inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
1er Diumenge de Maig: Dia de la mare Olla barrejada Peus de porc amb ceps Picantons al forn a les fines herbes Maires fregides

dimecres, 31 de juliol de 2013

Guisat de mongetes a l'estil "Le llamaban Trinidad"


>Feia un temps que anava al darrere d'aquesta recepta.
Si, ja sé que no té res a veure amb la cuina catalana, ni tan sols amb la cuina representativa de cap país o cultura.
Però em feia molta gràcia fer-la.
De fet, no és la primera vegada que ho faig.
Ho vaig fer amb les hamburgueses "Burguer Cangreburguer" del Bob Esponja i aviat ho tornaré a fer amb els "Dorayakis" d'en Doraemon.
Jo, és que de petit m'empassava totes les pel·lícules del Bud Spencer i Terence Hill.
Però totes, eh?
Sempre que arribava del videoclub amb una peli del Bud Spencer... la meva mare exclamava:
"Què?... Una altra peli del Bud Spencer? No!"... I els germans rèiem amb complicitat.
Una passió, nanos.
Això també em passava amb les pel·lícules de l'Esteso i el Pajares... i l'Ozores, és clar.

Són pelis que m'han marcat, vaja. A la peli "Le llamaban Trinidad" hi destacaven de forma peculiar les bufetades i el menjar.
Primer es banyaven tots dos en la mateixa aigua bruta d'una banyera pudenta.
Després, a menjar.
Sempre menjaven el mateix... aquella paella gran, ronyosa i d'aspecte llardós on sucaven pa directament, que contenia una mena pasta feta de mongetes en salsa (frijoles) que es fotien utilitzant la mateixa cullera de cuinar-les.
I és clar, veure'ls menjar era preludi de baralla segura. Sempre arribava el malo malísimo a molestar-los mentre dinaven.
I ho entenc.
A mi també m'emprenya molt que em molestin mentre dino... però potser no tant com per acabar estomacant el personal, jeje.
Allà començava una baralla amb bufetades a tort i a dret...."hondonadas de hostias" que dirien alguns... amb el puny tancat al mig del cap... amb la mà oberta a l'orella... i, finalment, fent una exhibició amb el seu revòlver,
Al final, no quedava dret ni l'apuntador.
Què grans eren!... Quantes rialles!... I quins agradables records.
Aquesta entrada d'avui pretén ser un elogi a tota aquella brutícia (a la mugre, en castellà)... I un tribut a aquelles pel·lícules d'aquest parell d'actors dolents (tot s'ha de dir...) però que conformen una part molt entranyable de la nostra infància.
Feu-vos aquesta morterada un dia per dinar... i gaudiu del plaer de menjar com uns autèntics marrans.
Tsch... En el fons és un excel·lent plat, eh?
Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en una recepta que ens proposen al blog "Cheffrustrado.soy" tot i que jo he fet la meva pròpia versió.
Tècnicament, hauria de dir que aquesta recepta és per a quatre persones, però en aquest cas diré que és només per a una!... s'entén, oi?.. Juas!.. I si ho podeu fer escoltant Ennio Morriconemillor!
No puc tancar aquesta introducció sense deixar-vos un link a una d'aquelles escenes antològiques.
I si teniu oportunitat, escolteu la seva BSO.
Som-hi!



Llegir més...

dimarts, 30 de juliol de 2013

Pa de cervesa


Quan treballava al a pastisseria feiem un pa que anomenàvem "Pa de cervesa".
Ja sé que molts em direu que l'autèntic pa de cervesa alemany és diferent, en sòc conscient.
Digueu-li "Pa amb cervesa" en comptes de "Pa de cervesa", si voleu.
Però aquest pa que us proposo es ben bo i molt adient per aperitius, berenars i catèrings.
Com veureu, poder donar la forma que més us agradi, tot i que (també em direu) que l'autèntic pa de cervesa té forma de "bretzel" ó "pretzel".
En alguns, veureu que he utilitzat mostassa "Maille" com a complement.
Podeu utilitzar qualsevol cervesa, tot i les que cerveses de fermentació més alta (tipus Ale en comptes de Lager) són més recomanables, pel sabor i aroma que hi aporten. Jo he utilitzar una "Leffe".
Aquesta recepta m'ha agradat recordar-la i fer-la per què la tenía anotada amb el "petricó" com a utensili per a mesurar líquid. Més o menys vindria a ser un quart de litre (250ml).
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 29 de juliol de 2013

Esqueixada de bacallà


>Bon i refrescant entrant tradicional.
Pel que fa al bacallà, us he de recordar que és un peix blanc, molt proteic i amb un contingut de greix baix, és a dir, molt magre. Forma part de moltes receptes de la nostra gastronomia, i l'única limitació és per a les persones que han de vigilar seriosament la quantitat de sal de la seva alimentació.
En aquests casos cal dessalar-lo amb molta cura, però tot i així sempre aporta més sal que qualsevol altre peix fresc.
Us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacallà salat",
Si el compreu ja esqueixat, el podeu dessalar el mateix dia, canviant l'aigua dos cops.
És un plat molt típic, sobretot a l'estiu (ja que es menja fred) que antigament es feia a la franja que va des del Garraf fins passat Torredembarra, però que avui en dia el podem menjar per tot Catalunya.
Recepta nº  513 del CPCC.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dijous, 25 de juliol de 2013

Arròs de conill


>No fa massa vaig anar a visitar la nova casa del meu cunyat, a Lliçà d'Amunt, i ens va fer un bon arròs amb conill per dinar. En aquell moment em vaig adonar que aquesta recepta no la tenia publicada al blog... i és d'aquelles tan tradicionals... no podia esperar més.
Una bona manera de menjar arròs.
La sogra d'un amic meu, quan el fa, li diu "Arroz de conejo muerto"... i mai més ben dit, és clar.
Com passa amb molts altres plats, a cada regió i cada família, aquest arròs el fan lleugerament diferent, trobareu moltes variants i per aquesta raó jo us porto la recepta tradicional de referència que apareix al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. Concretament la número 96.
Un bon i econòmic arròs del que podeu gaudir tot l'any... i, com veureu, no implica massa feina a la cuina.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 24 de juliol de 2013

Entrepà "Serranito"



Greixos i caloríes, si, però que bo que està, eh?!....dins d'una dieta saludable, clar.
Segons la vikipèdia, el serranito original se serveix en pa de viena andalús o en pa de mollete, i es prepara a base de filets de llom de porc, un o diversos talls de pernil serrà, rodanxes de tomàquet i un pebrot verd fregit. De vegades, aquest entrepà s'acompanya amb salsa de "mojo picón" tot i que també hi ha qui ho amaneix amb allioli o maionesa. El plat sol anar acompanyat de patates fregides.
En els últims anys han aparegut certes variacions de la recepta tradicional.

Es pot servir com a plat únic, tot i que moltes vegades es presenta com a tapa...tallat a porcions per compartir entre diferents comensals.
El serranito gaudeix d'una especial acceptació entre el sector més jove de la població. Al principi era típic trobar-lo en bars de tapes de Sevilla, però amb el temps s'ha estès per les altres províncies. La seva senzillesa i facilitat d'elaboració també l'han permès estar entre els entrepans més demanats de l'Espanya més rural.
Jo, personalment, el vaig tastar per primera vegada en un viatge a Extremadura. Em va semblar fantàstic..i a més a més allà te'l serveixen amb pernil ibèric de gla.
Com he comentat altres vegades, en aquest blog trobareu receptes i plats molt propis d'altres regions i cultures, com l'espanyola, i que per les característiques recomano incorporar al nostre receptari.
A Catalunya no es difícil trobar aquest entrepà, sobretot en bars freqüentats per la comunitat andalusa. 
I dic jo.....i si el fem amb pa amb tomàquet?.
Aquesta recepta és per a 2 persones.

Llegir més...

dilluns, 22 de juliol de 2013

Carpaccio de pinya al whisky amb crema pastissera


Fa un temps us vaig mostrar com fer un dels millors postres que conec: la pinya cremada al whisky amb crema cremada.
Doncs bé, avui us porto una versió d'aquella excel.lent recepta, un carpaccio.
El resultat, en termes de gust, ha estat pràcticament el mateix, tot i que no tindrem tanta superficie de sucre cremat. En aquesta versió abusarem més del licor que del sucre.
Com veureu, he utilitzat un soplet per torrar la pinya, però sempre es millor utilitzar una pala de cremar, si en teniu. A mi m'agrada més el resultat.
Aquest és un postre perfumat i refrescant i el toc de whisky prepara el paladar per a un bon cafetó.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 19 de juliol de 2013

Canelons de marisc amb trompetes de la mort


No està bé que ho digui jo, però aquesta és una recepta magnífica, de les aconsello a tothom tastar.
Sòc un apassionat de la pasta amb peix i marisc...i ja feia temps que anava al darrere d'uns canelons de peix i marisc. El resultat és un caneló fi de gust....de textura melosa....amb unes trompetes de la mort que li aporten un perfum atractiu....que provoca aquella sensació d'asentar amb el cap tot dient: "ummmmm"....pròpia del més sibarita.
No cal dir que la qualitat dels productes determinarà el resultat.
És cert que duen una mica de feina fer-los, però a mi m'han agrada tant que m'he oblidat de seguida de l'esforç.
Respecte dels canelons, si que us vull fer saber que he utilitzat de dos tipus: els que no cal coure i els de tota la vida. Veureu com tots dos tenen avantatges i desavantatges...i més a vall us diré quina ha estat la meva conclusió.
Si voleu veure el pas a pas de com fer la beixamel us recomano la lectura de la recepta "beixamel".
També podeu trobar la recepta tradicional núm. 265 del CPCC.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 18 de juliol de 2013

Llom de porc amb samfaina



Fa poc veiem els "Pop de platja amb samfaina" i les "Salsitxes de porc amb samfaina"...i clar, no podia faltar la mateixa versió del plat però amb llom de porc, o llomillo, com li hem dit a casa tota la vida.
Recepta nº 633 del CPCC.
Aquesta recepta també és molt similar a la nº 636 del CPCC "Llomillo amb salsa de tomàquet".
Són receptes molt bàsiques, ho sé, però mereixen una entrada en qualsevol blog de cuina tradicional.
Aquesta és l'esència de la nostra cultura. Hi ha receptes molt bones i molt elaborades...però aquestes receptes tan senzilles són les que han perdurat generació rere generació i han alimentat (amb tota la dignitat del món) a totes les notres famílies.
Per tant, mereixen el mateix (si no millor) tracte que un "Remènjol amb farciment de teixorda i salsa de merfallona tendra sobre un llit de gelucs a la rafafia de guànecs"...que ja fa uns anys ens presentava en Buenafuente & Cia. al "Sense Títol". El recordeu?...si home, si....que el remènjol s'havia d'estrallofar...que els gelucs podien ser de rastell o de trefona, amb més gust de cimbell....i que la salsa era molt díficil de fer, ja que s'havia d'utilitzar el fetge de la teixorda....que, tenint en compte que la teixorda és un vegetal...ja us ho podeu imaginar, juas !!!....un "squetch" impresionant, certament.
Som-hi, va.
Llegir més...

dimecres, 17 de juliol de 2013

Pop de platja a la planxa amb all i julivert


De nou, una recepta de les més senzilles d'elaborar...però que ens reportarà un plaer important.
Una de les mancances que li trobo al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català és la falta de receptes amb pop. Aquest, és un animal molt present en les nostres costes del que se'n fa tota mena de plats.
No es una tradició arrelada a casa nostra com ho pot ser a Galícia, però en aquest blog, poc a poc, trobareu unes quantes receptes fetes amb pop, catalanes, gallegues o d'on siguin, però que valen la pena tastar-les i incorporar-les al nostre receptari diari.
Respecte a la mida del pop, com sempre, podeu utilitzar la que més us agradi i això també condicionarà si cal bullir-los prèviament o no. Contra més petitons menys necesitat de bullir-los tindreu.
I com que una mida mitjana de pop com la que us presento no es gaire habitual de trobar per la meva zona, sempre que en trobo en compro i els congelo...per cuinar-los quan em vagi millor.
Ja sabeu que els pops d'una mida una mica gran...sempre es interesant congelar-los per estovar la carn.
Espero que us agradi

Llegir més...

ARTICLE: Respecte entre bloguers









>Gràcies a un lector d'aquest blog, he tornat a comprovar, lamentablement,  que un bloguer ha plagiat, amb punts i comes, una recepta de "La cuina de sempre".
No és el primer cop que em passa ni, ben segur, serà l´últim.
Per tot arreu trobareu manuals de "bones maneres" amb indicacions sobre com mantenir aquesta cortesia "bloguer".
Penso que existeix una mena de codi d'honor o de respecte entre bloguers que permet publicar receptes d'altres blogs sempre que es faci referència a la font original amb un link o un comentari.
Sempre s'ha d'indicar la font... i si no es fa... interpretarem que és collita pròpia.
Com ja he comentat unes quantes vegades... l'objectiu d'aquest blog és difondre la cuina i cultura catalanes arreu del món.
Per tant, això significa que tothom pot fer ús del receptari aquí publicat, com també ho està en el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, font del 70% de les receptes que aquí trobareu.
La voluntat d'aquest blog és ajudar a que els catalans (i no catalans) continuem preservant la cuina tradicional de sempre.
D'altra banda, moltes receptes que podem trobar a la xarxa ens poden inspirar per fer les nostres elaboracions.
I això es bo. És molt bo, així s'aprèn, vaja.
La retroalimentació sempre es positiva per a tots els que formem part d'aquesta gran família, per això precisament ho compartim.
Però, una cosa és formar-se o agafar idees i una altra molt diferent apropiar-se indegudament
de la feina que fan altres amb un (literalment) "copiar i enganxar" de fotos i text.
Això és molt lleig... i no us condueix a res. De fet, un cop denunciats és molt difícil restaurar la vostra imatge i la vostra credibilitat dins la xarxa... així que jo m'ho pensaria dues vegades abans de fer-ho.
Aquest és l'aspecte més negatiu del plagi... però n'hi ha de positius també. Vull dir que la interpretació d'aquests plagis no sempre ha de ser negativa.
Potser ens venen a dir que alguns blogs comencen a ser referència per a d'altres.
Si em permeteu, us donaré un consell:
"No busqueu el reconeixement personal... busqueu el just reconeixement de la feina que feu."
A tots els lectors us demano que denuncieu totes les males pràctiques que corren per internet.
I si teniu dubtes alhora de fer una publicació... no costa gens preguntar i demanar autorització.
Demano, doncs, que respectem la propietat intel·lectual.
Siguem legals, amics meus.
Si caminem plegats... ens anirà millor.
Llegir més...

dimarts, 16 de juliol de 2013

Tortell de crema


El tortell, en general, es típic de la cuina catalana.

Aquest tortell de crema és un clàssic entre clàssics a totes les pastisseries. Unes postres d'aquelles que fan Diumenge...com ho poden ser també les lioneses, el tortell de nata o els braços de gitano.
Veureu com ,si teniu la crema pastissera feta, fer un tortell d'aquests i servir-lo a taula es qüestió de 35 minuts.
No cal dir que engreixa...però sempre el podeu fer amb crema pastissera sense sucre. Us aconsello fer la crema el dia abans i reservar-la a la nevera.
Respecte la pasta de full, us dic el de sempre. Si no la voleu fer, podeu comprar les plaques que venen a La Sirena, que permeten ser estirades al nostre gust i donen un gran resultat.
Llegir més...

dilluns, 15 de juliol de 2013

Salsitxes de porc amb samfaina


Ja hem vist com fer una bona samfaina.
Ara, es tan fàcil com combinar-la amb tot allò que ens agradi.
Les salsitxes de porc amb samfaina....es una recepta molt tradicional.
Un "duro" per cada salsitxa amb samfaina que s'ha menjat en aquest país...i seria milionari.
Clar, les salsitxes han de ser de bona qualitat...i la samfaina...encara més.
Com sempre, us recomano productes del comerç de proximitat, i així eviteu carns servides en safates a nivell industrial, que les inflen amb aigua i d'altres substàncies innecesàries del tot. I es que Catalunya es terra de bona botifarra i és un producte emblemàtic a casa nostra, no ho oblidèsim pas. Heu provat les de Balsareny?.
Us aconsello la lectura de la recepta "Samfaina" abans de continuar.
Recepta nº 941 del CPCC.
A gaudir i a sucar pa.
Llegir més...

divendres, 12 de juliol de 2013

Crema de macedònia amb Gelat de llet amb vainilla i nous de macadàmia La Fageda


>Unes postres ben vistoses i que no costen massa de fer, ho veureu.
Les recomano, sobretot, quan tingueu feta una macedònia, i així aprofiteu per donar-li una altra textura i presentació.
La fruita, la triturarem i en farem una crema espesa que barrejarem també amb iogurt....i amb el suc colat de la macedònia en farem una gelatina amb agar-agar. L'excel·lent Gelat de llet amb vainilla i nous de macadàmia La Fageda serà l'element protagonista del plat.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta "Macedònia al licor".
Som-hi.

Llegir més...

dijous, 11 de juliol de 2013

Pa de xapata


Avui us presento una recepta d'aquelles que et deixa satisfet quan la fas, sobretot pel temps que necesites per fer-la.
I el pa....sempre agrada a tothom.
Clar, no és el mateix coure el pa en un forn de casa que en un forn professional o de llenya, però podeu aconseguir bons resultats.
Però us vull avançar que, tot i ser pastisser, no sòc cap expert en pans. Els forners són els que hi entenen.
Tot i tenir coneixements sobre els tipus de llevat, farina, preferments,etc...tret del pa suís i del viena....a la pastisseria pocs més pans en feiem.
Tingueu en compte que s'ha de preparar el "poolish" o preferment el dia abans.
Animeu-vos a fer pa....que es força divertit!.
Font: El Aprendiz de panadero (Peter Reinhart)
Llegir més...

dimecres, 10 de juliol de 2013

Pop de platja amb samfaina


Qué gran és el pop!!!...o "polp" com diuen per Tortosa i rodalies.
No se'n troben sempre de popets d'aquesta mida, per això quan en trobo els compro i els congelo per cuinar-los quan més em convingui.
Aquesta recepta no és la típica de "Pulpitos con tomate" dels bars, ja que els pops tan petits no cal ni congelar-los, es poden fregir directament...són mantega pura. Tampoc es tracta del "Pop a feira". Aquest plat es més similar a la recepta gallega del "Pulpo a la sochantre" que són pops de mida mitjana amb una bona salsa de tomàquet.
La samfaina, obviament, ha de ser casolana....ben bona....i és un dels secrets de l'èxit d'aquest plat.
A banda del Polp guisat al forn, al CPCC no hi apareixen més receptes de pop....i trobo que és una gran mancança...ja que parlem d'un producte força mediterrani i conegut a casa nostra.
Però no us preocupeu amants empedernits del pop !!!....que jo us faré més receptes de les que apareixen al Corpus !!!
Al meu germà Manel, li encanta aquest plat que ens el feia la nostre mare amb molt de carinyo....clar.
Aquesta recepta ja l'havia publicada abans, però he actualitzat les fotos.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimarts, 9 de juliol de 2013

Samfaina


>Això sí que és "la mare del corder" de les salses catalanes...
Recepta núm. 945 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
No li foteu cas a la "taruga" de la Loles León quan diu en aquell anunci:
- "Gallina Blanca sofrito... i trabajo que te quito!!!"...grrrrrrrrrr!!!!...la mataria!!!
"Te quita trabajo", si, però i si no vols que te lo quite, què?
La podem considerar com un dels nostres àpats estrella i una de les quatre peces bàsiques de la cuina catalana, juntament amb l´allioli, el sofregit i la picada. I, és clar, s'ha de fer amb ingredients naturals, amb bones verdures i cuites a foc lent.
Avui farem una samfaina tradicional, d'aquelles que ens feia l'àvia.
Jo recordo que a la torre dels meus avis fèiem unes samfaines amb tomàquets de l'hort que eren brutals.
Allò, barrejat amb uns ous frescos recent collits del cul de la gallina... era el súmmum, nanos.
Bé amb els anys m'he adonat que ho era, és clar.
La samfaina s'ha de fer amb "carinyo" i bons aliments.
Com sempre, el resultat dependrà de la qualitat dels ingredients, en aquest cas seran de l'horta del Llobregat (molt reconeguda). Si la feu amb verdures comprades en una gran superfície que acostumen
a portar-les (per raons econòmiques) d'altres països, doncs us quedarà el que us quedarà.
Però si la feu amb verdura ecològica bona bona, de temporada, fresca i de la nostra terra... llavors sí que notareu l'autèntic sabor de la bona samfaina que us vull transmetre.
Aquesta salsa, o similar, la fan per tot arreu.
Es podria dir que pràcticament és la mateixa recepta que el pisto, la pebrereta, el mullor o el ratatouille. Però per a mi, la samfaina és la samfaina, de tota la vida... vaja, que no és comparable.
Com veureu a les variants, a banda del tomàquet, aquest plat pot incloure més verdures.
També es pot condimentar amb julivert i pebre o amb altres herbes aromàtiques com orenga, farigola o llorer.
És un plat que gairebé tothom fa en una paella.
Segons el CPCC s'ha de sofregir primer la ceba i després la resta, però veureu com es pot canviar aquest ordre sense alterar sensiblement el resultat. A més, a mi m'agrada posar més quantitat de tomàquet. Com sempre us dic, és important tenir la recepta base com a referència... i fer les nostres variants a partir d'aquesta.
La samfaina es pot menjar sola, sucant-t'hi pa a "cascoporro" que dic jo, o com acompanyament d'un ingredient principal com podria ser una carn, un peix, llegums, cargols, arròs, pasta, més verdura, etc.
Gaudim de la samfaina, doncs!
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.

Llegir més...

dilluns, 8 de juliol de 2013

Mousse de gianduja


No fa gaire vam fer una "Mousse de praliné". Doncs bé, aquesta és una variant d'aquella recepta.
La "gianduja" no és res mes que barrejar cobertura de xocolata amb praliné d'avellana, i obtindreu un sabor (per dir-ho d'un manera) similar a la "Nutella", salvant les distàncies, clar.
Amb la "gianduja" s'acostumen a farcir molt bombons....alguna cosa similar porten els "Happy Hippo" de la casa Kinder.
Avui us porto un altre postre d'aquelles que es fan en 15 minuts....que no costen gens de fer i que donen molt bon resultat.
Com amb totes les mousse...heu de tenir en compte que treballem amb ou cru i, per tant, s'ha de vigilar les fonts de calor i reservar-ho de seguida a la nevera. No convé conservar-ho més de 24 hores, es a dir, que es qüestió de fer-ho i menjar-s'ho.
Com es obvi, la decoració final la podeu fer al vostre gust. A mi aquesta decoració no m'ha agradat gens, però es que no tenia massa temps...anava una mica de cul...i qué carai....que no sempre estem inspirats per fer filigranes, oi?.
Que vagi de gust.
Us recomano la lectura de les receptes "Mousse de xocolata al rom amb figues i maduixes" i la "Mousse de praliné d'avellana".

Llegir més...

divendres, 5 de juliol de 2013

Ous ferrats amb pernil


Una nova i senzilla recepta, de les més bàsiques.
Vindria a ser com la versió catalana dels "Eggs with bacon" americans o britànics.
Es curiós com aquest plat no apareix dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinaria Català. Hi hauria de ser, jo penso.
A casa, ja fa anys, era l'esmorzar dels diumenges del meu pare i el meu tiet....sempre que es trobaven per fer alguna 'xapuceta' per casa.
Tsch!...l'esmorzar dels diumenges amb permís de l"Arengada a la porta", clar.
Això si, tots dos plats s'acompanyaven sempre d'un bon porronet de vi negre i d'una llesca de pa de pagès.
A mi, particularment, el pernil serrà fet a la planxa m'encanta, fins i tot més que en cru.
No passa el mateix si el pernil és de gla, òbviament.
Per aquest motiu, l'entrepà "serranito" (que aviat el publicaré)...és un dels meus favorits.
Per cert, últimament estic publicant receptes molt senzillotes, certament.
Però ja sabeu que la cuina catalana té moltes receptes com aquesta que mereixen el mateix respecte que d'altres més complexes d'elaborar o amb més quantitat d'ingredients
En aquest blog ho trobareu tot.
Aquesta entrada la dedico en especial al meu pare (e.p.d.) i al meu tiet Jaume.
Llegir més...

dijous, 4 de juliol de 2013

Pop "a feira"


Un altre cop ens endinsem dins la cuina gallega, que tant m'agrada.
Un plat imprescindible d'aquelles terres.
Ara veurem com preparar-lo en cinc minuts i, si teniu convidats, el presenteu pel vermut i quedareu com uns reis!.
Ja sabeu que a banda de les plats tradicionals catalans també m'agrada ressaltar aquells que més destaquen d'altres llocs i cultures.
Si voleu saber com coure el pop us recomano la lectura prèvia del consell: La cocció del pop.
També podeu comprar les potes de pop ja cuites, de venda en peixateries. Ja sabeu que a mi m'agrada fer-ho tot des de el principi, però de vegades tampoc disposem del temps que desitjaríem i hem de ser una mica més pràctics. Això sí, queda sempre més bo cuit a casa.
On no podeu fallar és en la presentació: heu d'utilitzar un plat de fusta. Si no... no sap igual.
Diga'm tonto.

Llegir més...

dimarts, 2 de juliol de 2013

Amanida de mar


>Hi ha moltes maneres de presentar una amanida feta amb productes del mar.
En aquesta ocasió he volgut donar importància al producte sencer i respectar unes porcions grans i maques de cada ingredient.
He partit d'una senzilla i refrescant amanida d'arròs bullit amb tomàquet i ceba dolça picats com a base, i ho he regat amb una maionesa al whisky, ben lleugera, sense alls. Al capdamunt, generosos trossos de tonyina, pop, gambes i salmó... que provocaran el desig de tastar-los.
El tema del surimi (barretes de cranc)... si és del bo (i tots tenim ben clar quin és el bo), també li va bé, a mi m'agrada, però es cert que és un producte que no gaudeix de massa bona reputació dins d'una elaboració més o menys professional.
Bé, almenys aquesta és la meva impressió.
En qualsevol cas, jo us he fet una presentació amb surimi i una altra sense.
Conclusió: una bona recepta... d'aquelles atractives a l'estiu.... després d'haver passat tot un matí a la platja.
Aquesta recepta és per a 2 persones.

Llegir més...

dilluns, 1 de juliol de 2013

ARTICLE: Candidatura als Premis Blog Catalunya 2013 STIC




>Molts lectors ja sabreu que aquest blog mai ha estat partidari de participar en concursos.
La negativa de participar en concursos sempre ha residit en el desig de no obtenir reconeixements personals, dirigint tots els esforços en la difusió del receptari publicat, veritable objectiu del projecte.
La publicació visual d'aquest receptari ha de ser el focus d'aquest reconeixement, i no pas les aptituds culinàries d'un autor que ni tan sols és cuiner professional i que demana disculpes avançadament per
les possibles errades tècniques que hi apareguin.
El discurs de presentació dels passats "Premis Bloc Catalunya 2012" de la Trina Milan, precisament, ha provocat aquest canvi d'opinió, com a mínim, respecte d'aquest concurs.
Us adjunto una part a continuació:
"La presència del català a Internet és una de les més importants quant a nombre de continguts creats en una llengua que parlen 7 milions de persones i que genera molt més del que es podria esperar d’aquesta quantitat de gent."
"En aquests moments de canvi sistèmic de la nostra societat, la clau d’una possible solució passa per utilitzar Internet de forma innovadora i creativa. Premiar els blogs i les activitats a les xarxes socials és només una forma de fer visible l’activitat de les persones a Internet i en la nostra llengua."
"En aquests moments històrics on el país però sobretot la gent estan protagonitzant actes heroics, està clar que des de tots els àmbits de la societat catalana hem de ser conscients de la importància de ser, de decidir i de fer."
I precisament per això, per la importància de ser, de decidir i de fer en aquest moment històric que vivim s'ha cregut oportú inscriure "www.lacuinadesempre.cat" a la VI edició dels "Premis Bloc Catalunya 2013" que organiza la societat STIC.CAT.
L'objectiu d'aquest projecte sempre ha estat promoure la cuina tradicional de carrer i així neix un format detallat de recepta, exhaustiu i visual, sense trampa ni cartró, per facilitar al màxim la feina a tots aquells lectors i lectores que comencen a interesar-se per la cuina.
Dit d'una forma més planera: ens hem de posar a cuinar els plats de sempre: els de tota la vida, els que ens havien cuinat les nostres mares i àvies... aquells canelons, aquella escudella i aquelles mandonguilles amb tomàquet que tant vam gaudir de petits.
Tot i trobar-nos en un dels punts més àlgids de ressò mediàtic de la gastronomia catalana i dels seus reconeguts cuiners, no podem deixar de percebre la sensació que no estem conservant correctament el nostre receptari.
Com diu la Tana Collados, directora del programa Cuines de TV3, la cadena de transmissió oral entre pares i fills del nostre receptari s'ha trencat.
Aquest blog pretén reparar aquesta cadena, fomentar la cuina, les bones pràctiques culinàries, juntament amb el comerç de proximitat i el consum de productes ecològics... no haurien de ser un luxe.
En general, quan parlem de la cuina tradicional... sembla que sempre hi estigui present i que sempre hi estarà. Però també s'ha de mantenir. La cuina tradicional l'hem de mantenir entre tots.


La participació en aquest concurs i la posibilitat de ser un blog finalista... (o qui sap si guanyador), dotarien tot aquest receptari del rigor necesari i del suport oficial que atorga un jurat de prestigi.
D'aquesta manera, totes les receptes publicades en aquest blog tindrien una major difusió arreu.
I això, és bo.
Recordeu que aquest és un blog personal i no hi ha cap institució ni empresa al darrere... ni, per suposat, cap interès lucratiu més enllà de recaptar patrocinadors que permetin el finançament del seu manteniment i dels recursos emprats.
El blog La cuina de sempre promou i col·labora en el projecte de la FICCG per aconseguir que la UNESCO declari la cuina catalana patrimoni immaterial de la humanitat al 2014.
I ja per acabar, el període de votació popular començarà el proper 15 de juliol de 2013 a les 00:00 hores i finalitzarà el dia 2 de setembre de 2013 a les 24:00 hores.
Ben aviat apareixerà en aquest blog un link que us permetrà atorgar a "www.lacuinadesempre.cat" el vostre vot, si així ho desitgeu.
La gala d'entrega de premis serà el divendres 27 de setembre a Granollers.
La cuina de sempre agraeix la comprensió, col·laboració i implicació en aquest projecte a tots els seus lectors i lectores.
Gràcies.

ANNEX 29/09/2013
Si voleu saber com van acabar els malaguanyats premis, feu clic aquí.
Llegir més...