inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 27 de maig de 2013

Escalivada



>Alguna cosa té l'escalivada que atrau.
Seran els colors... l'aroma... la simplicitat del plat?.
A mi també m'agrada afegir-hi tonyina i anxoves, i servir-la en una llesca de pa torrat, però llavors la recepta ja no es diria escalivada i es diria "Espardenya". Per tant, en aquesta ocasió he volgut conservar la recepta original, la que ens proposa el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és la nº 487.
I sí, porta patata.
És cert que normalment no s'acostuma a posar-ne, almenys per aquí, però li van fenomenal unes patatones, creieu-me.
Com sempre, que l'escalivada quedi bona dependrà d'una matèria primera de qualitat i, sobretot, si la podeu fer a la brasa amb foc de llenya, molt millor. A mi, com a molts de vosaltres, a casa no em queda més remei que fer-la al forn.
Si la feu amb llenya, les cebes (i les patates si en poseu) s'emboliquen amb paper d'alumini.
Aquest plat és un entrant o, fins i tot, un primer plat, però mai el servirem com a segon plat.
Amb abundant oli, es conserva molt de temps a la nevera.
L'escalivada també es coneix amb el nom de Rustifaci, recepta núm. 932 del CPCC.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat, però n'he actualitzat les fotos.



INGREDIENTS
3 pebrots vermells
3 albergínies
2 cebes
4 patates
oli d'oliva
pebre negre
sal

VARIANTS:
- Es pot afegir botifarra crua, tonyina, bacallà, anxoves, olives negres i arengades.
- S'hi pot posar tomàquet, també escalivat.
- S'hi pot afegir all i julivert.
- En comptes de al forn es pot fer amb foc de llenya, a la brasa

ELABORACIÓ

Preparem i rentem els ingredients. Com veureu, jo n'he fet menys quantitat.

Pelem les cebes.

La patata no cal pelar-la ara.

No caldria, però a mi m'agrada tirar un raig d'oli d'oliva per sobre. Així anirà penetrant poc a poc.

Ho posem a coure entre 200-220º graus durant uns 50-60 minuts.

Li podeu donar la volta de tant en tant.

Comproveu el punt de cocció de les diverses hortalisses prement-les amb els dits.

Un cop cuits els pebrots i l'albergínia... poseu-los en un plat tapat. La calor residual ajudarà a que es puguin pelar millor.

Un cop estigui fred, podrem treure la pell del pebrot amb facilitat... i amb paciència també.
Hi ha ggent que quan surt del forn, posa el pebrot sota l'aigua per refredar-lo i pelar-lo, però és un gran error, ja que si ho feu... es perdrà tot el suquet del pebrot... tot el gust i tot l'aroma (sobretot si l'heu fet amb llenya).

Ja que tenim les mans brutes... fem el mateix amb les albergínies. Aprofiteu per fer-ne tires.

Tallem la ceba a quarts...

... i retirem totes les capes....

En un recipient per anar a la nevera... col·loqueu capes de pebrot vermell, albergínia i ceba...

... i finalment la patata... que també pelarem.

... una mica de pebre negre en pols...

Tsch... i les anxoves... que no faltin a casa nostra. Si són de l'Escala millor.

Les repartim també.

Amaniu-ho tot plegat amb oli, sal i pebre negre.

Poseu-hi oli d'oliva verge extra... fins que cobreixi tota la verdura.

Ho remenem una mica i ja es pot reservar en nevera fins l'hora de ser consumit.

Emplatem o servim com acompanyament (amanida). Excel·lent plat.

Bon profit!

18 comentaris :

  1. Una bona escalivada sempre va bé i et treu de més d' un "apuro".

    ResponElimina
  2. Sí, que no hi falti a la nevera!!! A casa la fem servir per acompanyar o per sobre una coca salada qué també hi queda ben bona. Després les patates quan les fem al forn soles, mai quedan tan bones com quan les fem amb companyia de les altres hortalisses. T'ha quedat de vici!!!

    ResponElimina
  3. Molt bé Albert, és un plat de fondo d'armari, sempre va bé tenir-ne de feta, dona un sust i un bon coloret als plats.

    ptons

    ResponElimina
  4. Me encanta, no lo puedo remediar y con las anchoas es mi perdición. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  5. A mi m'atrau pels colors, per l'aroma, però sobretot, pel gust!! És boníssima! I passa sense mastegar.

    ResponElimina
  6. Salvador .
    L Escalivada , es essencial a la nostra cultura culinària . Segurament un foc a terra es la forma ideal de cunyar , malgrat ens allunyem cada cop mes de d' estar al canto d' un foc . Un plat ple de sabors i textures .

    ResponElimina
  7. Gracias por recordarmela, hace tiempo que no la hago, como siempre tus fotos impresionantes!!

    ResponElimina
  8. Es curiós com responeu els lectors davant receptes tant bàsiques...senzilles i tradicionals.
    Vaja, que no hi ha res per descobrir, vull dir.
    Però en canvi...son les receptes que tothom té present...i tothom valora.
    I això m'agrada.
    Gràcies a tots pel vostre simpàtic feedback !!

    ResponElimina
  9. es que lo básico,sencillo y tradicional mola Albert

    ResponElimina
  10. M'encanta l'escalivada! Vaig a preparar-ne una per acompanyar el sopar :)

    ResponElimina
  11. @Mireia, es que mira que es bona l'escalivada, eh? i sempre entra bé! gràcies i bon profit!

    ResponElimina
  12. Les anxoves si són de SANTOÑA... millor ;) Són les millors anxoves d'Espanya sense cap dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les de l'Escala les millors de Catalunya. Producte nacional.

      Elimina
    2. I les de l'Escala les millors de Catalunya. Producte nacional.

      Elimina
  13. @MRT, home, son bones, les millors, les millors, ja no ho sé....això va a gustos.

    ResponElimina
  14. Estic aprenent a cuinar… i he descobert aquest bloc! El primer, dels que he vist, que m'agrada: ben explicat (pas a pas), i les fotos! Tot és pedagògic, i els neòfits és això, el que necessitem. Ara mateix em fico a la cuina a escalivar un pebrot :-)

    ResponElimina
  15. Yo, en vez de asar las berenjenas y los pimientos en el horno lo que hago es usar el grill (lo tengo antiguo, con llama desnuda. Mi madre lo hacía directamente con la llama del gas! yo creo que el sabor, sin ser el de la brasa de leña, es mejor que en horno cerrado: el "quemadito" le da un gusto especial. Nunca había puesto patatas y me lo apunto para la próxima vez. Es la escalivada uno de esos platos extraordinariamente simples y maravillosamente fantásticos: los mejores. Y mil gracias por un blog estupendo de verdad.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !