inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 27 de febrer de 2013

Postres de músic


>Recepta tradicional número 886 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
També coneguda com a Nyoca (número 699 del llibre CPCC).
Una recepta que no podia faltar en aquest blog. 
Qui no ha tastat mai un "músic"?... a mi m'agrada molt.
La veritat és que trobo que són unes postres excel·lents... i molt sanes... però que s'acostumen a demanar poc sovint, oi que sí?. Tampoc ens ho posen fàcil.
No és massa habitual trobar-te un "Postre de músic" en el bar del costat de casa... però, en canvi, si que ho és una "Tarta de Santiago", també molt bona, però no deixa de ser curiós, oi?.
Això sí, el "músic" no falta en cap carta de cap masia de cuina catalana d'arreu del país.
El "Postre de músic" no es més que servir un bon grapat de fruits secs (ametlla i avellanes torrades, panses, figues seques i nous) acompanyats d'un porronet petit de vi dolç, moscatell o mistela.
Les panses més habituals són les sultanes i les de Corinto... i potser les moscatell, però en realitat hi ha infinitat de varietats de pansa. Amb les figues seques passa el mateix... que si les d'aquí que si les turques... i això va a gustos. Amb les nous... també, "les de California són més bones" diuen, però el que no poden faltar mai són les ametlles i avellanes torrades... de Reus... o tsch... siguin d'on siguin.
Ni el porronet de vi dolç, clar.
Trobo que és una molt bona manera de passar la sobretaula... de prendre el cafè i els licors...
... i anar picant...
... ara un ametlla... ara una pansa...
...un glopet de cafè... un glopet de vi dolç...
...i anar fent petar la xerrada, amb amics i família.  
El "Postre de músic" et permet compartir un menjar i afavoreix un ambient de germanor, oi?.
Us confessaré una cosa: a mi m'encanta incrustar una ametlla torrada i pelada dins una figa... i menjar-m'ho tot junt. És d'aquelles cosetes que faria l'Amelie, oi que si?...je je.

L'origen segons la Vikipèdia
Un possible origen d'aquestes postres i del seu nom és, segons la cultura popular, que això és el que se solia oferir als músics de carrer que animaven els pobles. Un altre diferent però no excloent és que això és el que menjaven els músics i en general la gent del món de l'espectacle (cantants, actors, etc.) al teatre mateix, just abans de sortir o potser als entreactes o entre dues aparicions a l'escenari, ja que no els donava temps de menjar tot el sopar a casa i havia de ser alguna cosa frugal, que es pogués menjar de peu o a l'escalfament o darrers assajos i sense tacar-se la roba ni el maquillatge.
En Jaume Fàbrega en fa referència a Les postres i els pastissos de l'àvia, pàgina 213, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005, ISBN 8497910915.
I ara, veiem com preparar-lo.

INGREDIENTS
50 g d'ametlla torrada
50 g d'avellana torrada
50 g de nou pelada
50 g de figues seques
50 g de panses
1 porronet de vi dolç

VARIANTS
- S'hi poden afegir pinyons
- Es pot servir amb vi de gel o altres varietats de vi dolç o per postres

ELABORACIÓ
 
Preparem tots els ingredients.
 
Primer omplim el porronet...

... col·loquem el porronet al mig del plat i comencem a distribuir les figues, les nous...
 
... les panses... les ametlles... les avellanes...
 
Tsch...foto xula, eh ?...amplieu-la i mireu pel foradet !!!....jeje.

I ja el podem servir.

Tremendament bo, senzill, sa i tradicional.

El que us deia, m'encanta incrustar una ametlla torrada i pelada dins una figa, je je.
Bon profit!

9 comentaris :

  1. A casa en deiem ganyips, és una paraula que trobo maca.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada molt i l'he vist tota la vida, és un clàssic.
    Boníssssssiiiiimmmmm...!!!
    *Pilar*

    ResponElimina
  3. Les postres de músic, una sàvia herència del passat. Així que com l'Amelie, tu, eh? he he he

    ResponElimina
  4. @Pebre, a que si?
    @Molta, ganyips?....mola !!!
    @Pilar, gràcies !
    @Nani, gràcies !
    @Marina, juas...qui mes qui menys té manies o petits plaers...com l'Amelie !!!

    ResponElimina
  5. després d´això tots a cantar i a tocar, bsst

    ResponElimina
  6. El nom del teu blog ho diu clar," la cuina de sempre".
    Em recorda quan feiem la matança del porc a " Ca la iaia", era un clàssic!!, llàstima que aquesta tradició s'ha acabat, era una festasssa per tots!!!!
    Feiem campana a l'escola i passavem dos dies enmig de butifarres , cansalada i llonganisses..... SENSACIONAL!!!! NO TË PREU!!!!
    Tant de bò els nostres fills haguessin pogut gaudir d'aquesta festa en família....

    Una abraçada i bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. @Dolors, com que fèieu campana, eh?...doncs si...a mi mateix m'hagués agradat gaudir de la matança...però a casa meva no en fèiem d'aquestes coses. La familia de la seva dona si....i fins no fa massa ens enviaven lloms, xoriços i "morcillas" de qualitat ibèrica extraordinària.....
    ...ains !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !