inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 24 de maig de 2013

Pasta al forn (Pranzo di Ferragosto)


Ja fa molt temps que li anava al darrera a aquesta recepta.
Tenia moltes ganes de fer-la.
M'he estat documentant....però no m'ha servit de gaire....per qué hi ha moltes versions.
M'explicaré.
Heu vist la peli "Vacaciones en Ferragosto" (Pranzo di Ferragosto)?....no?....doncs l'heu de veure.
És d'aquelles pelis que t'enganxen....i que les necesites veure de tant en tant.
Un retrat de la mateixa vida...de les coses senzilles...amb una sútil mirada al comportament de les persones...que pot estar, en certa manera, "justificat"...com l'adicció al vi del protagonista.
Una autèntica història pròpia de coses que passen durant el mes d'Agost...un més també...peculiar.
No us explicaré res més de la peli...però si us diré que en un moment donat preparen "Pasta al forno".
La recepta no està gens clara.
He vist per internet algunes persones que han fet la seva versió...però no sembla que existeixi una de genuina. Per tant, jo també he fet la meva versió....segons el que he vist a la pel.lícula.
Espero que us agradi....a mi...m'ha encantat....i als meus fills també.
És molt i molt fàcil de fer, ja ho veureu.
Som-hi.

INGREDIENTS
500gr tortiglioni o rigatoni
300gr salsa de tomàquet (o salsa napolitana)
250gr pernil dolç
300gr mozzarella fresca
250gr parmesà en pols
100gr mantega a daus  pebre negre en pols
2 fulles de llorer
alfàbrega en pols oli d'oliva
pebre negre
sal
 
VARIANTS:
- Podeu afegir tomàquet sec (pommodoro secchi)
- Podeu substituir la salsa de tomàquet per una salsa blanca tipus beixamel
- Podeu utilitzar alfàbrega fresca
- Podeu substituir el pernil dolç per panxeta

ELABORACIÓ
 D'entrada, posarem a bullir abundant aigua amb sal per coure la pasta.
 Hi posem el llorer.
 Veient la peli...a mi m'ha semblat que utilitzen tortiglioni...però podria ser un altre pasta.
 Al cap i a la fi...qualsevol pasta similar ens donarà un resultat molt semblant.
Pernil dolç....jo l'he utilitzat en tires, no en daus, per què així apareix a la peli a sobre de la taula...tot i que no queda clar si en posen a la pasta o no.
 Preparem també la mantega tallada a daus.
 El formatge parmesà que sigui bo....i en pols.
  I mozzarella fresca de bufala, clar, no pot faltar. Jo la compro al super del costat de casa.
 Quan bulli l'aigua....incorporem tota la pasta.
 Incorporem un bon raig d'oli. No caldria, de fet, però si l'oli es potent de gust...la pasta serà més bona.
 Jo n'he comprat dos pots com aquest....uns 300gr en total.
 Llencem l'aigua.
 I tallem la mozzarella.
 A trossos grans...de qualsevol manera...com fan a la peli, jeje.
Jo he utilitzat una salsa napolitana, però podeu utilitzar una salsa de tomàquet tradicional.
A la salsa, hi podeu posar una mica de pebre negre també.
 Utilitzarem una safata metàlica de forn. Primer de tot...posarem una capa de salsa.
 La pasta ja és cuita....en 12 minuts surt perfecte.
  L'heu d'escòrrer clar, i res de mullar-la amb aigua, eh?
 Poseu-vos la pasta aprop de la safata.
 Ara, posem una capa de pasta a sobre de la salsa.
 Ara...alfàbrega.
 Un polsim per sobre. Podeu posar-la fresca...que m'agrada més...però no n'he trobat.
 I ara...una capa de pernil dolç....
  ...així...mal tallat, de qualsevol manera.
 A continuació...una capa de formatge parmesà....generosa.
  I finalment, una capa de mozzarella....ben repartida.
 I a continuació...farem una segona capa de tot...tornem a posar salsa...
  ...més pasta....més alfàbrega...més pernil dolç...més parmesà....
  ...i acabarem amb una nova capa de mozzarella.
  Per a rematar el plat, per si li faltaven calories, jeje....repartirem els daus de mantega per tot arreu.
Ja només ens queda enfornar-ho. Poseu-lo 20-25 minuts a 200º graus...adalt i abaix...i després uns 5 minuts més en mode grill...per torrar-lo. Ja sabeu que cada forn és un mon...i ja sabreu vosaltres com donar-li la capa gratinada que li cal al plat.
 Ja està perfecte.
  Ho podem servir immediatament....calentet.
 Fa la mateixa pinta que a la peli?....a mi m'ho sembla, clar.
 Doncs aquí teniu la meva versió de la "Pasta al Forno" de "Pranzo di Ferragosto".
Està molt bona....sobretot si l'acompanyeu amb un vinet negre...un vi jove, potser.
Un plat...on el protagonisme el té la pasta...per sobre de la resta d'ingredients.
 Bon Profit !!!

13 comentaris :

  1. Bravo Albert! La peli "Il pranzo di ferragosto" és una petita joia d'aquell cinema italià hereu del neorealisme. Els actors, tot i que no són professionals, transmeten realment l'atmosfera de la setmana central del mes d'agost a Roma. Ferragosto és el dia 15 i era una festa on a Roma fins fa no massa anys, com a gran part de les altres ciutats, no hi quedava gairebé ningú i tot estava tancat. Actualment les coses han canviat força i la ciutat no queda deserta ni d'un tros lluny.
    Pel que fa la "pasta al forno" és un clàssic de la cuina italiana, una preparació molt versàtil on cada mestre té el seu llibre. Per molta gent la pasta al forno és sinònim de lasanya.
    La que has preparat tu és la típica pasta al forno i que es fa amb un format de pasta sempre curt (tortiglioni, sedani, penne, paccheri).Hi ha qui la fa amb la beixamel, qui només amb salsa de tomàquet, qui amb les dues coses... En realitat la pots fer com vulguis amb l'inserció d'ingredients que tinguis més a mà o que et vinguin més de gust.
    Un consell si em permets: quan es fa bullir la pasta és millor treure-la del foc almenys 1 o 2 minuts abans del temps indicat a la confecció perquè ens quedi molt al dente. Posant-la després al forn la cocció continuarà i correm els risc de que ens quedi massa cuita o "scotta". Salut!

    ResponElimina
  2. M'agrada, és una manera diferent de provar la pasta, segur que ho faré Albert.

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. @Llorenç, gràcies pels teus comentaris !!!...m'han agradat molt. A mi m'agrada la pasta molt al dente...però a la familia no...i em fa una ràbia !!!. Però si, es pot coure al gust la pasta, clar.
    @Alejandra, senzillot però bo.
    @Dolors, creu-me, fes-la, t'agradarà.

    ResponElimina
  4. Hola Albert!
    Aquesta pasta té una pinta boníssima, felicitats!
    Com ben dius no existeix "la" recepta de la pasta al forno, n'hi ha moltíssimes i aquesta n'és una!
    Molts records

    ResponElimina
  5. Jo tb anava al darrera d'aquesta recepta.. Entre tu i el llorenç, ja tinc el cami.

    Salut!!

    ResponElimina
  6. Un cop més, en una llar catalana, diumenge es va fer un brindis per la Cuina de Sempre !!!

    Ole ole, com va triomfar la recepta !!!

    Gràcies un cop més Albert !!!

    ResponElimina
  7. Una versió molt original :) I boníssima! Petonets!

    ResponElimina
  8. Hola Albert, Felicitats pel teu blog. M'encanta. M'hi he fet tant que ja no miro res més. Sé cuinar però tinc poca imaginació per fer diferent alló de sempre i aixó és el que m'aporta el teu blog. i avui ha estat així amb aquest macarrons que ens hem menjat els meus dos fills i jo.
    Fantàstic. gràcies

    ResponElimina
  9. Gràcies per la recepte, la faré un diumenge, doncs a casa els macarrons ó pasta, ens agradan tant qué és un plat de diumenge.
    M'agrada el teu blog, pk sempre aprens coses, com amb el Llorens.

    ResponElimina
  10. @Antonella, gràcies, la teva opinió es important

    @Ricard, Lorenç?...ara no sé qui dius...

    @Carmeta, jeje.

    @Teresa, doncs ho celebro molt !!!...ànims !!!

    @Mariona, si, la veritat es que molts plats de pasta són dignes de Diumenge o fins i tot de festa assenyalada. Mira els canelons de Nadal, jeje.

    Gràcies a tots !!!

    ResponElimina
  11. Me han quedado de vicio!!! Una vez más: gracias Albert.

    ResponElimina
  12. @Numosar, hombreee !!!...tu por aquí de nuevo !!!...cuanto tiempo !!!....no son complicados de hacer y quedan buenos si. Gracias por la visita !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !