inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 18 de febrer de 2013

Macarrons amb beixamel



Aquesta era una recepta força tradicional a casa nostra.
Un plat molt i molt fàcil d'elaborar. D'aquells de la cuina diària...que no cal ser cap super-xef per fer-los, vaja....i amb els que en gaudim i molt. Deixem-nos de mariconades....que moltes vegades ens ve molt de gust un plat així, a que si?.
Potser no és un plat de "Diumenge" (o si) però ningú em negarà que uns bons macarrons sempre entren bé.
El sofregit el podeu variat al vostre gust. Jo us proposo un sofregit força normalet on incorporaré uns dauets de xoriço, pernil i salsitxes de porc.
Com faig jo mateix, podeu aprofitar l'ocasió per a fer una bona quantitat i congelar-ne una part.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat , però he actualitzat les fotos.
Que vagi de gust.

INGREDIENTS
500gr de macarrons
50gr. de pernil serrà (o ibèric) a daus
50gr. xoriço a daus
4 salsitxes del país (o carn picada)
1 ceba grossa picada
1 cullerada de pebre vermell
1 pebrot verd picat
6 tomàquets madurs (o un pot tomàquet triturat)
1/2 carbassó
3 fulles de llorer
oli
sal

Per la beixamel
50gr mantega
1 litre de llet
nou moscada
1 cullerada gran de farina
sal

Per gratinar
barreja de 4 formatges
mantega


ELABORACIÓ
D'entrada, poseu aigua a escalfar...amb un polsim de sal...el llorer i un xorret d'oli. Quan bulli, tireu els macarrons. Mentre, prepararem el sofregit.
 Piquem la ceba.
 El xoriço i el pernil...els fem a dauets petits.
 Les salsitxes, també, les tallem a daus petits. Podeu utilitzar una mica de carn picada també.
 Els tomàquets...els ratllem.
 Posem a sofregir la ceba i el pebrot.
 Quan siguin daurats...incorporem la salsitxa i deixem que canvii de color.
  Seguidament, incorporarem el xorço i el pernil.
 A mi m'agrada incorporar una cullerada de pebre vermell dolç, de gust intens.
 La posem i ho remenem tot plegat. Deixeu que tot agafi un bon color torradet.
 Ara incorporem el tomàquet.
Ho remenem de nou, tirem un polsim de sucre si volem, per inhibir l'acidesa del tomàquet....un pelet de sal...i esperem a faci xup-xup....que s'evapori l'aigua del tomàquet i caramelitzi tot plegat una mica. Uns 10 minutets a foc mig, aprox.
 Els macarraons ja estàn cuits. Els escorrim...i els incorporem al sofregit.
 Ara si, ho remenem tot junt una estona.
Ho podem coure uns 10 minutets sense deixar de remenar. A mi m'agrada que la pasta adquireixi el gust del sofregit....i que es torri lleugerament. No queda igual si barregem la pasta amb el sofregit en fred, per exemple. Però vigileu, que se us pot enganxar del cul i cremar-se....no us passeu ara.
 Molt bé, ja tenim els macarrons fets. Parem el foc i anem a preparar la beixamel.
  Com sempre, desfarem la mantega...
 ...i quan deixi de fer soroll....
 ...hi posarem la farina...que la barrejarem bé amb la mantega...amb la mateixa cullera. D'això se'n diu fer un "roux" i us en parlo en la secció de consells. Podeu fer el "roux" més clar o més fosc.
 Ara ja podem agafar una varilla per remenar.
 Anirem incorporant xorrets de llet....poc a poc...
 ...que anirem lligant amb el "roux". No tireu massa llet o us quedaràn grumolls.
 Mica en mica...us admetrà més llet.
 Notareu com la textura es força crema...i es va diluint a mida que incorporem llet.
 Quan ja sigui prou líquida....podreu afegir tota la llet restant.
 Un polsim de sal...i ho deixarem coure durant uns 25 minuts...però s'haurà d'anar remenant.
 Ho arimatitzem amb nou moscada.
  En ratllem una mica.
Com mitja culleradeta de café, més o menys. No us passeu amb la nou moscada per què és molt aromàtica i us pot condicionar molt el plat.
 Mentre es fa la beixamel...podeu anar distribuint els macarrons en safates pel forn...i per congelar.
 Perfecte, les tenim apunt.
 Recordeu que la beixamel s'ha de vigilar força i remenar de les cantonades...per què s'enganxa amb facilitat.
 Tasteu-la per conèixer el gust de sal...i finalment, l'aboquem sobre els macarrons.
 Ajudeu-vos d'una cullera per distribuir bé la beixamel.
 Doncs vinga, preparem el forn a 190º graus en mode gratinar. Hi posem una mica de formatge per sobre.
 Uns dauets de mantega.
I ja ho podem gratinar durant uns 15 minuts. La resta de safates les podem congelar i anar treient durant les següents setmanes. Només els haureu de gratinar.
 I aquí els tenim gratinats.
  Serviu-los ben calentons.
  Ummm... 
    La veritat es que queden molt suaus de gust i amb un aspecte formidable.
 Acompanyeu-los d'un bon vi negre.
Bon Profit !!!

13 comentaris :

  1. Uns macarrons molt currats, Albert! Aquest no són de tuppers d'universitat... he he

    ResponElimina
  2. M'encanten el macarrons amb beixamel i a tú t'han quedat de 10.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Eo, Albert!! Veig que tu ho distribueixes per congelar. Queda bé la pasta congelada? I amb la beixamel també els congeles? Si és així, els tuppers milloraran substancialment!!

    ResponElimina
  4. @Marina, juas, segurament que no.

    @Marta, a que son bons?...una forta agraçada.

    @ Neus, I tant que si, Neus. Cap problema per congelar la pasta amb la beixamel feta. Només has de posar formatge, uns daus de mantega i gratinar-ho degudament. Això si, has de tenir en compte el temps de descongelació. No ho dubtis, queda perfecte. Gràcies per la visita !!!

    ResponElimina
  5. Es pot gratinar sense posar-hi formatge, oi ?... es que no m'agrtada...
    Quina pinta de macarrons xaval !!!... pero em sobra el pebrot verd, tot i que m'encanta, no trobo que lligui...

    ResponElimina
  6. Súper macarrons! Els faré segur!

    ResponElimina
  7. Uns macarrons de luxe!!! De diumenge i del que faci falta!!!

    ResponElimina
  8. Quina bona pinta!!! Jo els faig sovint, amb carn picada, hauré de provar la teva versió, segur que són boníssims. Ah! i sempre en faig de més i els congelo. Per cert la recepta me la va passar el meu pare, i li diu "macarronada" no sé si és cosa seva o cosa de ses illes...

    ResponElimina
  9. @Litonano, i tant que pots !!!...però el pebrot ni es nota...el pots obviar si vols
    @Jes, no t'ho pensis !
    @Carmeta, home...no serien aquells de bar de pasta i tomàquet...és cert.
    @Nuria, mcarronada !!!...mola !!!

    ResponElimina
  10. Per llepar-se els dits.
    Per congelar ja hi poses el formatge i la mantega??????

    ResponElimina
  11. No Dolors, ho poso abans de gratinar.

    ResponElimina
  12. Ei Albert, tot i que no t'ho dic massa segueixo entrant per aquí i faig moltes de les teves receptes, són una aposta segura! Una coseta... (osti,diràs que sóc una pesada) Imagino que en aquesta recepta el carbasso el tiras quan la ceba i el pebrot estan a mig fer, m'equivoco? Apa que m'hi posso, un muaaaaaaaak, enorme.

    ResponElimina
  13. @Anna, Gairebé totes les verdures tenen diferenta cocció. A tot això, li has de sumar el teu gust personal, si t'agraden més o menys "al dente".
    Per tant, com bé apuntes, el carbasso, pel seu alt contingut en aigua, necesita menys cocció que la ceba o el pebrot.
    Però es cert, no queda clar a les fotos.
    Gràcies pels comentaris.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !