inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 29 de setembre de 2013

ARTICLE: Lliurats els Premis Blogs Catalunya 2013


>Dissabte 28 de Setembre, es va celebrar la gala d’entrega dels malaguanyats Premis Blog Catalunya 2013 que organitza l'STIC dins del marc de les Sisenes Jornades de la Catosfera, organitzades per l’Ajuntament de Granollers, i que esdevenen el punt de trobada del sector Internet a Catalunya.
Com ja sabíeu, el blog www.lacuinadesempre.cat ha estat un dels cinc finalistes en la categoria de blogs personals de Cuina, Gastronomia i Enologia.
Us explicaré com ha anat la meva particular participació en aquest concurs.
Com ja us avançava a l'article Candidatura als Premis Blog Catalunya 2013 la participació d'enguany en aquest concurs ha estat una excepció.
Sempre he manifestat que, en general, els concursos són tan justos com el seu jurat i és una realitat reconèixer que en massa ocasions el corporativisme, els interessos puntuals i/o personals sempre en surten guanyant.
En aquest país ja hem vist com això passa a tots els nivells.
És una opinió, eh?.

EL CONCURS
D'entrada vull deixar clar, com bé diuen les bases del concurs, punt 18, que sempre he acceptat les
decisions del jurat  i les votacions dels usuaris.
També vull felicitar tots els guanyadors i, en especial, al blog guanyador de la meva categoria L'hora del tàper i a la seva autora Marga Pradas.
Per tant, tècnicament el blog "www.lacuinadesempre.cat" no ha guanyat el premi... però si virtualment.
I m'explicaré.
Fent un símil amb la política, això és com aquell partit que guanya les eleccions amb el major nombre de vots però que al final no acaba governant.
Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada gens polemitzar, però donada la gran massa de lectors i seguidors que m'heu fet costat en aquest concurs he considerat just i oportú explicar-vos les meves sensacions.
En una clara demostració de falta de transparència d'STIC -no hapublicar les votacions de cada blog- us vull fer saber que tinc informació de primera mà que aquest blog "www.lacuinadesempre.cat" ha estat el blog més votat de tots en la seva categoria. I aquesta valoració ha estat exclusivament gràcies a tots vosaltres.
Per tant, la decisió d'adjudicar el premi a un altre blog ha estat exclusivament del jurat. Un jurat "de prestigi".
S'entén, per tant, que contradir la votació popular dels internautes (que és la votació més valorada i legítima de totes) només pot raure en raons de pes que només un jurat de prestigi pot identificar.
Per aquest motiu us convido a fer una crítica constructiva.
Compareu aquest blog amb el blog guanyador i amb la resta de blogs finalistes si voleu.
Reconec que es lleig comparar-se, no són bones maneres, però a l'hora d'adjudicar un premi és una tasca ineludible.
Tampoc no vull desmerèixer el blog guanyador, que fa la seva feina i té tot el dret del món a endur-se el guardó. La meva enhorabona Marga, sincerament. Saps que no és pas res personal, de veritat, només m'interessa esbrinar quin criteri ha seguit aquest jurat.
I es que com tu mateixa dius en el teu blog "ha estat un premi inesperat i el tinc gràcies al jurat".
Inesperat i gràcies al jurat. No es podria definir millor.
Ara us proposo a tots que feu de jurat.
Amb quins criteris?... evidentment amb els mateixos que estableixen les bases del concurs en el punt 13 i que detallo a continuació:
"La valoració del Jurat atendrà, a més del resultat de les votacions populars, a cinc aspectes dels blogs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat."
Obviament, per a poder comparar necessitareu dades.
Us adjunto les d'aquest blog, ja les de la resta no us les puc donar.

LES DADES D'AQUEST BLOG

El blog "www.lacuinadesempre.cat" és visitat diàriament per més de 1500 persones (o ips) diferents d'arreu del mon i en temporada alta (Nadal, Diada, Sant Joan, Tot Sants, etc) s'arriben a triplicar les visites.
- gairebé 700 receptes tradicionals detallades amb totes les fotos del pas a pas, sense trampa ni cartró!
- el 80% de receptes són elaboracions directes del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català
- més de 4500 comentaris
- publicació d'entre 4 i 7 entrades setmanals
- gairebé 2.300.000 visites en menys de 3 anys de vida
- 1.000.000 de visites en els darrers sis mesos
- entre 6.000 i 10.000 hits al dia (veure gràfic de data 28/09/2013)
- gairebé 500 seguidors i 800 subscripcions RSS i 450 subscripcions per correu
- més de 35.000 fotografies d'alta qualitat
- sempre entre els primers en resultats de les recerques Google
- soci col·laborador de la "Fundació Institut Català de la Cuina" (www.cuinacatalana.eu)
- col·laborador del portal "www.gastroteca.cat"
- aportacions a la "Fundació Banc dels Aliments" i a "La Marató" de TV3
- diversos reconeixements en premsa i ràdios

Les dades parlen per sí mateixes i l'èxit de tota aquesta feina penso que es incontestable.
Que no ho dic jo, ho diuen les dades i ho dieu tots els que enteneu una mica d'això.
Vull destacar la permanent primera posició d'aquest blog en la llista de blogs més visitats de wwww.lestevesreceptes.cat d'un total de gairebé 250 blogs catalans a una clara distància dels immediat seguidors (veure imatge).

Recordeu que als premis STIC d'enguany només s'hi han inscrit 40 blogs d'aquesta temàtica i categoria, una xifra, si menys no, poc engrescadora. Un clar indicador de la salut del concurs respecte d'una temàtica més que treballada a internet pels catalans.
També voldria que tinguéssiu en compte l'objectiu dels blogs. Allò que ens diuen els blogs amb el seu projecte. Aquest blog sempre ha estat alineat al 100% amb el discurs de l'STIC i amb la difusió de tota la feina que fem els catalans a internet. De fet, i en el fons, l'objectiu és més cultural que gastronòmic. Però això, sorprenentment, tampoc s'ha valorat.
Aquesta primera i última participació en els premis STIC m'ha servit per conèixer personalment alguns bloguers. Només per això, ha valgut la pensa assistir-hi i per la divertida estona que vaig compartir amb el meu acompanyant, l'Oscar Peral.

EL PROJECTE
Aquests premis ratifiquen la valoració que els lectors feu d'aquest projecte que té com a clar objectiu potenciar la cuina que realment s’ha fet tota la vida a les cases d’aquest país. Un detall a tenir en compte en aquest moment gastronòmic que vivim, on la cuina d’autor, la cuina molecular i, en definitiva, la cuines més avantguardistes són les que marquen el camí.
El receptari publicat en aquest blog ha resultat ser una necessitat existent a la xarxa.
Una mena de «veta de mercat virtual» que calia cobrir.
Penso que hem de procurar establir unes bases, i no és una tasca senzilla, però és important tipificar la nostra cuina amb una llista de receptes úniques que serveixin com a referència, encara que poden incloure certes variacions popularment acceptades.
Evidentment, us recomano que a casa seguiu fent les vostres versions i deixeu anar tota la vostra creativitat.
D’aquí la importància del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, l’inventari de receptes de cuina catalana més complet que existeix i, en gran part, inspiració d’aquest blog.
I és que a molta gent li ha agradat trobar un blog on s’expliqui de manera clara, detallada i visual com fer els plats de sempre, fet que l’ha convertit pràcticament en un «Manual de cuina tradicional», de gran utilitat i que permet als lectors i lectores cuinar qualsevol plat sense tenir pràcticament coneixements de cuina.
Molts catalans que viviu fora de Catalunya, arreu del món, heu manifestat la vostra alegria quan heu trobat aquest blog.
Molts hi heu trobat aquella «iaia virtual» que t’explica minuciosament com fer un bon rostit, una escudella i carn d’olla o unes mandonguilles amb samfaina.
Explicat amb la mateixa il·lusió, entusiasme i orgull amb què ho faria un gran xef en la presentació d’un plat estratosfèric de nom grandiloqüent.
Amb el vostre suport s'està aconseguint un dels objectius principals d’aquest projecte: internacionalitzar el nostre receptari i fer el màxim de difusió de la cultura gastronòmica catalana.
És d’això del que em sento més orgullós envers al meu país, i no pas de les meves limitades habilitats com a cuiner, pastisser, nutricionista o, fins i tot, comunicador.
Mostrem a tot el món la nostra cultura i el nostre tarannà, sense complexos.
Mostrem-nos orgullosos de viure en un petit tros de terra on ja ha quedat sobradament demostrat que som l’autèntica seu de la gastronomia mundial.
I això ho hem de gaudir, i tant!, però també ho hem de mantenir entre tots.
I aprofito per felicitar tota la comunitat bloguera que fa créixer cada dia aquesta passió pels fogons i molts i molts que ho fan millor que jo.

LES FRASES
Actualment, aquest blog gaudeix de la participació d'uns bloguers, lectors i fidels seguidors que es fan estimar. I es que m'han dit coses molt maques els internautes.
Us en deixo uns exemples:

1- "la teva cuina és tradició"
2- "no puc parar de mirar el teu blog, el miro fins a 10 vegades al dia...a veure qué surt de nou!"
3- "Soc capaç de fer qualsevol cosa explicada per tu"
4- "Honestament penso que el teu blog és un magnífic referent de la nostra cuina"
5- "des que et va descobrir, el meu marit fa unes paelles boníssimes!!!"
6- "fas una gran i bonica tasca pel nostre país"
7 - "Ets un exemple de com s'han de fer les coses"
8- "ara quan penso en un plat tradicional, vaig a Google i poso: el plat la cuina de sempre"
9- "Tu i jo no ens coneixem personalment,però jo també em sento molt orgullosa de tu"
10- "Fas que gent jove com jo aprengui a cuinar i tingui ganes i il·lusió de seguir-ho fent!"
11- "mil gràcies pq des que vaig descobrir aquesta pàgina a casa meva mengem millor"
12- "Gràcies per la teva generositat i voluntat de compartir tantes receptes de cuina catalana i en català"
13-"Gràcies pels teus menjars i les teves paraules, ets una bona persona i un bon cuiner. Una navarra molt agraida. perdona el meu catala pero mi heu esforzat molt !"
14- "Moltes, moltíssimes gràcies i moltíssimes felicitats pel teu blog, dic teu pq el fas tu, però és el 
meu blog de referència pq és el que miro, és el que em fa notar la meva mare al costat dient-me com s'han de fer les coses :-) Enhorabona!!!! 
15-"Em sento per aludit quan parles dels que estem fora de Catalunya i que grácies als teus plats ens sentim per uns moments a casa. D'altra banda també m'agradaria esmentar que tant la meva avia com la meva mare eren  unes fantástiques cuineres casolanes, el que malauradament em va agafar de petit per aprendre d'elles, peró grácies a tú de tan en quan em transporto a temps enrere"
16- "Fa molt content que un blog escrit en català tinga aquest "efecte crida" i que demostre que la 
llengua no és un entrebanc. Un valencìà."
17-  "has aconseguit emocionar-me amb aquest escrit "que mai us falti un plat a taula""
18- "Albert, no es pot dir res mes..."

Aquestes persones són el veritable jurat a internet.
A a ells i elles em dedico.

LA CONCLUSIÓ
Com podeu comprovar en la imatge que adjunto, vaig deixar el següent missatge a la web d'STIC:
"Decepcionat pel curiós criteri del jurat. Fa que pensar"
El missatge va quedar pendent de ser moderat. A hores d'ara encara no s'ha publicat.
Ni es publicarà.
Qui calla atorga, diuen.
Que quines respostes espero d'aquest anàlisi que us demano?
Es obvi que la resposta fàcil serà la del discurs del perdedor que no sap encaixar una derrota. Ho entendré, no dic pas que no, segur que teniu part de raó.
Però per a mi la resposta intel.ligent seria la de fer una reflexió de país.
Vaig fer una excepció amb aquest concurs creient que l'STIC era un organisme seriós i rigorós.
Personalment, m'han demostrat una certa incompetència tant en la tasca de valoració com en la tasca d'organització, per no parlar de la gala, poc lluïda i mal organitzada.
El poc interès que cada vegada més mostrem els bloguers envers els premis STIC va quedar demostrat durant l'entrega del primer guardó que, un cop anunciat el guanyador, amb la musiqueta de fons i el tot públic aplaudint... ningú va passar a recollir-lo.
Només faltava la bala de palla rodant per l'escenari.
Un situació molt incòmoda que em va fer sentir vergonya aliena.
Això denota la absoluta despreocupació que ha tingut l'STIC a l'hora d'assegurar l'entrega dels guardons.
Molt poc treballat, vaja.
Jo convido l'STIC a fer un exercici de transparència, a publicar les votacions de tot el concurs i raonar i justificar els premis entregats respecte de la resta de finalistes.
Els convido a reflexionar-hi una mica, que és per fer-s'ho mirar.
Si no ho fan millor... potser seria millor deixar-ho estar, perquè Catalunya el que necessita es gent treballadora, honesta i amb sentit de país.
Al cap i la fi, i en el fons, és el poble i la gent de Catalunya qui atorga i treu els reconeixements.
Com així ha estat.
És una autèntica llàstima que no ens posem d'acord per sumar esforços, fer pinya i tirar endavant aquest país. Com una llàstima es que enguany l'STIC hagi decidit no proposar la col.laboració de la Fundació PuntCat.
La meva conclusió és que cal escoltar el que diuen el blogs, i per poder fer-ho, cal parar l'orella.
I és que com diu en Ricard, de vegades som un país massa petit.
Un concurs es pot guanyar o perdre.
I així ha estat.
Ha faltat sort. I potser alguna cosa més.
Moltesgràcies a tots els lectors i les lectores que heu fet possible aquest gran reconeixement amb el vostre suport, les vostres votacions i la vostra fidelitat.
Gràcies per creure que aquest és el millor blog personal de cuina de Catalunya.
Ah!, sabeu una cosa?... aquesta entrada d'avui, m'ha fet sentir una mica com el carallot d'en Mourinho, per allò de dir les coses clares malgrat la polèmica que puguin comportar.
Heu de saber que el blog www.lacuinadesempre.cat continuarà al vostre servei.
Això, no ha fet més que començar.
Moltes gràcies a tots!

NOTA INFORMATIVA ABRIL 2014
Digueu-me vident, però sembla que l'STIC ha reaccionat i ha iniciat el que ells anomenen "un procés de refundació". Després de sis anys d’activitat i de sis edicions dels premis, l’entitat considera adient obrir un període de reflexió i anàlisi amb l’objectiu de poder enfocar amb garanties els reptes de futur.
Bona falta els feia.
Per tant, no hi haurà més premis STIC fins nou avís.





38 comentaris :

  1. Albert, em sap molt greu que no hagis rebut el reconeixement que mereixes amb la teva tasca cultural. Una vegada més, inexplicablement, la justicia ha tornat a ser vençuda per ves a saber tú quins interessos amagats... no m'extranyaría gens que aquesta Marga Prada tingui "amics" o parents al jurat... perque sino, es completament incomprensible que no hagis guanyat tenint tots els vots dels votants a favor i sent el teu blog infinitament millor a tos els altres finalistes. He donat una ullada al blog guanyador, aquest del "tàper", i he flipat !!!... per a mi, el teu es molt millor en tots els punts que "en teoría", comptaven per guanyar el premi.

    Sé molt bé que a tú, dins la teva humiltat, aquesta mena de concursos no et fan gaire gràcia... si fins i tot no volies ni posar anuncis comercials al blog fins fa bén poquet !... a tú només t'interesa donar a conèixer aquelles receptes tradicionals catalanes de la mare i compartir els teus coneixements arreu del país (el nostre, es clar)... i aquest es el teu objectiu principal... i ho estàs fent a la perfecció !!!

    Però també es cert que a tothom li agrada que li reconeixin el seu esforç, temps robat a la familia i tants diners invertits en un projecte personal que tant ha crescut, i lo que va pasar ahir es vergonyós, digne de fer-se pùblic. Una proba més de lo injusta, corrupta i podrida que està aquesta societat actual... fins i tot a aquests nivells.

    Saps qué ?... tú tranquil, segueix a la teva que els teus seguidors t'ho agraïran cada dia amb els seus comentaris i missatges d'ànim... i aquest es el millor premi !!! Per a mi, aquest blog ha estat el guanyador.

    ResponElimina
  2. En ocasions som un "pais massa petit"... Comparteixo el que dius, tot i que no he seguit el procés, ni sabia del concurs.

    Fa uns anys, vaig participar en alguna cosa d'aquestes i ja vaig dir que no era per mi... Aquest pel que dius, el jurat ha decidit "fer un canvi", però també he vist concursos d'aquests en que tot es resumeix en corporativisme a nivell de "vota'm a mi i no votis a X...

    Per guanyar aquests concursos cal llepar molt... fer amiguisma... assistir als actes que monten (que en ocasions semblen accions d'autoajuda) and so on... :).

    Jo també pateixo certes "marginacions". Com blog dedicat a restaurants, tinc actualment unes 22.000 visites al més (visible al comptador Google que mostro) i he llegit i escoltat per medis de comunicació, elogis a bolgs de restaurants que publiquen un cop al mes i estan a un nivell de visites mínim.

    Però arribes a la conclusió de que la importància del blog rau en les visites que tens i els comentaris que rebs... I pel demés, ja s'ho van fent .... Que no estamos tan mal...!!. En pocs deis arribaré als 500.000 i publicaré un post una mica en aquest sentit..

    En tot cas les meves felicitacions les tens igual..!

    ResponElimina
  3. Albert, ahir al vespre, seguint els comentaris de l'Albert Cuesta sobre la gala, vaig pensar en la teva candidatura i vaig cercar el resultat del premi. I la veritat, em va estranyar molt veure que no havies guanyat. No he seguit els altres blocs, però et puc dir que com el teu blog, molt pocs.

    Jo mateix, friki de naixement i professió, li he donat el meu premi personal "blog de l'any" en totes les categories juntes (en una emocionant votació final contra epubcat). No saps la de vegades que l'he recomanat (a la família, als amics, a la feina....).

    No se si et servirà de consol, ja que jo almenys no tinc cap trofeu de quadradets de ferro per donar-te, però que sàpigues que a casa valorem molt la teva feina.

    Una abraçada, i felicitats.

    I sobretot, que el que has viscut no sigui un entrebanc si no una motivació per encara millorar, si és possible, aquesta pàgina.

    Una abraçada,

    KiM

    Petit detall egocèntric... Soc el de la frase numero 8 !!! Oee, oee, oee...

    ResponElimina
  4. Albert, ets el guanyador indiscutible, els seguidors al teu bloc ho demostren, no se pas com són els altres blogs, però el treball que fas amb les receptes pas a pas, la feinada que dona no tan sols cuinar, sinò documentar... No te preu.

    I dono fe, que cuines moooooolt rebé, de fet tinc una tapers guardts per quan vagi a veure als pekes, si cuela cuela....

    Un petonàs

    ResponElimina
  5. Doncs no sé d'on han tret aquest jurat 'suposadament' de prestigi, però està clar que no tenen ni idea!

    El guanyador ets tu. Et felicito!!

    ResponElimina
  6. I aquesta gent qui són? qui són els membres del jurat? El comptador no enganya

    ResponElimina
  7. Albert, bon dia!
    Moltes gràcies per les teves paraules!!
    T'escric a la nit quan torni de la feina
    Et desitjo un molt bon dia,
    Una abraçada des de el cor!
    Seguim!

    ResponElimina
  8. @Litonano, si que ha sigut escandalós si. No s'aguanta per enlloc, però no et facis mala sang. Moltes gràcies per aquestes boniques paraules. Seguirem al peu del canó per aixecar aquest país, peti qui peti.

    @Ricard, el teu cas també és singular. Però aquestes coses ens fan carregar encara més les pìles. Ànims a tú també i gràcies pel teu suport.

    @KIM, tothom es va sorprendre. Els finalistes també. Moltes gràcies per la teva colaboració. Els teus comentaris donen ales a qualsevol. Una forta abraçada!

    @Xampinyonet, tens tota la raó, la votació popular és indiscutable. Per tant, tots els que m'heu votat heu de sentir-vos tant orgullosos com jo. Bona feina companys !!!

    @BuenasMigas, efectivament, han demostrat una falta de rigor absolut. La resta de guanyadors i finalistes d'altres temàtiques no els he seguit, però penso que podem extrapolar el meu cas a d'altres categories. Tot plegat, una llàstima. Això no es treballar pel nostre país. Gràcies pel teu suport també.

    @Mercè, que qui són?...un jurat de prestigi. Bé, aixi es fan anomenar. Però també et dic que conec a més d'una persona del jurat que ha actuat honestament. Jo pensava que, amb tots els finalistes, el jurat es reunia per prendre la decissió final. Doncs sembla que no. Fan votacions secretes entre ells. Això confirma la falta de transparència i la tutela d'una part del jurat autoritària que fa i desfar a plaer.

    @Cuinacinc, després en parlem si vols.

    Per cert, he afegit un anexe a l'article:

    ANEXE 30/09/2013
    Com podeu comprovar amb la imatge que adjunto, vaig deixar el següent missatge...
    "Decepcionat pel curiós criteri del jurat. Fa que pensar"
    ...a la web d'STIC. El missatge va quedar pendent de ser moderat. A hores d'ara encara no s'ha publicat. Ni es publicarà.
    Qui calla atorga. 
    Ho deixarem aquí.
    Vaig fer una excepció amb aquest concurs creient que l'STIC era un organisme rigorós.
    La decisió del jurat però, només pot respondre a dues possibilitat: incompetència o interès.
    Jo convido a l'STIC a fer un exercici de transparència, a publicar les votacions de tot el concurs i raonar i justificar els premis entregats envers a la resta de finalistes.
    Això, fins i tot, ho ha demanat el blog guanyador.
    Es clar, jo no sóc ningú. Potser, un mal perdedor amb qui no val la pena entrar en discussió.
    No us feu mala sang, amics meus.
    En el fons, és el poble i la gent de Catalunya qui atorga i treu els reconeixements.
    I així ha estat.
    Però sí que és cert que, com diu en Ricard, de vegades som un país massa petit.
    Moltes gràcies a tots.

    ResponElimina
  9. Hola Albert,
    Quin greu que em sap aquest resultat...
    El teu hauria d'haver estat sense dubte el bloc guanyador. Per la teva gran difusió de la cuina catalana, per la varietat de les teves receptes, per les teves grans i il·lustrades explicacions capaces de ensenyar a cuinar fins al més novell i "torpe", per la teva creativitat, per la teva simpatiúa, humanitat, i per l'energia i il·lusió que transmets en tots els teus posts.
    Segur que hi ha més arguments, que jo no puc pensar, perquè jo no tinc el criteri d'un jurat "professional". Jo no en se molt de cuinar, i el meu blog és molt senzill, el meu objectiu és tenir el meu petit espai per compartir i conèixer experiències gastronòmiques. Però se distingir entre un all i una ceba; vull dir que tinc un mínim de sentit comú. I em sembla una pena que en un premi com aquest també guanyi la política, com tu dius, és a dir, el tenir amics o "padrins"..., en lloc de el "saber fer".
    En fi res més, només gråcies per tot el que rebem i aprenem de tu.
    Petonets!

    ResponElimina
  10. @CarmetaRusquilleta, moltes gràcies pel vostre suport. Sobretot no vull desmerèixer el blog guanyador, al que ja he donat l'enhorabona i que probablement no té cap culpa de res. Una forta abraçada !!!

    ResponElimina
  11. Hola Albert,
    Jo nomès voldria dir-te que no necesites el reconeixement d'un jurat "de nivell". El teu jurat son totes les persones que entran cada dia a veure les teves excelents receptes i que t'agraeixen el teu treball.
    Per a mi i moltissima gent, el teu bloc es el guanyador.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  12. Albert Anims!! aixo es com la politica...i mira com estem!
    El que compta es la feina que fas i que cuinem els que mai hem cuinat, aquest blog es una herencia viva!

    ResponElimina
  13. @JaumeG, el jurat de nivell sou vosaltres, i tant que si!. Moltes gràcies Jaume!

    @Menta, juas,juas, no em facis riure....evidentment que tot això no em farà desviar del meu objeciu de país ni molt menys. El que em sap greu es que en un país tan petit...no remem tots en la mateixa direcció....i si,si....es pot extrapolar a la política també. Un exemple més de la idiosincràsia dels catalans...que tenim coses bones...i coses no tan bones. Gràcies pel teu suport !!!

    Estic rebent molts missatges vostres en privat donant-me suport.
    Us agraeixo molt aquesta fidelitat.
    Gràcies de nou i visca Catalunya !

    ResponElimina
  14. albert per mi ets el guanyador,jo et vaig votar!!! que seria de casa meva sense les teves receptes i el llibre del corpus!! un petonarro!!! de la georgina i meu

    ResponElimina
  15. Albert, segueix endavant que gràcies a tu s'han descobert moltes receptes de "La Mama"... a mes de com esta de ben fet i explicat, qualsevol pot apendre a cuinar tal i com ho fas. Anims i desde luego que per a nosaltres ets el guanyador!!!

    ResponElimina
  16. @Georgina, moltes gràcies, seguirem treballant de valent !!!

    @Interzoo, moltes gràcies pels vostre suport....s'agraeix.

    ResponElimina
  17. Albert tampoco lo entiendo conozco el blog de la ganadora pero evidentemente para mi es mejor el tuyo,pero ya sabe que a veces no son justos los jujados o esten "sota presió"
    Yo pienso que el mejor premio es la gente que te visita y te sigue y eso es una clara muestra de que haces una bona cuina muy de casa y sobre todo rica y muy bien explicada y fotografiada.
    El dia a dia es lo que vale
    Bona cuina

    ResponElimina
  18. @Miquel, moltes gràcies pel teu suport. Tu també tens un blog magnífic digne de premi. Segueix així.

    ResponElimina
  19. hola Albert!
    Jo fa temps que et segueixo i he provat moltes de les teves receptes, tots els detalls que dones en cadascuna d'elles i els comentaris que fas al llarg de les explicacions fan que només de llegir-les ja t'imaginis a tu mateix fent-les. Estic segura que tots els teus seguidors sabem qui és el veritable guanyador del premi. Espero que la decisió del jurat no faci que canviis, sinó que t'engresqui a seguir en aquesta línia, perquè sense un blog com el teu estic segura que molts dels que et llegim no tindriem el cuquet de fer les receptes de l'àvia i sentir-nos súper orgullosos a provar els plats que mai haguessim imaginat que ens podrien quedar tant bons.
    Ànims i quedem a l'espera de la propera recepta! ;)

    ResponElimina
  20. Tot el que pugui dir seria una recopilació del que han exposat tots els anteriors comentaris. Comparteixo la seva opinió i t'envio la meva sincera felicitació pel teu blog i sobretot per la feina que fas. M'agrada mirar molts blocs de cuina, buscant idees, receptes fàcils, pel dia a dia o per una festa i normalment sempre acabo en el teu blog. Espero que no et desanimis i segueixis publicant receptes (és fàcil dir-ho), però si algun dia passa ho comprendré i també ho lamentaré. Que sigui perquè vols gaudir de la teva familia i amics, però mai per culpa d'altres que no saben fer ni ou ferrat.
    La CUINA DE SEMPRE és un referent no solament gastronòmic, sinó històric i cultural.
    ENHORABONA.

    ResponElimina
  21. @Anne, m'entusiasme escoltar paraules com les teves i corroborar que la forma d'entrendre la divulgació de les receptes és la correcte i la que us permet cuinar a tots vosaltres.
    Torno a repetir que no sóc cap gran cuiner....i probablement qualsevol estudiant d'hosteleria té més coneixements tècnics que jo.
    A veure, tampoc soc un sepastre. Digue'm que se'm dona bé i prou.
    Els meus esforços s'orienten exclusivament en la difusió del receptari amb l'imprescindible ajut del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català i de la Fundació Catalana de la Cuina, a la que felicito per aquesta obra...ja que són els que han despertat el neguit d'aquest projecte en mi.
    La propera recepta es publicarà aviat (en tinc moltes preparades), però he volgut deixar aquest article un periode de temps més llarg de l'habitual per a garantir que tothom se'l pugui llegir i obtenir així la vostra sincera opinió.
    Una forta abraçada !!!


    @Carles, no sé si em cansaré mai de cuinar o de publicar receptes. Se'm fa difícil imaginar-ho ara mateix.
    Pensa que cuinar, sempre hem de cuinar...ni que sigui per alimentar-nos.
    Es probable que amb el temps rebaixi la periodicitat de les publicacions, que actualment és gairebé frenética.
    M'animeu molt, de veritat, i més enllà de premis, concursos i reconeixements....si amb la vostra ajuda contribuim a recuperar la cuina de sempre...ja m'estarà bé.
    Penseu que a molts païssos d'Europa (i del mon) la gent es conforma amb una cuina internacional, de tot una mica, i es passen la vida anant de restaurant xinés a restaurant indi...de mexicà a pizzeria...de kebab a frankfurt....de grec a l'spanish restaurant de torn, on fan estranyes paelles amb ou dur, pernil dolç i "chorizo".
    Clar, acaben per marginar la més o menys bona cuina local que hi pugui haver a cada lloc.
    Això ho hem d'evitar. I penseu que estic molt a favor de la diversitat gastronòmica i cultural, però per sobre de tot, hem de respectar, valorar i exercir la nostra cuina i la nostra cultura.
    A Catalunya tenim la sort de tenir una cuina exemplar que no podem marginar en un intent de ser més europeus i més cosmopolites que mai.

    Gràcies de nou a tots ....i estigueu tranquils...que aquest blog no ha fet més que començar.

    ResponElimina
  22. Albert,

    No conec el blog que dius que va ser el guanyador, però és impossible que sigui millor que aquest. Com ja t'he dit altres vegades, entro un munt de vegades al dia per veure si has pujat alguna recepta nova i puc aprendre alguna cosa nova per fer a la cuina. De veritat que des que vaig trobar el teu blog aquí a casa mengem millor i la meva xicota està més contenta que mai. Fins i tot ella s'ha aficionat a mirar les teves receptes i a provar coses noves. Jo sempre li dic que no trobarà cap més blog on s'expliquin tan bé les receptes i on facis el que facis, segur que serà boníssim.

    Jo també he tingut males experiències en concursos (de fotografia, en aquest cas) i és una llàstima veure que al final sempre hi ha coses rares i que tot sembla funcionar de maneres extranyes i que mai guanya qui realment ho mereix. Sempre guanya algú que coneix algú que és parent de no sé qui... és una merda. I una llàstima.

    Tens tot el meu suport i tots els meus ànims. A mi se m'en foten els concursos. El millor blog de cuina és el teu i és el que seguiré mirant diariament 10 vegades. És aquí on seguiré aprenent a cuinar i és aquí on vinc quan vull contingut de qualitat i receptes de veritat.

    El teu blog és com un tresor, Albert. Només em sap greu no haver-lo conegut de fa més temps. Però no passa res, m'estic posant al dia i cada setmana faig receptes de plats que he après gràcies a tu. Això, Albert, no té preu. Però pots estar segur que per la meva part t'ho pagaré sent fidel i visitant aquest blog a diari, com he fet els últims mesos. I es que ni m'imagino un dia sense fer una ullada aquí a veure si has cuinat alguna cosa nova.

    El que deia. Ànims i pensa que aquells que et valorem de veritat, ens tens cada dia aquí i ens seguiràs tenint durant molt de temps. En pots estar segur.

    Una abraçada ben gran!! :-)

    Calvin

    ResponElimina
  23. A més de tot el que s'ha dit, sap greu que no es reconegui la importància d'un bloc com el teu, que obra la porta de la cuina professional als aficionats. No s'ha tingut en comptè què s'explica, el grau de dificultat del que ensenyes i el nivell d'ajuda i satisfacció que comporten les teves receptes. Fer que una cosa complicada (i professional) estigui al nivell de qualsevol que ho vulgui llegir no és una cosa a ser obviada d'aquesta manera.

    Et mereixes més!!

    Nosaltres, els teus fidels seguidors, t'ho agrairem per sempre més ;)

    Una abraçada.
    Xurriacador

    ResponElimina
  24. Lo teu sí que són estructures d'Estat ;)

    ResponElimina
  25. Hola Albert "ets un crack", el teu blog és espectacular i és veritat això de ""Sóc capaç de fer qualsevol cosa explicada per tu"... Ànims i una forta abraçada

    ResponElimina
  26. @Calvin, moltes gràcies amic meu. Celebro que la cuina catalana (que no jo) us faci sentir millor. Em corroboreu que això dels concursos passa sovint i és lamentable. I no entris tant sovint...que m'estressa saber-ho !!!!....no sé quan de temps podré mantenir aquest ritme frenètic de publicacions!. Una forta abraçada.

    @Xurriacador, no escolten company. Estructures d'estat?...juas,juas...m'ha fet molta gràcia això. Moltes gràcies pel teu suport !

    @Alejandra, gràcies a tú per endinsar-te en la nostra cuina, gaudir-la. Això em fa sentir molt útil. Un petonàs !

    I es que ja no sé que més dir.
    Bé, si.
    Si un dia obro un restaurant...us convidaré a tots.

    ResponElimina
  27. Albert, no et facis mala sang!
    El teu blog és un reflex de la feina ben feta i de la teva manera de fer. Seguit per moltíssimes persones i referència per a molts. No és aquest el millor premi que pots tenir.
    PTnts i endavant
    Dolça

    ResponElimina
  28. @MGloria
    Efectivament, el millor premi sou vosaltres. No sé quants guanyadors hauran rebut paraules com les vostres. Gràcies i petons !

    ResponElimina
  29. Hola Albert,
    No t'he escrit mai, però soc una adicta al teu blog.

    Per a mi ets el nº 1 i ja tens el millor premi, totes les persones que en seguim i passajem per aquí.

    Gràcies per ensenyar-nos tant i compartir tot.

    Petonets
    Carme

    ResponElimina
  30. @Carmen, moltes gràcies per les teves paraules. Jo us animo a tots a deixar comentaris...i dir les vostres crítiques...que ajuden a millor el blog i així ens coneixem una mica. Una abraçada !!!

    ResponElimina
  31. @ Albert,

    Som nosaltres, els mileres de seguidors que tens, els que t'hem d'estar altament agraÏts per la feina increible que fas amb el tema de la cuina catalana, amb aquest blog i amb les receptes que ens regales sense parar.

    Encara que em diguis que no entri tan sovint al blog, ho sento, no puc evitar-ho. M'encanta venir aqui i descobrir noves receptes, llegir-me-les i provar-les a casa a veure què tal em surten. És ja un costum que he agafat i em costaria massa deixar de fer-ho.

    Com t'he dit abans, felicitats per la feina que fas i espero que la facis durant molts més anys perquè cada vegada tindràs més gent que en vol més i més d'aquest blog. :-)

    ResponElimina
  32. Hola Albert,
    no he pogut donar-te el meu suport abans, saps que el tens tot, ets el nostre guanyador caigui qui caigui, segueix amb la teva tasca , que per a tots els que et seguim és un regal.
    una abraçada fortíssima

    ResponElimina
  33. Bones Albert,
    Em sap molt de greu haver de llegir això. Estem davant d' una crisi de valors impresionant. Ja no parlo de que hagis guanyat o no. Sinó de la falta de transparència, que no ensenyin els vots, que siguin uns corruptes. És un clar reflex de la societat en la que vivim, i és molt trist. M' emprenya moltíssim.
    Esta claríssim que no t' has de rendir ara, i molt menys esperar quelcom d' aquests indesitjables.
    Nosaltres, els teus seguidors et recolzem més que mai! Ànims carallot :)

    Una molt forta abraçada,
    Enric

    ResponElimina
  34. Albert, no estaba al corriente del concurso, :( sino te habría votado, porque eres para mi el mejor blog de cocina, tus recetas fotografiadas, con su paso a paso, es de una calidad extraordinaria. Y se nota que detrás de esas recetas hay una persona íntegra, no merece que te apene ni un poquito, sabes últimamente no paso por mi mejor momento y a veces, no tengo ganas de cocinar, y me paso por tu blog y haces que me ponga las pilas. Una abraçada y sigue así, "el number one"

    ResponElimina
  35. @Dolors, moltes gràcies pel teu suport. Intentaré estar a l'alçada de les vostres expectatives.

    @Enric, veig que ho tens molt clar. Això és el que no entenc...que neguin l'evidència. Però tant és, no t'amoïnis. Moltes gràcies company !

    @Alumna, espero que superes con éxito este momento difícil que comentas...y si este blog te sirve ni que sea para olvidar tus penas durante un ratito...ya me alegras el dia a mi también.
    Moltes gràcies per la teva sinceritat.
    Una abraçada !!!

    ResponElimina
  36. Albert! Em sap greu llegir això dels premis...fa poc que em moc pel món dels blogs però el teu m'ajuda molt a poder fer plats com els de casa ara que estic tant lluny! Et llegeixo des de Chile, gràcies a tu de tant en tant podem disfrutar d'una bona coca de St Joan, menjar llonguets amb pa amb tomàquet i canelons dels bons ;)

    ResponElimina
  37. @Montse,
    Doncs ja ho veus. A mi no em sap greu guanyar o perdre. El que em sap greu, no es la falta de criteri, que segur que en tenen.....es el corporativisme existent en una societat que ni tan sols té ànim de lucre, es a dir, que es tracte d'una simple auto-recreació.
    Em fa molta gràcia que m'escriguis des de Xile.....no conec a ningú d'aquell país, bé, a l'Alexis del Barça només, jeje.
    Celebro que puguis asaborir, ni que sigui de lluny, les nostres tradicions catalanes.
    Una forta abraçada, salut i molta sort !

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !