inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 17 de gener de 2013

ARTICLE: La cuina de sempre no caduca


El passat 9 de Novembre de 2012 publicava l'article de les 500.000 visites.
Ara, i millorant la mitjana de visites diàries, s'han superat les 800.000 visites tan sols 2 mesos.
El ritme es de vertigen.
I per què?....em pregunto....doncs jo penso que es per què la cuina de sempre...no té caducitat.
Aquesta cuina de tota la vida ha estat sempre en mans de les nostres mares i àvies. Elles han mogut sempre aquest país....i han perfilat la història erigint-se en silenci com a part indivisible de la nostra cultura.
L'altre día ho comentava amb uns amics de tota la vida, i el Jordi Guillén em deia:

"Total que es lunes y esta noche alguien en alguna casa pequeña al pié de un carretera comarcal cualquiera, estará en la cocina rebonzando albondigas en pan rallado, con la sarten negra de motitas blancas al fuego y escuchando la radio, ah esos malditos florescentes blancos en la cocina, cuanto daño han hecho, suerte que con un buen visillo en la cortina, unos azulejitos con flores en la pared y un delantal colgado detrás de la puerta al lado de una pegatina de Kas naranja, desaparece toda frialdad..."

... i el Ferran Gállego ens contestava:

"...mueven el mundo esas madres de las albóndigas en cocinas viejas. El más pintao de los héroes o canallas fue hijo de una madre así. Y por mucho que el mundo los venere por sus logros o les tema por su crueldad, recuerdan esas albóndigas y si ella les dijese "come despacio" responderían "sí mamá". Y suerte tienen, otros nunca probaron albóndigas tan buenas y no sentían más que envidia cuando cenaban en casa de un amigo."

A mi em cridaven: "Mastega bé el menjar!!!!"...i potser s'escapava algun clatellot i tot.
Però quanta raó tenen tots dos, oi?.
Son pensaments emparats per la filosofia d'aquest blog.
El treball obscur que moltes mares i àvies han fet durant molt anys s'ha de reconèixer merescudament i s'ha de continuar, per què conforma l'essència de la nostra societat.
Aquestes dones tenien la gran sort de comptar amb molt de temps i un producte excepcional, ecològic, de proximitat. Però, com diu en Lladonosa, també els faltava tècnica, certament.
Jo penso que aquesta és una feina important que incideix positivament en les rel.lacions entre pares i fills.
I es que aquelles mares i àvies d'abans....s'ho curraven molt....diguen-m'ho ben clar.
Son elles les co-autores d'aquest receptari.
Cuinaven molt aquelles senyores...però molt, eh?..massa fins i tot. Algunes eren esclaves de la cuina.
Clar, tampoc hi havia calers per anar a sopar a fora de casa com fem ara.
Jo estic convençut que aquelles senyores...pocs objectius més importants tenien al dia que alimentar degudament a la seva prole.
Senyores que se sentien despullades sense el davantal.
Senyores amb aquelles bates amples d'estar per casa...de floretes, lletges a parir....comprades per quatre duros a la parada d'un gitano del mercat setmanal....i que a més a més venia amb quatre calces de regal.
Quan jo era petit pensava que una mare sense bata d'estar per casa...no era una bona mare. 
De veritat ho dic, eh?...vaja, que no cuidava bé de la seva família.
Quines coses, eh?...
Jo mai m'he considerat masclista, però a casa la meva mare (e.p.d.) era la primera que si que ho era una mica i criticava a les mares que no assumien de bon grat una absoluta dedicació a tenir cura dels seus.
Clar, potser la mare d'algun veí si que s'arreglava entre setmana...i es maquillava i tot per sortir al carrer...a no se sap on. I si fumava...buf....llavors ja era una meuca:
- "Mira la Nieves...com va....sembla un lloro...per gastar-se els calers en 'tabacu' si que té...però els nanos a casa morts de gana i sense espardanyes...".

Que estrany em semblava tot plegat.
Eren excepcions, suposo.
I es que abans (i era una realitat), les mares que sabien cuinar...estaven grasses.
Amb el pas dels anys, totes acabaven adquirint la mateixa forma de les mandonguilles que feien.
A que si?...a que es veritat?...juas,juas....era així !!!...i menys mal de les bates del "mercadillo"...que les feien sentir còmodes.
Quan veies a una mare, més aviat grassa, amb la seva 'batacasa', el seu davantal...i, fins i tot, amb els "rulos" posats....tsch.....nano....podies estar ben segur que aquella dona cuinava de puta mare.
De haver-li obert la nevera haguessis trobat salsitxes amb tomàquet o  fetget de xai amb ceba o uns llibrets de llom arrebossats o una carn d'olla....o les sobres d'un remenat d'ous i tomàquet del migdia.
Poques vegades les enganxaves sense cap plat cuinat per oferir-te.
Ara no.
Això ha canviat.
Ara les mares estan bones.
Son ties bones, literalment.
Tsch...algú ho havia de dir!.
Perquè es cuiden molt més, clar....i està bé això, eh?.
Les mares d'ara estan bones...però no saben cuinar.
Estic generalitzant, ja ho sé.
Ara vindrà la típica tia bona que diu que fa un suquet de peix acollonant.
Si d'haver n'hi ha...però poques.
I jo ara em pregunto....per què no lluitem per aconseguir que les mares d'avui estiguin bones i a més a més....es "currin" unes mandonguilles antològiques?.....


Tsch....que no es cap tonteria el que dic, eh?. Potser es que ningú no havia reparat en tot això fins ara....
Òndia !!!
En fi.
Que podríem dir el mateix dels pares, oi?.
I tant que si.

Siguem seriosos, va.
Es evident que en pocs anys hem evolucionat prou com a societat....i la realitat deixa entreveure que cada cop som més els homes que prenen el relleu a la cuina....i que les tasques domèstiques es comparteixen.
Total, que faci qui faci el dinar....aquelles receptes de tota la vida...les hem de conservar.
I ara...poseu-vos a cuinar unes mandonguilles per celebrar, ni que sigui, que fa molt de temps que no les mengeu. Si les feu en roba interior o no....ja es cosa vostra.
Animeu-vos, coi!.

Tsch...ja que estem us deixo una recepta de mandonguilles amb samfaina i la de mandonguilles amb sípia i pèsols.

22 comentaris :

  1. Molt bó l'article, tens tota la raó... i el millor les fotos que has possat per il.lustrar el teu raonament !... collons, m'has fet entrar ganes de menjar mandonguilles amb tomàquet.. demà en faré !!!

    ResponElimina
  2. Bones Albert! pensa que abans la cultura era: El pare a portar calers a casa, i la dona a cuinar i cuidar els nens. Ara s' ha acabat aquest rol de gèneres. La dona treballa igual que l' home i s' ha perdut aquella transmissió de coneixements casolans "mare a filla". A mi particularment em sembla bé aquesta ruptura de rols. Però em de conservar el patrimoni que tenim.
    Gran article i encara millor les fotos! (bona idea per atraure més visites haha)

    ResponElimina
  3. Hola Albert, felicitats per les 800.000 visites! M’ha agradat molt la entrada però he trobat a faltar una bona fotografia per a les teves lectores ;)

    ResponElimina
  4. Jeje, ja m'agradaria a mi veure lo bones que són cuinant les de les fotos... no sé perquè però diria que no saben distingir una llagosta d'una gamba. Anda que com els esquitxi l'oli a la teta o al cul me partoooooo!!!

    ResponElimina
  5. Molt bo Meritxell!!
    anda que jo com a dona d'un "masclista" de tota la vida i tia bona, et diré que jo sí que sé cuinar! ... i aquell bròquil amb patates i un allet tendre per acompañyar? ... como que un masclista de tota la vida ni s'ho mira....i molt menys ho ensuma ... al pa pa i al vi vi!!
    molt bo l'article!
    Xan

    Ps-reconec que es un post una mica protesta, jeje...

    ResponElimina
  6. Un article molt bó.

    Jo penso que per cuinar i falten ganes, temps i molt de carinyo.

    Albert, no se d'on treus el temps !

    Inga, avui farè mandonguilles amb sepia !

    ResponElimina
  7. Albert un buen premio estas 800000 visitas y lo es porque la cocina de toda la vida es la que se come a diario y gusta a todos y tu lo bordas con esta cocina que nos enseñas.
    Buen articulo¡¡
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  8. Felicitats per la mitjana de visites que tens. T 'ho has guanyat tu solet amb la teva tasca generosa de divulgacuó.

    Els que et seguim, estem agraïts.

    Salut..!!

    ResponElimina
  9. Enhorabona per les visites. T'ho mereixes!
    Les fotos...tela! Però la descripció de la mestresa de casa m'ha fet recordar la meua iaia i m'ha dibuixat un somriure. Com la tire de menys!

    ResponElimina
  10. Moltes felicitats per les 800.000 visites! L'article m'ha encantat :) M'has fet pensar molt en la meva iaia, té tantes bates que no sé quina d'elles és més lletja, totes del mercadillo clar XD i he de confessar, que tens tota la raó quan parles de les mares grasses amb bates i rulos. Els dies que anava a casa de la meva iaia i me la trobava així, sempre em sorprenia amb algun plat boníssim :D
    La foto de la senyora amb permanent i un ampli somriure m'ha enamorat ^^

    Petons :)

    ResponElimina
  11. Hola Xan, jo em referia únicament a les de les fotos, que surten en roba interior i un devantal, les pròpies actrius, que molt ensenyar però poc cuinar. Justament l'altre dia vaig veure un vídeo d'una actriu porno que es dedicava a fer receptes de cuina i anava sense sostens amb dues "X" per tapar els mugrons i ja està... la recepta mu mala, l'explicació encara més i l'únic que es tractava és de que la nena remenés bé el cul i el pitram. Em vaig indignar bastant. Però segur que tu cuines de primera, no ho dubto! I tant que es pot ser tia bona i un as a la cuina :-) No trobes que és molt poc pràctic posar-se a la cuina en roba interior? Molt excitant pel mascle (i perquè no dir-ho, la femella també), però ai de que t'esquitxi oli... quin mal! XD

    ResponElimina
  12. Mandonguilles al poder, aquest diumenge en faré amb una mica de sèpia!! Enhorabona titot per aquest munt de visites, i per molts anys!

    Salut.

    ResponElimina
  13. doncs ja saps que jo sóc una fan incondicional del teu blog i a les mares del cole,els hi recomenat i et tenen a favorits!!! enhorabona!!!

    ResponElimina
  14. @Ricard, jo tampoc ho sé !!!
    @Miquel, Gràcies...com sempre
    @Ricard...quan de temps !!! gràcies !
    @Meritxell...home, si t'has de posar en roba interior per cuinar...no et posaràs a fregir peus de porc....si de cas, fes unes maduixes amb nata...una crema catalana, no sé...aquesta cuinera X que dius...com es diu?...jeje.
    @Pep, jo també les he tingut que fer, jeje.
    @Eli, espero que us agradi, gràcies.

    Gràcies a tots, companys !!!

    ResponElimina
  15. @Alejandra...paciència...que tot arribarà (juas!).

    ResponElimina
  16. Ostres Albert, jo ni en 30 anys de bloc arribaré a tenir les teves visites.
    Enhorabona!
    Nani

    ResponElimina
  17. Nani, el teu bloc te un nivell molt alt i es brutal. M'encanta i me'l miro sovint. Gracies.

    ResponElimina
  18. Hola, les dones ens cuidem a tots nivells
    no importa l'edat
    trobo a faltar la imagen del "home a la foto"ha.haa

    ResponElimina
  19. I tant...i que duri !!!!
    ...vinga va, poso una fotooooo....

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !