Es tant negre que no es veu, oi?...juas,juas.
Fa temps vam veure com fer l'Arròs negre de l'Empordà....molt bo per cert.
Aquest Arròs Negre també es conegut com Arròs de Sípia.
És molt fàcil de fer, de veritat us ho dic, ara ho veurem, i no és precisament dels més cars.
Que vagi de gust.
Recepta nº 102 del C.P.C.C.
Aviat us presentaré un altre cassola d'arròs típica de l'Empordà...però d'aquelles tradicionals a les que li has de dedicar un parell d'hores només per fer el sofregit, i tot gràcies a la informació privilegiada que m'ha fet arribar un lector d'aquest blog, en Abraham Simon-Ferre, un autèntic expert en arrossos. Coneixeu les Reaccions de Maillard?...ja en parlarem del tema. Gràcies company !.
Jo també soc un amant dels arrossos...i ja tinc ganes de fer-lo !!!
Aps, per cert...aquesta menjar surt amb el mateix color que ha entrat, jeje.
Bon Profit !!!
Per cert, les fotos corresponen a la mateixa recepta però per a 6 persones (600gr arròs).
INGREDIENTS
400gr. arròs
1 sípia d'1,5kg (amb la melsa i la tinta)
2 cebes
2 tomàquets
1litre de brou de peix
oli d'oliva
sal
allioli negat
julivert trinxat
VARIANTS:
- Podeu afegir una mica de la melsa de la sípia al sofregit
ELABORACIÓ
Rentem bé la nostre enorme sípia. Recordeu que farem servir la salseta marró (melsa) i la tinta.
La pell ja ens l'haurà treta el peixater.
Tallem la sípia a daus petitons...amb paciència.
El brou de peix ja el tenia fet i congelat...així que només l'haurem d'escalfar.
Si voleu més informació, us recomano la visita a la recepta "Brou de peix vermell".
El brou el podeu comprar fet, però no ho recomano. No costa gens de fer i es infinitament millor.
Si voleu més informació, us recomano la visita a la recepta "Brou de peix vermell".
El brou el podeu comprar fet, però no ho recomano. No costa gens de fer i es infinitament millor.
Piquem la ceba petitona.
Ratllem els tomàquets.
A mi m'agrada incorporar una mica de pebre vermell dolç....
...li donarà sabor i sobretot color.
La melsa de la sípia la podem depositar amb el tomàquet. No cal tota, si es molt gran. Amb mitja ja fareu.
Barregem bé el tomàquet amb la melsa i el pebrot vermell. Ho reservem.
Ja tenim tota la sípia a daus, molt bé nano (es que si no m'ho dic jo !!!!).
Ara, en una paella amb un bon raig d'oli....sofregirem la ceba.
Remeneu-la de tant en tant, a foc mitjà. Podeu estar 15-20 minutets remenant.
La idea es que caramelitzi. Coneixeu les Reaccions de Maillard?...no?...doncs busque-ho al google.
Amb la ceba caramelitzada...incorporem el prepart de tomàquet amb melsa.
I deixem que evapori l'aigua.
En 5-10 minutets...començarà a enganxar-se a la paella. Aquest és el punt que heu de trobar....que tingui una textura similar a la melmelada.
Incorporem la sípia.
La barregem bé....
...i deixem que es faci...uns 15-20 minuts també.
L'aigua de la sípia juntament amb el sofregit han de tornar a caramelitzar. Vigileu no se us cremi.
I per fi, ja podrem tirar l'arròs. No es que faci propaganda...però es aquest el que he utilitzat.
Com sempre, una taça de café per persona mes una o dues de regal. Entre 80-100gr d'arròs per cap.
Remeneu-lo bé. Ara volem torrar una mica l'arròs.
Notareu que s'enganxa del cul...heu d'anar rascant....i barrejant....vigileu no es cremi massa. En 4-5 minuts ho tindrem.
En aquest punt, es quan podeu deixar-ho una mica recollit...i sortir a fer una volteta...a comprar el diari...a fer el vermut...portar als nanos al parc, etc....fins l'hora de dinar.
Tsch...tapeu-lo, eh?....per allò de les mosques, jeje.
I després de fer un vermut...ja podem continuar. Penseu que ara només queda coure l'arròs. Incorporem les cloïsses (si volem), ben netes. Les podeu tenir una horeta amb aigua i sal per purgar-les de sorra.
El brou ja el teniem apunt...però falta la tinta....que la barrejarem directament amb el brou de peix.
Doncs ja està. Sembla petroli, això, eh?, juas ,juas.
Incorporem el brou de peix amb tinta al nostre arrosset.
Penseu que, com a mínim, s'ha de posar el doble de brou que d'arròs.
Saleu la paella, amb criteri, clar.
Saleu la paella, amb criteri, clar.
Mentre es fa l'arròs, preparem el toc final d'aquest plat: un allioli negat, es a dir, tallat.
Feu com sempre, amb el turmeix, però en comptes de tenir el turmix abaix de tot amb l'ou i sense moure-ho...tot el contrari, comenceu a fer el boig i a barrejar-ho desde adalt...i veureu com es talla segur, juas !!!.
Passats uns 20-25 minuts...l'arròs ja serà cuit. Rectifiqueu de sal....i ruixeu el plat amb l'allioli negat.
Així...sense por. Pareu el foc i deixeu reposar l'arròs de 5 a 10 minuts.
Quins colors i quines textures, eh?. Tranquils que en servir el plat s'acabarà de barrejar tot bé.
En aquesta ocasió no cal posar-lo al forn...ja que no busquem la capa torradeta....ja és prou negre !!!.
En aquesta ocasió no cal posar-lo al forn...ja que no busquem la capa torradeta....ja és prou negre !!!.
Ja podem emplatar-ho, ben calentó.
Anava a dir....que us llepeu els dits...però ja sabeu com taca la tinta. Acompanyeu el plat d'un bon vi blanc amb D.O. Empordà.
Bon Profit !!!!
Molt fàcil, sí. Però a poc a poc i bona lletra, que l'arròs no vol presses. El sofregit, com cal, i la picada final, genial. Tinc un amic pescador de l'Empordà que de tant en tant em feia uns arrossos! Ara ja els trobo a faltar... Serà qúestió de passar a la fase B i fer-los jo, ja ho veig... he he. T'ha quedat estupendament negre, Albert. petons.
ResponEliminaRectifico, que en comptes de picada volia dir allioli, ara que ho veig ;-)
ResponEliminaCada dia s'aprenen coses. Gràcies Albert no ho sabia, vaja amb aquest Maillard! Ho tindre'm amb compte. No hi ha com un bon arròs per gaudir el cap de setmana i aquest està dient menja'm. Fins la propera!
ResponEliminaTé molt bona pinta Albert,
ResponEliminagràcies a tú he descobert el gust que dóna la melsa de la sípia als sofregits, abans no la volía mai.
Una Abraçada i bon cap de setmana
Molt bé nano...!!! jajajaja És una de les meves receptes d'arròs favorites. :)
ResponEliminahola Albert, m'encanta l'arròs negre, t'ha quedat boníssim, bsts
ResponEliminaUn sofregit lent amb paciència...
ResponEliminaMolt bo!
Bon cap de setmana, Albert!
M'encanta aquest arròs, jo també som una incondicional dels arrossos.
ResponEliminaBoníssim!!! Ideal per donar la benvinguda al bon temps amb un aperitiu dels teus! :)
ResponEliminaFelicitats ! T'estàs empordanesant.
ResponEliminaLa meva àvia encara diria la ceba més fosca, com un gra de cafè.
Hi ha més secrets a l'Empordà, has de pujar, eh ?
Suquets, escabetxos de peix blanc, el niu.
MAHARBA
Excel·lent! L'he provat avui mateix i està boníssim!
ResponEliminaDiumenge el faré. Estic cansada d'anar a restaurants i que em prenguin el pèl amb l'arrós així que he decidit començar a fer-ho jo. L'altre dia vaig fer el meu primer arrós caldós (no era perfecte però estava per llepar-s'hi els dits!) i amb aquesta recepte faré el meu primer arrós negre. Té molt bona pinta. Gràcies per la web!
ResponElimina@Eva, poc a poc tots evolucionem, has fet molt bona feina segur! ànims!
ResponEliminaFinalment l'arrós negre estava... boníssim!!!! Gràcies per compartir-ho!!!
ResponEliminaAir vaig provar aquesta recepta i l'arròs estava boníssim!! Gràcies Albert!
ResponEliminabona guia per la recepta exlicat pas a pas, amb imatges, i molt amè, una recepta pels millors gourmets!...gràcies
ResponEliminabona guia per la recepta exlicat pas a pas, amb imatges, i molt amè, una recepta pels millors gourmets!...gràcies
ResponEliminaJo l'he fet dos o tres cops i surt deliciós! Mmmmmm...
ResponEliminaLa clau es el sofregit, molt bona recepta, felicitats!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAhir vaig cuinar aquest arròs i el pollastre amb gambes i em va quedar espectacular. Realment la clau son els sofregits! Moltíssimes gràcies per la web!
ResponEliminaMoltes gràcies!!
ResponEliminaServeix Molt bé de guia una molt bona explicació!!
Bon profit!!
Gràcies Aurora!
EliminaEl arros negre no es de l'emporda es Valenciá no cambien la historia,igual que la paella, la Fideua arros al fron, al menos seamos serios en estas cosas
ResponEliminaHola Jose
EliminaAquest arròs negre o arròs de sípia del que parlem és una recepta tradicional catalana que apareix en el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. A l'Empordà també anomenen arròs negre a l'arròs fosc, que deu el seu color al sofregit intens i no a la tinta. Com be dius, l'arròs negre, la paella, la fideuà i l'arròs al forn (molt bo) son plats típicament valencians.
Gràcies per la visita i el comentari!
Una abraçada!
Més info sobre els llocs on trobar l'arròs negre a:
Eliminahttps://es.wikipedia.org/wiki/Arroz_negro