 I és que, com en tots els àmbits d'aquesta vida, hi ha gent amb talent que en destaca clarament.

 Cupcakes creatius, no n'han faltat.

 I molts pastissos amb motius infantils.

 Més cupcakes decorats... tot i que això s'ha fet tota la vida amb massapà també, oi?

Els empallegosos macaroons tampoc no hi han faltat.

 La veritat és que el saló és molt maco, enorme i sense columnes. No hi havia massa gent el divendres.

 Un estand on feien piruletes de xocolata amb serigrafia.

 Botigues amb tota mena de fondant... de milions de colors.

 Vaja, tot un infern per als diabètics.

 Podies comprar figueretes fetes de sucre de forma industrial, però que no són barates, eh?

 Un "mestre" decorador de galetes.

De forma gratuïta, també podies fer-te el teu propi cupcake.
Bé, bàsicament es tractava de fer una porqueria amb tot el que trobaves sobre la taula. La gent, si és gratuït, s'hi aboca... i si és dolç s'hi aboca el doble.
S'ho foten tot....

 Hi havia paradetes molt cucas, extremadament cucas... massa, fins i tot.

La gent de Dayelet, els únics que venien amb un producte específic, es van trobar sense competència.
La resta, totes les parades de la fira venien exactament el mateix: sucre, sucre i més sucre.

 Els de Dr. Oetker no s'han volgut perdre l'ocasió de fer negoci.

 I més pastissos de fondant amb més o menys gràcia.

Galetes estupendes, perfectes... super fashion.
Ideals per a incrustar en les postals de Nadal que s'envien entre empreses...una altra moda, també.

 Molta gent interessada en el sector, si.

 Hi trobaves qualsevol tipus de motlle o tallant.

 Una sabata de sucre, molt xula.

Com us comentava, en aquest mundillo el qui triomfa és l'artista... no pas el pastisser.

 Un pastís tort.... molt original.

 Les Monster High... que no faltin.

 I els cupcakes de l'Angry Bird tampoc, jeje.

Demostracions en viu de com passar-se una tarda sencera decorant un pastís.

I els famosos xupa-xups de sucre i xocolata... amb una infinita i aberrant quantitat de complements i derivats del sucre que els acompanyen.

 En sortir vam aprofitar per visitar la magnífica zona del Fòrum.

 Una zona de Barcelona extraordinària... que personalment encara no coneixia.

 Fins i tot hi ha nou port.

 I les tres torres que caracteritzen el lloc.

Espero no haver ferit massa sensibilitats amb aquest article i confio que m'acceptareu aquesta crítica, certament, no massa constructiva.
Però és el que penso.
Fins la propera.

17 comentaris :

  1. Ja veus, amb lo dolent que es per l'organisme el sucre... aquesta fira sembla més una exposició d'escultures artistiques que un altre cosa... mariconades !!!

    ResponElimina
  2. Bones Albert!
    Jo també estic una mica fins als nassos dels cupcakes, macarons i derivats. És el mateix de tota la vida però amb dibuixets de massapà. Em recorda a aquest fragment dels Simpsons: http://www.youtube.com/watch?v=3gGnyVS5qRY
    Salut!

    ResponElimina
  3. Com be dius Albert el que triunfa en aquesta rama es l'artiste, no el pastisser. Pero es innegable que alguns treballs són espectaculars. Aixó no vol dir que tinguen un sabor excelent; si es mira amb el paladar cap destaca. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Jo també penso el mateix! Gràcies per plasmar-ho :-)

    ResponElimina
  5. @Litonano, ja sabia el que pensabes....jeje.

    @Enric, juas,juas.....el video dels simpsons reflexa la crua realitat, si.

    @Cuiner, bona reflexió company.

    @Mafaldaboop....gràcies pel comentari...

    ...tsch...els que no hi esteu d'acord també podeu dir la vostre, eh?....que si no no tenim debat !!!

    ResponElimina
  6. @Albert,

    Jo també vaig visitar la fira aquesta, ahir de bon matí, i com sol ser habitual coincideixo amb tu Albert. Massa sucre, massa estri per decorar i massa de parades i botigues similars... i molt poca pastisseria de tota la vida.

    Quan vaig arribar em va agradar el que vaig veure, el recinte del CCIB està molt bé i el lloc era ampli i es podia caminar tranquilament... però al cap d'una estona, ja estava tip de cupcakes, sucre, decoració, fondant i colorants i eines per tallar el sucre i les figures. Amb la xicota voliem comprar alguna cosa per esmorzar (en plan, un pastisset, una bona magdalena de tota la vida o alguna cosa de pastisseria de veritat) i ens va costar una bona estona trobar una cosa comestible. Al final ens vam haver de "conformar" amb un brownie que era normalet i unes galetes que bueno, eren tot sucre i poca cosa més.

    A mi em sembla collonut que hi hagi aquesta afició pel fondant i la decoració, però com dius tu, a la fira hauria estat bé que també hi hagués lloc per la pastisseria de tota la vida (la bona de veritat). On hi hagi un bon tortell de massapà, un bon braç de gitano de nata o crema o un bon pastís... que s'apartin les filigranes de sucre...

    El que més em va agradar de la fira va ser que hi havia la gent de Dayelet i vaig poder comprar uns quants productes allà amb ells. També vaig comprar xocolata Torras i volia comprar un llibre sobre el Celler de can Roca però pesava massa i vaig pensar que ja el compraria per Internet.

    Albert, llàstima no haver coincidit en el dia que hi vam anar, m'hauria agrada't conèixe't i fer la xerrada.

    Salut! :-)

    ResponElimina
  7. Hola Albert,
    Jo vaig estar dissabte, i he de reconèixer que m'ho vaig passar molt i molt bé!!. Tot i que estic d'acord amb quasi tot el que dieu. Cupcakes mega ensucrats immenjables! pastissos mega elaborats i súper ensucrats que quan et menges un bocí estan més secs que la "mojama" ja ja ja ja. La veritat que és ben cert, sembla ser que el més important d'aquest nou boom o moda, és fer un pastís original, espectacular i com més gran millor, això si, el sabor, la textura, els ingredients... això tan és!. És un llàstima, la veritat.... M'agrada fer pastissos en fondant, temàtics o infantils... reconec que queden molt macos i vistosos, als nens els hi encanten, però per mi el fondant forma part d'una decoració, pq' al final, a casa meva SEMPRE el traiem, mai ens el mengem... això si, el coc i el farcit molt booooo com ha de ser!!.Soc més de pastissos tradicionals, galetes o magdalenes. Un dels meus preferits, el pa de pessic farcit amb crema de xocolata mmmmmm.
    Per acabar... vaig comprar força cosetes... ji ji ji, entre elles un motlle nordic ware, que m'encanten!, i el tallador de galetes de la casa de gengibre, entre altres. A nivell general, vaig disfrutar amb la fira. Vaig tastar els famosos macarons, que són una delícia mmmm, i vaig comprar un mini cupcake de llimona i merenga que estava deliciós, passo de les ensucrades cremes de mantega ja ja ja. Hem vaig quedar amb les ganes de veure a Jordi Cruz i Xavier Barriga... però per la resta perfecte!. Crec que ens hem de quedar amb el que ens agrada, la part positiva, i jo hem quedo amb un dia agradable amb la meva germana i amb unes compres estupendes. :)) I com bé dius, les modes passen, i això no és més que una moda passatgera... els braços de gitano, les mones, els panellets, etc SEMPRE estaran aquí.
    Salutacions, Sandra.

    ResponElimina
  8. @Calvin, tens raó, no hi havia massa oferta en serveis de bar. Resulta que podies sortir del recinte (et posaven un segell a la mà) i anar a dinar al Diagonal Mar, per exemple, però no ho sabies fins que ja havies decidit marxar.

    @Sandra, ja veig que et vas deixar portar pels ulls....però tens raó...i ja que hi som...aprofita i passa-t'ho bé. Jo no em vaig agoviar, va estar entretingut, però la meva opinió no canvia.
    Vaig acabar comprant alguna coseta tonta jo també.


    Pel que veig, i en general, tots els que hi hem anat arribem a la conclusió similar. Gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  9. Em quedo amb la teva frase "en aquest "mundillo" el que triomfa és l'artista...no pas el pastisser". Hi estic totalment d'acord. Són pastissos preciosos que bé podrien ser de plastilina, m'ho menjaria amb el mateix gust... Toca la pera la bojeria que s'ha desfermat al voltant dels glassejats, frostings i fondant. Si us plau, tot en mesura!
    Marta

    ResponElimina
  10. Hola Albert estic amb Tu sembla que si no fas pastissos de fondand no estas en aquet mond
    Jo no vaig estar La meva filla si diu que esperaba algun estan que fos una mica mes abocat a la Xocolata (ja que anuncian una demostracio de decoracio amb xoco de galetas i pastissos)
    Salutacions

    ResponElimina
  11. En efecte...podria ser una fira molt més interessant del que és.

    ResponElimina
  12. Ei, molt d'acord!
    El meu pare, que és pastisser i que, segurament, m'ha enganxat això de la farina... estaria amb tu. De fet, a mi m'agrada tot aquest "mundillo" del BCN&CAKE. És maco... de veure. Crec que, com has dit, tot això passarà. La veritat és que això espero.
    El que em preocupa són les consqüències d'aquest "art". Quants pastissers (bons pastissers, i per no parlar de forners) hi ha que han hagut de plegar? Que no són reconeguts més que pel propi sector? Buf... i tot per una madalena que gairebé no és ni madalena ja...
    Des de petita he vist al meu pare cuidar cada detall de cada pastís (o madalena, un nom que per cert, sembla haver desaparegut...jeje) que ha fet, i abans vaig veure al meu avi... i sense fondant!
    Considero que cal que parem a pensar-hi.
    Gràcies per la reflexió!
    Mireia.

    ResponElimina
  13. Jo hi vaig anar divendres amb una amiga i vàrem comentar el mayeix que tu tant bé exposes.
    Els treballs amb fondant et poden agradar o no (que és el meu cas) peró el que és segur és que són una coxinada. La pasta de sucre esta putinejada fins a l'infinit i representa que aixó t'ho has de posar a la boca. Ja és "es colmo" quan el que fan és embolicar amb sucre un pastís de porexpan. Senyors estem bojos !!!. Quina manera de fer malbé aliments. Que ho facin amb plastilina o algun invent similar.
    En fi, la fira hem va semblar quica i molt poc interessant. Més que una fira era una gran botiga. I a servidora no la hi tornaran a veure per allí

    ResponElimina
  14. Gràcies per donar la vostra opinió.
    Trobo a faltar algun defensor de la pastisseria creativa.....o es que no n'hi ha?....per què de blogs de cupcakes hi ha a patades....
    En fi. No vull crear polèmica, però m'agradaria saber si hi ha algun raonament que pugui convèncer mínimament als que hi estiguin interessats en aquest mon.
    Gràcies per endavant.

    ResponElimina
  15. Ei Albert! Totalment d'acord amb tú! No sorporto aquesta marranada de les cupcakes...resumint: mantega i sucre. Però realment agrada o simplement és una altre forma de fer "manualitats"? Jo també vaig ser-hi en aquesta fira perquè em van regalar l'entrada i, noi, no vaig veure si una Sacher, ni Massinni, ni tortells, ni lioneses, ni cap elaboració pastissera d qualitat. Tot era el mateix, els cupcakes (per cert, en vaig probar un i era fastigós), les galetes decorades (que són molt maques però per decorar) i les fondant...I, no t'ho perdis, com la pela és la pela, el senyor Escribà també s'ha pujat al carro! I tot era venda, negoci, calers...
    Com és possible que el blog de l'Alma Obregón tingui mil·lions de visites? Doncs perquè vivim en una societat plena d'ignorants, on nomès s'aprecia el que fan a fora i volem imitar-los, i no entenen de qualitat, francament.Quantes vegades em criticat la cuina americana, el problema d'obesitat del EEUU? i, ara, qué volem? que això passi aquí?
    En fi, Albert, això ja no ho podem parar...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Hola Albert,
    primer de tot et volia felicitar per aquest bloc, doncs crecs que pocs n'hi ha que ofereixin recpetes de pastisseria i de forner de tota la vida que són difícils de trobar (de fet el vaig trobar de casualitat, buscant la recepta dels llonguets, que sembla que hagin desaparegut del món...), així com receptes de plats salats de sempre.
    Jo també hi vaig ser, al bcn&cake, dissabte. També crec que semblava una gran botiga i que faltava la respresentació d'altres tipus de pastisseria. Tot i això haig de confesar que vaig sortir carregada de coses (talladors de galetes, motllos per pa de pessic, una caixa per poder portar els pastissos amunt i avall...).
    Penso que aquests dolços són... en fi, massa dolços (on es posi una massini!! res!!). Ara bé, haig de confesar que hi ha coses que m'encanten: les galetes amb xips de xocolata; algun que altre pa de pessic de xocolata, llimona o nabius; les galetes decorades (aquest any en penso fer per decorar la casa al Nadal); pastís de pastanaga; "empanada" de poma; etc. tot i què s'han de menjar amb mesura.
    Al cap i a la fi, trobo que ens hem de quedar amb la part positiva de tot, i fer el que més ens agradi.
    Una abraçada desde Vilanova.

    ResponElimina
  17. @Marta, celebro sentir aquesta reflexió. Ja està bé d'injectar sucre a la societat. Gràcies pel feedback.

    @Adriana, sembla que estem tots d'acord en que aquesta moda passarà.Així que has comprat moltes cosetes, eh?...picarona?....ahahá !!!!!....no seràs de les que fa els seus cupcakes en la intimidat, no?....jeje

    Gràcies de nou.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !