inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Panellets de codonyat


Un altre varietat de panellets que té força acceptació son els panellets de codonyat.
Amb aquesta recepta us sortiran uns 20-25 panellets.
Per fer els panellets necessitarem preparar prèviament massapà blanc i per això us recomano llegir aquesta recepta abans de continuar.
Hem d'anar amb compte amb el codonyat, que podeu fer a casa o comprar-lo ja fet. A l'hora de flamejar els panellets al forn...heu de vigilar molt i trobar el punt de color que volem pels panellets sense deixar que el codonyat es desfaci del tot i vesi per totes bandes. Normalment això s'aconsegueix en 7 minuts a 220º graus...en mode grill, però ja sabeu cada forn és un mon. Així que molt de compte amb la cocció.
De fet, aquests panellets de codonyat es poden menjar directament, sense enfornar, però si els flamegeu quedaran més atractius i manipulables.
Aquestes receptes de panellets que publico són de pastisseria.
Us recomano altres varietat de panellet com:
- Panellets de pinyó
- Panellets d'ametlla
- Panellets de coco

Ah!, que voleu gaudir dels panellets de pinyó però no podeu o no voleu menjar sucre?...no us perdeu la recepta dels Panellets de pinyó sense sucre.

NOTA IMPORTANT SOBRE LA COCCIÓ: Els panellets, en general, s'han de flamejar, no coure. Això vol dir que els heu de tenir al forn el temps just i necessari per daurar-los (uns 6-8min. a 220-230º graus). Si els teniu més temps el massapà se us pot desfer, i a més a més, en aquest cas, el codonyat també. Així que els heu de vigilar bé.
Llegir més...

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Panellets d'ametlla


Amb anterioritat ja vam veure com fer els panellets de pinyó que són els més demanats i els que tenen més èxit (i els més cars).
Avui veurem com fer els panellets d'ametlla, encara que com podreu comprobar es tracta de la mateixa elaboració.
Amb aquesta recepta us sortiràn uns 20-25 panellets.
Per fer els panellets necesitarem preparar prèviament massapà blanc i per això us recomano llegir aquesta recepta abans de continuar.
També es important recalcar que el dia abans haurem de preparar l'ametlla amb un ou batut i almivar de cirera, per trobar-nos-ho a l'endemà ben enganxós...i fer correctament els panellets. El que ha d'estar enganxós són els pinyons o l'ametlla....mai el massapà.
Aquestes receptes de panellets que publico són de pastisseria.
Altres varietats de panellets que us poden interesar:
- Panellets de pinyó
- Panellets de codonyat
- Panellets de coco

Ah!, que voleu gaudir dels panellets de pinyó però no podeu o no voleu menjar sucre?...no us perdeu la recepta dels Panellets de pinyó sense sucre.

NOTA IMPORTANT SOBRE LA COCCIÓ: Els panellets, en general, s'han de flambejar, no coure. Això vol dir que els heu de tenir al forn el temps just i necesari per daurar-los (uns 6-8min. a 220-230º graus). Si els teniu més temps el massapà se us pot desfer. Així que els heu de vigilar bé.
Llegir més...

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Conill a l'all


"Conill a l'all"...que vindria a ser "Conejo al ajillo". Es que "Conill a l'allet" no m'agradava.
En català no queda massa bé, la veritat. I es que hi ha coses que traduïdes perden molt de sentit.
A l'inrevés també passa....traduïr al castellà "Ja hem begut oli" per "Ya hemos bebido aceite"...doncs com que no, oi?.
La recepta d'avui no apareix en el famós "Corpus"...però és tot un clàssic en la gastronomía d'aquí i de la resta d'Espanya. És una de les millors formes de menjar el conill.
...tschhh!!!...no penseu marranades, eh?...que us conec !!!.
Hi ha moltes versions d'aquest plat i a cada casa, a cada família tenen el seu toc personal.
Jo, com sempre, he procurat fer la recepta que penso que és més comú i tradicional.
M'agradarà conèixer les vostres versions.
Les fotos corresponen a dos conills, es a dir, al doble de la recepta proposada.
Som-hi.
Llegir més...

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Bacallà a la grandi colloni


Sincerament, jo no coneixia aquest plat...i em va fer molta gràcia el nom.
En Ramón Vilalta, un seguidor d'aquest blog a qui agraeixo la seva col.laboració, em va fer arribar la seva versió del "Bacallà a la grandi colloni".
Lluny de ser una bretolada...aquesta recepta tradicional catalana apareix al llibre CPCC com a "Bacallà a la grandi colloni" núm. 161, com a "Bacallà a la blanqui colloni" núm 157. i com a "Bacallà a la grandi colloni" núm 158.
Un plat que es cuina molt al Maresme.
La recepta d''en Ramón és una versió molt encertada...amb el tomàquet i l'allioli per sobre. I es que us adonareu que hi ha moltes versions d'aquest plat.
FOTOS: "Bacallà a la grandi colloni", versió d'en Ramón Vilalta. Molt bona, per cert.

Jo us he volgut presentar la recepta potser més tradicional i popular de totes.
Però només potser.
En realitat, i segons en Jaume Fàbrega (reputat historiador de cuina), aquest peix amb allada vindría a ser , gairebé, una clàssica brandada o, encara més encertadament, una mena de cimitomba que també incorpora un allioli negat (tallat).
És un plat que també el podeu trobar amb el nom de "sacsacollons" a Valencia o d'"atascaburras"a la Manxa.
En Jaume, a "La cuina del país dels càtars",  ens proposa un versió encara més antiga i tradicional però potser no tant popular i on directament es branda el bacallà amb llet.
Al final, com podeu veure a les fotografíes, el nom d'aquest plat vindria a representar l'expressió :
" Un bacallà de collons!".
I això m'ha fet recordar aquella entranyable escena de "La vida de Brian"....quan volen lapidar per blasfemia a Matías...fill de Deuteronomo de Gaza:
- "Habia cenado bien y le dije a mi mujer.... '¡Ese bacalao es digno del mismo Jehová!'"
- Blasfemia !!!!...has vuelto a decirlo !!!!...lo habeis oido??!!!!
- Siiii....siiiii.siiiii !!!......siii.....lo hemos oidoooo !!!!
- ¿Hay alguna mujer aqui, hoy?...ummmm...bien, continuo.

No us perdeu aquella fabulosa escena. Sempre que menjo un bon bacallà....la recordo....i no puc evitar pensar: "Aquest bacallà...és digne del mateix Jehová", jeje.
I ara, no us perdeu el pas a pas d'aquesta suculenta recepta.

Llegir més...

dijous, 25 d’octubre de 2012

Turbot amb tagliatta i cloïsses a la velouté de rovelló



Més pasta amb peix i marisc....que m'agrada molt, però en aquesta ocasió...acompanyada d'una salsa velouté feta amb brou de peix i rovelló fresc. Rovelló esclatasang...del més gustós.
Aquesta és la mena de plats que em fan estimar la cuina.
Us puc avançar que és d'aquells plats orgàsmics...un plaer pels que us agrada la pasta...el peix...i els bolets.
Té una mica de feina però si optimitzeu els processos...en un parell d'hores el tindreu enllestit.
Podeu utilitzar altre mena de pasta, no ha de ser necesàriament tagliatta.
No cal dir que també podeu utilitzar altres peixos com lluç, rap, llobarro, etc...
...i fins i tot...l'últim peix de tots....el "delfí"....
...el "del fi"...
...ho pilleu?
...juas!, que dolent.
Que vagi de gust!

Llegir més...

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Platillo de pollastre amb mandonguilles i bolets


No es cap invent, no.
Aquesta és la recepta nº 847 del C.P.C.C.
Per tant, un plat tradicional català....i dels bons, com podreu comprovar.
Un guisadet dels de "deixa'm sucar pa...i aparta".
I és força curiós pensar que, d'entrada, no hi deu haver gran diferència entre un "Pollastre amb bolets" i aquest "Platillo de ollastre amb mandonguilles i bolets" i en canvi, al tastar-ho t'adones que si...que hi ha força diferències en el gust.
Creieu-me.
Això és totalment extrapolable a d'altre plats i receptes. Petits canvis en la composició generen sabors molt diferents. Les picadetes també la seva feina, i el tipus de bolet (inclus el tipus de rovelló) també.
Per tant, no em queda més que recomanar enèrgicament aquest excel.lent plat de la nostra gastronomía.
I suqueu-hi pa, eh!....que desprès ja fareu el café amb sacarina per contrarrestar.
Inga.
Llegir més...

dissabte, 20 d’octubre de 2012

Suquet de lluç amb cep fresc i cloïsses


Un altre guisadet de peix, un suquet o un "ranxet" si voleu dir-li. Vindria a ser una mena de salsa biscaïna...però amb uns ceps frescos que li aportaràn un toc de bosc suau al plat, al contrari que passaria amb el cep sec.
Jo l'he fet amb brou de peix, però el podeu fer amb aigua directament...si no en teniu.
Unes cloïsses per decorar el plat i un bitxo picant per donar-li caràcter.
I es que en certs plats, m'agrada trobar-hi un toc de picant.
Per què....l'acudit del xoriço picant ja el sabieu, no?....si home, si....és molt antic:
- Mamaaaa !!!!...puedo coger chorizo?
- Noooooo, que picaaaaa !!!
- ....bueno, ya lo cogeré por la cuerdaaaaaaaa !!!!
Qué dolent, jeje.
En fi.
Us prometo millorar.
Per cert, he traduït el nom d'aquesta recepta a l'anglès amb l'ajuda del traductor de Google i el resultat ha sigut aquest:
"Casserole hake with clams and fresh vine"
Que dius...pos fale.
Però he volgut anar més enllà...i he traduït aquest resultat, de nou, al català, i m'ha proposat:
"Cassola de lluç amb cloïsses i vinya fresca"
Ummm...això ja no és el que era, oi?...ha passat de suquet a cassola....i amb vinya fresca???....així que l'he tornat a traduïr a l'anglès per segona vegada: 
"Casserole hake with clams and fresh grapes"
...que si ho tornem a fer, el resultat és:
"Cassola de lluç amb cloïsses i raïm fresc "
Total....que no sé d'un surt el raïm...però algún britànic n'hi acabarà posant,juas,juas !!!
La meva conclusió es que és imposible lluitar contra el traductor de Google.
...així que he pensat en deixar de fer borinot....que avui estic una mica tonto.
Inga. 
Veiem la recepta millor, no?.
Llegir més...

dijous, 18 d’octubre de 2012

Estofat de sípia amb nous


Excel.lent plat que vaig provar fa molt temps i que és molt cardiosaludable. És una recepta del Fermí Puig (Restaurant Drolma).
Si teniu el colesterol alt...aquest és el vostre plat.
Ara que penso, i segons com miro la foto, aquest plat pot resultar no gaire "fotogènic".
De fet, m'ha recordat la desagradable escena del "bol" de la antològica pel.lícula Bad Taste (no apte per aprensius) dels inicis de Peter Jackon com a director....quan només feia pelis "gore"....i no el coneixia ningú aquí casa.
Bé, jo si, jeje.
En fi, millor no continuar per aquest camí, ja que aquest és un plat ben bó que recomano tasteu.
Inga nanos.

Llegir més...

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Filet de vedella amb salsa Ras El Hanout i guarnició de xampinyons amb sobrassada picant


Si us agrada el sabor de l'espècie Ras el Hanout (barreja d'espècies de la que ja n'hem parlat altres vegades) aquest és un plat que us encantará.
Es fa, literalment, en 25 minuts i us garantirà un plat molt adequat per aquella celebració familiar o per aquell sopar intim amb el que voleu sorprende a la parella....tot cuinant alguna cosa "exòtica"...però bona, alhora. Amb unes espelmes....unes postres especials de xocolata calenta amb fruits vermells.....un cafetó....una copeta o un xarrup...una mica de musiqueta relaxant......i desprès.......A DORMIR !!!.
O no, mai se sap, jeje.
El filet, no cal dir-ho, és una part molt tendre de l'animal (ja sigui porc, bou o vedella)...i per tant, no cal fer-la massa. Tot i que a mi m'agrada donar-li una capa cruixenta amb el foc ben fort...però que de dins quedi la carn sucosa.
El complement dels xampinyons amb sobrassada picant ha estat tot un encert, i és una digne guarnició que us aconsello tasteu.
Som-hi.
Llegir més...

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Fideuà a l'estil del Manel


RECEPTA APORTADA PER EN MANEL VILAS
Us presento un nou "Plat Convidat" d'aquells que m'agraden molt.
En aquest blog, ja hem vist com fer una Fideuà de marisc tradicional...i, fint i tot, una bona Fideuà de calamarsets.
La recepta que ens proposa el Manel és lleugerament diferent, d'aquelles ràpides de fer....i amb les que gaudirem d'un excel.lent resultat.
Aquest carallot ens proposa una fideuà que no requereix de sofregit de ceba ni tomàquet previ, com si d'un Rossejat de fideus (o Rossejat d'arròs a banda) es tractés.
Nomès heu de veure les imatges...que diuen "cómeme!". Pocs ingredients...però de bona qualitat.
Èxit assegurat.
Molt bona feina capsigrany!, es nota que hi gaudeixes....ets un crack de la cuina !!!!
Ah!!!...i que no us falti l'allioli !!!
Llegir més...

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Xai amb prunes i ametlles


Fa un temps, la meva dona, em va regalar un llibre de la cuina marroquina.
Hi ha molts plats interesants...d'altres no tant, tot s'ha de dir.
Jo faig la meva pròpia selecció....i duc a terme les receptes que m'agradaria incorporar al nostre receptari.
De fet, com veureu, té algunes similituts amb el català "Rostit de  Nadal d'Ànec amb prunes" per exemple, tot i que el resultat final, en termes gustatius, es força diferent.
El plat es diu "Barkuk" i és un plat marroquí amb personalitat pròpia.
Us convido a tastar-lo, ja que és una explosió de sabors.
I es que aquest plat és...d'aquells que entra pels ulls, oi que si?
A nosaltres, ens ha encantat.
Llegir més...

divendres, 12 d’octubre de 2012

Paella mitxa


>Fins a avui, hem vist molts tipus d'arròs, alguns de similars.
Aquesta paella mixta és pràcticament el mateix arròs que que fem a la cassola (Arròs a la cassola ó Arròs de peix a la cassola), la recepta nº 80 del CPCC, i el mateix que l'Arròs Parellada però sense pelar el marisc ni treure les closques. Se li diu mixta perquè incorpora peix i carn.
Com sempre, la qualitat del producte fresc i el brou marcaran el resultat.
Aquesta recepta és per a 6/8 persones.
Boníssima.
Llegir més...

dijous, 11 d’octubre de 2012

ARTICLE: Agraïment als lectors


Avui no és un dia assenyalat en el calendari.
Tampoc és la Diada de Catalunya.
Ni el blog ha fet 500.000 visites.
Ni 3 anys de la seva apertura.
Ni m'han donat el premi STIC al millor blog....ni el Liebster, jeje.
No he guanyat res.
Bé, en certa manera si.
Avui és un dia especial per qué avui m'he adonat que això funciona.
Vull agraïr la feina que molts lectors d'aquest blog esteu fent a casa vostra, en silenci.
Com ja sabeu, l'objectiu d'aquest blog no és buscar el reconeixement personal ni guanyar premis ni concursos, ni tan sols, tenir milers de seguidors.
El millor premi que puc rebre es saber que la publicació de tot aquest material ha arribat a destí...i ha cuallat.
L'objectiu d'aquest blog es compleix quan lectores com la "Menta" m'envien un missatge que diu així:

"Es la primera vegada que et faig un comentari, pero estic enganxada a les teves receptes! que sàpigues que totes em surten molt bones, la sopa de pescadors tot un èxit, el couscous amb xai i verdures espectacular, la tarta de poma (la vaig fer amb gelatina neutra) cada setmana me la demana la meva filla de 4 anys!
Total...que m'he fet una bona "cocinillas" (la meva familia esta molt contenta). Tambe m'agraden molt els articles que escrius i avui m'he emocionat i molt amb "que mai us falti un plat a taula" he fet una regressió a la meva infantesa, a mi tambe m'enviaven amb la llista...
Tant rotllo i jo nomes volia felicitar-te per aquesta tasca d'ensenyar-nos i motivar-nos a cuinar, molta generositat per part teva.
Una abraçada
"

Enhorabona "Menta" per fer feliç als teus.
Moltes gràcies a tú i a totes les persones que com tú, doneu un passet endavant.
I no ets l'única.
Pel que es veu, tinc seguidors molt menuts.
Mireu el que cada dia li demanava el Marc, fill d'un altra seguidora d'aquest blog, a la seva mama Núria:

“...mama li has preguntat al senyor per fer el xocolata?” 

Es a dir que pel Marc, de quatre anys, el "Senyor" (un servidor)...vindria a ser una mena d''"Oráculo de Matrix", juas,juas !!
M'agrada molt sentir coses així.
Com sempre us dic, cuinar és fer cultura....i saber que la difusió d'aquest coneixement està, poc a poc, arrelant entre els lectors, "me llena de honda satisfacción"...com diu el bocamoll del rei.
Superades les 15.000 fotografíes, les 400.000 visites i amb un promig de 2000 visites (o hits) al día...un servidor només pot que sentir-se orgullós de la bona acollida i de la consideració dels qui són a l'altra banda.
I m'otorga una certa responsabilitat, ho sé.
Us animo a continuar treballant aquesta nostrada cuina que hem heretat, poc a poc, com formiguetes...ja sigui a través de les propostes de "La cuina de sempre" com d'altres que també trobeu a la xarxa, que n'està ple de blogs i de molt bons.
No dubteu mai en fer-me arribar el vostre "feedback", sigui bo o dolent.
Gràcies pel vostre esforç.

"La cuina de sempre"
Llegir més...

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Cigrons amb xipirons i pinetells


Ens acostem, més aviat a poc a poc, a la plena temporada de bolets.
Ja he pogut comprar els primers pinetells i ceps al Mercat Municipal, però amb la calor que fa sembla una missió imposible trobar-ne pel teu compte.
Aquests venen de França.
Diuen que hi ha una tendència climatològica que retrasa la temporada de bolets cap al mes de novembre.
"Pos mu bien", no?. Que hi farem.
Avui, per tant, enceto la Temporada de Bolets 2012 amb un guisat d'aquells típic de les àvies...que estic segur que us agradarà.
És força picantó, tot s'ha de dir, però si no us agrada el picant podeu obviar el "bitxo".
A veure que us sembla.
Llegir més...

ARTICLE: Temporada de bolets 2012


Ja hi tornem a ser.
Començaré per recordar-vos que l'any passat vam tenir una dolenta temporada de bolets (veure el divertit article: "Temporada de bolets 2011").
I quin panorama ens espera aquest 2012?.
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha fet una estimació de la temporada de bolets 2012 i preveu que serà dolenta i estarà per sota de la mitjana dels darrers 17 anys. Es preveu una tardor poc plujosa i enguany una baixa producció de bolets.
Quina ràbia!
...i mira que aquest any tenia ganes d'anar, eh?.
Un altre any dolent.
Un any marcat per la introducció del primer carnet de boletaire.
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha explicat que el Govern de la Generalitat es planteja la possibilitat d'estendre el carnet boletaire arreu del país "si els resultats de la prova pilot de Poblet són exitosos". La recaptació que es tregui de la regulació es revertirà "en la millora de l'hàbitat micològic i, per tant, en el propi medi natural", ha assegurat. De moment, a Catalunya hi ha una iniciativa privada al Solsonès que regula la recollida de bolets a una finca particular.
Jo soc he sigut del parer...que la caça de bolets, tard o d'hora, s'havia de regular d'alguna manera. No es podia consentir més aquest espoli de bolets en finques privades...ni tampoc la destrossa del medi com a conseqüència de la massiva afluència de caçadors i no tant caçadors...diguem-li "pixapins"?.
I que consti que jo em considero un pixapí, tampoc m'en amago. Però un dia ja en parlarem d'aquest tema amb tranquilitat....i veurem els aspectes positius i negatius d'aquesta particular figura.
Per tant, hi estic a favor d'un carnet de boletaire...però pensat amb el cap...i no amb el cul, clar.
El temps ho dirà.
Si recordem l'article de l'any passat, ja en vam parlar de les tones de brutícia als boscos....de les pells de taronja, dels bolquers, de les llaunes de coca-cola, del paper alumini  i d'altres deixalles que podem trobar al ben mig de la muntanya....com si allò fos l'Estadi Olímpic després de la festa dels Supers.
Som marrans de mena....pares, mares i fills....i el carnet, penso, hi ajudarà.

Total, que enguany els boletaires...hauran d'esforçar-se...per trobar els pocs bolets que surtin.
I com que no hi mal que per be no vingui....confio en que aquestes temporades de poca productivitat boletaire afavoreixin la reducció de visitants i, com a conseqüència, la recuperació dels boscos.
Que respirin tranquils una mica.
Per què de bolets, no ens enganyem, en trobarem igualment als nostres mercats. Més cars...segurament, però n'hi haurà. S'ha d'estar al tanto i aixecar-se ben d'hora....per no quedar-te sense res.
Així, doncs, encara que els bolets vinguin de França....la meva particular temporada culinària de bolets continuarà el seu camí previst.

Enceto, per tant, la temporada de bolets 2012.
Espero que us agradin les propostes.

21/10/2012
He volgut afegir un aquest nou comentari en l'article, ja que la temporada ha millorat sensiblement. Hem tingut bones pluges i sembla que, tot i ser una temporada més aviat fluixa, en trobarem de bolets.
Aviat aniré a collir-los jo mateix i us explicaré la meva experiència. 
Llegir més...

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Tarta d'ametlla i figues


Es una base molt similar a la Tarta típica de Portomarín (Gal.lícia) o a la mateixa Tarta de Santiago.
Per tant, és una tarta d'ametlla....d'aquelles tan bones i particulars, i decorada amb fruita de temporada, com és la figa fresca.
Aquest és el típic pastís que està més bo del que aparenta....i que combina molt bé amb una copeta de Moscatell, Oporto o Pedro Ximénez.
En una hora el teniu fet.
Llegir més...

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Pollastre amb pebrot i tomàquet


No fa gaire us vaig mostrar com fer el "Pollastre rostit amb tomàquet", una recepta entranyable de tradició familiar. Molt recomanable....amb les seves patatones...el seu suquet....
Doncs bé, avui us mostraré com fer una variant força similar on el protagonisme el tenen les verdures ecològiques de l'horta. Diguem-ne que seria la versió oficial del plat, la més tradicional a Catalunya.
Com podreu apreciar en les imatges...la textura, aroma, color i gust d'aquests tomàquets és, senzillament, incomparable amb la resta dels mal anomenats "tomàquets" que podem comprar en el supermercat més proper.
El pollastre, el pebrot i la ceba també són ecològiques.
L'autèntica llàstima (i vergonya) es que els productes ecològics, avui en dia, s'hagin de considerar un luxe.
Aquesta mateixa recepta la trobareu en el llibre C.P.C.C. (nº 412) però feta amb conill.
Un altre plat que podeu cuinar en grans quantitats...i conservar al congelador.
Tasteu-lo, si us plau.

Llegir més...

dijous, 4 d’octubre de 2012

Amanida marroquina de tomàquet i llenties


Continuem ficant el nas en la cuina marroquina, una cuina molt rica en matissos i sabors que m'encanten.
Avui us presento una amanida extremadament senzilla de fer i que resulta excel.lent de gust.
Aquest és el resultat d'una barreja de plats que he conegut tot documentant-me sobre aquesta apasionant cuina mediterrània. Us recomano que aprofiteu, sobretot, la temporada de bons tomàquets ecològics per gaudir-ne encara més d'un entrant que pot arribar a considerar-se una mica senzillot...però que té la seva personalitat i deixa emprenta.
Per fer-lo, només haureu d'aconseguir la pasta de sèmola (Tahín o Tahini) que podreu trobar en qualsevol herbolari que tingueu aprop de casa (és allò que diuen "ajonjoli" en castellà).
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Sopa de pescadors


>Fa pocs dies, un seguidor d'aquest blog, L'Enric Moliné, em va demanar la recepta d'una sopa de pescadors. I no en tenia cap al blog!
Doncs bé, com no podia ser d'una altra manera, l'he fet tan aviat com m'ha estat possible.
Com tots els plats de peix, i si voleu triomfar... és imprescindible una bona i fresca matèria primera.
La resta... és bufar i fer ampolles, de veritat. En una hora o hora i mitja segur que la teniu feta. També podeu preparar el brou de peix el dia abans... i deixar la cocció de l'arròs per al final.
Aquesta és una sopa tradicional de pescadors o el que en francès diríem una bouillabaisse o en portuguès caldeirada. Però en tots casos, sembla ser, que l'origen d'aquesta recepta és català.
La sopa s'elabora a base de diferents peixos de roca com ara: congre, morena, escòrpora, peix aranya, moll, parge, orada, etc.
No cal que la feu exàctament amb el peix que proposo. Escolliu el peix que més us agradi i aneu amb compte amb les espines, sobretot si n'han de menjar els petits de la casa.
Hi ha variants d'aquesta sopa que la presenten amb rodanxes de pa torrat per sobre. Alguns afegeixen patates cuites i tot.
És la recepta nº 991 del CPCC tot i que l'he modificat una mica canviant el peix i afegint-hi els fideus.
A banda de l'arròs, a mi m'agrada posar fideus... perquè així ho feia la meva mare.
Som-hi.

Llegir més...