inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 2 d’abril de 2013

Macarrons amb bacallà


>Com diria en "Tomàs Molina"....una recepta senzillota i rapidota.
Feia temps que volia tastar aquest plat extremadament fàcil de fer que combina pasta amb bacallà.
Tenia ganes de tastar-ho, ja que s'acostuma a acompanyar amb allioli i, certament, és una combinació encertada.
D'aquelles receptes que podeu fer entre setmana...un plat de "dilluns"....per endur-se a la feina, dins el "tupper" fins i tot....potser sense allioli, no?....que després a la feina no hi ha qui aguanti una tarda de rots que tallen l'aire, eh?....jeje.
Tsch...per cert, que no es cap invent això.
Aquesta és una recepta tradicional catalana que apareix en el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català amb el número 642.
Segur que molts de vosaltres la provareu de fer, oi?


INGREDIENTS
320 g de macarrons
200 g de bacallà esqueixat i dessalat
4 tomàquets madurs trinxats
1 ceba gran trinxada
pebre
llorer
oli d'oliva
sal
aigua

VARIANTS:
- Ho podeu gratinar amb formatge
- Ho podeu servir amb allioli.

ELABORACIÓ
Jo he comprat el bacallà esqueixat i salat avui mateix, de bon matí.
Es més recomanable posar-lo en remull el dia abans i canviar l'aigua dues o tres vegades, però si ho feu el mateix dia li haureu de canviar l'aigua entre 6 i 8 vegades en un termini de 2-4 hores....i no us quedarà salat.
Com sempre, si voleu més informació us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacallà salat".
D'entrada, posarem abundant aigua a bullir en una olla....amb el llorer i una mica de sal.
Un rajolí d'oli també.
Jo avui utilitzaré aquests macarrons ratllats.
Netegem els tomàquets...i els ratllem.
La ceba, la piquem.
En una paella amb un rajolí d'oli, sofregim la ceba amb una mica de llorer també.
A foc baix...deixem que vagi caramel·litzant.
Passats uns 5-10 minuts...afegirem un rajolí de vi. Això no apareix a la recepta del corpus...però el sucre del vi ajudarà a enfosquir el sofregit.
No massa, com un glop.
Aneu-la remenant per evitar que es cremi i poc a poc s'evaporarà tot el líquid i anirà agafant coloret.
En aquest punt....incorporarem el tomàquet ratllat.
Una miqueta de sucre, per allò de l'acidesa del tomàquet.
Una mica de sal...i ho deixem 5-8 minutets més....que redueixi el suc del tomàquet.
L'aigua ja bull....
...tirem els macarrons. La idea és tenir-los apunt sense haver de refredar-los ni mullar-los amb aigua un cop cuits....que perden tot el sabor.
Una mica de pebre negre al sofregit.
I de seguida començarà a estar cuit el tomàquet.
Ara, ho posem en un bol per triturar. Aquest pas no és imprescindible, però així queda la salsa més fina.
Amb la batedora elèctrica ho piquem.
Aboquem de nou el sofregit...
...i el reservem.
Els macarrons ja són cuits....els escorrem.
El bacallà ja el tenim dessalat, també.
Escalfem una mica el sofregit...
...i hi incorporem el bacallà.
Ho remenem una mica...i amb 2 o 3 minuts, amb la mateixa escalfor, ja estarà el bacallà cuit.
Incorporem els macarrons.
Ho remenem tot plegat.
Aquest pas és opcional, però a mi m'agrada gratinar-los al forn una mica.
Així està millor, no ?
I ja els podem emplatar, així mateix.
En qualsevol cas, jo recomano servir-los amb una maionesa d'all (allioli de turmix).
Els macarrons, amb els trossets de bacallà, barrejats amb l'allioli estan molt bons.
Bon profit!

12 comentaris :

  1. Ostres Albert, quina combinació tant original, han de ser boníssimsssss...els faré, a veure si a casa tenen èxit..........segur que sí.
    salut i segueix com ara.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Cada dia em sorprens més amb els teus plats. Felicitats i moltes gràcies pel teu magnífic bloc. Ara provaré aquests macarrons que m'en recordat els que feia la meva mare, però aquells només eren bullits i el bacallà salat i esqueixat, amb una mica de maionesa com a salsa en lloc del tomàquet.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Quines coses tens Albert, ja, ja, ja!!! Em refereixo als rots. Una plat de batalla, ben bo.

    ResponElimina
  4. Llastima que per quaresma no tinguessim aquesta, l'hauria fet servir!

    ResponElimina
  5. Bonissims, i una miqueta d'olives d'aragó talladetes petitones? potser també hi aniria bé, oi?

    ResponElimina
  6. Mira que fem macarrons sovint, i amb un parell de canvis ben sencills queda un altre sabor igual o encara més bo. Gràcies per la idea! per cert tinc una recepta per enviarte, a la que acabi exàmens i tingui una mica més de temps te l' envio per mail. Salut!

    ResponElimina
  7. I si hi posessim unes quantes olives negres d'Aragó talladetes petitones?
    Potser no hi faría cap mal, jo , però ho faré en un diumenge, perquè a casa els macarrons ens agraden tant que és un plat de festa!!

    ResponElimina
  8. Quan estudiava, a la casa on anava a dinar me'n feien i et puc dir que guardo un record inoblidable. Si els que has fet són com aquells, quina delícia!
    Un petó a la Vinyet.
    Nani

    ResponElimina
  9. mmmmm quina pinta que tenen, aquests els cuino...i amb alioli, segur que impresionants!!!
    receptes amb vida

    ResponElimina
  10. Quina pinta!! la meva padrina en comptes de gratinar-los amb formatge fica una capa de mayonesa primeta, una mica de mantega i una capa de pa ratllat... i al forn a gratinar!! fa que a sobre et quedi una capa cruixent de pa i la mayonesa es barreja amb la salsa... impressionants!!

    Moltes felicitats pel blog!!

    ResponElimina
  11. @Anne, excel.lent acabament...ho tindré en compte. Gràcies pels comentaris.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !