inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 4 de setembre de 2013

Amanida verda


Aquesta amanida també és coneguda com a Amanit, recepta núm. 41 del CPCC.
En aquest blog tampoc no podia faltar la tradicional  i bàsica amanida verda que ha presidit i presideix milers de taules catalanes.
I es que per a moltes famílies l'amanida verda gairebé forma part dels coberts, com el porró de vi i el pa de pagès. De vegades no es considera ni plat, si no més aviat un entrant o acompanyament per a la resta del dinar. Una bona amanida verda enmig d'una taula parada....sempre fa goig i ens estimula per a gaudir de la resta de plats.
Una recepta que defineix clarament la dieta mediterrània.
I mira que es tonta de preparar, eh?....i de ben gust ens la mengem sempre, oi?...tsch !!...sempre que s'emprin ingredients de qualitat.
Respecte de l'enciam, a mi m'agrada el que en diuen "Romà", o l'enciam de tota la vida, vaja, al menys per a mi.  Però si us agrada podeu utilitzar altres tipus d'enciam com el "Roura", "Iceberg", "Trocadero", "Francès", etc. N'hi ha moltes i moltes varietats. Podeu trobar més informació aquí.
Recepta núm. 40 del CPCC.


INGREDIENTS
1 enciam llarg tipus "Romà"
1 tomàquet d'amanir
1 ceba
olives
oli d'oliva
vinagre
sal

VARIANTS:
- Podeu utilitzar olives negres
- Podeu fer servir el tipus de ceba que més us agradi (tendra, de Figueres, dolça, etc..)
- Podeu utilitzar altres varietats d'enciam

ELABORACIÓ
Com us deia, jo utilitzaré l'enciam de tota la vida, el llarg, de l'horta del Baix Llobregat.
El tomàquet, d'amanir i si és de temporada, millor.
La ceba, també, la que més us agradi. A mi m'encanta la ceba tendra per amanides, que no és gaire forta.
Comencem per rentar bé l'enciam...que sempre tenen terra. Ho farem fulla per fulla.
De fet, és millor utilitzar un colador....
...amb un bol a sota...
...i submergir-los uns minutets.
Després l'heu d'assecar bé. Ja tenim l'enciam enllestit.
Tallem el tomàquet, ben net, a trossos grans.
La ceba....
...en juliana fina...
...i l'enciam a mi m'agrada tallar-lo amb les mans...a trossos grans.
Hi ha qui no suporta l'enciam tallat així...i el vol més menut.
Ara ho barregem tot plegat.
Ara toca amanir-ho. Es pot fer al plat o abans. Jo ho faré abans. Un raig de vinagre de vi...
...un bon raig d'oliva d'oliva verge extra....
...un polsim de sal...
...i unes olivetes farcides, és clar.
Ho emplatem amb una mica de gràcia....
...i ja tenim la nostra amanida de tota la vida llesta per a gaudir.
 
Ara en menjaria una mica, mira.
Si us agrada, hi podeu afegir ceba i anxoves.
 Bon profit !!!

5 comentaris :

  1. Les amanides verdes (i tot tipus d'amanides), un altre gran invent gastronòmic. Jo no sé pas què faria sense una mica d'amanida cada dia. Imprescindible.

    ResponElimina
  2. Bon dia Albert, l'amanida més clàsica i per a mí de les més bones, sempre ve de gust......
    M'grada molt que recordis aquests plats tant entrañables............

    ptons

    ResponElimina
  3. @Calvin, es que son tan bones....

    @Dolors, a que si?....es mereixen una entrada en tots els blogs de cuina...

    Gràcies !

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !