inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 28 de febrer de 2013

Guisat de tonyina amb patates i cloïsses



Segons la vikipèdia, el marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines blanques al llarg de la mar Cantàbrica. Avui és un menjar senzill i bonic fet amb patates, cebes i pebrots. El seu nom deriva de la paraula castellana marmita.
Actualment és un plat popular per dues raons: primer, per la creixent popularitat de la cuina basca i, segon, perquè és una de les millors maneres conegudes per preparar la tonyina blanca (bonito), un peix valuós per la seva vàlua nutritiva.
Per tant, i sabent això, no l'anomenaré marmitako, ja que l'he fet amb tonyina vermella.
Jo penso que es un guisat de peix molt sa i agraït.
El faig quan em sobra una mica de brou de peix, per aprofitar-ho.
Que no us espanti la tonyina que no queda pas seca, si no que es desfà a la boca.
Però clar heu de respectar la mínima cocció que us indico....si la feu molt si que quedarà seca.
A mi m'agrada fer-lo una mica picant. Aquest plat és per a 4 persones.
Tasteu-lo i feu la vostre versió.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicada  amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.

INGREDIENTS
1 kg. de tonyina a daus
1 kg. de patates
2 cebes
200 g cloïsses fresques
1 pebrot verd gran (o 2)
2 alls
4 "pimientos choriceros" o pasta de concentrat de "pimiento choricero"
pebre vermell "De la Vera"
1 got de vi blanc "Gran Chef"
brou de peix

VARIANTS:

- Podeu fer-lo picant amb la incorporació de bitxo

ELABORACIÓ

Ens faràn falta un parell de talls macos de tonyina, d'un dit de gruix aproximadament.

Preparem la verdura...

Si voleu posar cloïsses...millor tenir-les una horeta en aigua i sal, per purgar-les de terra.

Tschhh....."Carne de pimiento choricero". Això és que utilitzen els bascos enlloc de les notres nyores.

També utilitzarem pebre vermell (de la Vera).

Piquem el pebrot verd...tirant a petit.

Mentre, anirem preparant el brou de peix. Jo es que el tenia congelat d'un altre dia que en vaig fer. Per això us recomano la lectura de la recepta "Brou de peix"...on veureu el detall de la seva preparació.

Piquem la ceba i l'all...

...i com us deia, jo posaré un bitxo petit...per donar-li un toc picant. De fet, amb aquest trosset quedarà força picant....molt de compte no us passeu.

Piquem la tonyina a daus.

Ara, escapcem les patates, es a dir, les trenquem per fer sortir tot el midó. Feu un petit tall amb en ganivet i la resta del talla el forceu amb les mans...fins que es trenqui. En castellà li diuen "cascar" las patatas.
 
Com sempre, començarem per fer un sofregit amb un bon raig d'oli d'oliva...la ceba, el pebrot i l'all.

També hi posem el bitxo o caiena.

Les cloïsses seguiràn en remull fins el final de la cocció.

Quan noteu que el sofregit comença a agafar coloret...i a caramelitzar una mica...

...incorporeu una cullerada de pebre vermell dolç....(de La Vera)

...i ara, la pasta de "Pimiento Choricero" també.

Una cullerada grossa. Si no trobeu la pasta podeu rascar la carn dels "Pimientos Choriceros" escaldats, igual que faríem amb les nyores.

Ara ho remenem una mica...

...i incorporem les patates.
 
Les remenarem una estona, uns 5 minutets.

Compte no s'enganxi del cul ni es cremi...però volem impregnar bé les patates del gust del sofregit.

Ara si, incorporem el brou de peix.....

El brou ha de cobrir totalment les patates....i ho deixarem coure a foc mig durant uns 20-25minuts. Ho salarem en aquest punt també.

Aneu tastant si la patata ja és cuita o no. Rectifiqueu de sal si cal.

Un cop siguin cuites les patates...aboquem la tonyina.

I al mateix temps...les cloïsses rentades.

Ho remenem una mica amb compte...

...i ho tapem. Ha de coure de 3 a 5 minuts de rellotge...i ja es molt. Només que s'obrin les cloïsses. La tonyina es courà amb la mateixa escalfor del guisat. Així quedarà feta però no seca.
 
Ummm...quina flaire. Apaguem el foc.

Ja podem emplatar.

I aquí teniu una versió del marmitako basc però fet amb tonyina i cloïsses...ben bo.

El brou de peix és molt important. És un guisat no que no s'hauria de fer amb aigua sola.
 
Les patates s'han de desfer a la boca, igual que la tonyina.
 
Només us quedarà acompanyar el plat amb un bon vi.

Bon Profit !!!

12 comentaris :

  1. El marmitako vindria a ser un plat de proximitat, no? Proximitat... del mar on pesquen al cantàbric! Boníssim, Albert.

    ResponElimina
  2. T'ha quedat genial Albert. Ara amb el fred venen molt de gust aquests plats, vaja que està per sucar-hi pa!!

    ResponElimina
  3. Ui que bo!

    Aquest és un plat 'con mucho fundamento' com dirien els amics del nord.

    T'ha quedat d'escàndol!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. quin espectacle..... el faré segur

    fins aviat

    ResponElimina
  5. Bonissim el Marmitako, això sí, acompanyant-lo amb un bon Txakolí ben fresquet;D

    Salut

    ResponElimina
  6. genial Albert me encanta el marmitako¡¡

    ResponElimina
  7. L, he fet avui i a casa meva els hi ha encantat!!!!

    Merciiii

    ResponElimina
  8. un dupte ¿ es posa tomaquet? perque en la llista dels ingredients esta , pero despres no ho veig a l'hora de fer la recepta.
    l'hem fet avui a casa i hem posat tomaquet, encara no l'hem provat pero te una pinta¡¡¡¡¡ amb tomaquet o sense tomaquet

    ResponElimina
  9. @Pep, ummmm...que bo el txakolí...si.

    @Nuria, ho celebro molt !

    @Unknown, disculpa l'errada, aquesta recepta no porta tomàquet. Si n'hi has posat tampoc passa res. Gràcies per avisar !!!

    ResponElimina
  10. Esto no es marmitako. Lo siento. En primer lugar hay que utilizar bonito, no atún (qué horror). En segundo lugar, el caldo hay que realizarlo con las espinas del bonito, y por último, no lleva (nunca) almejas. Probablemente el plato esté muy bueno, pero, por favor, no llaméis marmitako.

    ResponElimina
  11. @Aitor,
    Estoy encantado de poder debatir sobre una receta vasca en un blog de cocina tradicional catalana. Mi objetivo, entre otros, és universalizar los platos más típicos de cualquier cocina y así difundir su conocimiento, que la gente los conozca, los guise y los disfrute, por que en el norte, de cocinar, sabeis un rato.
    Trato estas recetas con respeto y no tengo ninguna intención de aleccionar a nadie, claro.
    No soy ningún experto en ninguna cocina, tan solo un aficiionado más.
    Estoy completamente de acuerdo en que hoy en dia el marmitako se prepara con bonito, aunque también es cierto que antiguamente se hacía con cualquier pescado (según la wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Marmita_de_bonito).
    Yo entiendo que el "Marmitako" a secas, se hace con bonito o atún blanco y se llama así por que el plato se prepara en una marmita. Sólo me gustaria matizar que esta receta se llama "Marmitako de tonyina" es decir, de atún. Vaya, una versión con otro túnido que, modestamente, no parece ningún horror, está rica rica. Incluso, he visto a cocineros profesionales que hacen marmitako de salmón...y eso ya duele más a la vista.
    Estoy muy de acuerdo en que se rectifique aquello que un foráneo ha interpretado de forma más o menos equivocada sobra algo que uno conoce bien y te animo a seguir así. És la forma de aprender. Yo también procuro hacerlo ya que es importante respetar el recetario tradicional de cada zona. Si supieras los debates que hay con la paella!
    Si te parece bien, y siguiendo con tu propuesta, voy a llamar a este plato "Guisat de patates amb tonyina i cloïsses" prescindiendo de la palabra marmitako para evitar nuevas confusiones.
    De nuevo, te agradezco mucho la aportación que haces a este blog y prometo publicar la autèntica receta del marmitako hecha con bonito (si tienes una receta pásamela!).
    Muchas gracias y un fuerte abrazo.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !