inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 29 de juliol de 2013

Esqueixada de bacallà


>Bon i refrescant entrant tradicional.
Pel que fa al bacallà, us he de recordar que és un peix blanc, molt proteic i amb un contingut de greix baix, és a dir, molt magre. Forma part de moltes receptes de la nostra gastronomia, i l'única limitació és per a les persones que han de vigilar seriosament la quantitat de sal de la seva alimentació.
En aquests casos cal dessalar-lo amb molta cura, però tot i així sempre aporta més sal que qualsevol altre peix fresc.
Us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacallà salat",
Si el compreu ja esqueixat, el podeu dessalar el mateix dia, canviant l'aigua dos cops.
És un plat molt típic, sobretot a l'estiu (ja que es menja fred) que antigament es feia a la franja que va des del Garraf fins passat Torredembarra, però que avui en dia el podem menjar per tot Catalunya.
Recepta nº  513 del CPCC.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.

INGREDIENTS
500 g de bacallà esqueixat i dessalat
4 tomàquets madurs trinxats
olives negres
oli d'oliva verge extra
pebre negre
sal


VARIANTS:
- S’hi poden afegir herbes aromàtiques (julivert, orenga, etc.).
- S’hi pot afegir un ou dur trinxat  i anxoves
- S’hi pot afegir pebrot vermell o pebrot verd.
- S’hi pot afegir ceba dolça o ceba tendra.
- S’hi pot afegir all trinxat.

ELABORACIÓ
Jo l'he comprat ja esqueixat, es a dir, fet a trossets.
Renteu-lo bé sota l'aigua, procurant dessalar-ho al màxim.
A continuació poseu-lo en remull durant dues o tres hores, i canvieu-li l'aigua cada hora.
Utilitzaré un tomàquet madur de ecològic....que me'l menjaria a mossegades. Renteu-lo bé.
Jo hi posaré una mica de ceba dolça, que m'agrada.
Amb una tercera part tallada en juliana en tindrem prou.
Ara, talleu el tomàquet a trossos grans.
Barregeu-lo amb la ceba.
Ara, hi podem posar també el bacallà esqueixat i dessalat. Tasteu-lo prèviament per saber com està de sal.
Ara hi posarem les olives negres.
Al gust.
Si el bacallà no aporta massa salinitat, hi poseu afegir una mica més de sal, però normalment no cal.
Ara, ruixeu tota la barreja amb abundant oli d'oliva verge extra.
Remeneu-lo bé.
Afegiu un pessic de pebre negre...
...ho tornem a remenar i ho deixem reposar mínim una horeta a la nevera.
Ja es pot emplatar.
Si us agraden tots els ingredients...la barreja és formidable.
Bon Profit !!!

13 comentaris :

  1. Excel.lent plat per ara l'estiu, molt bò i refrescant.

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Tot un clàssic , però que bo, Albert!!! I sí, molt important; si us plau, què els tomàquets no vinguin de l'altra punta de mon. Bona setmana.

    ResponElimina
  3. Aquests tomàquets són de l'hort d'un amic meu que viu a Sant Boi...i cada any me'n dona.....
    ...no tenen res a veure amb els tomàquets de la resta de l'any....tenen l'autèntic sabor del tomàquet....de quan era petit....
    ...i es una pena que això sigui un luxe avui en dia....
    Gràcies Mercè !!! igualment!!!

    ResponElimina
  4. Precisament el diumenge vaig seguir la primera versió d'aquesta recepta i va sortir una esqueixada boníssima. Era la primera vegada que en menjava i em va agradar molt. S'ahurà de repetir.

    ResponElimina
  5. Hola Albert guapo tu

    Moltes gràcies per la teva visita i les teves paraules.

    Esqueixalla que bona a casa agrada tot l´any

    mil petonets SUsanna

    ResponElimina
  6. HOLA ES UN PLAT MOLT ESTIUENC I DELICIOS I PER PRACTICAR AQUESTA RECEPTA SERÀ DE SUPOSAR QUE ELS INGREDIENTS SON PER QUATRE PERSONES, NO?

    ResponElimina
  7. Si , Pere, si no dic res sempre es per a 4 persones.

    ResponElimina
  8. Des-de l'altre banda del mon, des-de Mèxic, gràcies a un atac de nostàlgia, he decidit fer aquest plat dels anys de la meva juventut. Seria massa dir que em sento català per que sento meva l'esqueixada? Potser, però sense dubte és també per la cuina catalana que em sento sudaca català. Aixó si, la faré amb tomàquets d'aquells amb els origens més antics. Recordeu que el tomáquet és d'aquesta terra americana: Jitomatl. Bon profit a thotom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariel, sí, el jitomate ja el coneixia, jeje. Moltes gràcies pel teu feedback des de tan lluny i Visca Catalunya!

      Elimina
  9. Sobre els tomàquets esta molt be saber la prosedencia, pero aixo no vol dir que sigui mes sa que daltres hi ha que sanboi no es un microclima com pot ser la vall d'aran la containacio i es igual com la carxofa del Prat amb lautovia c31

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha inconvenients sota la capa del cel, però un tomàquet criat a l'hort de casa sempre serà millor que un tomacoide estresat.

      Elimina
    2. ...son tantes les coses dolentes que ingerim sense adonar-nos....

      Elimina

Gràcies pels teus comentaris !