inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Coques de Sant Joan Picantons a les fines herbes Ensalada Russa Rebosteria: Pasta de poma Entremesos Fideuada

dilluns, 13 de maig de 2013

Tiramisú


Avui us presento unes postres excel.lents i que pode fer en tant sols 15 minuts de rellotge.
Només us caldrà tenir comprats els ingredients, i si sou com jo, us podeu fer vosaltres mateixos els melindros prèviament.
Que d'on he tret la recepta? doncs de qui millor que d'una autèntica italiana com l'Antonella, del bloc "www.lapastaperalscatalans.cat", de la que també estic aprenent a cuinar com Déu mana la pasta.
De formatges mascarpone podeu trobar el Galbani (massa líquid) i Zanetti (millor).
Però jo aquesta recepta està feta amb Galbani i ha quedat extraordinari.
Us puc assegurar que està molt bo, amb gust de cafè i gustet de rom, però tot molt suau, molt fi.

Per cert, us recomano fer-vos vosaltres mateixos els melindros que no costa pas gens.
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.
Unes postres amb les que sempre quedareu bé.

INGREDIENTS
20 melindros
500gr. formatge mascarpone
4 ous
4 cullerades grans de sucre (o edulcorant "Dayelet Semifrios" si voleu rebaixar calories)
mig gotet de rom (jo he fet servir "Havana 7 Añejo")
2 tasses de cafè (pot ser descafeïnat però sempre de màquina expresso)

VARIANTS:
- Podeu fer el tiramisú sense clares
- Podeu afegir una mica de sucre al cafè
- Podeu incorporar més rom al cafè també
- Podeu intercalar capes de cacau en pols també
- Podeu fer-lo en una safata gran i quadrada o amb gots petits individuals
- Podeu incorporar nata a la barreja de mascarpone i donar una textura més consistent
- Es pot substituir el rom per Amaretto di Saronno o combinar-los
- Hi ha versions amb nata muntada, però no les recomano. L'autèntic tiramisú no en porta.

ELABORACIÓ
 Com us deia, a mi m'agrada fer-me els melindros.
A més es força divertit fer-los.
...amb les tires de paper...i el sucre llustre...
...i un cop freds ja els podreu utilitzar per fer el tiramisú. Altrament, compreu-los a la pastisseria.
El que us deia abans, jo he utilitzat mascarpone Galbani...
i surt molt bo.
Separeu els rovells de les clares. Poseu-los amb el sucre (o edulcorant) i ho bateu.
Heu d'obtenir una barreja esponjosa.
Ara, incorporeu el mascarpone i ho remeneu de nou.

Afegiu-hi també el rom...
Poseu la quantitat que us agradi, però mig gotet és més que suficient.
Ho barregeu tot plegat fins obtenir una barreja cremosa.

Ara, munteu les clares a punt de neu amb una mica de sucre i incorporeu-les a poc a poc a la barreja anterior fins obtenir una massa homogènia.

Ho reserveu.
Prepareu un cafè expresso de màquina, dels bons.
L'aboqueu en un recipient....
on heu de banyar els melindros. Amb un parell de segons per cada banda és suficient.
Veureu com el melindro té un gran poder d'absorció. Es possible que necessiteu un segon cafè, segons les quantitats que feu. També hi podeu afegir un raig de rom al cafè i una mica de sucre o edulcorant.
Jo he utilitzat unes copes de gelat, però millor recomano fer servir gotets petits baixos, de postre.
El melindro es farà gairebé una pasta que heu de repartir bé per definir la primera capa. A continuació, incorporeu una capa de la crema de mascarpone.
Feu el mateix de nou, una nova capa de melindros sucats....
...i una altra capa de crema de mascarpone.

Per acabar, feu servir cacau en pols per decorar el tiramisú.
Feu ús d'un colador petit...
...i cobriu tota la copa de cacau.
Finalment, només us quedarà donar-li un toc verd amb una fulla menta o alguna peça de xocolata.
Les capes no tenen perquè quedar definides, tot el contrari, aquesta és la gràcia de servir així el tiramisú.
  Reserveu-hos a la nevera un mínim de dues hores.
I ja ho podreu servir. Fixeu-vos que el cacau ha absorvit l'humitat i s'ha enfosquit.
Ja té aquell agradable color del tiramisú oi? i per dins està suau, excel·lent de gust.

Bon Profit !!!

20 comentaris :

  1. Molt be, Albert!!! Un tiramisú com té que ser, sense nata. Res que dir dels que la fan servir, però el genuí no en porta. Boníssim.

    ResponElimina
  2. Mercè, la nata es pot utilitzar per a donar volum i consistència a la crema, però es cert que no n'hauria de portar. Com ja he comentat, aquesta és una recepta original d'una companya italiana...que sap prou bé el que es fa.

    ResponElimina
  3. Quines ganes de menjar-me una copeta d'aquestes... m'encanta el tiramisú, és el meu postre preferit!!! Boníssim!!!

    Petons i bona setmana!

    ResponElimina
  4. Deliciós! Jo en comptes de rom hi poso amaretto, per allò de ser fidel a la recepta original. Ara, si l'antonella també ho fa i tu també... potser em passo al costat fosc... he he. Fantàstic tiramissú, Albert!

    ResponElimina
  5. Ha de ser boníssim Albert, ho provaré.
    merci

    ResponElimina
  6. Jo també la provaré! N'he provat molts i m'han encantat sempre, però crec que tots duien nata! S'haurà de provar "l'original"
    Petons :)

    ResponElimina
  7. Boníssim Albert!!! jo faig el mateix però he muntat las clares a punt de neu i les incorporo amb la barreja cremosa, així li dona mes volum i queda molt suau.

    ResponElimina
  8. Hola Albert! Interessant la carbonara de l'altre dia, la crema de llet o la nata no ténen efectivament res a veure amb la recepta original. En realitat es tracta d'un plat d'origen pobre (com la pasta alla gricia i l'amatriciana). He viscut molts anys a Roma i allà es fa sense ceba, només amb el guanciale i el pecorino romano. El segret és fer allò que en realitat es fa amb totes les pastes, ^s a dir "mantecare", que no és res més que amalgamar la salsa de torn amb la pasta. En el cas de la carbonara es tracta d'aconseguir una crema ben lligada. La carbonara que a vegades hem vist amb "l'ou remenat" no és la carbonara. Has fet molt bé d'afegir als ous una mica d'aigua de la pasta, dins l'ou a més del pecorino i del parmesà jo hi afegeixo també el pebre negre.
    Pel que fa al tiramisú, jo el faig amb les clares muntades que afegeixo a l'ultim moment quan ja tinc els ous treballats amb el sucre i he afegit el mascarpone. Com a licor (sempre opcional) afegeixo al café ensucrat un gotet d'Amaretto di Saronno.
    Apa, salut i records des del Bel Paese!

    ResponElimina
  9. @Cristina, es qué un bon tiramisú està molt bó !

    @Marina, Amaretto....ho provaré !!!

    @Dolors, gràcies !!!

    @Laia, en principi no portaria nata, però pots fer la versió que a tú t'agradi més, clar.

    @Elvira, conec aquesta variant. La faré.

    @Llorenç, Interesants comentaris els teus.
    Primer de tot benvingut al blog, procuraré està a l'alçada...sobretot en aquelles receptes internacionals, com és el cas.
    Doncs m'alegro d'haver fet més o menys bé la carbonara, la veritat.
    I respecte del Tiramisú...n'he sentit moltes versions, la veritat. Aquesta de les clares muntades...la utilitzaré per a servir en plat (no en got) ja que necesitaré més consistència (que no sigui tant tant cremosa), però sempre sense nata. Però de l'Amaretto m'ha agradat, com diu també la Marina, ho provaré també.
    M'agrada molt obtenir aquesta mena de feedback....gràcies company!!!

    ResponElimina
  10. Albert sin duda un perfecto y original tiramisu.Es el postre preferido en casa
    una abraçada

    ResponElimina
  11. Hola Albert, pel que fa al tiramisù amb les clares muntades la recepta que jo utilitzo té aquestes proporcions base: 100g de mascarpone (la qualitat és molt important), 1 ou (rovell i clara), 1 cullerada sopera de sucre. A partir d'aqui el fas segons la quantitat desitjada. La crema no resulta gens empalagosa i recorda que al café que s'utilitza per sucar els "pavesini" o "savoiardi" (una mena de melindros) s'hi afegeix també sucre a gust.
    Aquest tiramisù el faig una plata de forn o recipent semblant. Després d'haver reposat almenys un parell d'hores a la nevera el tiramisù es talla com si fos un troç de pastìs.
    Com tu ben dius aqui a Italia de variants n'hi ha moltes però la recepta original és aquesta. Per cert no és un postre molt antic ja que té el seu origen als anys 60's a la regiò del Veneto i se'l van inventar per fer un postre nutritiu i energètic, una bomba vaja!
    Salut!

    ResponElimina
  12. @Llorenç, gràcies pel detall. Una informació molt interesant. Ho tindré en compte.

    ResponElimina
  13. Boníssima aquesta versió de tiramisú!! La presentació és ideal!!

    ResponElimina
  14. Hola! Fa poc que he conegut el bloc i m'encanta! Felicitats! Jo també faig el tiramisú igual i és espectacular, l'única variant és que poso amareto en lloc de rom i ho barrejo amb el cafè en lloc de amb la pasta.
    M'agrada la presentació en got, me l'anoto!

    ResponElimina
  15. @Calistra, en les variants ja indico que es pot utilitzar l'Amarato i que es pot afegir licor al café. Però gràcies pels comentaris !!! Una abraçada !!!

    ResponElimina
  16. Doncs a mi se m'ha tallat quan hi he incorporat el mascarpone i ho he hagut de llençat tot i tornar-hi !!!

    ResponElimina
  17. @Eva, ho sento molt. Has respectat les quantitats?...potser has posat massa licor?...què creus que ha passat?
    Si vols pots provar de muntar les clares de l'ou i incorporar-les amb el mascarpone. Sort !!!

    ResponElimina
  18. Acabo de seguir la recepta però sense licor. La pinta es molt bona, a veure demà que en diuen els convidats!!

    ResponElimina
  19. Hola Albert,
    Molt bona aquesta recepta de tiramisú, jo la faig exactament igual. Només hi afegeixo dues variacions que li donen un toc interessant. La primera és que l'alcohol, en el meu cas quantro li afegeixo al melindros amb el cafè. I la segona és que entre capa de melindro i melindro li poso xocolata a bocinets.
    Queda espectacular.
    Salutacions i felicitats per aquest super blog que tens!
    Xavier

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !