inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

dijous, 28 de febrer de 2013

Guisat de tonyina amb patates i cloïsses



Segons la vikipèdia, el marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines blanques al llarg de la mar Cantàbrica. Avui és un menjar senzill i bonic fet amb patates, cebes i pebrots. El seu nom deriva de la paraula castellana marmita.
Actualment és un plat popular per dues raons: primer, per la creixent popularitat de la cuina basca i, segon, perquè és una de les millors maneres conegudes per preparar la tonyina blanca (bonito), un peix valuós per la seva vàlua nutritiva.
Per tant, i sabent això, no l'anomenaré marmitako, ja que l'he fet amb tonyina vermella.
Jo penso que es un guisat de peix molt sa i agraït.
El faig quan em sobra una mica de brou de peix, per aprofitar-ho.
Que no us espanti la tonyina que no queda pas seca, si no que es desfà a la boca.
Però clar heu de respectar la mínima cocció que us indico....si la feu molt si que quedarà seca.
A mi m'agrada fer-lo una mica picant. Aquest plat és per a 4 persones.
Tasteu-lo i feu la vostre versió.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicada  amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dimecres, 27 de febrer de 2013

Postres de músic


>Recepta tradicional número 886 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
També coneguda com a Nyoca (número 699 del llibre CPCC).
Una recepta que no podia faltar en aquest blog. 
Qui no ha tastat mai un "músic"?... a mi m'agrada molt.
La veritat és que trobo que són unes postres excel·lents... i molt sanes... però que s'acostumen a demanar poc sovint, oi que sí?. Tampoc ens ho posen fàcil.
No és massa habitual trobar-te un "Postre de músic" en el bar del costat de casa... però, en canvi, si que ho és una "Tarta de Santiago", també molt bona, però no deixa de ser curiós, oi?.
Això sí, el "músic" no falta en cap carta de cap masia de cuina catalana d'arreu del país.
El "Postre de músic" no es més que servir un bon grapat de fruits secs (ametlla i avellanes torrades, panses, figues seques i nous) acompanyats d'un porronet petit de vi dolç, moscatell o mistela.
Les panses més habituals són les sultanes i les de Corinto... i potser les moscatell, però en realitat hi ha infinitat de varietats de pansa. Amb les figues seques passa el mateix... que si les d'aquí que si les turques... i això va a gustos. Amb les nous... també, "les de California són més bones" diuen, però el que no poden faltar mai són les ametlles i avellanes torrades... de Reus... o tsch... siguin d'on siguin.
Ni el porronet de vi dolç, clar.
Trobo que és una molt bona manera de passar la sobretaula... de prendre el cafè i els licors...
... i anar picant...
... ara un ametlla... ara una pansa...
...un glopet de cafè... un glopet de vi dolç...
...i anar fent petar la xerrada, amb amics i família.  
El "Postre de músic" et permet compartir un menjar i afavoreix un ambient de germanor, oi?.
Us confessaré una cosa: a mi m'encanta incrustar una ametlla torrada i pelada dins una figa... i menjar-m'ho tot junt. És d'aquelles cosetes que faria l'Amelie, oi que si?...je je.

L'origen segons la Vikipèdia
Un possible origen d'aquestes postres i del seu nom és, segons la cultura popular, que això és el que se solia oferir als músics de carrer que animaven els pobles. Un altre diferent però no excloent és que això és el que menjaven els músics i en general la gent del món de l'espectacle (cantants, actors, etc.) al teatre mateix, just abans de sortir o potser als entreactes o entre dues aparicions a l'escenari, ja que no els donava temps de menjar tot el sopar a casa i havia de ser alguna cosa frugal, que es pogués menjar de peu o a l'escalfament o darrers assajos i sense tacar-se la roba ni el maquillatge.
En Jaume Fàbrega en fa referència a Les postres i els pastissos de l'àvia, pàgina 213, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005, ISBN 8497910915.
I ara, veiem com preparar-lo.
Llegir més...

dilluns, 25 de febrer de 2013

ARTICLE: 1.000.000 visites


Avui seré breu en la redacció de l'article...que això de parlar de les visites al blog...ja comença a fer-se pesat, oi que si?.
El que passa es que avui es tracta d'una fita històrica, ja que parlem de l'arribada al milió de visites.
Que dius....pos vale.....no?....el video aquell del Justin Beiver ensenyant el cul...les fa en un sol día.
Probablement...si.
I que?....hem d'aplaudir-lo?...hem de cridar..."Oleeeee tú !!! Justin !!! ...Oleeee tú !!!" ?
La diferència entre les visites d'un i altre està en que les vostres a La Cuina de Sempre us hauràn servit d'alguna cosa (o això espero)....i en canvi veure-li el cul d'aquest atontat...doncs em penso que no serveix de gaire. Vaja, penso jo, eh?...potser si que hi ha algú a qui li serveix....tsch....que hi ha gent per tot en aquest mon!.

El que si que es cert es que per a un blog com aquest, de cuina tradicional catalana i escrit també en català...no és gens trivial assolir aquesta xifra en tan sols 2 anys de vida.
Comparativament, són xifres més pròpies de blogs escrits en altres llengues (que tenen un abast més ampli de públic)...o, tot i ser catalans, de blogs que tenen un mínim de 4 o 5 anys de vida a la xarxa.
I vull que us fixeu en un detall: en 20 mesos es van assolir les primeres 500.000 visites...però es que en els últims 4 mesos s'han sumat 500.000 visites adicionals !!!.
Calculat d'un altre manera, us puc dir que més de 1000 persones (ips diferents) d'arreu del mon visiten a diari aquest blog.
He de dir que tot plegat em fa sentir orgullós de la feina feta.
Orgullós de saber...que gràcies a aquest blog...alguns de vosaltres comenceu a cuinar.
Orgullós de saber que alguns us sentiu més orgullosos/es dels vostres pares, mares, fills, avis o àvies.
Orgullós dels que no us importa passar-vos tot un matí a la cuina.
Orgullós dels que no sou grans consumidors de plats precuinats o industrialitzats (o menjar ràpid).
Orgullós dels que heu pres la decisió de recuperar i continuar la feina feta pels vostres avantpassats.
Orgullós dels que, normalment, us feu els brous....i no els compreu fets.
Orgullós dels que us agrada pelar els pèsols i les faves.
Orgullós dels que poseu els cigrons, les mongetes o les llenties en remull, la nit abans.
Orgullós dels que considereu la cuina, el menjar i l'alimentació...una prioritat bàsica de la vostra família.
Orgullós dels que procureu comprar a les botigues del barri....afavorint el comerç de proximitat.
Orgullós dels que camineu el doble...per aconseguir aquell producte que us fa falta.
Orgullós dels que ho esteu passant malament...i feu malabarismes a la cuina per oferir un bon menjar.
I ,clar, orgullós dels que recomaneu aquest blog i preserveu així la cuina de sempre....
...dels que hi entreu en silenci...ni que sigui per fer una ullada...
...de tots aquells que heu convertit aquest blog en la vostra referència culinària...
...del boca a boca...que em consta que funciona.
I orgullós de la meva dona i dels meus fills també...que em recolzen i respecten la meva feina en tot moment.
Però no tant orgullós de sacrificar part d'aquest temps de dedicació a la família....tot i que no m'arrepentiré mai de treballar per preservar el que som i hem sigut com a poble i cultura.

Per acabar, vull tornar a recordar que l'objectiu d'aquest blog es difondre el receptari tradicional català, desde la humilitat més gran d'un autor que ni tan sols es cuiner professional, i per tant, disculpeu les meves errades.
L'èxit de visites obtingut fins ara és evident que no rau en les habilitats com a cuiner que pugui tenir un servidor, si no en la feina de fotografiar i publicar el pas a pas de totes aquestes receptes facilitant l'aprenentatge.
I ara us haig de dir allò de "Un milió de gràcies amics meus".
Gaudiu de la vida....i de la cuina de sempre.
Llegir més...

dissabte, 23 de febrer de 2013

Tripa amb cap-i-pota (callos)



Una nova recepta de tradició familiar.
Recordo quan la meva mare feia "callos"...que li encantaven al meu pare...i jo nomes em menjava la tripa i el xoriço (la cap-i-pota em feia "coseta"). Però això si...han de ser una mica picantons, eh?...si no...no son "callos".
Ara m'ho menjo tot, clar, he après a apreciar millor totes les "cosetes" de vida....i es un plat que m'apassiona.
El resultat?...que us ho diguin els que els han provat, un "primor", juasss !!!
Tant la tripa com la capipota les compro ja mig cuites...a la meva carnisseria de confiança. Desprès, m'agrada bullir-ho una horeta més...per deixar-ho ben tou. Antigament, s'havia de posar un raig de vinagre a la tripa...per allò de desinfectar-la, però avui en dia no cal.
No he trobat cap recepta similar dins el llibre del Corpus del Patrimoni Culinari Català, però tinc la sensació que és una recepta força tradicional a Catalunya. Em podeu ajudar a corroborar-ho?...gràcies.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dijous, 21 de febrer de 2013

Llenties estofades amb costella de porc


Fa no res vam veure com fer unes bones Llenties amb xoriço, que no deixaven de ser una variant d'aquesta recepta.
Les llenties que us porto avui són les més tradicionals a Catalunya.
A mi, particularment, és com més m'agraden.
I escolteu-me una cosa....hi ha receptes, com aquesta, que no costen absolutament res de fer.
Que el que no cuina...és per que no vol....no fotem. Si pràcticament es posar-ho tot junt a coure amb aigua durant una horeta. I us deixo les fotos del pas a pas....es que més fàcil no us ho puc posar !!!.
"Un poquito de por favor" !!!...que diria "aquell", jeje.
És un dels plats que recomano fer quan s'aprèn a cuinar, ja que amb poca feina s'obté un gran benefici.
Es pot fer amb llenties ja cuites (de pot), però no queda igual. Puntualment si, però jo us aconsello utilitzar sempre llegum seca i rehidratar-la, com també passa amb les mongetes i els cigrons.
Per cert, si les herbes aromàtiques són fresques...millor. Així que quan aneu al bosc a fer el borinot...penseu-hi...en collir una mica de romaní, farigola, llorer, etc...però amb seny, clar.
Recepta nº x del C.P.C.C.
Llegir més...

dimecres, 20 de febrer de 2013

Xurros


Avui he fet uns xurros per esmorzar.
La veritat es que són molt fàcils de fer...només heu de tenir el temps per fer-los.
Els xurros no poden ser més econòmics: aigua, farina i sal...pràcticament.
Convé menjar-los calentons...és la seva gràcia....i els podeu acompanyar d'una bona xocolata calenta.
Com a recomanació...us aconsellaria que us compreu una xurrera com aquesta de plàstic que costen uns 10 euros aproximadament i amb la que podreu donar-li la forma característica que tenen els xurros.
Per cert, podeu fregir uns quants...i congelar la resta.
AVIS IMPORTANT: Perill d'explosió del xurros i de cremades considerables !!!!....molt de compte i màxima precaució, que hi ha molta gent que s'ha cremat la cara fent xurros.
El xurros exploten per que es generen bombolles d'aire. Per aquest motiu les xurreres tenen aquesta forma d'estrella, per premsar al màxim la pasta...i evitar bombolles d'aire.

Veiem com fer uns xurros, doncs?
Som-hi.
Llegir més...

dimarts, 19 de febrer de 2013

Bacallà amb salsa "ajoarriero"



>La recepta del Bacalao al ajoarriero, la basca, es força diferent d'aquesta. O no, segons amb qui parlis.
A Navarra o a La Rioja, reivindiquen aquesta salsa ajoarriero com a pròpia de la regió...però es fa de forma molt diferent, amb tomàquet i verdures, el que nosaltres diríem una mena de samfaina o atascaburras en d'altres regions d'Espanya. Fins i tot i arriben a posar-hi llagostins i barretes de surimi.
Per tant, en la meva opinió, la recepta basca, tot i ser molt bona, no sembla ser la més tradicional de totes.
Aquesta ajada, és molt similar a la salsa del Bacallà a la llauna, però incorpora vinagre enlloc de vi.
És un plat que hem fet sempre nosaltres i, fins i tot, a casa li deiem "Suquet vermell" a aquesta salsa.
Una recepta d'aquelles que fan quedar bé. Només heu de coure el bacallà adequadament, que la salsa es fa en 60 segons de rellotge. A mi m'encanta el bacallà fet així.
Per elaborar aquest plat necessiteu comprar bacallà dessalat o dessalar-lo vosaltres mateixos.
En aquest cas us aconsello visitar el consell "Com dessalar el bacallà salat".
Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dilluns, 18 de febrer de 2013

Macarrons amb beixamel



Aquesta era una recepta força tradicional a casa nostra.
Un plat molt i molt fàcil d'elaborar. D'aquells de la cuina diària...que no cal ser cap super-xef per fer-los, vaja....i amb els que en gaudim i molt. Deixem-nos de mariconades....que moltes vegades ens ve molt de gust un plat així, a que si?.
Potser no és un plat de "Diumenge" (o si) però ningú em negarà que uns bons macarrons sempre entren bé.
El sofregit el podeu variat al vostre gust. Jo us proposo un sofregit força normalet on incorporaré uns dauets de xoriço, pernil i salsitxes de porc.
Com faig jo mateix, podeu aprofitar l'ocasió per a fer una bona quantitat i congelar-ne una part.
Aquesta recepta ja l'havia publicada amb anterioritat , però he actualitzat les fotos.
Que vagi de gust.

Llegir més...

divendres, 15 de febrer de 2013

Guatlles escabetxades


Recepta nº 603 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest guisat sembla, aparentment, complicat de fer...però res més lluny de la realitat.
Un plat tradicional a casa nostra.
Es posen tots els ingredients junts i en fred en una cassola de fang....i apa....una horeta i estan fetes.
Al tractar-se d'una vinagreta, us recomano fer-les 48 hores abans de menjar-les.
Aquest plat aguanta sobradament una setmana en la nevera.
Si us agrada aquest animal...no us perdeu la recepta de Guatlles Estofades.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

dimecres, 13 de febrer de 2013

Cor de nata de Sant Valentí


"Pasteles !!! Pasteles !!!"..que diuen.
L'Any passat us vaig ensenyar com fer un pastís pel dia dels enamorats....de color vermell...molt vistós i sagnant...amb xocolata i melmelada de gerds: Pastís Cor vermell de Sant Valentí.
Però anem a establir una premisa: qualsevol pastís amb forma de cor serveix per celebrar el Sant Valentí.
Que quedi ben clar....que després estàn aquells/lles que li portes un pastís i et diuen:
- "Ah !!!...però aquest no és el pastís oficial...no?".
...i tu penses....
- "au!, ves....reina..."...(o rei)...
De fet, si no té forma de cor tampoc és cap drama. El més important és el detall que es fa.
Aquest any veurem com fer un pastís de pasta de full de nata i amb forma de cor que, també es cert, que es un dels més tradicionals.
Com veureu...el pot fer tothom degut a la seva bàsica elaboració.
Com hem comentat en d'altres ocasions, podeu fer el full vosaltres mateixos, però jo us recomano provar la pasta de full que venen a La Sirena...ja que us permet estirar-la al vostre gust. Les tires de full enrotllades i estirades que trobareu a qualsevol supermercat...ens condicionen molt el resultat.
Per tant, amb un parell de plaques d'aquestes i una mica de nata...vosaltres mateixos podeu elaborar un pastisset en forma de cor molt romàntic. Més fàcil que això...imposible.
És un pastís que aguanta molt bé la congelació i descongelació, així que no dubteu en fer-lo uns dies abans, a banda si, com ens passa a nosaltres, us agrada més la nata congelada que recent muntada.
La nata, us recomano que la munteu vosaltres...no utilitzeu pots de nata muntada per què se us abaixarà.
El tema d'escriure amb xocolata un "T'estimo" i tal....home, reconec que sense experiència us pot quedar tot un xurro patatero....però en aquesta ocasió tenim una bona excusa: quan hi ha amor de debò....de veritat de veritat...no importa si sabem escriure bé o no amb la xocolata...a que no?....doncs ja està....tú.....jeje.
En fi, que cuideu bé dels vostres marits i mullers !!!...esforceu-vos una mica, coi !!!
Després ja et faràn saber que...per molt que facis...mai estaràn satisfets/fetes amb el teu esforç...però això no treu que s'hagi de seguir intentant sempre....no?....jeje.
En fi.
És el que deiem.
És com tot. 
És l'edat.
Deixem-ho córrer que encara rebré.
Amb l'amor...i com totes les coses a la vida....és qüestió de trobar l'equilibri perfecte.
I això si, respecte, molt de respecte.
Tsch...que si us sobra nata.....no sé...
...una mica d'imaginació...no?
...o us ho tenen que dir tot? 
Que sigueu molt feliços, nanos. 
Llegir més...

diumenge, 10 de febrer de 2013

Llenties amb xoriço





"Lentejas, si las quieres las comes y si no....las dejas", que diuen.
Doncs bé, la d'avui és una variant de la recepta tradicional que apareix al C.P.C.C. i que incorpora xoriço.
Com tots els guisadets similars, aquesta és una recepta bàsicament d'hivern....d'aquelles de cullera....que es gaudeixen molt quan el fred és acusat.
Si són seques, el día abans les heu de posar en remull. Si són de pot, les podeu utilitzar al moment i coure menys estona. Les millors són les de Salamanca.
Les llenties, com passa amb altres plats, admeten moltes variants. A cada casa es fan diferents...i per aquest motiu m'agradaria conèixer la vostra opinió i saber quins són els vostres matissos.
Per tant, gràcies pel vostre feedback....i mengeu llenties...que prou importants per la salut.
També us recomano veure les "Llenties estofades amb costella de porc".
Espero que us agradi.  

Llegir més...

divendres, 8 de febrer de 2013

ARTICLE: Carnestoltes 2013

Ja arriba el Carnestoltes.
Però qué es el Carnestoltes?...anem a definir-ho una mica.
El Carnestoltes és la festa pagana que se celebra en l'interval de temps que va des de l'arribada dels Reis Mags, fins al dimecres de cendre, dia en el qual comença la Quaresma.
En català es diu Carnestoltes, derivat del llatí "carnis cualis", és a dir 'carns privades', i fa al·lusió a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de la Quaresma. Però també es permet l'ús de la paraula "Carnaval".

FOTOGRAFIA: Foto de l'aparador d'una botiga de màscares artesanes que vam fer durant un viatge a Venecia l'any 2006.

El dimecres de Cendre, el rei Carnestoltes s'enfronta a un judici contra la Vella Quaresma (de qual, la Vella surt guanyant sempre). Un cop acabat el judici es condemna al rei Carnestoltes a mort i s'incendia el ninot que representa al Rei Carnestoltes. Quan acaba l'incineració del nino comença la Quaresma, que són aquells 40 dies en què no es pot menjar carn.
Suposo que molts de vosaltres tot això ja ho sabrieu. Però per si de cas, ho he buscat a la vikipèdia.

