inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
1er Diumenge de Maig: Dia de la mare Olla barrejada Peus de porc amb ceps Picantons al forn a les fines herbes Maires fregides

diumenge, 30 de juny de 2013

Rotllet fred de bacallà i verdures amb salsa de taronja


>Aquest és un plat que pretén combinar la cuina mediterrània amb l'asiàtica.
Un plat thai-català.
Es evident que amb aquestes làmines de pa d'arròs podem fer rotllets de tota mena.
He partit d'unes tires de bacallà dessalat que he escaldat una mica per després amanir-les amb salsa de soja dolça. La pastanaga li donarà un toc de dolçor i color; la ceba de Figueres i el cibulet la nota més cruixent i fresca.
Ho he servit sobre una reducció de suc de taronja amb sucre i mantega.
Tot i resultar una salsa amb un punt fort d'acidesa... la combinació de tot plegat en boca ha resultat magnífica. Una reacció similar a la que ens provoca el rotllet xinés d'ànec lacat amb salsa hoisin... una salsa també ben forta de gust si es pren en solitari.
Les tires de bacallà les podeu comprar salades i dessalar-les en 24 hores. Us deixo el link al consell "Com dessalar bacallà salat".
És un plat que es menja fred, tot i que se li pot donar un punt més tebi.
Com veurem més endavant, si a algún dels vostres convidats no li agrada la combinació dolç-salat de la salsa de taronja, podeu improvisar el mateix plat però servit directament sobre la salsa de soja.
Un plat interessant sobretot per l'estiu.
Espero que us agradi aquesta nova creació.

Llegir més...

divendres, 28 de juny de 2013

Pintxo de pa amb tomàquet i anxoves de l'Escala


Bàsic, ja ho sé, però es mereix un dels millors llocs en qualsevol blog de cuina catalana.
Dels plaers més absoluts dels que gaudiré en aquesta vida.
Un bon pa torradet...sucat amb tomàquet de l'horta, ben madur...amb un raig d'oli d'oliva verge extra....i una magnífica anxova de l'Escala....segons el meu parer, són mitja vida.
Segur que a més d'un de vosaltres no us agraden les anxoves, i ho entendré, tenen un sabor peculiar.
Al igual que passa amb el foie o amb el pernil ibèric de gla...l'anxova salada és un dels sabors que podem categoritzar com "umami", que en japonès significa "saborós".
Us aconsello la lectura de l'article "Anxova de l'Escala" de la www.gastroteca.cat, portal amb el que aquest blog hi col.labora.
I es que Catalunya és gastronòmicament incomparable.Gaudim-la !
Aquesta recepta, més aviat considerada tapa, és per a 2 persones.

Llegir més...

dijous, 27 de juny de 2013

Ous ferrats amb mel


Si, si, com ho sentiu.
És un plat tradicional de casa nostra.
Probablement molts de vosaltres ja coneixeu aquesta recepta...però molts altres, com jo, no.
No té cap secret, ja veureu.
Es qüestió de fer un parell d'ous ferrats, ben fets, i un cop fregits i salats ruixar-los amb un bon raig de mel.
A mi personalment, m'ha encantat. He trobat que és una acertadísima combinació.
De fet, m'ha recordat als ous que mengen els americans, que hi afegeixen xarop d'auró ("Jarabe de Arce"),  un dolç fabricat a partir de la saba d'aquest arbre, l'auró. Ells combinen el xarop amb creps, gofres i d'altres marranades. 
Tot i que no s'hauria d'abusar...he de reconèixer que es ben bo de gust.
Aquesta recepta d'ous ferrats amb mel que us presento és la recepta tradicional nº 730 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. 
Recepta per a 1 persona.
Tasteu-los i en parlem.
Llegir més...

dimecres, 26 de juny de 2013

ARTICLE: "La cuina catalana" Candidatura UNESCO 2014


Molts ja coneixeu la trajectòria d'aquest blog, que va nèixer, entre d'altres raons, per a fer difusió de la cuina i cultura catalanes.
En la gran majoria de receptes d'aquest blog trobareu referències al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest llibre és l’inventari de receptes de cuina catalana més complert que existeix. Compta amb 1.136 entrades ordenades alfabèticament i per tipus de plat, i està adreçat tant a professionals del sector com a aficionats. La realització d‘aquesta obra, fruit de més de vuit anys d‘investigació, ha comptat amb la participació d‘experts de prestigi internacional, cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot Catalunya. 
És la referència de la cuina tradicional catalana per excelència.
I ens feia molta falta tenir-lo.


Doncs bé, comença el compte enrere i necesitem tot el vostre suport per a recolzar aquesta iniciativa.
El President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Artur Mas, ja ha donat el seu suport a la campanya.
Ja sabeu que desde el passat setembre de 2012 que el blog www.lacuinadesempre.cat és soci col.laborador de l'entitat Fundació Institut Català de la Cuina (www.cuinacatalana.eu) i dona tot el seu suport a l'institució per aconseguir aquesta  fita.


Per acabar, us adjunto l'article que es va publicar a La Vanguardia al respecte:

Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Carles Gaig, Sergi Arola i Fina Puigdevall són només algunes de les nombroses estrelles que han situat la cuina catalana al lloc més alt del podi mundial dels fogons. L’estima per la cuina catalana ha aconseguit un consens universal al qual només hi falta un reconeixement oficial. Aquest és l’objectiu principal de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC), que treballa des de març passat en una campanya de captació de suports institucionals i populars per presentar el 2014 la candidatura davant la Unesco perquè la cuina catalana sigui declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat
La campanya té el suport explícit de la Generalitat, del Parlament de Catalunya, d’administracions públiques catalanes, d’universitats, d’escoles de restauració i d’hostaleria i dels gremis directament implicats, a banda de nombrosos particulars.
La Vanguardia s’ha afegit a aquesta causa amb l’objectiu d’ajudar a aconseguir el mà-xim d’adhesions populars que avalin la candidatura que es presentarà a la Unesco. En aquest sentit, tots els interessats a ajudar la causa ho poden fer fàcilment entrant a LaVanguardia.com i emplenant un senzill formulari que incorpora l’acceptació del manifest d’adhesió a la cuina catalana. Els perfils de La Vanguardia al Facebook (www.facebook.com/NeixLaVanguardiaencatala) i al Twitter (@lavanguardiaCAT) també recolliran aquestes adhesions i informaran de les novetats de la campanya.
D’altra banda, a partir de la setmana que ve, LaVanguardia.com iniciarà un conjunt de concursos i accions de participació en relació amb la causa i oferirà com a premis dinars i sopars als restaurants principals de Catalunya, entre altres propostes d’oci relacionat amb la cuina catalana.
A més a més, els interessats a donar suport a la campanya tindran la possibilitat d’apadrinar una de les 1.136 receptes de la cuina tradicional catalana que l’Institut Català de la Cuina ha recollit després d’anys d’investigació al llibre Corpus del patrimoni culinari català (La Magrana). Aquesta obra enorme va ser declarada al març millor llibre del món 2011 en la modalitat de cuina mediterrània dels Gourmand World Cookbooks Awards, el premi més prestigiós del món en producció editorial gastronòmica.
En el marc de la candidatura de suport perquè la cuina catalana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat, la Universitat de Lleida va acollir ahir una trobada internacional dels cinquanta experts en història medieval més importants del món, liderats per Paul Freedman, professor d’Història de la Universitat de Yale. Tots aquests experts es van adherir a la causa.

Llegir més...

dimarts, 25 de juny de 2013

Espardenya d'escalivada i tonyina


A Catalunya , es coneix com Espardenya a la llesca de pa de pagès torrat que se serveix com a support d'altres productes més o menys elaborats com ho és en aquest cas l'escalivada.
És cert que a molt restaurants li diuen Torrada directament, però Espardenya és un nom fabulós, de la nostra terra, que no hauriem de deixar perdre.
No confondre amb les "espardenyes de mar", similar a un cuc gros, del que es mengen les gònades (aparell reproductor), molt apreciades i cotitzades en totes les cuines del mediterrani.
Abans de fer una espardenya d'escalivada, obviament, haureu de fer l'Escalivada i deixar-la reposar en oli d'oliva durant unes hores, fins i tot un dia.
Un bon entrant per a qualsevol ocasió.
Llegir més...

divendres, 21 de juny de 2013

Conill al forn


En aquest blog ja hem vist moltes maneres de cuinar un conill. I es que el conill...és una de les carns més utilitzades en la nostra gastronomía, com ho pot ser també la del bacallà, la de pollastre o la de l'ànec.
Avui una recepta de conill molt fàcil de fer i bona.
A mi m'agrada afegir una mica d'herbes aromàtiques al conill com la farigola, el romaní o la sajolida si en teniu. Els tomacons...ben madurs i si sou fora de temporada....els de penjar van millor.
Si esteu de dieta, ja sabeu que el podeu incorporar al vostre receptari...ja que és una carn molt poc greixosa i saludable.Espero que us agradi.

Llegir més...

dijous, 20 de juny de 2013

Macedònia al licor


No fa massa temps us vaig presentar una macedònia molt senzillota, la més tradicional de tota segons el CPCC. Avui us porto una versió (per adults) que m'agrada molt i incorpora una mica de licor.
Us recomano preparar-la el dia anterior....i així a l'endemà la fruita haurà absorvit tots els sabors. La podeu presentar en copa o en got, com es el cas.
Evidentment, tota la fruita ha de ser fresca i millor ecològica.
Si, és una recepta molt bàsica....però una recepta al cap i a la fi.
Es curiós, i sembla absurd, però ens agrada mirar fotos de menjar.... no sé que tenen les fotos de menjars que enganxen, oi?...sobretot si hi ha molts colors.
Es com una forma virtual d'alimentar-se...una mena de plaer...i es que com tots sabeu, la vista és una part molt important del ritual de menjar.
Segur que més d'un prepararà una macedònia després de veure aquestes senzilles fotos.
És laa màgia de la cuina...nanos.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 19 de juny de 2013

Xampinyons farcits d'ou de guatlla cuit amb oli de cep


Un aperitiu d'aquells fàcils de fer i "resultons".
D'entrada, uns xampinyons amb ou es podrien fer més sucosos afegint l'ou al final de la cocció del xampinyó...tot deixant-lo semi-cru. És un altre posibilitat que si voleu us faré un altre dia.
Però no buscava això. buscava realment un farciment. Que al partir-lo es dibuixés l'ou.
I així ha estat.
La barreja del xampinyó cuit...amb l'ou cuit...la capa de formatget gratinat i, sobretot, l'amanit amb oli de cep....fan d'aquest pintxo...una tapa molt aconsellable per matar la gana.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 18 de juny de 2013

Tellerines amb all i julivert


Recepta nº 1028 del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
I es que poques coses es gaudeixen més durant un vermut que d'unes tellerines fresques, grosses i sense sorra....saltades amb una mica d'all i julivert, eh?.
Un altre recepta bàsica que no podia faltar en aquest blog.
Com veureu, no s'hi posa sal...ja que per extreure'n la sorra les tindrem una bona estona submergides en aigua amb abundant sal. A part que ja són saladetes de per fi, pel seu contingut en aigua marina.
Aquest plat és d'aquelles coses que no pots parar de menjar...com les pipes, eh?
També us recomano visitar la recepta de "Cloïsses a la marinera".
Som-hi.
Llegir més...

dilluns, 17 de juny de 2013

Pollastre escabetxat


D'altres vegades us comento que ens podem arribar a imaginar el sabor d'un plat pels ingredients que porta....i moltes vegades ens sorpren...ja que poden arribar a tenir un gust que no ens imaginàvem.
La màgia de la cuina...dirien alguns.
Doncs bé...el plat d'avui...no seria el cas.
Vull dir que si hem provat un escabetx...per exemple amb sardines...us podeu arribar a imaginar el gust que té amb pollastre.
Una sabor, diguem-ne....previsible.
Però amb tot això no estic dient que aquest plat no sigui bo...ni molt menys.
Un plat excel.lent...boníssim de gust, sobretot si us agrada l'escabetx.
Per tant, recomano que el tasteu...encara que tingueu que gastar un libre d'oli d'oliva per un guisadet.
Aquesta recepta no és cap invent.
És la recepta tradicional nº 867 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Que vaig de gust.
Llegir més...

divendres, 14 de juny de 2013

Maduixes amb vi i sucre



Qué bones són les maduixes !!!
Es poden combinar i fer de tantes maneres...que sempre que en trobo de bones les compro sense tenir clar com les faré.
Aquesta és la recepta tradicional nº 647 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Les maduixes necesiten temps per absorvir el vi i, per tant, les haureu de deixar reposar unes hores a la nevera.
A mi, m'agraden encara més passats dos dies, quan aquesta fruita perd la seva textura inicial. La maduixa s'estova molt....i es desfà a la boca, però entenc que no a tots us pot agradar aquesta textura tan tova.
La meva recomanació és consumir-les d'un dia per altre.
Podeu utilitzar el vi dolç que més us agradi (moscatell, mistela, malvasia...), fins i tot un Pedro Ximénez, un Oporto o un vi de gel.
Aprofiteu bé la temporada de bona maduixa del maresme.

Llegir més...

dijous, 13 de juny de 2013

Escudella catxaruda


Recepta n1 495 del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
L'Escudella Catxaruda també es coneix com Arrebaixinai, Rebaixinat o Sopa de pobre.
Aquesta escudella, en general, es diferencía de la resta perqué es fa bàsicament amb verdura, a excepció de l'ós de pernil. No s'hi posa res mes de porc, ni vedella, ni pollastre ni gallina, etc.
Clar, és important que les verdures siguin fresques i de temporada...i molt millor ecològiques.
Es un plat contundent, més propi de l'hivern....que de ben segur us posarà les piles.
D'aquesta olla en poden menjar entre 6/8 persones.
Us aconsello la lectura de l'article: "Col.laboració amb La Tavella".
Que vagi de gust.

Llegir més...

dimecres, 12 de juny de 2013

Calamars a la sitgetana


Una bona forma de gaudir dels calamars.
Es un guisadet de gust intens i d'aparença atractiva, que es pot presentar també com una tapa.
Molts plats que es fan "a la sitgetana" deuen el seu nom a un ingredient molt típic d'aquella zona: la malvasia. La malvasia de Sitges es una mena de vi dolç i una beguda que tipicament es pren després de les celebracions i de les xatonades.
Són sinònims: subirat, subirat parent, parent, santjaume, rojal, roget, fumat, grec, jaumet, jaumenc, jaumí.
Aquest plat, és d'elaboració senzilla però llarga. Necesitareu un parell d'hores per preparar el sofregit i per això cal estar-s'hi al damunt. Us avanço que val la pena dedicar-hi el temps.
Aquesta és la recepta nº 254 del Corpus del Patrimoni Culinaria Català.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dilluns, 10 de juny de 2013

Coca de crema sense sucre


>Els que seguiu aquest blog ja sabreu com fer una autèntica Coca de crema de pastisseria així com la resta de coques més consumides per la revetlla de Sant Joan.
Ara us porto la versió de la mateixa coca de crema... però sense sucre.
I no una coca sense sucre i punt, no.
Una coca de crema sense sucre tan bona... que ningú sabrà que no en porta si no li ho dieu.
Un repte difícil?... avui en dia no, companys.
Amb la quantitat d'alternatives que tenim al sucre... no és cap missió imposible fer una coca de Sant Joan light...(o apte per a diabètics)... i d'altísima qualitat.
Per a la decoració es poden confitar cireres naturals amb edulcorant "Dayelet Jarabes", però també es poden utilitzar les cireres naturals directament, com he fet en aquest cas.
Veiem com fer una bonca coca sense sucre?
Abans de res, us recomano fer la crema pastissera sense sucre el dia anterior.
Amb aquesta recepta us sortirà una coca de mida mitjaneta, per a unes 10 persones.
Si voleu més informació sobre els edulcorants que utilitzo, us recomano la lectura de l'article: "Col.laboració amb Dayelet".
Recordeu que podeu filtrar la recerca en aquest blog per la categoria "Edulcorants".
Som-hi.

Llegir més...

Crema pastissera sense sucre


>En aquest blog ja hem vist com fer l'autèntica crema pastissera de pastisseria.
I és clar, es fa amb sucre.
Avui us mostraré una alternativa per fer la crema pastissera sense sucre. Evidentment que es apta per diabètics, però jo us proposo que la feu i la tasteu ja que queda igual de bona que l'altra... però resulta que engreixa menys.
No és que estigui obsessionat per guardar la línea, però fer un bon ús dels edulcorants pot arribar a ser una millora general per a tots els consumidors... i és que ens foten massa sucres en tot el que mengem!
Jo, de moment, no ho sòc de diabètic, però la meva àvia i la meva mare ho van ser... i he viscut la problemàtica del dia a dia. Hi ha molts diabètics avui dia i els que cuinem ens hem d'enrecordar de tothom, així com dels celíacs, dels intolerants a la lactosa, etc.
En qualsevol cas, i no us ho impedeix cap malaltia, tampoc no es tractaria de substituir el sucre al 100%. Com que aquest edulcorant es tracta a parts iguals que el sucre... podeu posar meitat i meitat o fer les vostres proporcions per a obtenir un excel·lent resultat però amb menys calories.
A mi, personalment, m'ha agradat molt el resultat... vaja, que si no t'ho diuen... no saps que no porta sucre.
Som-hi.

Llegir més...

dissabte, 8 de juny de 2013

Conill amb pebrot i tomàquet


Recepta nº 412 del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Excel.lent plat tradicional que podeu fer també amb pollastre.
Si us agrada sucar pa fins l'eternitat...aquest és el vostre guisadet.
El típic plat que us faria la vostre iaia...amb tot el carinyo del mon.
Com sempre recomano, utilitzeu productes frescos i si es posible ecològics.
Som-hi.
Llegir més...

divendres, 7 de juny de 2013

Guisat de pebrots verds farcits de carn


>Feia molt de temps que volia fer aquesta recepta.
És una recepta tradicional familiar que es feia sovint a casa nostra... i sempre li hem trobat un sabor del tot casolà... d'aquells que recordes de la teva infància.
Hi ha infinitat de maneres de farcir uns pebrots.
Com sempre, la qualitat dels ingredients serà bàsica. Us aconsello comprar pebrots i carn ecològics, de confiança, fent ús del nostre comerç de proximitat. La carn picada és un dels productes que més cura mereix a l'hora de comprar. La carn s'ha de picar al moment i ha de ser consumida amb celeritat. Penseu que la carn que passa per un trinxat de metall s'oxida més ràpidament i és molt més propensa a acollir tota mena de bacteris. Per tant, a la carn picada envasada no li queda més remei que contenir conservants i d'altres additius que evitin la proliferació d'aquests bacteris.
Per fer aquest plat també és interessant que trieu bé els pebrots verds: que no estiguin massa recargolats... que siguin uniformes i rectes, per poder-los farcir millor.
No cal que siguin massa grans, però si ben formats.
Amb aquesta quantitat us sortiran uns 6-7 pebrots mitjanets-grans.
Us recomano la lectura de la recepta "Pebrots verds farcits de carn i rossinyols amb salsa de bledes i ceps".
Espero que us agradi.

Llegir més...

dijous, 6 de juny de 2013

Mascarpone a l'amaretto amb maduixes i cireres



Unes postres molt fàcils de fer.
Aprofiteu la temporada de bones maduixes del maresme per a fet tota mena d'elaboracions.
Ja sabeu que tots els fruits vermells combinen molt bé amb el mascarpone.
En aquesta ocasió, he combinat una sopa de maduixes amb una barreja de formatge i Amaretto.
He volgut incorporar una capa cruixenta amb el granet de xocolata.
La decoració de la cireres, tot i que no tenir res a veure amb la resta d'ingredients, m'ha semblat adient estèticament i, a més, com que és el primer que es menja, prepara el paladar per l'acidesa de la maduixa.
Si voleu, també li podeu donar més protagonisme a la cirera incorporant unes quantes al triturat (sense pinyol, s'entén).
Per cert, l'amaretto és un licor molt especial. Tasteu-lo abans de fer res, ja que a molta gent no li acaba aquella amargor de pell d'ametlla crua que deixa anar.
Si,si, ja sé que no guanyaré cap premi amb aquesta recepta, no té gaire misteri, però si que us pot fer servei a l'hora d'improvisar unes postres amb quatre ingredients. I es que no sempre disposem del temps necesari per fer allò que voldriem, oi?.
Amb aquesta recepta us sortiràn de 2 racions.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimarts, 4 de juny de 2013

Fideus a la cassola LCDS


La nostra mare feia aquest plat molt sovint. Sempre ha estat una debilitat de tots els germans.
Val a dir que no és exactament la recepta tradicional de fideus a la cassola que apareix al Corpus del Patrimoni Culinari Català, però es que nosaltres mai hem sigut de fideus gruixuts i foradats.
Com molta gent, eh?...tot i que avui en dia...m'agraden igual.
En el fons, son receptes molt similars, però en aquest cas no hi posarem cap picada i sí xoriço.
Us recomano també la lectura de la recepta "Fideus a la cassola tradicionals".
 
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Som-hi.
Llegir més...

dilluns, 3 de juny de 2013

Patates bullides amb allioli i llomillo fregit


Que us podria dir d'aquest plat....
Que no és un plat de cuina tradicional.
Tampoc és un plat de cuina d'autor.
Vaja que no es plat de bandera, cert.
Però a casa nostra...tota la vida ha estat un plat molt significatiu i representatiu de la nostra tradició familiar.
Un plat que ens feia cridar d'alegria: "...avui patates aixafades amb allioli !!!!...oléééééé !!!".
Un plat dels que et feia la mama amb tot el carinyo i amor del mon mundial.
Veure-ho que és extremadament senzill de cuinar...i per a mi és sinònim de petit plaer a la vida.
Considero molt important conservar aquesta mena de plats que ens provoquen una certa regressió al passat....a moments i situacions ja viscuts temps enrere.
I no és un tópìc...és una sensació real...que es nota a la pell....i al paladar, clar.
Son plats amb sentiment.  Dels que m'agradar publicar.
Gustos i olors que el nostre cervell reconeix de seguida i que provoca l'activació totes aquelles neurones abandonades en el traster del nostre subconscient...fins fer-nos arribar a sentir, per uns moments, que el rellotge s'atura....que el temps no ha passat i que el "feeling" no s'ha perdut.
I ara em pregunto....podràn els nostres fills tenir aquestes mateixes sensacions en el futur?....creieu que heretaràn receptes que al cuinar-les, el dia de demà, els provoquin aquest sentiment d'afecte?....
Segurament, recordaràn aquells "macarrons" que feia la mama...però sabrán tornar-los a fer del mateixa manera?.
Vull creure que si.
Seria una llàstima, en cas contrari.
Tots sabem que d'una mateixa recepta cuinada per dues persones diferentes s'obtenen resultats diferents.
I precisament per això, per a garantir un mateix resultat....el receptari s'ha de treballar.
Treballem-ho, companys, treballem-m'ho.
Que val la pena.
Per a gaudir correctament d'aquest plat, heu de fer l'allioli a mà....vaja, com s'ha de fer, amb la ma de morter i poc a poc i bona lletra. L'allioli és la gràcia d'aquest plat...si el feu amb batedora no us quedarà igual.
La resta...bufar i fer ampolles.
Li podia haver dit "llom" en comptes de "llomillo" però la meva mare ho deia així... i que és un terme acceptat, vaja.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Llegir més...

dissabte, 1 de juny de 2013

Arròs parellada


Una recepta força tradicional.
Aquest plat també es coneix com Arròs a la gandula, Arròs de cec, Arròs de senyoret, Arròs sense entrebancs o Arròs sense feina.
És d'aquelles receptes selectes que sempre es mengen molt agust...i encara més si tots els ingredients ja estàn pelats i sense closca, eh?.
Doncs això vindria a ser aquest arròs, un arròs amb carn variada desosada i marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús del ganivet per menjar-lo.
Segons la vikipèdia, a Barcelona es diu que hi havia un senyoret molt ric que es podia permetre anar molt sovint al restaurant 7 Portes, i al que li agradaven molt els arrossos. Un dia, en qualitat de client preferent, va comentar a l'amo que era una llàstima haver-se d'embrutar els dits per treure els ossets de la carn i les pells i closques dels moluscs per menjar-se'ls i li va encarregar un arròs amb totes les coses que més li agradàven però ja tallades i pelades. Jaume Fàbrega però desmenteix que "Parellada" tingui a veure, com sovint es pensa, amb els Parellada de la fonda Europa, que després van dirigir el 7 Portes, "ni amb el Senyor Parellada de Barcelona ni amb l'Ada Parellada", en canvi sí comenta que és "un dels plats tradicionals servits al 7 Portes".
Pep Nogué explica que Parellada no és el nom de l'amo sinó del client, Juli Maria Parellada, sembla que el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir "un arròs especial pel senyor Parellada", al final van passar a "un Parellada!".
A les cases particulars s'ha tendit a substituir la costella de porc per butifarra o salsitxes, i el conill per pollastre, amb els fins de fer el plat més econòmic i sobretot de treure feina al cuiner.
I ara, vinga, comencem que tenim una mica de feina.
Aquest és la recepta tradicional nº 149 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Per fer aquesta recepta, he utilitzat brou de peix que he fet prèviament.
Aquest arròs és per a 6 persones.
Llegir més...