inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Peus de porc al forn Rostit de Nadal: Pollastre rostit amb prunes i pinyons Calçots al forn Pinyonat Wok de potes de calamar amb tirabecs Tartaletes de crema amb fruita i xocolata

dissabte, 30 de novembre de 2013

Brioixeria: Canya de cabell d'àngel


Últimament us estic mostrant com elaborar algunes de les pastes de brioixeria més típiques fetes amb cabell d'àngel. Doncs aviat us mostraré unes quantes més. Avui li toca el torn a la canya de cabell.
Com veureu, es fan en un moment i el resultat es totalment professional.
I es que aquesta pasta és una d'aquelles entranyables, oi que si?
Un "duro" per cada pasta de cabell d'àngel que m'he menjat de petit...i ara viuria molt millor.
A mi, particularment, m'apassiona el cabell d'àngel. És molt fàcil de fer, però heu de trobar la carbassa apropiada. Aviat us presentaré també la recepta del cabell, tot i que podeu comprar-lo en qualsevol botiga especialitzada en llegums, fruits secs i dolços...fins i tot al supermercat més proper.
Si voleu més informació consulteu el consell "On comprar productes de pastisseria".

Llegir més...

divendres, 29 de novembre de 2013

Ous remenats amb fesols de Santa Pau, pernil i gambes


L'altre dia, un lector d'aquest blog em deia que es poden fer tantes receptes d'ous remenats com imaginació tinguem. I no li faltava raó, oi?.
Avui us presento uns ous remenats sense misteri...però molt bons, amb fesols de Santa Pau, gambes i pernil.
Ja sabeu que els fesols de Santa Pau requereixen d'un cocció una mica especial, per això us recomano la lectura prèvia de l'article "Llegum seca".
La quantitat d'ous dependrà dels vostres gustos. Jo n'he posat un parell però en podeu posar el doble tranquil·lament.
Feu la vostra, companys.
Llegir més...

dijous, 28 de novembre de 2013

Llom amb llet


Feia temps que tenia ganes de fer i tastar aquesta recepta.
No l'havia feta mai, sincerament, i encara no sé de quina zona és típica.
Doncs l'he fet i m'ha sorprès molt la textura tan melosa que la cocció amb llet ha provocat en la carn.
Un plat extraordinàriament senzill de cuinar i molt recomanable. Fins i tot, si trobeu la guarnició oportuna, podeu oferir-lo com un gran plat de Nadal afegint-t'hi unes escalunyes  i uns bolets tipus múrgola, per exemple.
Recepta tradicional núm. 632 del llibre CPCC.

Llegir més...

dimecres, 27 de novembre de 2013

Brioixeria: Pinyonat


>Avui us porto una altra pasta de pastisseria feta amb pasta de full i cabell d'àngel.
Particularment, és un pasta que trobo molt bona, es conserva molt bé i té una aparença força atractiva, per això era una de les que més es venien a la pastisseria on treballava. Però malauradament he descobert que fa més de 15 anys que ni es fa ni es ven a la mateixa pastisseria i jo he volgut recuperar-la perquè penso que val la pena.
Ja veureu com és molt fàcil de fer i només us caldrà estar una petita estona a la cuina.
Tasteu-la que us agradarà, n'estic segur.

Llegir més...

dimarts, 26 de novembre de 2013

Espagueti amb rovellons i tomàquet sec


Seguim aprofitant la temporada de bolets amb una nova recepta que combina pasta amb rovellons frescos.
Podeu fer servir altres bolets i altre tipus de pasta, però és important utilitzar tomàquets secs i conservats en oli, ja que aquest serà l'ingredient que més caracteritzi el plat, pel seu gust intens i peculiar.
La seva elaboració no es gens complicada. Clar, és molt fàcil dir-ho, oi?
Si us ve de gust, el sofregit, que farem amb trossets de rovelló el podeu triturar i convertir en una crema afegint-t'hi una mica de brou o crema de llet, i d'aquesta podreu oferir un acabat més sofisticat.
Jo he apostat per la versió més barroera, si així li podem dir, ja que també m'agrada trobar trossets al sofregit.
En qualsevol cas, un plat molt interessant que cal tenir present.
Llegir més...

dilluns, 25 de novembre de 2013

ARTICLE: 29 i 30 Novembre - Gran recapte d'aliments 2013


Ja ha arribat la campanya del Gran Recapte d'Aliments d'enguany.
El blog "www.lacuinadesempre.cat" col.labora habitualment amb la Fundació Banc dels Aliments. Durant tot l'any, realitza una donació econòmica mensual i, arribada la campanya El Gran Recapte 2013 també ha realitza una donació addicional.
Des de www.lacuinadesempre.cat, us animem a col.laborar activament en la mesura que a tots us sigui possible: puntual o periodicament.
Qualsevol donació serà ben aprofitada.
Per què molta gent passa gana.
Molts nens passen gana.
I això, en una societat moderna, es intolerable.

Us deixo l'explicació del projecte segons la web de El Banc Dels Aliments.

El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’Aquí, evitar que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts i, finalment, fer-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat.
Tota l’acció del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat dels aliments que rebem i en la seva distribució justa a través de les entitats benèfiques que atenen als beneficiaris finals. Això es du a terme gràcies al treball de més de 140 persones, la gran majoria voluntàries.
Darrerament, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que ens fan les entitats receptores per a les persones i famílies que atenem pràcticament s'ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots Ara i Aquí.
Paral·lelament, seguim comprovant que en la nostra societat es continuen destruint aliments aprofitables. I, tot i que cada vegada les empreses fabricants de productes alimentaris són més conscients que cal evitar aquest malbaratament, als abocadors segueixen arribant aliments que s’haurien pogut aprofitar complint totes les normes sanitàries.
Estem convençuts que moltes persones són conscients d’aquesta situació i voldrien ajudar a pal·liar-la. Tothom hi pot col·laborar: les empreses donant-nos els excedents de productes consumibles, les persones fent donacions d’aliments, i tothom ajudant econòmicament o fent de voluntari per tal d'aconseguir més aliments per repartir entre els més necessitats de casa nostra.
Malauradament, la fam ara té més boques. Moltes persones d’Aquí es troben en aquesta trista situació i per això cal que els donem un cop de mà.
Gràcies en nom de totes elles.


Podeu fer donacions materials directament al vostre supermercat.
Podeu fer donacions materials a través de la pàgina web.
Podeu fer donacions econòmiques a través del compte:
La Caixa de Pensions de Barcelona: 2100 0555 31 0201930933
Per a més informació sobre com realitzar el vostre donatiu, consulteu la plana El gran recapte.

Recordeu que el Gran Recapte d'Aliments de 2012 va recollir 2.727.000 kg en més de 1.000 punts de recollida i va comptar amb l'ajuda de 13.000 voluntaris. L'objectiu per a l'edició de 2013 és assolir 3.000.000 kg gràcies a la col · laboració de 15.000 voluntaris.
Us deixo el link al mateix article de la passada campanya 2012.
Llegir més...

diumenge, 24 de novembre de 2013

ARTICLE: BCN & CAKE 2013: Ens podriem estalviar aquesta fira?


>Un economista o empresari emprenedor et diria que no, per suposat, ja que és un negoci en alça aquest de la "pastisseria creativa"... i ara mateix el sector és una màquina de fer calers. I Catalunya i Barcelona necessiten diners.
Un ex-pastisser com jo, us diria que pot ser sí que és una fira que ens podríem estalviar.
Aquest divendres vaig visitar la segona fira de la mal anomenada "pastisseria creativa" BCN&CAKE 2013, aquest any ubicada dins el CCIB del Fòrum.
Per cert, vull agrair la invitació que em van fer arribar la gent de Dayelet.
Doncs bé, allà vaig trobar exactament el que m'esperava: sucre, sucre i més sucre.
I és que la invasió de muffins, cupcakes, fondant, cheesecakes, cake-pops, etc... que estem vivint no deixa de sorprendre a tothom des d'un punt de vista social. Hi ha una fal·lera desbocada.
Perquè en el fons no és més que això, una munió creixent de persones que tenen interés per la decoració amb sucre. Vaja, com els que tenen passió per l'Escalextric o pels comics Manga.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria, la rebosteria o la panaderia.
Potser seria més encertada la denominació Artesania del sucre.
Però no caigueu en l'error de comparar aquesta "pastisseria creativa" amb la pastisseria que s'ha fet tota la vida, tant o més creativa que aquesta.
De fet, no són comparables, són complementàries.
De flors de sucre i de decoracions amb fondant se n'han fet tota la vida.
Però ara resulta que està de moda.
Però què és la creativitat realment?
Diuen que la creativitat és l'art de no copiar. I penso que és una definició molt encertada.
L'autèntic pastisser és un creatiu de mena, domina diverses tècniques, té bon gust, imaginació i professionalitat. I ara sembla que la pastisseria de tota la vida no hagi sigut creativa!
Aquesta explosió social de la "pastisseria creativa" ha sorprès tothom, això és innegable.
Els pastissers encara se'n fan creus de com ha estat possible una escalada tan vertiginosa d'aquesta vesant pastissera. I es que s'ha convertit en un negoci que mou molts i molts diners.
A la invasió dels nostres aparadors, hi hem d'afegir la invasió d'utensilis, materials, colorants, essències, cartronatge, tallants i plantilles que ho acompanya.
Tot a preu d'or, és clar.
Un mon que ens proposa saturar fins el límit el nostre rebost de productes i artefactes per, al cap i a la fi, acabar decorant unes magdalenes de tota la vida amb l'objectiu de fer-les els més empalagoses i incomestibles possible.
Pastissets en miniatura, en diuen!
Mini-cakes super fashion, molt "monos" i molt "cucos" i "mira como molan los que hice el otro dia!".
I certament, s'ha de reconèixer que n'hi ha qui amb el sucre fa autèntiques obres d'art, que són els menys, però en general, tot aquest fetitxisme pel fondant... a la pràctica, sovint es tradueix en creacions ridícules, horteres i immenjables, que no fan cap bé una societat ja  saturada de greixos i sucres.
I es que això de la pastisseria visual agrada molt als nord-americans. Els apassiona vaja.
El problema és que a casa nostra, que sempre hem tingut un cert complexe comunitari d'inferioritat, som molt donats a importar tendències d'altres països.
Algunes d'elles més interessants que d'altres.
En qualsevol cas, sempre serà millor passar-se la tarde fent decoracions amb sucre, amb els estímuls que comporta, que jugant a la PlayStation 4 que, ja que toquem el tema, tampoc presenta massa novetats respecte de la versió anterior.
El que més lamento d'aquesta fira és no haver trobat (sospitosament) cap representació de l'autèntica pastisseria, a excepció dels Escribà... que de ficar el nas on hi ha calers mai se n'estàn.
A Catalunya, en concret, sempre hem gaudit de molt bona pastisseria i molts bons pastissers.
Però, es clar, això, ara mateix, no és el que ven.
I, si em permeteu, acabaré fent el meu pronòstic al respecte: aquesta "bombolla" de sucre: esclatarà... i tal icom ha vingut, marxarà.
No patiu pels braços de gitano, ni pels tortells, ni pels tocinets de cel, ni per les pastes de té, ni pels semifreds, ni pels bombons artesans, ni per la rebosteria de sempre.
Com totes les modes, tot plegat quedarà reduït a la mínima expressió on, de forma residual, hi quedaran els més fanàtics que, probablement, també seran els qui millor ho facin.
No sabem quan serà aquest esfondrament, però jo vaticino que l'apocalipsi de la pastisseria creativa ja està escrita.
Ara els toca decidir als pastissers: si volen pujar-se al carro de fer diners de la pastisseria creativa, ni que sigui a contracor, o mantenir l'essència de l'autèntica pastisseria, que no està exempta d'evolucionar. S'han  d'aprofitar les noves tècniques i tendències que d'aquesta obsessió temporal se'n derivin i aplicar-les d'una forma més intel·ligent al producte final.
A continuació us mostro algunes imatges de la meva visita a la fira.

 No havia estat mai al CCIB i el recinte és espectacular.

En entrar ja vam trobar el més interessant de la fira: els pastissos de sucre.

Com podeu observar... són autèntiques obres d'art fetes de sucre.
Una autèntica preciositat que farà mullar les calces que qualsevol núvia. (Ups, perdó!... què barroer!)

 I és que, com en tots els àmbits d'aquesta vida, hi ha gent amb talent que en destaca clarament.

 Cupcakes creatius, no n'han faltat.

 I molts pastissos amb motius infantils.

 Més cupcakes decorats... tot i que això s'ha fet tota la vida amb massapà també, oi?

Els empallegosos macaroons tampoc no hi han faltat.

 La veritat és que el saló és molt maco, enorme i sense columnes. No hi havia massa gent el divendres.

 Un estand on feien piruletes de xocolata amb serigrafia.

 Botigues amb tota mena de fondant... de milions de colors.

 Vaja, tot un infern per als diabètics.

 Podies comprar figueretes fetes de sucre de forma industrial, però que no són barates, eh?

 Un "mestre" decorador de galetes.

De forma gratuïta, també podies fer-te el teu propi cupcake.
Bé, bàsicament es tractava de fer una porqueria amb tot el que trobaves sobre la taula. La gent, si és gratuït, s'hi aboca... i si és dolç s'hi aboca el doble.
S'ho foten tot....

 Hi havia paradetes molt cucas, extremadament cucas... massa, fins i tot.

La gent de Dayelet, els únics que venien amb un producte específic, es van trobar sense competència.
La resta, totes les parades de la fira venien exactament el mateix: sucre, sucre i més sucre.

 Els de Dr. Oetker no s'han volgut perdre l'ocasió de fer negoci.

 I més pastissos de fondant amb més o menys gràcia.

Galetes estupendes, perfectes... super fashion.
Ideals per a incrustar en les postals de Nadal que s'envien entre empreses...una altra moda, també.

 Molta gent interessada en el sector, si.

 Hi trobaves qualsevol tipus de motlle o tallant.

 Una sabata de sucre, molt xula.

Com us comentava, en aquest mundillo el qui triomfa és l'artista... no pas el pastisser.

 Un pastís tort.... molt original.

 Les Monster High... que no faltin.

 I els cupcakes de l'Angry Bird tampoc, jeje.

Demostracions en viu de com passar-se una tarda sencera decorant un pastís.

I els famosos xupa-xups de sucre i xocolata... amb una infinita i aberrant quantitat de complements i derivats del sucre que els acompanyen.

 En sortir vam aprofitar per visitar la magnífica zona del Fòrum.

 Una zona de Barcelona extraordinària... que personalment encara no coneixia.

 Fins i tot hi ha nou port.

 I les tres torres que caracteritzen el lloc.

Espero no haver ferit massa sensibilitats amb aquest article i confio que m'acceptareu aquesta crítica, certament, no massa constructiva.
Però és el que penso.
Fins la propera.
Llegir més...

dissabte, 23 de novembre de 2013

Mongetes amb cap de vedella


El plat que us presento avui es cuina molt ràpidament.
Format part d'aquell conjunt de plats més tradicionals que ja no es cuinen gaire avui dia, però que son plats que van gaudir del seu moment dins la història gastronòmica del nostre país.
Aquests, acostumen a ser plats greixosos i força calòrics, molt indicats per aquells treballadors del camp que arribaven esgotats després d'una llarga jornada de treball.
Avui dia, aquesta necessitat ha minvat molt i alguns d'aquests plats comencen a desaparèixer.
Com tot en aquesta vida, si es pren amb mesura....no tindrem problemes i seria una autèntica llàstima deixar perdre una recepta com aquesta.
Recepta núm. 682 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Llegir més...

divendres, 22 de novembre de 2013

Pollastre rostit a la cassola amb castanyes


>Aquesta és una d'aquelles receptes que m'ha sorprès gratament.
No l'havia fet mai, fins ara, i ja m'imaginava que un rostit amb pollastre estaria bo... però 
tant?
M'ha sorprès l'aportació que han fet les castanyes i sobretot l'orenga... el gustet és peculiar.
Un plat que ha passat de semblar bo... a ser molt bo.
Evidentment, abans de res haurem de disposar del mig quilo de castanyes torrades.  Les podeu comprar ja torrades o torrar-les a casa (veure "Castanyes torrades"). Però si que us caldrà una certa paciència per pelar-les, tot i que pot ser una activitat familiar molt engrescadora per als petits de la casa. Però també ho podeu fer el dia abans de fer el rostit, si voleu.
No cal dir que us recomano la castanya gallega per sobre de la resta.
Recepta núm. 871 del Corpus Culinari Català.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.

Llegir més...