inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 30 d’agost de 2013

Fesolets de l'ull ros amb conill


Doncs jo em pensava que aquesta recepta l'havia extret d'un llibre que vaig agafar com a préstem (diguem-ho així) d'un apartament de Cadaqués que vam estar l'estiu de l'any 2010. El llibre es diu "La cuina gironina", d'en Jaume Fàbrega, i tot son receptes dels anys setanta i vuitanta de l'àrea de l'Empordà.
Ja sabeu com m'agrada recuperar aquella cuina tradicional, aquelles receptes de llibres antics....que fan pudor d'humitat, però que tenen un no-sé-què que et captiven.
Però l'he tornat a buscar i la recepta no apareix en el llibre, per tant...ho sento, però no sé de quin llibre l'he tret. En qualsevol cas, es una recepta tradicional catalana...i molt bona.
De fet, aquesta va ser la primera recepta que vaig publicar en aquest blog...i ara he volgut refer-la, actualitzar-ne les fotos i documentar-me una mica més sobre els tipus de fesolets que hi ha....i és que aquest blog...ha evolucionat força des dels seus inicis.
A la comarca de la Garrotxa trobareu els sensacionals fesolets de Santa Pau.
Aquests llegums són menuts, de forma arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és al setembre
També trobareu el fesolet "Mixigan" molt similar al de Santa Pau. El fesolet ronyó, que deu el seu nom a la forma que té i després tenim els fesolets banyolins (amb una taca negre) i els fesolets banyolins d'ull ros (amb la taca més marró) amb els quals cuinarem aquest plat.
Jo soc un d'aquells "freaks" que s'espera a finals octubre per passar per Santa Pau i comprar uns quants fesolets autòctons...ja que s'acaben molt ràpid i últimament les collites són molts minses.
En fi.
Tornant al plat, us he de confessar que aquest, ara, és un dels meus plats preferits.


INGREDIENTS
1 conill tallat a trossos
4 tomàquets madurs
500gr. fesolets banyolins de l'ull ros (en remull la nit abans)
1 ceba trinxada
4 alls
1/2 got de vi blanc
1 litre i mig de brou de pollastre o aigua
herbes aromàtiques (farigola, romaní)
pebre negre
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- Podeu afegir-hi altres herbes aromàtiques com ara sajolida i llorer
- Podeu afegir-hi un raig de vi garnatxa

ELABORACIÓ
  El dia abans poseu els fesolets en un bol.
  Afegiu-hi mínim el doble d'aigua que de fesols...i si voleu una culleradeta de bicarbonat.
  Que reposin tota la nit.
 L'endemà hauran doblat la seva mida.
 Ja estan hidratats.
 Coleu-los i renteu-los de nou i reserveu-los amb les herbes.
   Preparem la resta d'ingredients.
 Si renteu la carn, després poseu-la sobre un paper absorbent. Saleu-la.
 Poseu-hi pebre negre.
 En una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva....enrossiu la carn.
No la remeneu de seguida, perquè s'enganxarà. Heu d'esperar a que ella soleta ho permeti, quan una cara ja sigui una mica torradeta.
 Mentrestant, trinxeu la ceba.
  Procureu que la carn tingui bon coloret.
 Ratllem els tomàquets també....
...i el reservem.
 ...i laminem els alls.
 Ara, reservem el conill....
 ...i en el mateix oli...sofregim la ceba.
  Remeneu-la bé.
El conill s'haurà enganxat una mica....i haurà generat unes taques de color marró a la cassola....a les parts on s'ha enganxat una mica. Això, i segons les reaccions de Maillard, és molt saborós i ho hem d'aprofitar.
Amb la cullera de fusta rasqueu aquestes parts enganxades fins que desapareguin. L'oli i l'aigua de la ceba us hi ajudaran. A poc a poc no quedarà res i aquest dauradet s'haurà integrat a la salseta. 
  Feu una mica d'espai al mig...i tireu-hi també l'all.
  Deixeu que agafi coloret.
 Ara ho remeneu tot i a foc baix....deixeu que la ceba caramel·litzi una mica.
  A poc a poc anirà canviant de color...però eviteu que es cremi. Si cal afegiu-hi un rajolinet d'aigua.
 Quan la ceba tingui un color marronós fort....(mínim 30 minuts...si no més)....
 ...incorporem el conill.
 Ho remenem tot plegat una estona.
 Afegiu les herbes fresques.
 Tireu-hi un raig de garnatxa si voleu.
 I el vi blanc per cuinar...
  ....aproximadament. mig got.
 Ho remenem una mica.... 
 ...i ho tapem 10 minuts, fins que s'evapori l'alcohol.
  Agafarà un coloret molt maco.
 Incorporeu el tomàquet.
 Ho remeneu i ho tapeu 10 minuts més.
 El tomàquet estarà al punt.
  Ara si, ja hi podem tirar els fesolets.
   Ho remenem tot plegat...
 ...i, si en tenim, hi posem un litre i mig de brou de pollastre.
  Han de quedar ben coberts. Si cal afegiu-hi més aigua.
 Perfecte.
 Ara, a poc a poc s'ha de coure el fesol.
Tapeu-ho i deixeu-ho coure durant 50-60 minuts.
 A mitja cocció afegiu-hi la sal.
  Quan faltin 5 minuts, tasteu si el fesolet és ben cuit. Rectifiqueu de sal.
  Un cop apagat el foc, deixeu reposar el plat. Si pot ser unes hores.
 Fa una pinta molta bona, eh?
 El sabor del fesolet impregna tota la salsa.
És un bon plat de cullera.
Emplateu-lo ben calent.
El conill gairebé es desfarà.
 Podeu decorar el plat amb una mica d'herba fresca, que li donarà un aroma sensacional a taula.
  Acompanyeu-lo d'un bon vi negre D.O. Empordà.
I a gaudir, que són dos dies.
 Bon profit !!!

6 comentaris :

  1. No he provat mai aquests fesolets de l'ull ros, però cuinats com els cuines tu Albert en aquesta recepta han de ser boníssims. A veure si faig una visita a Santa Pau i en compro uns quants per provar-los.

    ResponElimina
  2. Jo sí que els he provat els fesolets,en un hostal de Llagostera que els fan boníssims,però jo no els he cuit mai. M'encanta aquest guisadet Albert,t'ha quedat de cine......

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. No havia sentit a parlar mai d'aquests fesolets d'ull ros, però amb lo que m'agraden a mi les llegums segur que triomfa, de fet aquesta recepta la passo directament a la Wishlist.

    Que tingues un bon cap de setman.

    ResponElimina
  4. Un plat estupendo per la tardor/hivern que ja s'apropa, els fessolets estan poc reivindicats i son molt i molt bons

    ResponElimina
  5. No sé si vaig errat, però quan jo era petit, a casa en deien d'ull de perdiu d'aquests fesolets...

    Salut!

    ResponElimina
  6. @Calvin, son molt bons. Ara ja és temporada de fesolets de Santa Pau, si.

    @Dolors, gràcies....compra'ls i tasta'ls !

    @Montse, jeje, segur que repeteixes

    @Patufet, digues que si...n'hauríem de menjar més !!!

    @Ricard, ull de perdiu?...aps....m'informaré més a veure que descobreixo.

    Gràcies a tots !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !