inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 8 de maig de 2013

Espagueti carbonara


A través de l'Antonella Speranza, autora del blog "www.lapastaperalscatalans.cat" (blog guanyador del premi al millor blog de gastronomía STIC 2012), he descobert, contràriament al que molts pensàvem, que els espagueti carbonara no es fan ni amb crema de llet ni nata líquida.
Per a resumir-ho, els espagueti carbonara es fan amb panxeta, ous i formatge, simplement.
I, clar, haurem de respectar les fòrmules tradicionals.
Que podeu seguir fent la recepta amb nata líquida....si...però no li digueu "carbonara".
Com diu l'Antonella, els dos ingredients fonamentals dels espagueti a la carbonara son el guanciale di maiale i el pecorino romano. El guanciale bàsicament és un tall gras del porc, que s’extreu de la galta entre cap i espatlla, molt semblant a la pancetta en composició. Com que aquí Catalunya és difícil trobar-ne, farem servir cansalada viada amb pebre negre.
Però s'han de fer i servir al punt...i aquest és l'autèntic secret. Jo he procurat ensenyar-vos gràficament tot el pas a pas.
Gràcies Antonella per la teva aportació gastronòmica a la xarxa....i ja em diràs com ho he fet.
I pels amants de l'altre versió, també us deixo la recepta dels "Espagueti amb crema de llet i bacó".
Aquesta recepta és per a 3 o 4 persones.

INGREDIENTS
200 gr. espagueti
2 ous grans
70 gr. de parmesà ratllat
2 talls gruixuts (1 cm) de panxeta amb pebre negre
1 ceba petita trinxada
un raig d'oli
pebre negre en pols
sal (només a l’aigua de cocció)


ELABORACIÓ
Preparem els ingredients.
Utilitzarem aquesta cansalada viada amb pebre...tot i que l'autèntica només es troba a italia.
Posem a daurar la ceba, ben picadeta, amb un raig d'oli.
De seguida incorporem la cansalada picada a trossets macos.
Mentre, si no l'heu comprat en pols...podeu ratllar el formatge parmesà.
Posem els espaguetti a coure, en abundant aigua bullint...
...i amb un polsim de sal. Oli...de fet, si utilitzeu força aigua, no caldria posar-ne.
Mentre, trenquem els ous....
...i els batim amb un polsim de sal...com el que fa una truita.
Incorporem el formatge en pols...
...i ho barregem bé...que es faci una pasta.
La cansalada ja té coloret.
Els espagueti garebé estàn cuits (uns 10-12 minuts).
Aprofiteu i poseu un parell de cullerots de bullir la pasta....
...dels dels ous amb parmesà...
...i ho barregeu bé.
Escorrem la pasta...(sense mullar-la amb aigua freda)....
...i directament a la cassola amb el sofregit.
Doneu-li unes quantes voltes....que la pasta s'impregni del sofregit.
...i ara incorporem la barreja d'ous i formatge...
 Ho barregeu tot junt. De fet, podeu us recomano aturar el foc....i més amb cassola de fang.
L'ou no s'ha de coure....ha de quedar sucós.
Servir immediatament.
Podeu tirar una mica de pebre negre en pols per sobre.
  ...un raig d'oli d'oliva...i ja tenim els espaguetti carbonara acabats.
Molt bons.
  Proveu-los així....que us encantaràn.
I en aquesta imatge podeu veure el que passa...quan els deixeu coure massa...que es com una mena de truita. No es pas dolent...però el plat ja no és el mateix.
Bon Profit !!!

17 comentaris :

  1. Tinc pendent de fer-la aviat, perquè mira que és estrany, però tot i que la pasta m'encanta la salsa carbonara no m'entusiasma gaire, però al meu xicot li xifla així que algun dia m'he de decidir a fer-la.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. bellissimi!!!
    jo no he fet mai això de afegir l'aigua de cocció a la barreja d'ous però el resultat em sembla igual que el meu.
    Gràcies per la menció!
    Molts records

    ResponElimina
  3. Com salivo! Me'ls menjaria per berenar ara mateix XD

    ResponElimina
  4. Inicialment em fèia cosa fer la recepta amb ous cruosos, però la vaig fer a casa fa uns dies i queda boníssima!
    Marta

    ResponElimina
  5. A mi m'agraden així, sense GENS de crema de llet! Per sort a casa ja ens els feien d'aquesta manera, quan érem petits. El primer cop que en un restaurant me'ls van dur amb aquella sopa blanca vaig pensar... això no és el que hauria de ser! Molt bons, i si són fidels als de l'Antonella, segur que segueixen la tradició!! Petons

    ResponElimina
  6. carbonara sense nata!!¿¿ me l'apuntoo!! petons

    ResponElimina
  7. Que curiós, no hauria imaginat mai salsa carbonara sense nata líquida,té molt bona pinta...
    Albert, crec que la cansalada que et refereixes pot ser la que en diem cansalada del coll,és més grasa que la panxeta, però té un punt de magra.Aquí la solem trobar ja salada, és molt gustosa, jo la faig servir per a fer tot tipus de plats.
    una abraçada

    ResponElimina
  8. Boníssims Albert!! Feia temps que no en feia i m'has despertat el cuquet!! :) Petonets!

    ResponElimina
  9. Tenen molt bona pinta, s'hauran de provar sense la nata... Una abraçada!

    ResponElimina
  10. @Dolors, de fet, pots utilitzar la cansalada que més t'agradi...al cap i la fi...mai serà el mateix producte que l'italià, jeje.

    Gràcies a la resta companys !!!

    ResponElimina
  11. tens raó, cada cosa al seu lloc..........
    ptons

    ResponElimina
  12. M'ha picat la curiositat i he mirat a S. Google i he vist en les imatges que el guancilae sembla ser cansalada de la papada curada.
    https://www.google.es/search?q=Guanciale&rls=com.microsoft:ca:%7Breferrer:source%3F%7D&rlz=1I7GGLJ&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=9UuMUYXwHpTe7AbEpID4BQ&ved=0CAoQ_AUoAQ&biw=910&bih=382

    ResponElimina
  13. El podrien fer nosaltres a casa !!!!

    ResponElimina
  14. Jo sempre els he fet com tu però amb nata, els haure de provar de fer amb l'aigua de bullir.
    Tenen una pinta mmmmmmmm!!!!!!

    ResponElimina
  15. @Aurora, interesant la búsqueda que has fet.
    @Elvira, prova-ho surten bons.

    ResponElimina
  16. Hace ya bastante que os sigo tanto a tí como a "la pasta per als catalans", y he hecho varias recetas muy exitosas, por cierto. Mi duda no es referente sólo a ésta receta, querría saber si recomiendas las cazuelas de barro para la cocina también en vitrocerámica, ya sé que hay algunas que son aptas, pero me gustaría saber si es práctico y más gustosa luego la receta. Muchas gracias por el blog!! Una abraçada.

    ResponElimina
  17. @Shaissa, vaya pregunta. Yo soy amante declarado del fuego (ni la vitro)...sólo tienes que ver las cocinas profesionales.
    El barro...tanto en vitro como en fuego requiere de un tratamiento especial...y es que los cambios de temperatura bruscos pueden romperlo. Siempre es necesario calentar a baja temperatura la casuela...para empezar a guisar. Sin prisas, vaya. Al mismo tiempo, és un recipiente que mantiene el calor durante mucho tiempo. No las he usado nunca en vitro, pero entiendo que si la calientas al mínimo (2 o 3 máx)...se podrà usar. En cualquier caso, dicen que la recomendación general és no usarlas en vitro....y yo es que no soy muy amante de las vitro, aunque reconozco que són prácticas y limpias. Claro, también tiene pegas, luego pasan estas cosas. No puedes hacer una escalivada al fuego directo...o dorar al fuego una sobrasada, ni quemar las plumas de un pollo de corral, jeje.
    Es mi humilde opinión.
    Espero haberte ayudado.
    Obviamente el resultado de la cocción en cazuela de barro siempre es distinto y especial.
    Gracias por tus comentarios !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !