inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 9 de juliol de 2013

Samfaina


>Això sí que és "la mare del corder" de les salses catalanes...
Recepta núm. 945 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
No li foteu cas a la "taruga" de la Loles León quan diu en aquell anunci:
- "Gallina Blanca sofrito... i trabajo que te quito!!!"...grrrrrrrrrr!!!!...la mataria!!!
"Te quita trabajo", si, però i si no vols que te lo quite, què?
La podem considerar com un dels nostres àpats estrella i una de les quatre peces bàsiques de la cuina catalana, juntament amb l´allioli, el sofregit i la picada. I, és clar, s'ha de fer amb ingredients naturals, amb bones verdures i cuites a foc lent.
Avui farem una samfaina tradicional, d'aquelles que ens feia l'àvia.
Jo recordo que a la torre dels meus avis fèiem unes samfaines amb tomàquets de l'hort que eren brutals.
Allò, barrejat amb uns ous frescos recent collits del cul de la gallina... era el súmmum, nanos.
Bé amb els anys m'he adonat que ho era, és clar.
La samfaina s'ha de fer amb "carinyo" i bons aliments.
Com sempre, el resultat dependrà de la qualitat dels ingredients, en aquest cas seran de l'horta del Llobregat (molt reconeguda). Si la feu amb verdures comprades en una gran superfície que acostumen
a portar-les (per raons econòmiques) d'altres països, doncs us quedarà el que us quedarà.
Però si la feu amb verdura ecològica bona bona, de temporada, fresca i de la nostra terra... llavors sí que notareu l'autèntic sabor de la bona samfaina que us vull transmetre.
Aquesta salsa, o similar, la fan per tot arreu.
Es podria dir que pràcticament és la mateixa recepta que el pisto, la pebrereta, el mullor o el ratatouille. Però per a mi, la samfaina és la samfaina, de tota la vida... vaja, que no és comparable.
Com veureu a les variants, a banda del tomàquet, aquest plat pot incloure més verdures.
També es pot condimentar amb julivert i pebre o amb altres herbes aromàtiques com orenga, farigola o llorer.
És un plat que gairebé tothom fa en una paella.
Segons el CPCC s'ha de sofregir primer la ceba i després la resta, però veureu com es pot canviar aquest ordre sense alterar sensiblement el resultat. A més, a mi m'agrada posar més quantitat de tomàquet. Com sempre us dic, és important tenir la recepta base com a referència... i fer les nostres variants a partir d'aquesta.
La samfaina es pot menjar sola, sucant-t'hi pa a "cascoporro" que dic jo, o com acompanyament d'un ingredient principal com podria ser una carn, un peix, llegums, cargols, arròs, pasta, més verdura, etc.
Gaudim de la samfaina, doncs!
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.



INGREDIENTS
4 tomàquets
2 cebes
2 grans d'all
2 pebrots vermells
2 albergínies
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- Es pot posar tota la verdura a la vegada
- S'hi pot afegir pebrot verd, carbassó, etc..
- S'hi pot afegir all i julivert trinxats
- S'hi poden afegir olives negres
- Es pot fer sense all

ELABORACIÓ

Com us deia, jo faré una lleugera variant. Hi posaré el doble de tomàquets... un pebrot vermell, un carbassó, una albergínia, una ceba i dos pebrots verds. Rentem bé tota la verdura.

El tomàquet és molt important que sigui d'excel·lent qualitat. Aprofiteu la temporada d'estiu.

Preparem la resta de verdures...

Utilitzaré una ceba gran de Figueres... podeu fer servir dues petites.

D'all, en gastarem tres grans, laminats.

Ara, pelem el carbassó (si voleu) i el fem a daus..

Més o menys d'aquesta mida.

Pelem el pebrot vermell i en traiem las parts sobrants de l'interior, així com les llavors.

El piquem també...

... de la mateixa mida.

Fem el mateix procés amb el pebrot verd...

... i poc a poc anem preparant la nostra "mise en place", que diuen...

Ara fem l'albergínia, m'agrada deixar-ne la pell.

A dauets.

Ara, anem a ratllar tots els tomàquets.

D'entrada, un bon tomàquet ha de fer una olor excel·lent...  i ha de ser ben sucós.
        Poc a poc, els ratllem tots i els reservem.

Tenim la verdura tallada...
 ...la ceba també... i l'all laminat....

Jo utilitzo una paella de grans dimensions. Com que la samfaina ens donarà una mica de feina, podeu aprofitar per fer-ne molta i congelar-ne una part.

Hi tirarem un generós raig d'oli d'oliva.

A mi m'agrada començar aromatitzant l'oli amb l'all, tot i que molta gent hi posa primer la ceba... o tota la verdura de cop.

Abans que l'all agafi color... hi posarem tot el pebrot, que és la verdura que més triga a coure's.

Ho deixem una estona, uns 10 minuts, remenant, que agafi coloret.

Seguidament, hi posarem la ceba.

Ben remenat, i uns minutets més.

I ara la resta de verdura.

Una remenada...

...i directament tot el tomàquet.

Que quedi tot ben remenat.

Afegirem una mica de sucre per a compensar l'acidesa del tomàquet.

I també una mica de sal.
Per últim, a mi m'agrada incorporar una mica de pebre vermell. Això es fa si el tomàquet no té massa color, sobretot en temporada d'hivern, però jo m'he acostumat a posar-ne sempre. M'agrada el gust que agafa.

Ara, baixeu el foc al mínim.

Ho tapem i ho deixarem fer uns 20 minutets.

Remeneu de tant en tant. Que no es quedi sense líquid.

Si convé, si falta líquid, podeu incorporar un rajolí d'aigua. Al final, ha de quedar gairebé confitat.

Un cop feta, és interessant deixar-la reposar unes hores... que estarà encara més bona.

La tastem?...ummmm... quina gran salsa!

Amb samfaina podeu servir milers de plats, com aquest "Pop de platja amb samfaina".

Aquestes "Salsitxes de porc amb samfaina"...

O un senzill, però escandalosament bo, "Ou ferrat amb samfaina".

Per acabar, recordeu que també la podeu triturar... que quedarà ben fineta, molt indicada per als més petits de la casa o per elaboracions amb una presentació més elegant.
Bon profit!

32 comentaris :

  1. Que bona !!!... a mi me encanta amb bacaiià. Quan la faig jo, de la mateixa manera que tú per cert, tallo el trossets de la verdura molt petits perque m'agrada més aixi, es barreixen millor els gustos variats dins la boca.

    ResponElimina
  2. ...juer, com parles, quins tecnicismes....

    ResponElimina
  3. Hola Albert,

    Als Ingredients on diu Pebre Verd i Pebre vermell et refereixes a PEBROT Verd i Pebrot Vermell.

    Merci per la recepta.

    ResponElimina
  4. Efectivament, Jaume, un lapsus. Ja està corregit. Moltes gràcies per avisar.

    ResponElimina
  5. Albert, Felicitats per publicar la recepta i donar-li vida!!, jo tambè la poso en pràctica.

    ResponElimina
  6. Gràcies !!!!..per cert, una recepta que tinc pendent d'actualitzar (les fotos).

    ResponElimina
  7. Doncs mira, ja està actualitzada.

    ResponElimina
  8. aiii Albert, la boca aigua!! m'encanta la sanfaina, llastima que necessiti tan temps, ja que avui dia tothom porta un coet allà on bé saps...pero sempre es pot fer en grans quantitats i congelar-la! truquillo que faig servir molt sovint! petons

    ResponElimina
  9. Boníssima. Com dius, serveix per acompanyar qualsevol plat o sola!

    ResponElimina
  10. @Roser, amb bons tomàquets....una samfaina es cosa fina fina....i té la seva feina, tens raó, però val la pena. Gràcies !!!

    @RosaMaria, però qualsevol cosa, eh?...amb salsitxes, amb costella, amb llom, amb bacallà, amb mandonguilles, amb ous ferrats....etc etc...i si la tritures agafa un altre textura i color....més elegant per servir en plats més elaborats encara.

    Gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  11. Que bona Albert, jo també hi tiro un rajet de conyac, hi dóna un toc especial, a mí m'agrada.

    fins aviat

    ResponElimina
  12. Conyac o vi, efectivament, bon apunt Dolors !

    ResponElimina
  13. Merci per la recepta. Jo sóc de les que sofregeix la ceba primer, però la resta la he fet igual excepte allò del pebre (que no n'hi he posat). A veure què tal ha quedat!

    ResponElimina
  14. Albert en primer lloc moltissimes felicitats pel bloc, perquè des de fa un temps que és el meu bloc de referència pel que fa a cuinar. I a fe de déu que la meva companya i els amics n'estan molt d'agraïts amb tu també :)
    Aquests dies estic aprofitant l'excedent d'hortalisses del meu hortet i faig samfaina per a conserva de cara a l'hivern, jo a la verdura abans de tirar-hi el tomàquet sempre hi poso un dit de vi blanc i deixo que redueixi, com ja han dit altres més amunt.
    Què en penses de la farigola, llorer o orenga? Jo sempre n'hi poso perquè trobo que hi fa bo.
    Salutacions

    ResponElimina
  15. I tant que si Marcel. Sempre procuro publicar les receptes base més tradicionals, les que apareixen al CPCC i les que han de servir com a referència per què cadascú faci la seva versió. Es important conèixer quina és la recepta base per poder-se moure cap a on volguem. Aquesta samfaina és molt bona, però jo també hi poso vi, de vegades altres verdures (o omiteixo d'altres)...i faig les meves versions casolanes. Amb herbes aromàtiques, per suposat que també. Així que t'animo a fer la teva pròpia versió sense perdre de vista quin és l'origen de la recepta. Fes-ho com més t'agradi.
    Gràcies pels teus comentaris i recorda que a casa teva l'èxit és teu.

    ResponElimina
  16. Abans que res et felicito pel teu blog tens bones receptes. Acabo de fer la samfaina tal com tu dius i ha quedat molt bona. Jo l'he preparat per un sopar popular de Festa Major i l'acompanyaré amb saltxixes. Espero que agradi.

    ResponElimina
  17. Em sembla molt bé com està presentada la recepta tradicional. Jo la faig així, però sempre espero a posar-hi la tomata a que estigui la ceba i el pebrot gairebé fet. Tampoc hi poso tapa, per tal que predomini el fregit al bullit. Em sembla que queda més gustosa.
    Antoni

    ResponElimina
  18. @Carolina, bona Festa Major, doncs !!!

    @Antoni, interessant apunt company !!!

    ResponElimina
  19. *illo Albert!!!!! *esquisìto, enhorabona un plat espectacular,,,ho he fet i em *salio *buenìsimo. perdona pel meu *Catalàn. y como se dice en mi tierra, la receta " del carajo pisha ".

    ResponElimina
  20. @May, oleeeeeeeeeeeeeeee !!!! ese saleroooooooooooooo !!! quillaaaaaaaaaa !!!! juas,juas!!!

    ResponElimina
  21. ole, ole y ole por tu receta pisha!!!! ke wena estaba illo. ya te tengo fixao pa proximas recetas. un saludo y gracias por tu comentario.

    ResponElimina
  22. Gràcies per la recepta, m'ha quedat boníssima!

    ResponElimina
  23. La meva mare de tant en tant feia una variant per convertir-la en primer plat. Hi afegia patata tallada a quadradets petitons. Queda boníssima.

    ResponElimina
  24. hOLA ALBERT , Crec que es la millor web de cuina que he vist mai. i t'explico perque. el fet de que no ser cuinar i de que tu ho expliquis molt be i a mes i posisi una foto per a cada pas. m'ajuda miltissim . moltes gracies. per demà fare aquesta sanfaina!!! ahir ja vaig fer elt rinxat de la cerdanya . genial!!!!! moltes gracies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan
      A disposar!
      Moltes gràcies pel teu feedback!
      Una agraçada i bones festes!

      Elimina
  25. Els alls no tenen grans. Una cabeça d'alls té alls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pebrot
      Lamento informar-te que no és cert.

      Segons la vikipèdia:
      L'all, l'all roig, el gra[1] (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les liliàcies. Té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.

      Segons l'Institut d'Estudis Catalans:
      GRA = 1 6 m. [AGA] Part de certs bulbs. Un gra d’all.
      http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=gra

      Per tant, és correcte dir gra d'all.
      De fet, tota la vida he sentit dir-ho.
      El que no es pot dir es DENT D'ALL.
      Gràcies per publicar el dubte, que segur el té molta gent, jeje!
      Una abraçada!

      Elimina
  26. Hola Albert, otra vez por aqui.
    Amo ve como me explico, necesito hacer un arroz caldoso con bogavante y he mirado tu recetario y no lo veo o no he mirado bien. me podrias ayudar con una receta de las que tu solo puedes hacer?. Ahhh!!!! y te lo pido por aqui porque es donde he visto el comentario mas reciente. muchas gracias y siento no pedirtelo en Catalan pero es que se me resiste jejejjej :-). muchas gracias y espero respuesta pronto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. te dejo el link:
      http://www.lacuinadesempre.cat/2012/07/arros-caldos-amb-llamantol.html

      Elimina
    2. Muchisimas gracias, ya te contare.

      Elimina

Gràcies pels teus comentaris !