Aquí Catalunya, el Carnestoltes se cel.lebra però tampoc es que sigui una tradició massa arrelada.
A mi, personalment, és una festa que nomès m'ha agradat mentre he sigut petit.
Ara, de gran, em fa com mandra....i m'emprenyaria molt haver-me de disfressar.
A l'any 2006 vam estar a Venecia...on vam poder comprovar la importància capital que el Carnaval té en aquella ciutat....allò si que és un Carnaval amb majúscules.
Clar, vam acabar el viatge comprant un parell de màscares artesanes. El propietari de la botiga ens explicava, tot orgullós, que ell va fer les màscares per la peli "Eyes Wide Shut" on apareixen la Nicole Kidman i el Tom Cruise...però en el fons, tot i ser veritat, només era una excusa més per justificar el preu de les mateixes, gens barates per cert.
I es que tots els italians...et venen la moto, oi?.
Però, ara pensant, no recrodo haver-me disfressat mai de res....en concret.
Bé, menteixo, si, només d'una cosa:....de zombie.

LA DISFRESSA DE ZOMBIE
Amb 13-14 anys, recordo que el meu germà gran, el Manel, que per aquella època treballava fent efectes especials de cine juntament amb el David Martí de DDT (que recentment ha guanyat l'Oscar pel seu treball a El Laberinto del Fauno), em disfressava de "zombie". Però no un "zombie" cutre i salsitxer no....un "zombie" absolutament professional, fet amb latex, sang artificial, goma-espuma, dents postisses fetes a mida, ungles postisses, lentilles, etc...
Per a mi era tot un privilegi de disfresa...que, obviament, no era a l'abast de tothom.
A banda de la caracterització i del maquillatge facial...la resta era una disfressa ben barateta. Nomès havia de buscar roba antiga i trencar-la una mica, jeje. En teoria...un zombie s'acava d'aixecar de la tomba, no?.
Acollonia, us ho juro. Però molt, eh?...jo mateix em feia por.
Vam arribar a fer algún curtmetrage de terror i tot, si,si.

FOTOGRAFIES: El de les foto sòc jo....eh?....us ho juro !!!.

De camí cap a l'escola...hi havia gent (gent gran i madura) que s'espantava en veure'm i canviava de vorera....si,si...no es conya !.
Alguns es pensàven que m'havia fet mal de veritat a la cara....per la sang i tal.
Era una disfressa impactant...massa i tot...pels nens petits...ara que ho penso.
En fi...va ser divertit, i gairebé tots els meus germans han anat disfressats de zombie alguna vegada, jeje.



Total, que el Carnestoltes, finalment no deixa de ser una festa molt interesant pels nens....que són els que millor s'ho passen. A ells els encanta disfressar-se....del que sigui...i pintar-se la cara...i ser, per uns instants, un altre persona.
Aquest sentiment si que m'agrada i per això, com hem fet altres anys, els nostres dos fills aniràn disfressats: l'un de Patufet...i l'altre de Blancaneus.

I QUINES POSTRES FEM PEL CARNESTOLTES?
Tornem a parla de cuina si de cas, no?.
Hi ha dolços típics del Carnaval, com el pastissets anomenats "Orejas de Carnaval", les "filloas", les "Torrijas", els "Pestiños", las "Tortitas", els "Frixuelos"...etc..
Repetint el que comentava abans, a Catalunya penso que no hi ha massa tradició pastissera respecte d'aquesta festa, però si es cert que a la pastisseria on treballava feiem el que en deiem "Caretes de Carnestoltes".
En el fons, no era més que una cara feta de brioix i farcida de nata. Amb l'ajuda de xocolata, fondant i colorants alimentaris...li donàvem un toc més festiu i alegre. Però ja fa molts anys que no en veig per les pastisseries.
Per tant,  que jo conegui, la Careta de brioix és l'únic producte pastisser que podem rel.lacionar amb el Carnestoltes.


FOTOGRAFIA: Careta de brioix pel Carnestoltes feta per mi al 1996

Molt aviat us presentaré aquesta recepta.
Us animo, doncs, a preparar aquests postres i, si més no, a fer-me saber quines alternatives pastisseries coneixeu vosaltres.

Feliç Carnestoltes !!! 

Llegir més...