inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

dijous, 31 d’octubre de 2013

Pops i rovellons amb salsa d'espinacs


Ara feia uns dies que no creava res nou.
I jo també tinc el meu petit neguit de fer coses noves, com tothom.
Però ara que penso, semblaria una contradicció dir que has inventat un plat tradicional nou, oi?
Nou i tradicional no lliguen massa.
En qualsevol cas, reconec que no cal ser gaire espavilat per crear plats com el que us presento avui, es evident.
Això no treu que us vulgui recomanar aquesta recepta.
La combinació del pop amb els rovellons i aquesta salseta suau però amb caràcter, és una d'aquelles cosetes ben trobades que cal tastar.
Entra pels ulls, ho sé, però encara està més bo quan el tastes.
Com veureu, és un plat no massa complicat de fer i el podeu deixar mig preparat unes hores abans de presentar-lo, si cal.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Pastís infantil de nata rosa


L'altre dia, la meva filla Vinyet va fer quatre anys.
Dies abans li vaig preguntar:
- Vinyet, com vols que sigui el teu pastís d'aniversari?
- Que sigui de cacaaaaaa....amb una mica de pipiiiiiiii....jijijijijijiji...
- No, va, cutxipurri....ara seriosament, de què el vols?
- Vull que sigui de color rosa....i amb xocolata
I així ha estat.
Aquest és un pastís infantil molt fàcil de fer, tot i que pugui semblar el contrari.
Com veureu, només heu de preparar un pa de pessic i muntar nata amb una mica de colorant.
Una mica d'almívar pel sucre bany....i el tema decoració el que més us agradi.
Jo he optat per fer diverses formes amb cobertura de xocolata i massapà blanc.
El resultat...un pastís molt vistós, bo de gust i que sobretot agrada als mes petits de la casa.
Veiem tot el procés?
Llegir més...

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Espinacs a la catalana


M'encanten els espinacs.
És la verdura que més m'agrada.
Tothom diu que tenen molt de ferro, oi?...per allò del "Popeye" i tal. Però la veritat es que no en tenen tant de ferro. Les escopinyes tenen tres vegades més ferro que els espinacs.
Però ara no perdeu les ganes de menjar espinacs....eh?....que són molt saludables.
De petit veia a la meva mare que sempre li feia truites d'espinacs al pare.
I recordo aquell dia en que, veient les ganes amb les que s'ho menjava el meu pare, ho vaig voler provar.
Quan vaig tastar el gust que tenen els espinacs vaig quedar enamorat.
Des de aquell dia, la meva mare va començar a fer-me truites d'espinacs també a mi.
Avui us porto una de les receptes més representatives de la cuina catalana.
Si busqueu per llibres de cuina, trobareu que nomes porta espinacs, pinyons i panses.
Aquest és la recepta núm. 510 del Corpus del Patrimoni Culinari Català, Espinacs a la catalana o Espinacs amb panses i pinyons.
Però també és força que habitual afegir-li una mica de crema de llet i formatge gratinat que li van molt bé.
Òbviament, si la feu amb espinacs frescos de temporada (a l'hivern)....us quedarà mil vegades millor de sabor que amb espinacs congelats.
Com veureu, en aquest cas he fet la recepta amb panses moscatell,  però jo us recomano les de Corinto, que són més petites, sense pinyol i no tan dolces com les Sultanes.
Aquesta recepta ja l'havia publicada anteriorment, però he actualitzat les fotos i l'elaboració.
Aquesta recepta és per a 2 persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 25 d’octubre de 2013

Fideuà

 
Fideuà, que no Fideuada.
De fet, fideuà és la pronunciació dialèctica de fideuada en valencià.
En aquest blog ja hem vist varies maneres de cuinar una Fideuà, com la "Fideuà de calamarsets" ó la tradicional "Fideuada" catalana que ens proposa el CPCC (veure fotos).

La recepta que us presento avui és la versió que acostumo a fer a casa. No hi ha massa diferències amb les altres, però si que he respectat alguns consells que m'han fet arribar lectors valencians que tenen més tradició i experiència en l'elaboració d'aquest plat que nosaltres, els catalans, tot s'ha de dir.
Com veureu, m'agrada enrossir els fideus prèviament en una paella amb una mica d'oli.
Amb un bon sofregit, intens i concentrat, un bon brou de peix i una matèria primera fresca de bona qualitat, resulta difícil obtenir mals resultats.
A mi m'agrada presentar la fideuà una miqueta caldosa per poder barrejar els sucs amb un allioli suau. Tot i que el tema de l'allioli és tot un debat també. Hi ha qui recomana no posar-ne.
D'altra banda, la Fideuà completament seca (no sucosa) també es excel.lent però, pel meu gust, és més pròpia d'uns Fideus rossejats que d'una fideuà.
Els que tasten aquesta fideuà... s'acaben llepant els dits fins el colze.
Tot i aquesta puntualització, vull recalcar que a cada zona, a cada casa i a cada família, fan la Fideuà de forma diferent i les totes receptes son respectables i de ben segur ben bones.
Espero que us agradi aquesta proposta, sobretot als que domineu la seva elaboració.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 o 6 persones.
Llegir més...

dijous, 24 d’octubre de 2013

Pastís de carbassa


Avui us presento un pastísset de carbassa que agrada a grans i petits.
Carbassa o carabassa, es pot dir de les dues maneres.
He partit d'una recepta que va publicar el nostre amic Karlos Arguiñano, però l'he adaptat una mica.
Com veureu en el procés d'elaboració, podem servir aquesta crema dolça de carbassa en mode Pastís o en mode Cassoleta de fang, molt interessant també.
La decoració, com sempre, la deixo a gust del consumidor.
Jo he rematat cada porció amb unes boletes de massapà blanc i una fulla de menta, però a aquest pastís li va molt bé la nata muntada i, per tant, recomano molt que aquest acompanyament.
Per cert, té gust de carbassa, si....però és molt lleuger i suau. I es que en el fons no deixa de ser una mena de quiche dolça.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Panellets de pinyó sense sucre


De moment, no soc diabètic...però la meva mare i àvia ho eren i tinc molt present quines són les dificultats que comporta aquesta malaltia en el dia a dia.
Qui sap si ho acabaré sent...
Per aquest i altres motius (que no cal estar malalt) us proposo tastar aquesta variació del panellets més tradicionals de casa nostra, i creieu-me.....a mi m'ha convençut completament.
Segur que teniu present aquell vomitiu i repugnant anunci d'ambientadors que diu "...en este complejo de vacaciones escondimos objetos malolientes....¿a que les olerá a estas personas que no sospechan nada?"
...i patatim patatam, oi que si?
Jo els recomanaria fer la mateixa prova amb un bolquer del meu fill petit després de menjar carn d'olla.
Total, que jo també he fet la prova a casa meva, però sense "objetos malolientes".
He repartit panellets fets amb aquest massapà sense sucre a la família i amics.
Sense dir res.
Tot van ser felicitacions i ningú va sospitar absolutament res.
Això vol dir que l'edulcorant va fer la seva feina a la perfecció...i l'experiment ha funcionat molt bé.
El problema es que quan saben que no engreixen tant....se'ls foten tots !!!, jeje.
Obliden que el pinyó i l'ametlla també són força calòrics.
Però tot i col.laborar amb el fabricant d'aquest edulcorant (Dayelet) no puc obviar el punt crític que tot professional ha de tenir. Si sou prou gourmets notareu lleugeres diferencies. Notareu que no son tan escandalosament dolços com els panellets normals amb sucre.
Això es pot considerar una avantatge o un inconvenient, segons el paladar de cadascú.
Per tant, la meva conclusió, i com a pastisser que he sigut, es que el resultat és més que exitós.
Aquests panellets sense sucre no tenen absolutament res a envejar als que duen sucre.
Per cert, també volia fer-vos un comentari respecte dels pinyons, com ja vaig fer en la recepta dels Panellets de pinyó.
Compte amb els pinyons que compreu...que siguin europeus, no asiàtics!.
Si us fixeu, hi ha uns pinyons més gruixuts, amb més forma de pera del normal i que a més tenen una punta negre. Això vol dir que són del tipus asiàtic "Pinus Koraiensis". La diferència amb el pinyó autèntic i tradicional "Pinus pinea" (el pinyó pinyoner de casa nostra) és bàsicament el gust. Són mil vegades més bons els pinyons europeus que els asiàtics. Si podeu feu la prova i tasteu-ne un de cada.
Molta gent això no ho sap.
I ho dic per què en moltes botigues te'ls venen a preu de pinyó europeu (que és més del doble del que valen aquests)....es a dir...una "timada".
Jo això ho sé de treballar a la pastisseria...que molts proveïdors t'ho intenten encolomar (gat per llebre).
Estareu d'acord amb mi que el panellet de pinyons és el panellet estrella i el més car.
Enguany, el panellet està més car que mai i es que cada cop hi ha menys pinyes a Europa, o això diuen.
Recordeu que si voleu fer panellets els dia abans haureu de preparar el massapà i l'adob dels pinyons.
Amb aquesta recepta no rebaixarem el preu dels pinyons...però si, almenys, les calories.
Espero que us agradin.
Us recomano la lectura d'altres varietats de panellet com:
- Panellets de pinyó (amb sucre)
- Panellets d'ametlla
- Panellets de codony
- Panellets de coco

Llegir més...

Massapà blanc sense sucre


En aquest blog ja hem vist com fer el tradicional massapà blanc així com el massapà especial dels tortells de reis. Avui us proposo un versió menys calòrica d'aquest magnífic producte, que podeu extrapolar a tota mena d'elaboracions.
Us puc assegurar que el resultat és formidable. Pràcticament ningú nota la diferència.
Si voleu més informació sobre aquest edulcorant o saber on i com comprar-lo, us recomano la lectura de l'article: Col.laboració amb Dayelet.
Llegir més...

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Panellets de coco


En aquest blog ja hem vist com fer alguns tipus de panellets.
Avui us presento els de coco, una de les varietats més senzilles de fer.
Vaja, que com que no tenen una forma definida...són ideals per sapastres a la cuina.
Amb 200gr. de massapà us en sortiràn uns vint panellets de coco aproximadament, quantitat més que suficient per a una o dues famílies.
Us recomano altres varietat de panellet com:
- Panellets de pinyó
- Panellets d'ametlla
- Panellets de codonyat

Ah!, que voleu gaudir dels panellets de pinyó però no podeu o no voleu menjar sucre?...no us perdeu la recepta dels Panellets de pinyó sense sucre.
Llegir més...

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Ous al plat


Recepta nº 724 del CPCC
En aquesta recepta l'ou es cou en el mateix plat que se serveix a taula. Millor si és una cassoleta de fang.
S'ha de moderar el seu consum, ja que acostuma a ser un plat greixós i amb colesterol  però això no treu que sigui un plat d'aquells plats que sempre es menja molt a gust...malgrat aquell sentiment de culpa que et fa sentir lleugerament incòmode mentre el gaudeixes.
Clar, heu de sucar pa a dojo.
Per un dia....no tingueu miraments.
I es que en una dieta equilibrada...tot hi té cabuda.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 18 d’octubre de 2013

Llengua de bou amb espàrrecs a la llauna


El bolet Llengua de bou també es conegut com agulleta o llémena.
Com també passa amb els rossinyols, les llengües de bou són bolets que no es cuquen. L'alta permeabilitat de la seva carn fa que absorbeixi tots els sucs del seu voltant i, per això, es tan apreciat a la cuina, sobretot per a guisar.
Es recomana bullir-lo una estona prèviament ja que és una mica amargant.
Però, en la meva opinió, no sempre cal.
La meva experiència és que el podeu treballar com qualsevol altre bolet i fer-lo a la planxa si voleu. Si noteu una digestió pesada...en endavant convindrà bullir-los.
Només una recomanació: traieu les agulles o espores de part inferior del barret...que és la part amb més poder amargant del bolet. Per la resta, doneu-li una bona cocció i salteu-los bé, ja que és un bolet de carn dura però molt aromàtic i carnós.
Els espàrrecs també tenen una textura similar en boca fent que tot el conjunt sigui gairebé cruixent.
Juntament amb l'amargor dels bolets i aquesta salsa de sabor tan intens fan que el plat no sigui apte per a estomacs massa delicats, si en canvi, per a la resta de tastaolletes.
Com tots aquests platillos de cuina d'aprofitament, podeu afegir-hi tot allò que considereu oportú per a personalitzar la recepta al vostre gust.

Llegir més...

dijous, 17 d’octubre de 2013

Pebrots de Padrón


Segons la Viquipèdia, el denominat "Pebrot de Padrón" és una varietat de pebrot (Capsicum annuum) originària d'Herbón (parròquia de Padrón) a la província de A Corunya, a Galícia (Padrón).  Població on he estat personalment i no gaire atractiva des de un punt de vista turístic, sincerament. Això si, vam veure moltes senyores gallegues (i al dir senyores gallegues ja s'entén que són corpulentes senyores gallegues) que venien bossetes de pebrots a cada cantonada. N'hi havia per tot arreu.
El pebrot de Padrón es de petites dimensions, entre uns 5 i no més de 10 cm, de color verd oliva a verd groguenc i que tenen com a particularitat gastronòmica, a més de la seva generalitzat intens sabor, el qual alguns exemplars resulten particularment picants, aproximadament entre un 10% i un 25%.
Com veureu, no necessiten massa elaboració.
La forma més tradicional de servir-los és fregits o fets a la planxa...i presentats amb un polsim de sal, de vegades, grossa o en escates.
A mi m'agrada utilitzar-los com a tapa o com acompanyament d'altres plats.
Llegir més...

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Remenat de botifarra amb rossinyols i xampinyons


Avui us porto un platillo d'aquells que agraden a tothom.
Un plat a l'abast dels cuiners més inexperts amb un resultat força elegant.
Tots, de tant en tant, ens trobem davant la necessitat de gastar allò que tenim a la nevera.
Només ens caldrà un parell d'ingredients per a detonar o activar el desenvolupament d'un nou plat.
En el meu cas han estat la botifarra i el rossinyol, i a partir d'aquí....he buscat la resta d'ingredients que hi poden participar aquesta partida gastronòmica.
En el fons, de tot això, en diem cuina d'aprofitament.
I es que a tots els que cuinem ens agrada fer-ho, de tant en tant, i són precisament aquests moments els que ens fan gaudir més de la cuina....i on realment ens divertim experimentant.
Siguem sincers: no sempre surt bé...però moltes vegades surt senzilla i excepcionalment bé.
Vaja, que no cal ser cap geni per empescar-se un plat amb quatre ingredients com aquests.
Espero que us agradi.
Som-hi !
Llegir més...

Velouté de gerds


Per qui no conegui aquesta salsa velouté us diré que és una de les clàssiques salses de la cuina francesa que, com la beixamel, tenen un component encara més bàsic, el "roux", del que ja n'hem parlat també, i que no és més que lligar mantega amb farina i torrar-ho per donar-li el gust i color més adients a cada plat. S'utilitza molt com a espessidor de salses en guisats.
Però per fer la "velouté", i respecte a la beixamel, substituirem la llet per un brou, de peix, de carn o d'aviram. La proporció recomanada és de 60 grams de roux per cada litre de brou.
Veureu com és una salsa amb una textura molt característica, com un puré en consistència i, alguns diuen, que és molt tersa i, fins i tot, similar al "vellut".
La podeu fer més o menys espesa, segons el gust i característiques del plat.
Com sempre, tota aquesta mena de salses sempre tenen aquell punt característic de cada zona i de cada cuiner. N'hi ha tantes com persones. Avui us mostro com fer una velouté amb un punt dolç molt interessant i que podeu utilitzar per a diversos acompanyaments....sobretot en plats de carn, aviram o amb bolets també.
No cal dir que aquesta mateixa recepta la podeu aplicar a qualsevol tipus de melmelada.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Pintxo de figa, raim, grana padano i vinagre de mòdena


Ara feia temps que no us presentava cap pinxo, una de les meves aficions.
Per tant, aprofitarem la temporada de figues fresques per a combinar-les amb altres ingredients, com ho són el formatge i el raïm, també de temporada.
Procureu gastar les figues més dolces i madures però que mantenguin una certa estabilitat.
Podeu triar qualsevol formatge, però que sigui ben sec. Un tipus Flor d'Esgueva és molt adient.
Finalment, regarem el pinxo amb una mica de crema de vinagre de Mòdena, també dolça, i que podeu trobar a les botigues La Sirena.
Aquests pinxos, els podeu oferir com aperitiu, tapa, berenar, pica-pica o també per postres, acompanyats d'una copa de garnatxa o vi de gel.
Així que...us agrada menjar figues?....figues de menjar....vull dir, clar....que de la resta de "figues" ja hi ha altres blogs per tractar el tema. Bé, deixe-m'ho estar, millor.
Desitjo que us agradi.

Llegir més...

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Percebes


El percebe és un crustaci.
Fins aquí penso que hi arribem tots.
Creix en roques batudes per les onades.
Fins aquí penso que també.
El seu penis és més gran que la mida del propi animal.
Això ja no ho sabia, veus?, vaja, que vindria a ser com el "Nacho Vidal" de les roques.
Però no us amoïneu, que la part comestible del percebe no és el penis.
Un altre curiositat d'aquests bitxos es que a Europa, antigament, fins ben entrada l'Edat Moderna es creia que algunes espècies d'oques (les del gènere Branta) eren la metamorfosi madura dels percebes. D'aquesta manera les aus com les oques i els ànecs eren classificades com peix. Entre els arguments per a tan curiosa taxonomia estava el fet que els percebes tenen apèndixs que recorden plomes i que, en tractar-se d'aus migratòries, no es coneixien els seus nius ni cries.
Quines barbaritats, eh?
Aquest curiós animal s'explota sobretot des de Galícia i Astúries, Cantàbria, País Basc, Portugal i França (especialment en Belle Isle), sent la costa gallega un dels millors llocs per a aquesta espècie, que constitueix un producte típic de la gastronomia. Es recull manualment en les roques situades a la zona intermareal de les ries, penya-segats, illes, etc., amb un risc considerable per als operaris, localment anomenats "percebeiros o Lanpernari"
Total, un producte d'aquells que a mida que vas menjant-los més t'enganxen.

El percebe és un fruit del mar d'excel.lent gust i una temptació irrefrenable per a molts.
Els bons són cars, clar, el percebeiros es juguen la vida per collir-los, i en trobareu de millor i pitjor qualitat.
Es consumeixen tres grans tipus de percebes en el nostre país:
- En primer lloc destaquem el percebe Pollicipes pollicipes és el de major qualitat i sabor més distingit. És el percebe de les nostres costes, riques en nutrients, d'aigües fredes i batudes.
- Percebe marroquina (Mitella pollicipes). Pertany a la mateixa espècie, però sol ser més llarg i més clar que l'anterior. Aquest al contrari que el Pollicipes pollicipes es captura en aigües càlides, i la seva textura i sabor són molt diferents als del percebe del nord d'Espanya. Solen tenir trossos de roca terrosa de color marró adherida al ciment del percebe, una cosa molt útil per distingir-los a simple vista, encara que no sempre és així.
- I finalment tenim el percebe canadenc (Pollicipes polymerus). Aquest percebe prové de les costes atlàntiques del Canadà, i el podem diferenciar molt bé per la seva ungla, la qual posseeix una major quantitat de plaques entre l'ungla superior i on comença el peduncle. Això s'aprecia molt bé en la imatge següent.

Per cert, si voleu trobar les receptes de com coure tot el marisc, us recomano la http://www.pescaderiascorunesas.es
Font: Vikipèdia
Llegir més...

divendres, 11 d’octubre de 2013

Catxoflino d'escamarlans i mandonguilles


>Avui us porto un plat que em feia molta il·lusió cuinar: el Catxoflino.
El Catxoflino és un plat originari de l'Empordanet. És una paraula cent per cent palafrugellenca i serveix per descriure un plat elaborat amb una mica de tot. una mena de barreja harmoniosa d'elements que estan a l'abast de la mà.
Una barreja harmoniosa, eh?... No val ficar-hi de tot sense sentit.
Com diu en Pere Bahí, propietari del Restaurant La Xicra de Palafrugell, el Catxoflino neix de la improvisació i de la intuïció, com passa en el jazz. Un plat de subsistència, col·lectiu, obert, recreatiu i festiu.
Aquest plat seria com l'antecessor de tots els mars i muntanya coneguts a dia d'avui.
De Catxoflinos en trobareu molts, però els mes coneguts són:
- els peus calçats (peus de porc amb espardenyes)
- amb escamarlà/sastre/musclo/cloïssa/costella/mongeta/mandonguilla
- amb escamarlà/musclo/mandonguilla/salsitxa/patates
- amb cabra/llamàntol/salsitxa/costella/allioli
- i, finalment, el rei dels Catxoflinos: El Niu, amb bacallà/colomí/sípia/salsitxa/patata/ou/vi negre.
Per tant, en un Catxoflino podeu trobar llenties, gambes, mandonguilles, sípia, calamar, peix a trossos, cansalada, salsitxes, cigrons, musclos, cloïsses, etc.
Penso que podríem incloure aquest plat dins de la família de les calderetes, dels ranxets i dels suquets.
Ara, veiem aquest Catxoflino amb escamarlans i mandonguilles que us proposo.
Aquest plat és per a 4 persones.
Font de l'entrada: Article d'en Pau Arenós, El Periódico de Catalunya el 23 d'agost de 2005.

Llegir més...

dijous, 10 d’octubre de 2013

Rovellons a la planxa


Recepta nº 929 del CPCC.
Pocs plats més bons i amb menys elaboració trobarem en el nostre receptari tradicional.
A més de bo, és un plat molt identitari, molt de casa nostra....d'aquells que fan caliu.
Però té una petita pega: els cucs.
Jo em podria qualificar d'obsessionat envers als cucs.
Em fan molt de fàstic, mira.
Dubto que cap dels meus convidats trobi mai cucs en un plat de bolets preparat per mi.
Li dedico molta estona a revisar els bolets, un per un, trosset a trosset.
Per aquest motiu, aquest és un altre plat d'aquells que gairebé mai em demano en un restaurants, on ja sabem que no estan per aquest mena de miraments. 
Si no els puc collir jo mateix, a mi m'agrada comprar els bolets al mercat municipal.
M'agrada remenar, triar i escollir els que més m'agradin.
A moltes botigues venen safates ja preparades on la meitat d'aquests bolets ja sabem a on van a parar.
Enguany, estem tenint una campanya sensacional i feia molts anys que no trobava tants rovellons d'aquí i, alhora, tan sans. A 17€ el quilo els he pagat.
La resta, doncs ja sabeu, una picadeta d'all i julivert i poca cosa més.
Bé, si, un porronet de vi.

Llegir més...

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Tiramisú de torró de coco i xocolata d'Agramunt


En aquest blog ja hem vist com fer el clàssic Tiramisú.
Avui us porto una variant molt interessant, d'aquelles que apassiona (sobretot) a les dones...i no em pregunteu per què.
Avui utilitzaré un excel.lent torró de coco i xocolata d'Agramunt, del fabricant Torrons Fèlix, del que ja us en parlava a l'article Torrons IGP d'Agramunt.
Com podreu observar, l´única aportació de sucre a la recepta és el que ja incorpora el propi torró i us asseguro que és més que suficient.
Amb aquesta recepta us sortiran 4 tiramisus individuals.
Recordeu que el proper cap de setmana, el 12-13 d'Octubre de 2013 se celebrarà la Fira del Torró a Agramunt d'enguany.  Podeu consultar el blog de la Fira del Torró a http://blog.firadeltorro.com/.
Som-hi !

Llegir més...

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Cocotxes de bacallà a l'allet


Poques coses hi ha més bones, eh?...si us agrada el peix.
Aquesta és la part inferior de la barbeta del bacallà o del lluç és excel.lent de gust i textura.
Només té una pega: és molt cara. Per tant, és d'aquelles cosetes que es cuinen en ocasions especials.
Aquest és un plat molt típic al País Basc. Les cuinen de diferents maneres, i també s'aprofita la textura gelatinosa que tenen per a lligar les salses.
Avui veurem com fer aquesta del.lícia en 5 minuts amb la clàssica salsa "al ajillo", feta amb una mica de bitxo i all.
Com el que fa unes gules, vaja.
Si les serviu com a entrant....us asseguro que no fallareu.
D'aquells plats que t'hi estaries tota la tarda menjant...xino xano....per què entren soles.
Un plaer absolut.
Llegir més...

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Pollastre rostit amb torró d'Agramunt



Avui utilitzaré el torró artesà més típic d'Agramunt, del fabricant Torrons Fèlix, del que ja us en parlava a l'article Torrons IGP d'Agramunt.
Quan em vam suggerir quina recepta podria fer amb el torró d'Agramunt de seguida ho vaig tenir clar, un rostit.
Era d'esperar que l'aportació de l'avellana seria un factor d'èxit en un guisadet tradicional com aquest.
No és un plat dolç com es pugui pensar inicialment i l'aportació del sucre del torró permet matissar tots els sabors dels ingredients.
Aquesta recepta, és de fabricació pròpia i, per tant, no apareix en el famós Corpus del Patrimoni Culinari Català. Qui sap si hi apareixerà en el futur, jeje.
Un plat molt recomanable de fer i de tastar, del que podeu gaudir tot l'any.
Recordeu que el proper cap de setmana, el 12-13 d'Octubre de 2013 se celebrarà la Fira del Torró a Agramunt d'enguany.  Podeu consultar el blog de la Fira del Torró a http://blog.firadeltorro.com/.
Llegir més...

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Crema de torró d'Agramunt Zoe


Uns postres de ràpida elaboració i grandísim resultat.
Avui utilitzaré uns dels torrons artesans d'Agramunt més bons: la varietat Zoe, del fabricant Torrons Fèlix. Ja us en parlava a l'article Torrons IGP d'Agramunt.
És un torró amb una mena de trufat de fruits secs...i una cobertura de xocolata negre de gust excel.lent.
Per tant, al tractar amb un producte que ja té una gran elaboració no ens caldrà afegir-hi massa ingredients a la recepta. El que farem serà canviar la textura del torró fonent-lo i barrejant-lo amb una mica de formatge mascarpone i nata líquida. El toc final serà el raig de rom que tancarà tota aquesta simbiosi.
Espero que us agradi...a casa meva ha agradat molt.
D'aquelles postres que fas en 15 minuts i quedes com un rei.
El proper cap de setmana, el 12-13 d'Octubre de 2013 se celebrarà la Fira del Torró a Agramunt d'enguany.  Podeu consultar el blog de la Fira del Torró a http://blog.firadeltorro.com/.
Som-hi!

Llegir més...

dissabte, 5 d’octubre de 2013

ARTICLE: Torró IGP d'Agramunt



>EL TORRÓ D'AGRAMUNT
El proper cap de setmana, el 12-13 d'Octubre de 2013 se celebrarà la Fira del Torró a Agramunt d'enguany.  Podeu consultar el blog de la Fira del Torró a http://blog.firadeltorro.com/.
Però d'on ve aquesta tradició del torró a Agramunt?
Segons la gastroteca.cat, la tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients, com l'avellana, es va poder mantenir la producció artesana.
Producte artesà procedent de la rebosteria àrab, el torró d'Agramunt s'elabora a base d'una barreja d'avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades amb pa d'àngel de diverses mides i pesos. Tot això dóna a la massa un lleuger color marró daurat fràgil i cruixent. Si el percentatge mínim d'ametlla o avellana és del 46%, es considera de categoria extra, si és d'un mínim del 60%, de categoria superior. Per a l'elaboració, les avellanes es torren i un cop refredades es pelen. En el cas de les ametlles, l'operació és a l'inrevés. Es couen la mel i els sucres amb clara d'ou fresca o el seu equivalent en pols. Després, s'hi barregen les ametlles i les avellanes. S'acostuma a prendre per postres durant les festes nadalenques.
El torró d'Agramunt es presenta en tauletes rodones o rectangulars que poden tenir diferents pesos, des de 30 g fins a pesos superiors a 1 kg. A l'etiqueta dels envasos figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom 'Torró d'Agramunt. Indicació Geogràfica Protegida' i el logotip de la indicació geogràfica. Es consumeix sobretot per Nadal, i es pot trobar a pastisseries d'arreu de Catalunya.
Des de el punt de vista nutricional, el torró és un producte amb un elevat valor energètic, ja que els seus principals components són els hidrats de carboni i els greixos. Però també és una bona font de proteïnes d'alt valor biològic, gràcies a la clara d'ou. Un altre aspecte que cal destacar són els greixos insaturats que proporcionen els fruits secs, fet que els fa beneficiosos per a la salut cardiovascular.
Tot i així, ja sabeu tots que el torró s'ha de consumir amb moderació.

TORRONS FÈLIX
En concret, el fabricant de torrons Torrons Fèlix,
elabora tota mena de torrons artesans i d'autor a Agramunt. Els seus productes són d'aquelles petites coses que tothom hauria de tastar algun cop a la vida. A la web hi trobareu des d'els clàssics torrons de tota la vida com el tou, el dur, el de massapà, el de gema, o el de crocant, fins a les varietats més particulars com el de Tarongina, el Zoe o el Capritx d'Agramunt. Totes aquestes petites obres d'art, evidentment, responen a una qualitat suprema que no pot comparar-se amb un torró industrial.
La denominació i el segell IGP de la que gaudeixen aquests productes artesans ens 
asseguren la seva garantia de qualitat.
A més, i com podeu observar, la seva botiga és quelcom més que una botiga.
Un plaer per als sentits... i un racó on t'hi trobes a gust.
També ofereixen una amplia selecció de regals per a cada ocasió, que us permetrà sorprendre a familiars i amics de la manera més original i saborosa.
Podeu fer les vostres comandes on-line, a través de la seva adreça de correu electrònic torronsfelix@yahoo.es o visitant la seva web Torrons Fèlix.


LA PROPOSTA
Com també passa amb productes com la castanya, el torró sempre ha estat vinculat a una època concreta de l'any. En aquest blog us volem proposar algunes receptes fetes amb torró, receptes que podreu elaborar durant tot l'any.
De fet, no sé si us passa a vosaltres, però jo normalment em menjo el torró més a gust quan ja han passat les festes, oi?... quan ja no tenim el cos saturat de tant menjar.
Doncs en aquest blog treballarem aquest aspecte.
En els propers dies trobareu en aquest blog alguns exemples de receptes fetes amb torró... algunes, penso, molt interesants.
Estigueu atents i gaudim d'un altre excel.lent producte de la nostra terra.
Fonts: www.gastroteca.cat, Fira del Torró, www.festacatalunya.cat

 Aquesta és la meva particular comanda d'enguany. El típic torró d'Agramunt, no hi pot faltar.

 El seu aspecte és força atractiu i particular.

A Torrons Felix, concretament, fan unes excel·lents varietats de torró artesanes

 En realitat són torrons d'autor i una autèntica delicatessen.

Així com la clàssica varietat de crocant.

 Fins aviat.
Llegir més...